tag:blogger.com,1999:blog-64493879075576123932024-03-13T20:50:12.880+01:00els orfes del Senyor Boixels orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.comBlogger1443125tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-46270791161977597842021-03-22T17:45:00.001+01:002021-03-22T17:45:08.232+01:00Les quatre cambres del cor | Anaïs Nin<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-53vOoY8vw3Y/YFjIF79xyuI/AAAAAAAAH9Y/0Tr7FlLRpHMTfFltdL9PE225rGQQFYSoQCNcBGAsYHQ/s596/LesQuatreCambresDelCor-Anai%25CC%2588s-Nin-web.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="395" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-53vOoY8vw3Y/YFjIF79xyuI/AAAAAAAAH9Y/0Tr7FlLRpHMTfFltdL9PE225rGQQFYSoQCNcBGAsYHQ/s320/LesQuatreCambresDelCor-Anai%25CC%2588s-Nin-web.png" /> </a></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Les quatre cambres del cor<br /></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="color: #990000;"><b>Anaïs Nin</b></span><br /></span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ferran Ràfols Gesa<br /></span><span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">LaBreu Edicions<br /></span><span style="color: black; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Barcelona, 2021<br /></span> </div>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Les quatre
cambres del cor, és una novel·la que transcorre al París dels anys trenta, protagonitzada
per la Djuna, en Rango i la Zora. Una novel·la amb forts components autobiogràfics, en la que la Djuna, és la
mateixa Anaïs Nin, en Rango, el poeta peruà Gonzalo Moré, que a la novel·la és
de Guatemala, i la Zora la seva dona, la ballarina Helba Huara. L’autora
publica la novel·la l’any 1950, una vegada finalitzada la intensa relació amb
en Moré. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La Djuna,
una jove bohèmia avesada a les nits parisenques, cau rendida als peus d’un
exòtic guitarrista convençuda que es tracta d’un gitano que va escampant
música, passió i alegria <i>“(...) bevien les pocions i les herbes dels camins oberts, el xivarri de la llibertat, la
droga del lleure i la mandra</i>.” Malauradament en Rango no és un home lliure.
Està casat amb la Zora, una ballarina malalta per la que ha hagut de renunciar
a una vida de músic nòmada, i que troba en la Djuna el seu oasi particular.
Ella li obrirà el cor i llogarà una barcassa al mig del Sena per acollir-lo
emocionalment i físicament. “Sempre que veiem algú que gosa ser el que no vam
gosar ser nosaltres ens en sentim responsables.”</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">L’Anaïs Nin
a través de les seves obres crea un univers propi, d’amor i d’afectes, on cada
persona és una estrella, i cada història forma una constel·lació en si mateixa.
Un univers amb un ritme propi, un bressoleig, els moviments del riu, els de la
passió, els del patiment, els de la plenitud, els del desencís. Utilitza la
seva història per explicar les complexitats de les relacions afectives. Les
quatre cambres del cor, són les del cor de cada una de les persones que ens
deixarem atrapar per la seva lletania, són les cambres d’una barcassa, les dels
somnis, les de les pors. <i>“(...) la Djuna
tenia a dins una fam de recer que en Rango no podria satisfer ni atènyer mai
amb ella.”</i></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Celebro molt
cada vegada que LaBreu publica una nova traducció d’en Ferran Ràfols, d’un llibre
de la Nin, i insisteixo en el traductor, perquè considero que en l’escriptura
de la Nin hi ha molta part que no és estricament paraula, i que ell sap traduir
perfectament. <i>Les quatre cambres del cor</i> forma part de la sèrie <i>Ciutats de l’interior</i> composta per cinc
obres, de les quals LaBreu ja havia editat <i>Un
espia a la casa de l’amor</i> i <i>El
laberint del Minotaure</i>. Novel·les que formen un contínuum en l’obra i
l’imaginari de l’autora, i en les que és molt agradable anar descobrint les
connexions que teixeix entre elles.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">“La Djuna
havia volgut una vida de desig i llibertat, sense comoditats però amb la
naturalitat dels fets màgics, sense luxes però amb la bellesa, sense seguretat
però amb plenitud, sense perfecció però amb moments perfectes (...)”.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Llegiu-lo,
llegiu-la i deixeu-vos enamorar i bressolar.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: trebuchet;"> </span></o:p></p><br /><p></p>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-57041881470562358842021-01-10T09:58:00.002+01:002021-01-10T09:58:29.807+01:00El colibrí | Sandro Veronesi<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Zz5nNdSQKb8/X_q_hjrni0I/AAAAAAAAH8Y/jRumMOMNvGkVVdt584bA9NBVVHQd1UvJQCNcBGAsYHQ/s1240/el%2Bcolibr%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="839" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Zz5nNdSQKb8/X_q_hjrni0I/AAAAAAAAH8Y/jRumMOMNvGkVVdt584bA9NBVVHQd1UvJQCNcBGAsYHQ/s320/el%2Bcolibr%25C3%25AD.jpg" /></a></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Sandro Veronesi</span></div><div style="text-align: left;"><span style="background-color: white;"><b><span style="color: #f1c232; font-family: trebuchet;">El colibrí</span></b></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Traducció de Pau Vidal<br /><span style="color: black;">Editorial Periscopi, 2020</span></span></div></blockquote>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">En Marco era tan menut que la seva mare l’anomenà colibrí.
