UN AÑO AJETREADO. Anne Wiazemsky

Un año ajetreado
Anne Wiazemsky
Anagrama ed.
2013
218 pàg.
Trad. de Javier Albiñana

Tenim la continuació (si és que a la vida real existeixen les segones parts) d'aquell relat també en primera persona on Wiazemsky va explicar com Robert Bresson s'encapritxava d'ella, que tenia just 16 anys, i la convertia en protagonista d'aquella "Al azar, Baltasar" alhora que li suposava una iniciació sentimental, visual, conceptual, estètica i física a la vida.
Aquest "Un año ajetreado", és doncs la continuació just quan la noia després d'acabar aquella primera pel·lícula torna a la vida normal d'estudiant de 19 anys per començar a l'universitat després d'unes vacances d'estiu, però se li creua Jean-Luc Godard i ja res no tornarà a ser el mateix.
En poc més de 12 mesos, s'enamora d'aquest director, comença la carrera de Filosofia a la Universitat, Godard li proposa protagonitzar "La chinoise" (emblema pre68'), per després casar-se davant la incomprensió familiar de la familia d'ella (que, ull, és la néta de François Mauriac...)

Veiem aquesta iniciació als sentiments femenins a temps real i explicat des de dins per aquesta noia que va estar al lloc just en el moment precís, en trànsit cap a la vida adulta...
Doncs també hi trobem François Truffaut, Jaques Rivette i molts altres protagonistes de la vida cultural francesa d'aquells anys i que ja anticipen aquella revolució que canviaria el món sencer abans d'un any.

Al mateix temps és també una oportunitat per veure a petita escala el que havia de passar a París (i per extensió a França i Europa), com si fos una metàfora:
Anne, representa la joventut, la innocència i l'energia.
La seva familia és la tradició i el conservadurisme (molt bones les pàgines on s'explica l'actuació de la mare davant l'opinió pública per anunciar aquest matrimoni no acceptat).
La societat i l'entorn, que volen canviar cap a nous costums però que encara no saben com fer-ho.
(L'evolució dels sentiments de Mauriac cap a la seva néta i l'acceptació de Godard i del matrimoni amb aquest.)
I Godard, que hi arriba, com una tempesta i que tot s'ho emporta per canviar-ho.
(El seu cinema ja es així) Però aquest relat -i potser això és un dels valors d'aquest "Año ajetreado" és aquest retrat d'ell tant proper, humà, tendre i absolutament enamorat a la puresa i juventud de la narradora.

"...me daba la sensación de descubrir el mundo a través de sus ojos, sus palabras, y ese aprendizaje de la vida me colmaba."