dijous, 30 agost de 2012

Noche de los enamorados.- Félix Romeo






Félix Romeo
Noche de los enamorados
Mondadori, 2012



Una xicoteta novel·la. Un tema gran. Un tractament suau. Un tema aspre. Una escriptura perfecta. Un món prou mal fet.
La definición de "marca" del diccionario de la Academia: "Señal hecha en una persona, animal o cosa, para distinguirla de otra, o denotar calidad o pertenencia".
Animal y pertenencia.
Sí, a veces me gusta subrayar las palabras.
Al llibre apareix molta gent. Quasi tots, sense nom. Pares, filles, veïnes, policies, advocats, periodistes...
Y en 1889, recordando su exilio, Santiago Dulong Serrano escribirá: "El cielo extranjero, por hermoso que sea, es la bóveda de una tumba".
El temps del llibre és més d'un segle. La història del llibre, uns anyets.
Éste no es un libro sobre la justicia imposible que se administra sobre los muertos, sino un libro sobre las palabras. Palabras jurídicas. Palabras periodísticas. Palabras médicas. Palabras policiales. Testimonios orales. Palabras al viento, como el que azota ahora las ventanas de la habitación en la que escribo.
Grans veritats. Res de solucions.
La segunda definición del verbo "fingir" en el Diccionario de la Academia es: "Dar existencia ideal a lo que realmente no la tiene".
Una picada d'ullet a un llibre recomanat per la amiga Síc.
Lina me habla de un cuadro que muestra una escena de mucha violencia: Judith decapitando a Holofernes, de Artemisia Gentileschi, una pintora italiana del siglo XVII que fue violada.
La mort i la maleïda vida.
María Isabel invierte la historia de Sherezade y pierde con las palabras. Invierte la historia de Judith y también pierde con la violencia.
Ficció i autobiografia.

Un gran llibre.

divendres, 24 agost de 2012

La república del vino.- Mo Yan







Mo Yan
La república del vino
Traducció de Cora Tiedra
Kailas, 2010



Danys col·laterals (icr adverteix que  La república del vino  pot produir efectes adversos):
- algú pugues voler deixar de beure alcohol, fins i tot deixar de menjar
- algú pot patir nàusees
- algú pugues voler deixar de llegir Mo Yan, fins i tot deixar de llegir qualsevol altra cosa...

Per a persones amb valentia, temps i un cert caràcter aventurer.

El llibre comença com una novel·la policiaca, ja veurem que no és negra (encara que apareix una mina de carbó): abunden, i esglaien, quasi tots els altres colors. El roig, fonamentalment. També el verd del bambú i la selva. El groc del gengibre cru. El gris de l'acer. El blanc dels fanals de paper xinesos. L'or del luxe ostentós. El blau dels somnis. El morat de la ressaca. Un arc de Sant Martí.

Qui conega ja a Mo Yan (recordem que significa alguna cosa així com "calla't") sap que els seus llibres són durs. Que les seues històries no deixen lloc a sensibleries encara que no deixa de parlar de sentiments. Que els seus personatges, sent radicalment humans, tenen un punt de "extraterrestres" que no tenen res a veure amb l'espai, però tampoc amb la terra que trepitgem.
Qui conega ja a Mo Yan sap que no és còmode.

Amb  La república del vino dóna una altra volta de rosca, estreny una mica més la corda que et posa al coll, et deixa una mica menys d'aire per a respirar.

Comença amb una investigació de canibalisme. Es fica per mitjà un aprenent d'escriptor, "doctorant" en licors, que li envia relats al propi Mo Yan. En el segon capítol t'explica el final, en el quart et canvia l'estructura una mica. T'avisa que el 9 és el seu nombre màgic, però els relats són vuit i els capítols deu.