El colibrí, o picaflor, és aquell ocell petit i fràgil que mou les ales
rapidíssimament per mantenir-se al mateix lloc i poder alimentar-se del nèctar
de les flors. En Marco finalment va créixer, potser gràcies al tractament que
li van acabar fent, però no va deixar de fer batre les ales fins al final del
seus dies. I no va ser per alimentar-se
sinó per fer de puntal dels altres. Un puntal col·locat damunt de la sorra
d’una platja, inestable i inexplicablement ferm. Un puntal discret i, alhora, essencial
en la vida de tots els personatges que va descrivint-nos.</span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet;">No és una novel·la de format clàssic, més aviat és un jardí
de flors per on acompanyem al colibrí per anar filant totes les peces de la
seva vida, algunes flors són cartes que en Marco escriu al seu amor, d’altres
són correus electrònics escrits al seu germà per desmuntar el pis dels pares, d’altres
un narrador ens explica el què va passar, d’altres són diàlegs, etc. Peces diverses
que, a bon ritme, ens van portant endavant i enrere de la seva vida, per
conèixer-la tota.</span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /> </span><span style="font-family: trebuchet;">Dotat d’una sensibilitat que li permet observar i comprendre
els estats anímics dels qui l’envolten. Marcat per la desgràcia de la mort
prematura de la germana, i la manca de felicitat dels seus pares com a parella,
que condicionen la seva manera d’entendre la vida i la relació amb les dones
que estima. Dedicat a la cura dels altres, tant professionalment com
personalment. És l’home que no defuig la desgràcia, el que es queda a la vora
dels pares i els vetlla, i és qui cria a la seva la seva filla. En definitiva,
el relat de tota una vida d’un home normal, com tants d’altres, amb les seves
caigudes, peculiaritats i desgràcies, com la de tants altres.</span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /> </span><span style="font-family: trebuchet;">Veronesi sembla voler mostrar la importància de les
estructures afectives, que no vol dir les tradicionals, la de les ferides
emocionals, i sobretot la força interior que davant situacions límit et permet
continuar movent les ales. I malgrat tot el què explica no és un llibre trist
ni depriment, sí que la nostàlgia hi té un paper important, però també el tenen,
i molt, el sentit de l’humor, la tendresa i l’amor.</span></div><p class="MsoNormal"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<br /><p></p>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-49068567791766994842020-11-15T21:23:00.000+01:002020-11-15T21:23:13.778+01:00L'any del mico i Auguris d'Innocència | Patti Smith<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Zs_2ucAw__g/X7E8loBeslI/AAAAAAAAH7s/xRM3bUqg254KoIt82jaiu3VIClPWwpttQCPcBGAYYCw/s1747/Dise%25C3%25B1o%2Bsin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B%25281%2529.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="1747" src="https://1.bp.blogspot.com/-Zs_2ucAw__g/X7E8loBeslI/AAAAAAAAH7s/xRM3bUqg254KoIt82jaiu3VIClPWwpttQCPcBGAYYCw/s320/Dise%25C3%25B1o%2Bsin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B%25281%2529.png" width="320" /></a></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="color: #e06666; font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><b>L’any del mico</b></span></div><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Patti Smith<o:p></o:p></span></div><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Traducció de Martí Sales</span><div><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: 12pt;">Club Editor, </span><span style="font-size: 12pt;">2020</span></span></div></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: 12pt;">La primavera passada Club Editor va treure </span><i style="font-size: 12pt;">L’any del mico</i><span style="font-size: 12pt;"> de Patti Smith, traduïda per Martí Sales. Ha sigut
un regal poder llegir a la cantant, la poeta, la fotògrafa, l’artista completa.
L’autora, que escriu amb una prosa que toca l’ànima com ho fa la seva veu,
punyent i sensible, ens explica el seu particular 2016, l’any del mico segons el
calendari xinès. L’any en el que celebrà els seus setanta anys. “</span><i style="font-size: 12pt;">M’adono que ja no corro tan ràpid i que la
meva percepció del temps sembla que s’estigui accelerant.”</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: 12pt;">Un llibre en el que ens convida a acompanyar-la en el seu viatge particular,
suturant realitat i somni. Un any en el que suma pèrdues de persones estimades,
que comença en una UCI amb Sandy Pearlman, que continua amb la malaltia de Sam
Shepard. L’any que va morir la princesa Leia, i que en feia 20 que havia perdut
al seu marit. Un any que políticament la sacseja, la irrupció del populisme de
Trump, les injustícies, arreu, contra els més febles, etc. Un any ideal per
evadir-se somnis enllà. </span><i style="font-size: 12pt;">“Alguns somnis no
són somnis en absolut, sinó un altre punt de vista de la realitat física.”</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: 12pt;">Ens fa viatjar pels EUA, de costa a costa, per Mèxic, Lisboa, fins a
l’Ayers Rock a Austràlia. Deixant-nos amb la sensació que és ella qui fa el
lloc, ella i la relació màgica, i al mateix temps tan terrenal, que estableix
amb les persones i amb l’entorn. Ens explica els seus referents, des de
l’Alícia fins a Rimbaud, de Marc Aureli a Bolaño, i tants d’altres. Un llibre
il·lustrat amb les seves pròpies polaroids, en el que l’art plàstic i visual
també hi és molt present. “</span><i style="font-size: 12pt;">Tot era tan a
prop, els raigs de sol, la dolçor, la sensació d’un temps perdut per sempre.”</i></span></p>
<div><span style="color: #351c75; font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt; text-align: justify;">Però fou un alabatre de l’editorial LaBreu qui ens va oferir el primer tast,
poètic, de l’autora en català. Una primavera abans, la del 2019, van publicar
“Auguris d’innocència”, traduïda per, la també poeta, Laia Malo. Obrint-nos la
porta a l’imaginari, sensible, profund, místic i lliure de Patti Smith. El
dolor de la pèrdua, la de la seva parella, la dels pares, la de la infància. La
reivindicació. El dolor de la humanitat per tanta injustícia. La relació amb la
religió, la seva espiritualitat present en tot, des de la flor fins a la
pregària explícita. I l’amor, infinit</span><i style="font-family: helvetica; font-size: 12pt; text-align: justify;">. “I
mai més/serà tan acurada la visió/que els somnis poden/produir sang/un camí
