Pàgines

dimarts, 8 de setembre del 2020

La drecera | Miquel Martín i Serra

Miquel Martín i Serra
La drecera
Edicions del Periscopi, 2020
148 pàgines

La drecera és una novel·la deliciosa, com els àpats que prepara la mare del protagonista a la gran cuina que fa de cor del relat. Els ingredients són un vailet que explica la seva vida, en ple despertar adolescent, i un Empordà, encara rural, que inicia la seva transformació per esdevenir la comarca tal i com ara la coneixem. La cuina és la del xalet, la segona residència d’una família adinerada de Barcelona, i el protagonista i narrador, el fill de la parella que té cura de la casa, i dels seus propietaris quan hi fan estada.

La gràcia i, alhora, la clau, és l’aparent senzillesa de la mirada del xicot que va deixant la infància a cada paràgraf del llibre. Una mirada fresca, que va fent-se conscient de les diferències socials, de les maneres de viure, de la pertinença, i del canvi constant al què estem sotmesos. Les vicissituds de la família propietària són una finestra a un món totalment diferent al seu, amb uns problemes i una manera d’afrontar-los que se li fa llunyana i sovint incomprensible. Un món que malgrat ser-li aliè anirà imposant-se, transformant el seu territori, provocant la desaparició d’una forma de vida, i de les persones que la conformaven.

Un petit viatge iniciàtic on el camí podria ser, precisament, la drecera del títol, i l’heroi el seu narrador. Les proves que haurà de superar són les que, en bona part, la majoria vam haver d’afrontar durant la joventut: l’amistat, el despertar sexual, l’enamorament, la decepció i el dol. L’admiració i el reconeixement de la saviesa de qui sap escoltar la natura, i l’entén, com en Pitu del Mas d’en Bou. En definitiva les experiències que la vida va obsequiant, i que es van acceptant sense ser conscients de tot el què acabaran suposant en el creixement de cadascú.  

En Miquel Martín, autor consolidat, té un escriure riquíssim, d’aquells que et sedueix i et captiva fins al final. Un periple proper, humil i tendre, que et transporta a l’Empordà, però també a la pròpia infància. Una forma d’entendre els camins i les dreceres que, sense mapa, vam anar fent. Un nou encert d’Edicions del Periscopi.

 

 

1 comentari:

  1. El millor del llibre amb diferència, és el llenguatge. Està escrit de manera deliciosa, rica i fent servir dialectalismes propis de la zona, que fan que excel·leixi en aquest aspecte. La trama, o millor dit, el que explica, no em va impressionar tant, tot i que fa bo de llegir. Quan començava a entrar a la història, es va acabar. Val la pena llegir-lo només per com està escrit, i veig que a la majoria us ha agradat més l'argument que a mi, així que sí, un encert de Periscopi. Una frase que pots afegir al final de la ressenya de cadascun dels seus llibres.

    ResponElimina