A tot açò que dic, s'ha d'afegir el que diu la contraportada, la nota de la traducció anglesa a l'inici, el poc que se sàpia de la Revolució Cultural xinesa, allò que anem coneguent de la Xina contemporània contaminada de capitalisme però amb el seu halo de tradicions mil·lenàries i molts anys de comunisme...
S'ha d'afegir també el poc que sapiem de la cuina xinesa (a part de l'arròs tres delícies i del "pato-pequín") i amanim-ho amb una Universitat dedicada completament a l'alcohol, amb licors de més de 120 graus (el vinet normal nostre té 12 graus, la cervesa i la sidra 3 o 4...).

Prepareu els vostres paladars per a sexe, violència, corrupció, dimonis, una miqueta de realisme màgic (res Disney, per descomptat, no hi ha graneres que ballen ni gens per l'estil).

La república del vino no es va publicar fàcilment. Tampoc es llig fàcilment. Però atrapa.
Abstenir-se abstemis.
O no.

(Després de preparar aquesta ressenya, vaig trobar aquesta altra:
http://chinaensutinta.blogspot.com.es/2011/03/la-republica-del-vino.html
Em segueix encantant com escriu aquest tio, però ja no em cau tan bé).

Rates al jardí.- Valentí Puig








Valentí Puig
Rates al jardí
Edicions 62, 2011



- La recomanació de l'Andreu Jaume, a L'Hora del Lector del 13/03/2011 (comená al minut 52, però no us farà mal tornar a veure el programa senceret):
http://blogs.tv3.cat/lhoradellector.php?itemid=38972

- Un tastet oferit per el recomanador com a propina (aquelles delícies de tan bon record de l'Hora):
http://blogs.tv3.cat/lhoradellector.php?itemid=39037

Un llibre buscat més d'un any (a València, els llibres en català son molt difícils de trobar, malhauradament).
Un llibre entranyable: és un dietari de l'any 1985, per a mi molt important, per al món també bastant (em pense).
La portada és un detall d'un quadre que visite tantes vegades com visite el Prado i el Descendiment de van der Weyden, El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch.
La prosa, deliciosa. Aquest senyor escriu com un àngel. Molt bé.
El contingut, com el context del detall de la portada: "puritito infierno de El Bosco".
No he llegit res més d'aquest home. No crec que ho faça. És una llàstima que quan es mostra la intimitat a un dietari (aquest és un dels valors del llibre, segons Andreu Jaume), siga la d'aquest senyor precisament.

LA LIBRERÍA AMBULANTE - Christopher Morley


LA LIBRERÍA AMBULANTE
Cristopher Morley
Periférica, 2012
Traducció:  Juan Sebastián Cárdenas


Fou la primera novel·la de l’autor, publicada el 1917, és un cant a la lectura i a la literatura com a forma de creixement personal i social, a la llibertat i a la igualtat de gènere (tenint en compte l’any en que es va escriure).

La protagonista, l'Hellen McHill, i el seu germà Andrew, anys enrere havien deixat la vida de ciutat per instal·lar-se al camp i portar una granja. Un bon dia, l’Andrew comença a escriure i es converteix en un escriptor de fama, cosa que l’obliga a marxar sovint fora  i implica que la Hellen hagi de portar la granja tota sola. Un bon dia, un venedor de llibre ambulant es presenta a casa dels germans per intentar vendre el seu carro/llibreria a l’Andrew, tot i que aquest no hi és la germana està convençuda que se’l quedarà i encara el veurà menys, per tant decideix comprar-lo ella i aquí comencen les aventures de la Llibreria Ambulant.

“cuando le vendes un libro a alguien no solamente le estás vendiendo doce onzas de papel, tinta y pegamento. Le estás vendiendo una vida totalmente nueva. Amor, amistad y humor y barcos que navegan en la noche. En un libro cabe todo, el cielo y la tierra, en un libro de verdad, quiero decir.”

Només té una pega, s’acaba massa aviat, et quedés amb la sensació que el llibre només és el primer capítol i amb la necessitat de continuar llegint.

