dimecres, 28 de gener del 2015

MIGUEL ÁNGEL. Una vida épica


MIGUEL ÁNGEL. Una vida épica
Martin Gayford
Traducció al castellà: Federico Corriente
Barcelona, 2013
Taurus


Després de la fabulosa Miguel Ángel. Una vida inquieta de Antonio Forcellino, m'ha arribat aquesta esplèndida biografia del genial artista.

Com en l'anterior, també ací ix guanyant el geni ( com a escultor, pintor, arquitecte, poeta) i perdent la persona (colèric, mentider, avar, esquerp, deshonest, interessat...); però Gayford intenta comprendre i explicar aquesta "personalitat malsana" (com el mateix Miquel Àngel diu en una carta). Ens aporta aspectes que ens fan més comprensible aquesta personalitat:
- Dels altres primeríssims rivals del seu temps (Leonardo i Rafael), va ser l'únic que va sobreviure a totes les profundes crisis històriques i guerres del moment, i això va agreujar la seua ansietat i malenconia.
- Va tractar amb set pontífexs, cardenals i d'altres mandataris que el van intentar sotmetre i influir en com havia de fer les coses.
- Es va veure involucrat en innombrables batalles (reals, personals, psicològiques, de poder, familiars...).
- Li seria ben difícil compaginar la seua encoberta homosexualitat (en l'època de Savonarola, a qui ell admirava!) amb les profundes conviccions religioses (L'amor de la seua vida, l'aristòcrata romà Tommaso de Cavalieri era 40 anys més jove que ell.).
- Estats d'ansietat i depressió que patia contínuament. Sempre sotmès a un estrés continu.
- Malgrat que tenia un altíssim concepte sobre si mateix, a sovint sofria d'inseguretat i insatisfacció.
La terribilità i molts aspectes més, que Gayford intenta d'analitzar per a poder comprendre la grandesa i misèries d'aquest artista.

Malgrat tot l'anterior, els seus contemporanis el consideraven il Divino. Papes, ducs, prínceps... es disputaven la seua "possessió".
Li ho perdonaven quasibé tot: Va pintar més carn nua en la capella on oficiaven els papes i cardenals que "en una carnisseria"; moltes de les seues obres estan inacabades...
Després del seu soterrament a Roma, el seu cos va ser tret de la ciutat per mercaders de contraban, amagat en una bala de farratge i el van portar fins a Florència, on el van tornar a soterrar.
Ja en vida se'n van fer biografies.
I és que la seua faceta d'artista va ser immensa. Va ser el primer que va reivindicar el dret sobre les seues creacions, i va cuidar molt de controlar la seua imatge.

Gayford (basant-se en l'enorme correspondència, en els seus poemes, en els últims descobriments sobre el geni, en l'estudi de les contradiccions que hi ha en les seues biografies, en una ingent documentació i en una mirada nova a les seues obres, especialment a les inconcluses) ens dóna una visió última de les dues vessants d'aquest home genial.

Un llibre que amb una prosa àgil, actual i didàctica ens transporta a la intimitat del personatge i als avatars de la seua època tan convulsa, del Renaixement italià.

6 comentaris:

  1. Doncs no he llegit ni la biografia de Forcellino ni la de Gayford. Me les apunto totes dues per a més endavant. L'artista de la terribilità i, entre altres coses, pioner del copyright s'ho val. I també (és de justícia reconèixer-ho) m'hi empeny aquesta entrada teva tan il·lustrativa i ben escrita. Quin gust!

    ResponElimina
  2. Les primeres planes, com la teva entrada, company, també encomanen "lecturina"...

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir que han atribuït a Miquel Àngel dues figures de bronze que pertanyien a una col·lecció particular de Cambridge:
    aquí, l'article (en italià).

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies elPac!!

    Fas venir unes ganes tremendes d'endinsar-nos en el llibre i conèixer més a fons aquest geni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, si no has llegit cap biografia del Miquel Àngel,, te la recomane. És exaustiva, però ben agradosa de llegir.

      Elimina
  5. Pac,

    Molt bona entrada!!!
    Miquel Àngel amb tantes contradiccions i punts foscos sembla un personatge contemporani, d'ara...

    ResponElimina