espinós/embrossat d’ales.”</i></div><span style="font-family: helvetica;"><div><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div></span><div><div class="separator" style="clear: both;"><div><span style="color: #351c75; font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><b>Auguris d'innocència</b></span></div><div><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Patti Smith</span></div><div><span style="font-size: 12pt;"><o:p><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;">Traducció de Laia Malo</span></o:p></span></div><div><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: helvetica;">LaBreu Edicions, </span><o:p><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: helvetica;">2019</span></span></o:p></span></div></div></div><div><span style="font-family: helvetica; font-size: 12pt;"><br /></span></div><div><br /></div>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-65210751814636353212020-09-08T15:24:00.020+02:002020-09-08T15:39:51.319+02:00La drecera | Miquel Martín i Serra<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZQdMQYlTztk/X1d_kHN-8bI/AAAAAAAAH7I/oUK_A7lFr64uBHseq2VsKvsTjGJV0OxBgCNcBGAsYHQ/s740/la%2Bdrecera.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="500" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZQdMQYlTztk/X1d_kHN-8bI/AAAAAAAAH7I/oUK_A7lFr64uBHseq2VsKvsTjGJV0OxBgCNcBGAsYHQ/w216-h320/la%2Bdrecera.jpg" width="216" /></a></div><p></p></div><div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Miquel Martín i Serra<br /></span><span style="font-family: georgia;"><b style="color: #38761d;">La drecera<br /></b></span><span style="font-family: georgia;">Edicions del Periscopi, 2020<br /></span><span style="font-family: georgia;">148 pàgines</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">La drecera és una novel·la deliciosa, com els àpats que prepara la mare del protagonista a
la gran cuina que fa de cor del relat. Els ingredients són un vailet que explica
la seva vida, en ple despertar adolescent, i un Empordà, encara rural, que inicia
la seva transformació per esdevenir la comarca tal i com ara la coneixem. La
cuina és la del xalet, la segona residència d’una família adinerada de
Barcelona, i el protagonista i narrador, el fill de la parella que té cura de
la casa, i dels seus propietaris quan hi fan estada.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">La gràcia i,
alhora, la clau, és l’aparent senzillesa de la mirada del xicot que va deixant
la infància a cada paràgraf del llibre. Una mirada fresca, que va fent-se
conscient de les diferències socials, de les maneres de viure, de la
pertinença, i del canvi constant al què estem sotmesos. Les vicissituds de la
família propietària són una finestra a un món totalment diferent al seu, amb
uns problemes i una manera d’afrontar-los que se li fa llunyana i sovint
incomprensible. Un món que malgrat ser-li aliè anirà imposant-se, transformant
el seu territori, provocant la desaparició d’una forma de vida, i de les
persones que la conformaven.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">Un petit
viatge iniciàtic on el camí podria ser, precisament, la drecera del títol, i
l’heroi el seu narrador. Les proves que haurà de superar són les que, en bona
part, la majoria vam haver d’afrontar durant la joventut: l’amistat, el
despertar sexual, l’enamorament, la decepció i el dol. L’admiració i el
reconeixement de la saviesa de qui sap escoltar la natura, i l’entén, com en
Pitu del Mas d’en Bou. En definitiva les experiències que la vida va obsequiant,
i que es van acceptant sense ser conscients de tot el què acabaran suposant en
el creixement de cadascú. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; font-size: 12pt;">En Miquel
Martín, autor consolidat, té un escriure riquíssim, d’aquells que et sedueix i
et captiva fins al final. Un periple proper, humil i tendre, que et transporta
a l’Empordà, però també a la pròpia infància. Una forma d’entendre els camins i
les dreceres que, sense mapa, vam anar fent. Un nou encert d’Edicions del
Periscopi.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span face="" style="font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> </span></p> <p></p></div>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-60605592588202815982020-07-14T20:46:00.012+02:002020-09-08T15:33:45.090+02:00Boulder | Eva Baltasar<span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-opdH8x8uEGo/Xw34_ahbPOI/AAAAAAAAH6M/nNJ9vYCkqso2gW1G6jb_3xb-OP3cX7-9gCNcBGAsYHQ/s2048/Boulder.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1350" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-opdH8x8uEGo/Xw34_ahbPOI/AAAAAAAAH6M/nNJ9vYCkqso2gW1G6jb_3xb-OP3cX7-9gCNcBGAsYHQ/w264-h400/Boulder.jpg" width="264" /></a></div></div><div><span style="text-align: justify;"><font face="georgia">Eva Baltasar</font></span></div><span style="text-align: justify;"><font color="#11626f" face="georgia"><b>Boulder</b></font></span><div><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: justify;">Club Editor, </span><span style="text-align: justify;">2020</span></span></div><div><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">145 pàgines</span></div><div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><font face="georgia"><i style="text-align: left;"><span lang="CA">Boulder </span></i><span lang="CA" style="text-align: left;">és la segona
novel·la de la trilogia que Club Editor ens prometia a la contraportada de <i><a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2018/05/permagel-eva-baltasar.html"><font color="#134841">Permagel</font></a></i> publicada el 2018. Dos anys ens
han fet esperar per tornar a fruir de la prosa d’Eva Baltasar. Boulders, ens explica,
són les grans roques solitàries que hi ha a la Patagònia i el sobrenom de la
protagonista, una dona solitària que navega mars i que de sobte és cridada pel
cant d’una sirena sueca. Enamorada deixa la solitud i les onades per anar a viure
amb ella a Reykjavík, ja ho diuen que l’amor mou muntanyes, i de fet, d’Islàndia
en diuen el país de la felicitat.</span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><font face="georgia"><span>Però si vam gaudir amb </span><span>Permagel</span><span> va ser, entre d’altres coses, per la intensitat de la seva
protagonista, i el desig a l’encetar </span><i>Boulder</i><span>
és tornar a encarar-nos amb les contradiccions humanes, reflectir-nos en
miralls deformants que ens interpel·lin. I no decep gens, al contrari, l’autora
ens demostra, novament, la seva capacitat de crear personatges femenins
immensos, que t’obliguen a expulsar algunes de les creences dicotòmiques que
portem incorporades de sèrie. M’agrada la literatura que fa reflexionar, que
sacseja, que allunya del paisatge emocional habitual. La novel·la confirma que
l’excepcionalitat és tan subjectiva com allò que cadascú considera normal.</span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><font face="georgia"><span lang="CA"> </span><span>La prosa de l’autora és brillant i captivadora. La
