divendres, 7 d’agost del 2015

Trece pasos.- Mo Yan




Mo Yan
Trece pasos
Traducció del xinés al castellà de Juan José Ciruela Alférez
Kailas, 2015



Que un dels protagonistes caigui mort a la taula de l'aula on fa classes de secundària i es desperti dins la cambra mortuòria on espera ser "restaurat" per la maquilladora de morts oficial del Partit és allò menys desconcertat d'aquesta novel·la.

Mo Yan ens explica gairebé a la pàgina 400 (i després una altra vegada al final del llibre) una llegenda sobre si es veu veure venir un teuladí, d'aquests que caminen normalment a saltirons, donant passos fins a nosaltres: i seran senyals de fortuna si no arriben a donar el pas número tretze.

L'estructura, com sempre, mesurada: tretze parts. Gairebé totes amb set capítols, encara que alguns es queden en tres. Números habituals de les poesies xinesa i japonesa. El text, a més, juga en aquesta ocasió amb belles descripcions de paisatges i persones, de llocs i d'institucions. És una de les novel·les més poètiques del nostre (meu, si més no) volgut "Calla't" (com ja sabeu, això és el que vol dir Mo Yan).

I jugant una miqueta (realment ben poc) amb la màgia, ens trasllada al difícil món de l'ensenyament secundari i ens el presenta a la Xina, amb les seves peculiaritats i condicionaments. I ens parla de relacions de parella, i de pares amb fills, i de professores que espellen conills, i de venedores de tabac car enamorades, i d'alumnes que es fan rics venent pollastre rostit i demanen perdó als seus professors pels esforços malgastats amb ells, i de directors de fàbrica que ensenyen a defensar-se a les professores russes, i de polítics que prometen millores de sou i habitatges als professors...

Un altre passeig per la bogeria i la vida de la mà d'aquest geni. 
Altament recomanable.

La mida aquesta vegada no importa. Són 500 pàgines però la lletra és molt gran. El llibre pesa, PERÒ LA NOVEL·LA NO. La seva lectura és molt àgil.

PD: L'original és de 1989; no espereu la ratlladura dels últims llibres del Nobel: és una novel·la molt bona però bastant "normal" (no hi ha nens menjats ni res semblant). Pot servir, fins i tot, per començar a "clavar-li la dent" al Mo Yan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada