divendres, 28 d’agost del 2015

Les darreres miniatures d'Echenoz


Capricho de la reina
Jean Echenoz
Traducció al castellà de Javier Albiñana
Anagrama, 2015

Què hem de dir de l'escriptor francés que no hem dit ja en aquest bloc? N'hem comentat alguns dels seus millors llibres (l'últim, la petita obra mestra, 14.

L'últim llibre  de l'Echenoz (que pren el títol d'un dels breus relats) són aquestes 7 miniatures 7, escrites entre 2002 i 2014.

Miniatures que són com les tessel·les d'un mosaic. Són totes diferents però formen un conjunt harmoniós. I ens preguntem què tenen en comú aquestes peces, relats, biografia, projecte de peça teatral, descripció, divertiment...? Primerament, són textos que miran el món i les històries des d'una perspectiva insòlita; després, el capritx i el goig (plaer) amb el que han estat escrites; tot seguit, de la depuració de la prosa utilitzada; per l'estil pulcre, net d'Echenoz; per la poètica de la seua escriptura... i podríem seguir.

Nelson (l'almirall personatge real), Capricho de la reina (amb un final sorprenent que et canvia la perpectiva), En Babilonia (una crítica al crític), Veinte mujeres en el parque de Luxemburgo  y en el sentido de las agujas del reloj (com un exercici d'estil a la manera de Quenau o Perec), Ingeniería civil (narració que, amb un humor molt subtil, juga amb el flashback)... Tots són una meravella.

Però no us deixeu enganyar per la seua brevetat (el llibre, 7 textos en menys de 100 pàgines) es pot llegir en una estoneta; concediu-li una lectura reposada i espaiada.
Us farà gaudir aquest grapadet de paraules, on no en sobra ni falta cap. Senzillament genial!

2 comentaris:

  1. El tindré en compte.
    Sempre estic buscant noves publicacions de dos autors actuals francesos: Echenoz i Michon. Al principi de l'estiu vaig trobar de l'Echenoz una de les seves petites joies, "Un año". La narració del progressiu deteriorament de una jove, després de despertar un matí i trobar el seu amic mort al seu costat al llit. Una novel·la pertorbadora, amb un final, guau!, sorprenent.
    El cas és que vaig veure que estava publicada per Mardulce el 2014. Després, en els crèdits, t'adones que ja havia estat publicada en francés el 1999. Això ho fan molt les editorials en veure l'interés dels lectors per un autor, o que es fa famós, o que ha mort... De vegades fa pena: les prestageries de les llibreries comercials estan ara plenes, no d'un o dos, sinó de nombrosos exemplars de llibres del Chirbes, als quals fins ara no els havien fet quasibé cas...

    ResponElimina
  2. ElPac... amb ressenyes com aquesta seràs corresponsable de la meva compulsió compradora de llibres!!!

    moooolt bona pinta!!

    ResponElimina