primera persona en la que està escrita i el temps verbal, sempre en present, et
pren la mà i t’arrossega. Com llegir un diari anònim trobat per casualitat, un
llegir ruboritzat per l’entrada no pretesa en la intimitat d’algú altre, el
sexe, els desitjos, les pors, els somnis. La poesia és present en cada frase
del llibre, i fins i tot sorprèn la combinació de cruesa d’alguns pensaments i
la bellesa dels mots amb els que es descriuen.</span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><font face="georgia"><span lang="CA"> </span><span>És un llibre sobre la llibertat individual, sobre la
soledat volguda, sobre la complexitat dels afectes, sobre les renuncies
implícites i explícites en l’amor i la necessitat de respecte cap a l’altra
persona i cap a una mateixa. Són cada vegada més nombroses les escriptores que
trenquen els clixés literaris de la feminitat, i exploren, per exemple,
maternitats complexes, desitjades o no. En aquest sentit és un privilegi per la
nostra literatura comptar amb la potent veu d’Eva Baltasar. Dones i homes, us
recomano aquesta lectura voraginosa i poètica, un illot on espeteguen les
onades d’un mar bell i embravit.</span></font></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span><i><font face="georgia">"La sostinc fins que se m'empassa els dits i deixa que la mà els segueixi i faci un puny plegat com un cor boig. L'amor em baixa pels braços i la percudeix. Si m'aturo, tremola. Si la perdo m'insulta. Satisfer-la és com saldar un deute de sang."</font></i></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span><i><font face="georgia">"Sóc una ballarina pèssima,no tinc sentit del ritme ni cap interès en moure el cos en coordinació amb un altre fora de l'àmbit específic del sexe, però la voluntat d'un nadó és una i sencera, sap com aixecar-ho i demolir-ho tot, bastir i enderrocar muntanyes."</font></i></span></p><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div></div>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-9245077257266879032020-05-20T15:16:00.003+02:002020-07-14T20:59:48.368+02:00Cos | Olga Tokarczuk<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-S7clKNNl03I/XrvMT8AhIoI/AAAAAAAAH3s/sHeAz4_Ajy0-OzbgVQ6zkuDSjGWfbtm3ACNcBGAsYHQ/s1600/cos.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="519" data-original-width="361" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-S7clKNNl03I/XrvMT8AhIoI/AAAAAAAAH3s/sHeAz4_Ajy0-OzbgVQ6zkuDSjGWfbtm3ACNcBGAsYHQ/s320/cos.jpg" width="222" /></a></div>
<font face="inherit"><span>Olga Tokarczuk</span><br />
<span style="color: #ea9999;"><b>COS</b></span><br />
<span>Traducció de Xavier Farré</span><br />
<span>:Rata_ 2019</span><br />
<span>371 pàgines</span><br />
<span><br />
</span> <br />
</font><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span><font face="inherit"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Olga Tokarczuk és la guanyadora del Nobel de literatura de 2018, concedit la tardor passada, just quan la sempre encertada editorial :Rata_ treia la traducció de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Flights </i>al català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cos</i>. És un llibre que, com el cos, agrega diferents parts per esdevenir un ésser amb entitat pròpia. Un esquelet, amb els seus òrgans, el seu sistema nerviós, el seu sistema arterial, la seva musculatura. On els lectors som dins d’una càpsula que entra al torrent sanguini i el va recorrent minuciosament. Sense fronteres entre la part física i la part intel·lectual, saltant d’un hemisferi a un altre, d’una orografia terrestre a una </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;">d’i<span style="color: black;">ntrapersonal, intentant cartografiar l’existència, la vida, i la mort. <o:p></o:p></span></span></font></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<font face="inherit"><br /></font></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;"><span><font face="inherit">La vida, en la novel·la és el moviment, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Qui domina el món no té poder sobre el moviment.”, </i>el viatge. Els gran aeroports com a cors del món, punts de confluència de les grans artèries, que fan bategar l’ésser i l’impulsen d’un lloc a un altre, superant la idea del lloc, del temps, de la pertinença. La psicologia del viatge, la seva filosofia, la seva anatomia i la de l’ésser humà, la persona que viatja, cadascuna tan diferent i alhora tan igual, en un món hiperconnectat, on la tecnologia ens permet ser arreu i enlloc. <o:p></o:p></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;"><span><font face="inherit"><br />
</font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span><font face="inherit"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Hi ha un fil que sutura totes les parts d’aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cos</i>, una veu en primera persona que viatja, encuriosida per l’estudi de les rareses, de tot allò que surt de la normalitat. Que sota el lema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Veure és saber” </i>pelegrina per museus i gabinets de curiositats, on l’obra d’art és el cos humà, i la seva la conservació. Relats que ens parlen de la curiositat, del descobriment del taló </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;">d’Aquil<span style="color: black;">·les, del dolor fantasma de les parts del cos amputades, de l’exhibició com a peça de museu del cos dissecat d’Ángelo Soliman. Textos que també exploren les pors, la pèrdua, l’envelliment, la malaltia, el final de la vida.<o:p></o:p></span></span></font></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<font face="inherit"><br /></font></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;"><span><font face="inherit">Qui la llegeixi que no hi busqui una novel·la d’estructura clàssica, ni un mer entreteniment, és un llibre per llegir amb llapis a mà, per subratllar. Una amalgama de contes, opinions, mirades, anècdotes que busquen la profunditat, la reflexió, un sentit al fet de moure’s arreu, de la necessitat de conèixer el món on vivim, el cos en el què vivim, l’anima humana. <o:p></o:p></font></span></span></div>
<font face="inherit"><span><br />
</span><br />
<i><span>"I jo, en la meva ingenuïtat juvenil, em vaig posar a descriure els llocs. Quan després hi vaig tornar, als llocs, quan vaig intentar agafar aire i embriagar-me amb la seva presència intensa, quan de nou vaig intentar parar l'orella cap als seus murmuris -vaig patir un xoc-. La veritat és terrible: descriure és destruir."</span></i><br />
<i><span><br />
