LOS MUERTOS. Jorge Carrión

Los muertos

Jordi Carrión

Mondadori ed.

(166 pàgines)

Suposo que és el llibre ideal per qui li hagués agradat “Perdidos” i tot el què aquesta sèrie ha aportat de novedós i conceptualment a l'imaginari col·lectiu...

Per vàries raons:

- Funciona també a partir de canvis i moviments en el temps, enmig d’una possible conspiració que no s’acaba d’explicar mai, etc. Hi ha els “nuevos”. Desaparicions. Aparicions...

- I fa servir estratègies narratives fragmentades agafades de les (noves) sèries americanes de tv i de l’audiovisual: Per exemple aquesta novel·la està organitzada en dos trams (que són temporades) de vuit capítols (episodis) cadascun com una sèrie de tv anomenada "Los muertos" i llavors enmig de cada temporada hi ha comentaris d’especialistes en la sèrie (un joc de l’autor, que hi aporta una altre línia narrativa paral·lela) i al final del llibre hi ha un epíleg de Jordi Balló i Javier Pérez (que de fet són especialistes reals en narrativa audiovisual i professors a la Universitat de Barcelona i col·laboradors habituals de La Vanguardia...) però que no us sabria dir si és una broma de l’autor (que llavors li afegiria un matís irònic i meta molt interessant a la novel·la com si fos un fals assaig al voltant de la sèrie; o realment és un veritable assaig (i llavors li donaria un punt teòric i real) sobre "Los muertos", que realment seria la novel·la... I després hi ha una entrevista amb els guionistes de la sèrie (que ja seria una tercera capa, diguem-ne argumental a "Los muertos" llibre...).

En quant a la sèrie (pròpiament dita) de la novel·la, funciona bé i és molt creïble com a relat de ciència-ficció en ambients urbans amb referències i homenatges a “Blade Runner”, “Perdidos”, al Phillip K. Dick... (i té un final preciós que no explicaré...) Però, sobretot és fascinant com l’autor aconsegueix sortir-ne i mirar-se per fora mitjançant aquests recursos abans esmentats que realment també acaben construïnt i essent la “novel·la” que tenim a les mans. (Com aquella escena del “Show de Truman” quan el protagonista surt de l’escenari i veu el darrera dels decorats...)

Molt bona! (Exemple de les possibilitats de quan la narrativa es barreja amb les estratègies i possibilitats de les històries i formats dels relats televisius...)

(He trobat això: Pels fans de “Perdidos” sobre l’autor de “Los muertos”...)