El caramelet d’aquest estiu.

dimecres, 22 agost de 2012

TODO CUANTO AMÉ -SIRI HUSTVEDT

SIRI HUSTVEDT

TODO CUANTO AMÉ
Traducció al castellà de Gian Castelli


ALLÒ QUE VAIG ESTIMAR
Traducció de Jordi Martín


Estic immersa en una fase Siri Hustvedt...aquest me'l va recomanar la Montblanquina en un comentari a l'entrada de "El verano sin hombres", i les dues coincidim en que "Todo cuanto amé", és un llibre immens. Supera amb escreix el concepte novel·la, és un  llibre d'amor, d'enamoraments, de desamor, d'odi, de desig, és un llibre sobre l'amistat, és un llibre sobre la paternitat/maternitat, és un llibre sobre l'absència i la mort. Dins d'aquest llibre trobem una novel·la negra, un thriller psicològic, que no et deixa dormir, que et treu l'al·lè en més d'una ocasió. I tot plegat embolicat amb tractat  sobre art, art contemporani, que s'inicia amb la descripció d'un quadre realitzat per un dels protagonistes, i a partir d'aquí explica la seva obra durant molts anys, obra que supera la pintura  per convertir-se en art en tres dimensions, que es va complicant a mesura que el llibre es complica, evolucionant al llarg dels anys, i que l'autora descriu amb una minuciositat i plasticitat absoluta que et permet visualitzar-la en tot moment. El llibre també va farcit de referències literàries, d'estudis sobre malalties nervioses i mentals... vaja que amb una sola lectura no n'hi ha ni per començar...

ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS - ERRI DE LUCA

Els peixos no tanquen els ulls
ERRI DE LUCA
Bromera 2012
Traducció d'Anna Casassas


Fragment de la contraportada
Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al poble on va néixer, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor justícia.



M'ha semblat un llibre bombó, rodó, farcit de la innocència,la il·lusió, la tendresa, l'angoixa, la valentia pròpia dels deu anys amb tot un món a punt per ser menjat.  Delicat i curt, en només 115 pàgines  ens descriu el pas de la infància a l'adolescència.


dissabte, 18 agost de 2012

HERMANAS. Poppy Adams

Hermanas
Poppy Adams
RBA ed.
2012
328 pàg.
Trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera

Ara quan començo a escriure això, m'adono que les "novel·les de germans" son una constant al llarg de tota la història de la literatura...
"...Karamazov", les germanes de Richard Yates, "Homer i Langley" i molts d'altres...
Aquesta tensió emocional i possibilitats argumentals que ofereixen les relacions familiars...

En aquesta novel·la, la primera d'aquesta jove autora anglesa (també productora de televisió i directora de documentals...) ens explica la relació de dues germanes durant tota la seva vida...
Filles d'una familia benestant, propietària d'una gran mansió anglesa...
Una la filla obedient i que es queda a viure a la casa familiar i hereda l'afició i ofici patern entomològic (l'estudi de les narves i les papallones) (i molt bones les pàgines on l'autora explica i detalla aquest estudi i ofici que fàcilment pot derivar en obsessió...) envers la filla petita més esbojarrada que 50 anys després torna a la casa on ja només hi queda la germana gran que bo surt mai de casa...

El què podria ser una novel·la pastelosa, aborrida i "de telesèrie de tarda"; aguanta i crea molt bé la tensió i els retrets silenciosos entre les germanes durant tot el relat mitjançant flashbacks que són els records de la germana gran i narradora, que estan molt ben barrejats enmig de la narració del temps present...
Amb dos o tres cops d'efecte bastant impactants que et deixen sense al·lè i et fan fregar-te els ulls per seguir llegint amb adicció...

Molt molt bona i sorprenent!

dimecres, 15 agost de 2012

DRIVE (DVD). Nicolas Winding Refn.

Drive
Nicolas Winding Refn.
2012.
100 min.
Amb Ryan Gosling i Carey Mulligan.

(Adaptació del clàssic -que no he llegit- de la novel·la negra del mateix títol de James Sallis...)