</span></i> <i><span>"Després, van saber pels islandesos que no els hauria passat res: per a gent perduda com ells la terra sabia descobrir els seus mugrons càlids. Se'ls havia de xuclar amb gratitud, i beure'n la llet. Pel que sembla, tenien gust de llet de magnèsia, la que es ven a les farmàcies per a l'acidesa i la cremor d'estómac."</span></i></font>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-1106626735069977632020-05-10T10:57:00.000+02:002020-05-22T11:10:09.126+02:00Inès Cagnati | Génie la loca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-W0YZ2qfUh-Q/XrfAASWyg3I/AAAAAAAAH3c/VFKxWP4Dz7s5dmqKEVE43j-rqykmIM34QCNcBGAsYHQ/s1600/Genie-la-loca_web_DEF-350x538.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="350" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-W0YZ2qfUh-Q/XrfAASWyg3I/AAAAAAAAH3c/VFKxWP4Dz7s5dmqKEVE43j-rqykmIM34QCNcBGAsYHQ/s200/Genie-la-loca_web_DEF-350x538.png" width="130" /></a></div>
<br />
Inès Cagnati<br />
<b>Génie la loca</b><br />
Traducció al castellà de Vanesa García Cazorla<br />
errata naturae, 2019<br />
<br />
<a href="https://erratanaturae.com/libro/genie-la-loca/" target="_blank">Fitxa de l'editorial</a><br />
<br />
<br />
Més enllà de <a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2015/08/pel-de-panotxa-jules-renard.html" target="_blank">Pèl de panotxa</a> i <a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2019/06/agota-kristof-claus-i-lucas-trad.html" target="_blank">Claus i Lucas</a>.els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-35377973192787822562020-03-06T13:33:00.000+01:002020-03-06T13:33:52.584+01:0010 anys i no ens rendim, mai!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-E-B_0hI5mSQ/XmJCkOW-kBI/AAAAAAAAH2w/86TdIah6vVYNZbI7G__Cv3Ran2ZrXKcmwCNcBGAsYHQ/s1600/10%2BANYS%2521%2521%2B%25282%2529.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1600" height="256" src="https://1.bp.blogspot.com/-E-B_0hI5mSQ/XmJCkOW-kBI/AAAAAAAAH2w/86TdIah6vVYNZbI7G__Cv3Ran2ZrXKcmwCNcBGAsYHQ/s320/10%2BANYS%2521%2521%2B%25282%2529.png" width="320" /></a></div>
<br />els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-44475057401194971892020-03-06T13:30:00.004+01:002020-07-14T21:02:08.710+02:00Guillem | Núria Cadenes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CYgVwkYVfM4/XmJBjQ3bsUI/AAAAAAAAH2o/9nkoGNHoplw3YEftVSNga4SUAbPj7IQUwCNcBGAsYHQ/s1600/Guillem%2B-%2Bportada.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="271" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-CYgVwkYVfM4/XmJBjQ3bsUI/AAAAAAAAH2o/9nkoGNHoplw3YEftVSNga4SUAbPj7IQUwCNcBGAsYHQ/s320/Guillem%2B-%2Bportada.png" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;"><span><font face="inherit">Núria Cadenes</font></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span><font face="inherit">GUILLEM</font></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span><font face="inherit">Amsterdam, 2020</font></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span><font face="inherit"><br /></font></span></div>
<font face="inherit"><br />
</font><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit">Guillem és el nou llibre de Núria Cadenes, una novel·la de no-ficció en la
que ens explica la injustícia de l’assassinat de Guillem Agulló i del judici
que es feu als seus botxins. Núria Cadenes, escriptora, periodista, activista i
llibretera, va patir també, el tracte injust del sistema policial i judicial.
La seva experiència vital, sumada a la seva<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>gran destresa escrivint, la fan la persona ideal per denunciar a través
de la literatura l’assassinat del jove Guillem. </font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit"><br /></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit">L’autora no ha escollit el camí
del relat fàcil, sinó que ens ofereix peces perquè la història l’anem filant
els lectors i les lectores. I cal reconèixer-li el mèrit immens de fer una
novel·la combinant petits bocins literaris, retalls de premsa, paraules de la
família, dels amics, fragments de documents d’origen divers, de veus, temps i
registres diferents. I ordenar-los amb la gràcia justa perquè al ser llegits ens
en fem una composició sencera en la que tot flueix perfectament, i en la que
l’autora ha obviat expressament la seva opinió i els seus sentiments, deixant
que sigui la nostra consciència la que opini, la que s’emocioni, la que plori
de ràbia, d’indignació i de tristesa. <o:p></o:p></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit"><br /></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit">Gran creadora d’atmosferes, Núria Cadenes denuncia una realitat que va
durar molts anys a la ciutat del Túria, la impunitat i quotidianitat de la
violència exercida per neofeixistes, la por de qui era o pensava diferent dels qui
imposaven brutalment la seva ideologia o la seva moral. Ens mostra que darrera
aquesta violència física n’hi havia una d’estructural exercida del sistema
judicial, per les forces d’ordre públic, per la investigació policial, per l’statu
quo polític i poders fàctics, i alimentada per part de la premsa local. I ens
recorda que van haver-hi més víctimes, i que, encara ara, el malson continua
amb l’assetjament que la família, i entorn més íntim, pateix des de
l’assassinat de Guillem.<o:p></o:p></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span><font face="inherit"><br /></font></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span><span style="color: black;"><font face="inherit">Us recomano llegir l’obra de Núria Cadenes amb el desig que, a més a més de
gaudir d’un exercici literari magnífic, es conegui amb profunditat un dels
episodis més foscos de finals de segle passat. Al capdavall una de les maneres
de fer justícia a en Guillem Agulló i a la seva família i amics, és no oblidar
mai que el van assassinar, als divuit anys, per motius ideològics. </font></span></span></div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-14268014504973730722020-01-04T23:30:00.000+01:002020-01-04T23:30:05.503+01:00Sílvia Amigó Cuscó, un nou encoratjament per als orfes!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vtYnET12-ac/Xg81GZRyllI/AAAAAAAAH2E/S8i5pjWiOyw07uokgVnG_59WcQmK5sLWwCNcBGAsYHQ/s1600/amigo3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1301" data-original-width="1600" height="520" src="https://1.bp.blogspot.com/-vtYnET12-ac/Xg81GZRyllI/AAAAAAAAH2E/S8i5pjWiOyw07uokgVnG_59WcQmK5sLWwCNcBGAsYHQ/s640/amigo3.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sílvia Amigó Cuscó | Ma</div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-13403866944138349732020-01-03T13:09:00.000+01:002020-01-03T13:23:24.345+01:00Daniela Alcívar Bellolio, un nou encoratjament per als orfes!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-qjaI_vY0gOs/Xg8uKdQaPjI/AAAAAAAAH1w/MjJjfPeaqTQp29C98uUU-GjZu42nUF6vACNcBGAsYHQ/s1600/alcivar3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1266" data-original-width="1600" height="506" src="https://1.bp.blogspot.com/-qjaI_vY0gOs/Xg8uKdQaPjI/AAAAAAAAH1w/MjJjfPeaqTQp29C98uUU-GjZu42nUF6vACNcBGAsYHQ/s640/alcivar3.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2019/12/siberia-un-ano-despues-daniela-alcivar.html" target="_blank">Siberia. Un año después | Daniela Alcívar Bellolio</a><br />
