Stewart Home.
Alpha Decay Ed.
2012
394 pàg.
Trad. d'Antonio J. Rodríguez.
Pròleg de Kiko Amat.
Últimament tinc la sensació que (sense buscar-ho ni provocar-ho) enganxo coses estranyes...
(O potser, més aviat, son elles que m'atrapen a mi...)
En tot cas, aquesta "novel·la" té alguna cosa que m'ha fet anar-la llegint fins el final, amb interés i ganes...
Stewart Home, jove autor anglès de culte, ens explica la història d'un noi anglès amb pretensions artístiques i musicals però que res li acaba d'anar gaire bé...
Amb un to bastant còmic i a estones delirant amb molt costumbrisme anglès (pubs, cerveses i edificis de protecció oficial)...
El protagonista suplanta un seu amic artista i acaba becat a una illa amb habitants molt estranys perquè els entrentingui amb el seu art...
Llavors, aquest relat es fon, capítol sí capítol no i l'argument en paral·lel, amb l'autobiografia (suposo que real) d'uns quants dies de l'autor, Stewart Home mateix, el què fa diàriament a Londres i llavors de gira per Alemanya i Suïssa presentant un llibre seu...
Kiko Amat explica molt bé al pròleg (on fanàticament contextualitza a l'autor i aquesta novel·la dins la narrativa anglesa contemporània), que és com si Home volgués que la seva novel·la no fos normal i per això ho complica barrejant les dues històries...
El que m'ha agradat més és el personatge protagonista inventat: Un barreja de hooligan existencialista fanàtic de la música Northen-Soul, una mica depre que acaba sent una mica per obligació un fals artista i també com Stewart Home parla d'algunes avantguardes literàries del segle XX.
Diferent, anglès i curiós.
Moltes gràcies, Toni, amb aquesta recomanació teua queda inaugurada la meua cistella de tardor...
ResponElimina