Ja sé que aquest és un blog de comentaris de llibres, poesia i cultura escrita, però no puc estar-me de posar (i recomenar) aquesta pel·lícula tant bona!!
[La culpa de tot la tenen aquests grans supermercats de cultura on comprem (La cultura no és un luxe!!!!!!!) que ens despisten amb tants inputs i anuncis i després acabem comprant coses, llibres, aparells i pelis que no necessitem...]

És un noi que és conductor especialista per escenes de cine i conductor per robatoris i atracaments de nit...
Coneix a una noia que és la veïna...
Podria ser una pel·lícula romàntica i maquíssima fins que de cop la noia diu:
"-Era el abogado de mi marido. Dice que vuelve en una semana..."
I llavors es converteix en un thriller fosc amb olor de gasolina.

Ryan Gosling aquí és com un súperheroi minimalista i cool (porta una jaqueta daurada que ara tothom la vol. H&M i Zara ja n'estan venent però sense l'escorpí brodat de l'esquena...)
Carey Mulligan (la mateixa actriu que també surt a "Shame"!!!!) que està guapíssima i és com un àngel.
També hi surt la Christina Hendricks (que és la secre guapa de "Mad Men") fent de lladre i que acaba fatal...

La fotografia és preciosa tant de dia com de nit, tot amb un aire molt 80' que resalta la BSO (ja clàssica) que l'acompanya i que fa que escenes com la de l'ascensor amb el petó, filmada a càmara lenta, sigui  històrica...
Tot dirigit per Nicolas Winding Refn, a qui haurem de seguir a partir d'ara...

Perturbadorament brutal!!

CINQUANTA OMBRES D'EN GREY. E. L. James

Cincuanta ombres d'en Grey
E. L. James
RosadelsVents Ed.
2012.
537 pàg.
Traducció de Mar Albacar, Núria Parés, Librada Piñero i Xavier Solé.

Entrevistem a una amiga lectora, la Natàlia, del primer títol d'aquesta trilogia que ha superat l'èxit de vendes per convertir-se en un fenòmen arreu del món...
I que ja anuncia adaptació cinematogràfica...

-T'ha agradat?
Sí.

-Quin és l'argument del llibre?
L'inici especial a la sexualitat d'una noia verge i per tant inexperta amb un noi jove, guapíssim, elegant, segur i multimil·lionari: l'home perfecte (aparentment)...
Però que té certes tendències sexuals no gaire habituals i que no entén les relacions humanes amb romanticisme...

Et sembla que és un tipus de literatura només per noies i dones?
-Sí. Però estaria bé que els homes ho llegissin perquè entenguin més bé què és el que fa sentir bé a les dones...

-Creus que és bo o dolent que es llegeixi i es parli d'aquestes novel·les?
Està bé que la gent vegi que hi ha altres maneres d'afrontar la sexualitat, tot i que es pot malentendre el contingut de l'argument.
Però es positiu que la gent s'obri i en parli... Perquè és un tema bastant tabú...

-Alguns crítics (i crítiques) l'han deixada molt malement. Creus que és tant dolenta com diuen?
Fluixeja en alguns moments però no és tant dolenta
És de molt fàcil lectura però la traducció es repeteix molt en les descripcions de les sensacions de la noia...
L'autora innova en maneres argumentals de fer però no narrant-ho...

-Voldràs llegir el altres dos llibres que hi ha d'aquesta trilogia?
M'agradaria però crec que ja sé què hi trobaré. 
Deixa molts camins oberts, que fan venir ganes de llegir-los, això sí!

-Quin creus que és el secret de l'èxit d'aquest llibre?
Potser perquè en el fons de tot el somni de la majoria de dones és sentir-se desitjada amb aquests nivells...

dimarts, 14 agost de 2012

AIRE DE DYLAN. Enrique Vila-Matas.

Aire de Dylan
Enrique Vila-Matas.
Seix Barral Ed.
2012.
325 pàg.