( enllaç a la ressenya d'Anna (miu) )</div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-9569522224175484902019-12-10T15:30:00.000+01:002020-01-03T13:19:39.086+01:00Siberia. Un año después | Daniela Alcívar Bellolio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-s1iyMPpTtjc/Xe-agcPbj-I/AAAAAAAAH1k/kwsWUFgC12Iq_rcPHGla6Qf-LwgHPuxdACNcBGAsYHQ/s1600/SiberiaWEb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="710" data-original-width="555" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-s1iyMPpTtjc/Xe-agcPbj-I/AAAAAAAAH1k/kwsWUFgC12Iq_rcPHGla6Qf-LwgHPuxdACNcBGAsYHQ/s320/SiberiaWEb.jpg" width="250" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Daniela Alcívar Bellolio</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>SIBERIA. UN AÑO DESPUÉS</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Editorial Candaya, 2019</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black;"><o:p> </o:p></span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sibèria
significa <span style="color: black;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la terra
adormida, adormida com en Benjamín, el fill de de la Daniela Alcívar, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">abrigado de vida</i>”, diu ella, entre les
estepes, on tot brilla, no hi ha ningú, tot és blanc, tot és silencio. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tengo miedo a la soledad y a la posibilidad
de perderme”</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black;">La regla, el cicle menstrual, l’embaràs, el naixement,
el postpart, la lactància, la quarantena, el retorn del cicle menstrual, la menopausa,
la absència de la regla. Muntanyes russes hormonals i, conseqüentment emocionals,
que “només” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vivim nosaltres, les dones, que
sempre han sigut silenciades, tapades, dissimulades. Si a això, li sumem el dolor
d’un avortament, o el de la mort gestacional o de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la neonatal,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la muntanya <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>russa esdevé un volcà,
como el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pichincha</i>, un dels testimonis
silenciosos del dolor de l’escriptora. Un volcà de dolor, d’incomprensió, de
buit. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Yo aún cuento el tiempo en
semanas”.</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El llenguatge és estremidor, parir és “donar a llum”,
un fill sempre significa abundància, “venen amb un pa sota el braç”, donant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per fet que, sempre, tot embaràs arriba a bon
port. No hi ha baixa maternal després de parir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un nadó que no sobreviu, la societat calla, no
t’anomena mare, encara que hi hagi hagut un part, o una cesària, i es facin fer
la recuperació a la planta de neonatologia de l’hospital. És encara en alguns
llocs, ha sigut, i esperem que deixi de ser arreu, un mode de violència exercida
contra les dones, sovint per nosaltres mateixes, no reconèixer el dolor, el
trauma, les conseqüències dels desequilibris hormonals, la tristesa després de
parir i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sense ningú a qui bressolar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(La mitjana de morts perinatals, a casa
nostra, se situa entre el 5 i el 6%.)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black;">Daniela Alcívar, ens relata la sensació impúdica de la nuesa viscuda en una
excursió en veler, i ens quedem amb aquesta incomoditat que més endavant se’ns repeteix, multiplicada, quan descriu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la nuesa impúdica de ser només un cos en un
llit d’hospital, un cos que manipulen, que netegen, i al que premen els pits
per treure quatre gotes de llet, un cos violentat pel sistema, por la mort, i
per la vida. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Como la certeza de que nacemos todos los días ataviados de nuestras
querencias y nuestros recuerdos, con la valentía involuntaria que viene con el
descubrimiento de la violencia estúpida de las cosas.”</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A l’inici de la novel·la, en plena
recuperació física i emocional, moment en el que la vida forçosament és grisa i mancada d'il·lusió, ens mostra la seva decepció respecte la literatura
superficial, una literatura de dosis justes, de to afectat,
que tracta sobre misèries, coses petites, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i la relaciona amb els seus sentiments del
dolor profund de la pèrdua. A aquest tipus d’escriptura jo hi afegiria la que
sí que parla del dolor de l’absència però buscant la compassió, manipulant el
sentiment. En canvi, en aquesta novel·la, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Siberia,</b> l’autora no és
autocompassiva, ni busca la compassió del lector, diria que de buscar alguna
cosa, busca comprensió, la dels altres, la pròpia, la de la pèrdua ja sabem que
no existeix. I aquesta és, des del meu punt de vista, la veritable literatura
del dol, del dolor emocional, la que el reconeix i busca la mirada de l’altre per confortar. Al capdavall
no hi ha amor sense dol, o el que vindria a ser el mateix, no hi ha vida
sense pèrdua.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El llibre traspua el pes de la culpa derivat de les creences
i valors heretats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">podem escoltar com el zumzeig de l’abella viva que va
enterrar sota </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">terra quan era petita, es
converteix en una de les seqüeles físiques de l’experiència de la mort del seu
fill. També llegim, entre línies, com es desempallega d’aquesta culpa
inexistent, i com, a poc a poc, recupera el gust per la vida. </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">També el trencament de la creença en la compensació,
en la simetria: davant la mort només queda </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><i style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">“la vida
