dissabte, 28 juliol de 2012

MEMPHIS UNDERGROUND. Stewart Home.

Memphis Underground
Stewart Home.
Alpha Decay Ed.
2012
394 pàg.
Trad. d'Antonio J. Rodríguez.
Pròleg de Kiko Amat.

Últimament tinc la sensació que (sense buscar-ho ni provocar-ho) enganxo coses estranyes...
(O potser, més aviat, son elles que m'atrapen a mi...)

En tot cas, aquesta "novel·la" té alguna cosa que m'ha fet anar-la llegint fins el final, amb interés i ganes...
Stewart Home, jove autor anglès de culte, ens explica la història d'un noi anglès amb pretensions artístiques i musicals però que res li acaba d'anar gaire bé...
Amb un to bastant còmic i a estones delirant amb molt costumbrisme anglès (pubs, cerveses i edificis de protecció oficial)...
El protagonista suplanta un seu amic artista i acaba becat a una illa amb habitants molt estranys perquè els entrentingui amb el seu art...
Llavors, aquest relat es fon, capítol sí capítol no i l'argument en paral·lel, amb l'autobiografia (suposo que real) d'uns quants dies de l'autor, Stewart Home mateix, el què fa diàriament a Londres i llavors de gira per Alemanya i Suïssa presentant un llibre seu...
Kiko Amat explica molt bé al pròleg (on fanàticament contextualitza a l'autor i aquesta novel·la dins la narrativa anglesa contemporània), que és com si Home volgués que la seva novel·la no fos normal i per això ho complica barrejant les dues històries...

El que m'ha agradat més és el personatge protagonista inventat: Un barreja de hooligan existencialista fanàtic de la música Northen-Soul, una mica depre que acaba sent una mica per obligació un fals artista i també com Stewart Home parla d'algunes avantguardes literàries del segle XX.

Diferent, anglès i curiós.

1 comentari:

  1. Moltes gràcies, Toni, amb aquesta recomanació teua queda inaugurada la meua cistella de tardor...

    ResponElimina