"Investigar no llevaba siempre a encontrar lo buscado, pero sí a encontrar lo que está al lado de lo buscado, normalmente siempre también interesante"
(pag. 97)

VM es converteix un cop més en guanyador d'aquesta carrera que està disputant contra ell mateix i que aquí dinamita "el fracàs" com a tema inicial i fa explotar la idea principal d'aquest seu relat per convertir-la en mil bocins que et porten per molts camins diferents...

Comença com una història sobre el fracàs, canvia de punt de vista, apareix un Dylan petit, després una seminovel·la de misteri que més tard es soluciona a si mateixa, una heroïna una mica esquisofrènica i de bellesa turbadora ...

(Interessant llegir, potser abans, sortia aquest dissabte al Babelia; la vaig enganxar casualment 2 o 3 dies després quan havia acabat ja l'"Aire de Dylan" i crec que em va ajudar a entendre algunes coordenades potser d'aquesta novel·la...)

Amb la majoria d'històries veus cap on et porten o et volen fer anar els seus autors; un camí... A vegades amb sorpreses, cops d'efecte i tal. (Que no és pas una cosa dolenta ni negativa la majoria de vegades...) I al final arribes on et prometien al principi.
Amb VM però, llegint aquest "Aire de Dylan" he tingut la sensació que no hi ha normes i és un camí ple de sorpreses... Hi ha unes "lleis"  imaginàries (que cada autor crea a les seves obres) però que ell mateix se les salta i allà mateix reconstrueix el relat en una cosa diferent...
Per exemple: no sabria dir si el protagonista és el "pequeño Dylan" o aquest narrador en primera persona que és un escriptor que vol deixar d'escriure però que quan explica ho fa en tercera persona...
O coses que passen en aquesta història i que VM ni perd el temps a explicar-les...

Llavors també hi ha aquesta cosa tant adictiva a les seves novel·les i que son camins que mai s'acaben i et porten a voler descobrir autors i obres que hi surten: En aquesta l'"Oblomov", el "Suave es la noche" de l'Scott Fitzgerald (que ens farà rellegir...), la pel·lícula "Tres camaradas" o la cita: "Cuando oscurece, siempre necesitamos a alguien" atribuida al mateix Scott Fitzgerald i que és un dels motors narratius de la pel·lícula...

"...es posible que sí, que en el fondo sólo busque que esa frase, que tanto me gusta, pueda acabar considerándola mía. O igual estoy buscando que la investigación sirva para demostrar que las frases son de todos, que no existe la autoría, que el origen real de cualquier frase se pierde en la noche de los tiempos... En realidad, busco una cosa, pero también la otra, bien distintas las dos. De poder escoger, creo que preferiría que la frase fuera mía. Que fuera una frase auténtica y mía."
(Pag. 65)

Però el millor d'aquesta novel·la és adonar-te que VM ho transforma com si fossin focs artificials i es converteix en una festa d'idees...
(Com Borges o Foster Wallace o Godard o Bolaño...)

Un festival!

dimarts, 7 agost de 2012

Arthur Cravan i Mina Loy


Un dels números més interessant de la revista Poesía que comentàvem en un altre apunt va ser el 38, que incloïa tot un apartat dedicat a Arthur Cravan (Fabian Avenarius Lloyd; 1887-1918), poeta dadaista i boxejador, nebot d'Oscar Wilde, que va disputar el 23 d'abril de 1916 un combat contra el mític Jack Johnson (el primer negre que va ser campió mundial dels pesos pesats) a la plaça de toros de La Monumental de Barcelona, ciutat on va venir a viure fugint de la Gran Guerra. El volum du com a complements un llibret de 4 x 7 cm, amb escenes de la pel·lícula Cravan se entrena (1916), que simula el moviment al fer passar els fulls, i una reproducció facsímil del cartell del combat (160 x 60 cm).