inhumana y caprichosa”</i><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És una novel·la molt visual, postals de paisatges, de
llocs, que van de la mirada generosa de l’entorn, integrant-lo en el cos de la
novel·la, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al detall minúscul d’una flor,
o d’una fulla, que es mou amb el vent. I malgrat ella manifesta que defuig de l’ús
de la metàfora, la potència d’alguna de les imatges que vesteix a través de les
paraules ens mostra una escriptora plena de poesia.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Imatges, que a més a més de paisatges,
inclouen moments viscuts amb amistats, amb amants, amb la família, i amb els animals
que també formen part de la seva vida, tot plegat acaba formant un àlbum que
esdevé l’objecte que flota i l'ajuda a sobreviure al naufragi. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’autora escriu molt poc del desenllaç, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens parla de l’embaràs, de la il·lusió, de les
expectatives, del passat, dels seus pares, i ho fa amb valentia, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Mi padre me enseña todavía hoy la textura
impar de la que están hechos los afectos</i>”, dels avis, dels seus estius,
dels seus amors i dels seu amants, del sexe, de les seves amistat. Ens descriu
els seus braços buits, la seva cicatriu, la línia fosca del seu ventre. Ens
descriu l’absència, el buit que a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Siberia</b>
ho ocupa tot, i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un año después</b> continua ocupant-ho quasi
tot, per què de no fer-ho encara ho consideraria una traïció. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pensar que para cada cual el mundo tiene una
carga única y particular, para cada cual el peso propio es infinito, trágico e
inabarcable.(...). Y no hay desamor posible, ni enamoramiento ni expectativa ni
amantes: en eso pienso con desaliento.”</i> Però, ella mateixa es diu que
no hi ha traïció possible, perquè el record esdevé part del seu cos, l’integra
per poder tornar a tenir espai, per poder tornar a somriure, a riure, a
estimar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Daniela Alcívar Bellolio, gran escriptora, gran dona, immensa persona, ha
après que la vida no té narrativa, no té cap guió, no té cap sentit més enllà
de la capacitat d’estimar i de meravellar-se per tots els detalls, per
minúsculs que siguin, que la vida ens regala. Confio, de debò, que el seu
llibre esdevingui un clàssic en la literatura del dol, perquè, sense
pretendre-ho, bressola tots els buits que ens omplen les mans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“(...) en la desgracia
más cerrada está latiendo el empeño loco de la vida, esa marea arbitraria, esa
fuerza indiferente que va arrasando y sacudiendo todo a su paso, le dije.”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-16231009847324862052019-11-20T14:20:00.005+01:002019-11-20T14:20:59.143+01:00Teoria general de l'oblit | José Eduardo Agualusa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cWpFUsf9RSo/XdU7hDXpY8I/AAAAAAAAH1Q/8WVkrn7XYTkfuRA6fzuBVe-gnCEmbFPkgCEwYBhgL/s1600/TEORIA%2BDE%2BLOBLIT_ALTA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-cWpFUsf9RSo/XdU7hDXpY8I/AAAAAAAAH1Q/8WVkrn7XYTkfuRA6fzuBVe-gnCEmbFPkgCEwYBhgL/s1600/TEORIA%2BDE%2BLOBLIT_ALTA.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">José Eduardo Agualusa</span><br />
<b><span style="color: #76a5af; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Teoria general de l'oblit</span></b><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Traducció de Pere Comellas Casanova</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Edicions del Periscopi, 2018</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Vaig agafar el llibre de la lleixa de la Biblioteca
convençuda que agafava el que havia ressenyat i recomanat Il cavaliere, és a
dir, <a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2019/04/la-societat-dels-somiadors-involuntaris.html" target="_blank">La societat dels somniadors involuntaris</a>, del mateix autor.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ja em passen aquestes coses, em quedo amb la
idea, i quan entro a la biblioteca o a una llibreria i veig la portada d'un llibre dins meu
es fa una connexió, sovint errònia. Està clar que la connexió és l’autor, però
amb més oblits que somnis, he de dir que m’ha semblat una meravella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Teoria general de l’oblit, explica la història recent d’Angola,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des de la independència fins al final de
la guerra civil, explicada a través d’anècdotes o escenes que van fent una
trama al voltant del personatge principal que és una senyora portuguesa que
queda aïllada a Luanda. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Parla del país,
de les lluites fratricides, del colonialisme i les seves seqüeles, però també
de la condició humana davant la clausura, la por, la soledat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la violència, la crueltat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la innocència, i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la humanitat. Ho fa amb personatges
tendríssims, amb d’altres espavilats, i amb algun de molt malvat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Un altre encert d’<a href="http://periscopi.cat/antipoda/item/teoria-general-de-l-oblit" target="_blank">Edicions del Periscopi,</a> traduït per Pere
Comellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Un altre autor que passa a la llista dels estimats, i afegeixo <i>La societat dels somniadors
involuntaris</i> a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la pila de les properes lectures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></o:p></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">“He sigut feliç en
aquesta casa, certes tardes en què<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">el sol em venia a veure
a la cuina. M’asseia a la taula. <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El fantasma venia i em
posava el cap a la falda.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si encara tingués
espai, carbó i parets disponibles,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">podria escriure una
teoria general de l’oblit.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">M’adono que he transformat
tot el pis en un immens <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">llibre. Un cop hagi
cremat la biblioteca, un cop m‘hagi <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">mort, només hi quedarà
la meva veu.<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">En aquesta casa totes