L'interès de Cravan no és especialment literari, sinó que està relacionat amb la construcció del personatge. Cravan va saber utilitzar els recursos artístics i els del món de l'espectacle per inventar Cravan. Editor i autor de Maintenant, va unir en aquesta revista els seus poemes amb les crítiques literàries i artístiques, elaborant un paisatge d'excentricitats i provocacions de tota mena, que prefiguraven l'aparició imminent del moviment Dadà. Cravan mostra una concepció nova de la literatura i de l'art en què la figura de l'artista es converteix, alhora, en espectacle, i on la figura de lluitador ambulant o la de bufó de circ és la que acaba donant la imatge que ens és més coneguda.

L'any 1992, al Palau de la Virreina, vam poder gaudir de l'excel·lent exposició "Arthur Cravan, poeta i boxador", de la qual se'n va fer un magnífic catàleg, que seguia els àmbits geogràfics i vitals de Cravan, mitjançant fotografies, cartes, cartells, postals, documents -molts d'ells inèdits-, llibres, revistes, alguns quadres i dibuixos i fins i tot mobles. Els anys a Suïssa, l'estada a París, el pas per Barcelona, el famós combat de boxa, l'estada a Tossa amb Olga Sacharoff, el viatge a Nova York, la conferència amb escàndol inclòs en el Saló dels Independents, per encàrrec de Picabia, el casament amb Mina Loy, i el recorregut fins Mèxic, on va desaparèixer deixant Mina embarassada de la seva filla Fabienne.

L'exposició va ser comissariada per Maria Lluïsa Borràs, autora  d'Arthur Cravan: Une strategie du scandale (París: 1996), i que arran de la mostra va publicar Arthur Cravan: una biografía (Barcelona: Sirmio, 1993).

Catàleg de l'exposició de la Virreina (1992)

El Cuaderno del sedentario, de Daniel Saldaña, bloc de la revista Letras libres, fa una semblança del poeta britànic a l'apunt "Arthur Cravan: la vida como obra completa". Però si es vol tenir un panorama general de la vida, l'obra i la influència de Cravan és imprescindible consultar Arthur Cravan, poète et boxeur, de Philippe Sollers, on a més és possible accedir al llargmetratge Cravan vs Cravan (Isaki Lacuesta, 2002) [IMDb]

L'editorial argentina Caja Negra i l'espanyola El Olivo Azul han traduït i publicat els cinc números (1912-1915) de la revista Maintenant, escrita i editada per Cravan (escrivia en francès i podeu veure les versions originals digitalitzades dels números 3 i 4 a la pàgina Libreries de la Universitat d'Iowa).

Recentment (veure l'apunt de Toronto) s'han publicat les cartes de Cravan a Mina Loy, Cartas de amor a Mina Loy (traducción de Manuel Arranz. Cáceres: Periférica, 2012). És un llibre important perquè ens ajuda a conèixer el Cravan sense disfresses. Rendit a l'amor d'aquesta dona, mostra sense caretes les seves emocions més íntimes. Les cartes d'aquest volum narren viatges i separacions, fantasies i desencontres. Cravan unes vegades es mostra depressiu, d'altres, exultant d'amor. Escriu sense parar a la seva estimada, de vegades fins i tot tres cartes al dia. Cartes completes, cartes interrompudes, targetes postals... Fins a la seva misteriosa desaparició en el Golf de Mèxic.

Mina Loy (Stephen Haweis, París 1905)

Mina Loy (1882-1966) és una més de les moltes artistes que va donar el primer terç del segle XX i les avantguardes, i que han quedat amagades darrere de les figures masculines. Pintora i escriptora britànica d'origen jueu, nacionalitzada nord-americana, es trasllada a principis de segle a París on compartirà espai i amistat amb artistes com Apollinaire, Picasso, Gertrude Stein o Picabia. És una artista peculiar perquè la seva obra coincideix amb el final del modernisme i les primeres avantguardes. Inclinada cap el futurisme, entre 1906 i 1916 viu i exposa a Florència, però acaba abandonant-lo desil·lusionada pel masclisme dels futuristes. Marxa a Nova York, on col·labora amb Duchamp i comença a fer d'actriu. Coneix Cravan i marxen a viure a Ciutat de Mèxic, d'on decideixen fugir quan Mina es queda embaraçada. Cravan va desaparèixer en el mar quan es va avançar per anar a Buenos Aires. Desaparegut Cravan, el 1923 Mina va a París un altre cop i es fa agent d'artistes com Braque, Chirico, Giacometti o Max Ernst. El 1936 torna a Nova York i ja no se'n mourà fins la seva mort el 1966. Té dues filles: Joella (d'un primer matrimoni) i Fabienne (de Cravan), i apartada del món artístic continuara pintant i escrivint.

En castellà estan editats Breve Baedeker lunar (Madrid: Ediciones Torremozas, 2009) i Antología poética (Madrid: Huerga y Fierro Editores, 2009)

Christ on a Clothesline, Mina Loy (ca. 1955-59)

[+]

Dos vídeos enregistrats a Barcelona l'any 1916. El primer és l'esmentat Cravan se entrena, que més que un entrenament ens mostra una paròdia de combat de boxa; i el segon, una escena romàntica, tots dos protagonitzats per Cravan.




[++]

Ernesto Bottini. En breve luz: Arthur Cravan y Mina Loy. Función lenguaje. Centro de literatura aplicada de Madrid.

[+++]

Cravan a la Virreina

divendres, 3 agost de 2012

Me despierto de noche, de repente.- Alberto Caeiro (Fernando Pessoa)

Joanna Harmon.- Ethereal













































































Me despierto de noche, de repente
y mi reloj ocupa toda la noche.
No siento a la Naturaleza fuera.
Mi cuarto es una cosa oscura con paredes ligeramente blancas.
Afuera hay sosiego como si nada existiese.
Sólo el reloj prosigue con su ruido.
Y esta cosa pequeña de engranajes que está encima de mi mesilla sofoca toda la existencia de la tierra y del cielo...
Estoy a punto de perderme pensando en lo que esto significa,
pero me detengo, y me siento sonreír en la noche
con las comisuras de los labios
porque lo único que mi reloj simboliza o significa,
mientras llena con su pequeñez la noche enorme,
es la curiosa sensación de llenar la noche enorme
con esa pequeñez...


Arman (Armand-Pierre Fernandez).- Les montres

Alberto Caeiro. El guardián de los rebaños (1911-1912), dins:
Fernado Pessoa. Antología poética. El poeta es un fingidor.
Traducció: Ángel Crespo. 
Austral poesía

dijous, 2 agost de 2012

El vestit gris-Andrea Camilleri




"Al punt que havien arribat les coses ja no podia continuar amagant-ho a l'Adele.
Va decidir que l'hi diria a taula, cara a cara, així ella no tindria temps de fer-li preguntes massa concretes.
Però com era que s'escarrassava tant a no explicar-li el que li passava?. Probablement tenia més d'un motiu, i no tots els sabria definir prou bé. Que no la volgués amoïnar no era, certament, el principal, perquè sabia perfectament que la preocupació de l'Adele no arribaria, tirant llarg, ni a l'hora de berenar, ja que de seguida hauria de eixar lloc als seus compromisos socials i sobretot personals.
L'Adele era com un pardal d'aquells que, quan queden xops de cap a peus perquè mentre queia la tempesta s'estaven immòbils a la branca d'un arbre, s'espolsen amb un batre d'ales i ja tornen a estar tan eixuts com abans.
No, tal vegada el veritable motiu era que no volia aparèixer afeblit, o disminuït, als seus ulls....."



El vestit gris, no és una novel·la negra d'Andrea Camilleri. És un relat que parla d'amor i de mort. De sexe i engany. Una novel·la per damunt de tot humana.

El vestit gris
Andrea Camilleri
Traducció de Pau Vidal.
Edicions 62
juny 2011.
Títol original: Il tailleur grigio-2008.Mondadori