les parets tenen la meva boca</i>.”<o:p></o:p></span></div>
<br />els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-88031386663352949062019-11-06T13:57:00.001+01:002019-11-06T14:11:07.324+01:00Ciutat del Mal | Jaume C. Pons Alorda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-E6O_x_ckzqM/XcK8OyGqQGI/AAAAAAAAH04/UBRiovEe5YUzFX6lQL45K5SHioKpe5CXgCNcBGAsYHQ/s1600/CiutatdeMal.small.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="305" data-original-width="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-E6O_x_ckzqM/XcK8OyGqQGI/AAAAAAAAH04/UBRiovEe5YUzFX6lQL45K5SHioKpe5CXgCNcBGAsYHQ/s1600/CiutatdeMal.small.jpg" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Jaume C. Pons Alorda</span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ciutat del Mal</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Angle Editorial, 2019</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Apoteòsica, bestial, sorprenent, ben lligada i recosida,
combativa, angoixant, divertida, desorbitant, intrigant, que t’atrapa i no et
deixa anar, et sotraga i et fa ballar, et gira i gira i quan t’atures no
recordes si eres en una rondaia mallorquina o en una escena de Blade runner.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una distopia farcida de realitat, o una
realitat farcida de fantasia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">M’agradaria entendre’n totes les referències, perquè és
evident que n’hi ha un tou, però de fet no és necessari per gaudir-la. He rigut
llegint, he rigut intentant explicar-la, però no és una novel·la còmica. Com a
les bones peces<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dramàtiques hi ha sentit
de l’humor, però tampoc es tracta d’un drama. Té morts, misteri i intriga, però
no és una novel·la negra. Hi ha atracció, desig i sexe, però no és una novel·la
eròtica. Hi ha reflexió i crítica política, cultural, literària, existencial,
etc. però evidentment no és un assaig, ni una crònica, malgrat estar plena de vida.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Són tres històries explicades alhora, que acaben confluint, en un
crescendo d’intensitat, de ritme, de formes, de colors, i d’ais, ois i uis, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formant el gran cercle jaumecponsalordísiac, envoltat, com no podia ser d'altra manera, d’un halo poètic, i d'un llenguatge riquíssim i creatiu. En definitiva, una illa màgica en un mar desencantat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un desig: Escoltar en Jaume C. Pons Alorda llegint-la en veu
alta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tastets:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">"<i>Llavors va ser quan es va instaurar una literatura oficial que no era digna d'anomenar-se literatura: textos oprimits, panteixant en l'angoixa, subratllats per l'angúnia del que pogués tenir lloc, atribolats en el neguit, instaurats en l'asfíxia. Quedaven aliances rebels, però, que escrivien no amb por sinó al contrari, amb provocació, a veure qui la deia més grossa. No podien aparèixer en els circuits de poder, feien la seva guerra civil des de les editorials mínimes, fins i tot des dels pamflets fotocopiats, sense segells ni distribució, i que a poc a poc anaven passant de mà en mà entre les persones enteses, més aviat iniciades. I entremig d'aquestes dues opcions, una tercera, escriptures sense por però tampoc amb afany d'incomodar, una literatura que sí que es podia venerar com a tal pel que tenia de trascendent, d'imaginatiu, de volat i de senyoria, tant lingüística com imaginativa. Però, per evitar la neocensura, també aquests llibres es varen haver d'amagar, per si de cas."</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>" O el professor Nit, que explicava que el món s'extingueix per tornar a crear-se, i així en totes les coses, des de les més grans fins a les més petites, i que hi ha dins de cada persona quelcom immune, insepultable, insurrecte: la voluntat, muda i inalterable, ella és l'única capaç de transitar els anys, els cicles, els retorns innumerables, imparables."</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>"De fet, sempre he pensat que les ciutadanes i els ciutadans que vivim a la Ciutat som hostes rars, hostes que en realitat no han estat mai convidades ni convidats aquí, però aquí estem, i per això la nostra situació a la Ciutat, i al món, és provisional. Perquè no podem encaixar amb el que ens envolta. En realitat no pertanyem enlloc. D'aquí el trauma, la incomoditat. Com la ferida latent d'intentar entrar en un lloc on no hi ha més espai. De fet si hi penso detingudament, sols podem encaixar bé amb una cosa, i aquesta cosa és la transitorietat. Tenim un nom i aquest és Precarietat. Per això aquesta Ciutat s'omple de criatures, de personatges, de races, de desastres i d'angoixes, la Ciutat s'amara de capes i capes i capes de desesperada batalla per veure com s'aprofiten les diferents pells i les diferents textures i els diferents materials. Per veure si podem acabar justificant, tasca impossible, les nostres injustificables peripècies. "</i></span></div>
<br />els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-70960342284332618542019-10-30T15:02:00.001+01:002019-10-30T15:03:02.008+01:00El marit gos | Yoko Tawada i L'amic | Sigrid Nunez<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-F_WACHqzo-k/XbmXfqda5MI/AAAAAAAAH0s/HGHHqs2cZHgnqq_bXLWZcvErCGoNmHLzQCNcBGAsYHQ/s1600/Untitled%2Bdesign.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="756" data-original-width="945" height="512" src="https://1.bp.blogspot.com/-F_WACHqzo-k/XbmXfqda5MI/AAAAAAAAH0s/HGHHqs2cZHgnqq_bXLWZcvErCGoNmHLzQCNcBGAsYHQ/s640/Untitled%2Bdesign.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">M’agrada quan els llibres que llegeixo s’interelacionen, ja
sigui per temes, pels noms dels
protagonistes, per la musicalitat, per l’emoció que em produeixen, pel què
sigui. Em considero una buscadora de misteris, senyals i símbols., que després
no em serveixen per res més que per sentir-me afortunada per haver sabut trobar els dos caps d’un mateix fil.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquests dos llibres no tenen res a veure, no. Un és un
recull de tres contes, l’altre una novel·la, un és d’una escriptora japonesa,
l’altra d’una nord-americana. Però és que la Yoko Tawada, viu a Alemanya des
dels 22 anys, i la Sigrid Nunez és filla de mare alemanya i de pare panameny d’origen
xinès. Ho sé, no és ben bé el mateix, però m’agrada pensar que d’alguna manera
les atmosferes dels dos es toquen, encara que sigui ínfimament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“L’amic” de la Sigrid Nunez és un dol per un amic que s’ha
suïcidat, i que li ha deixat el seu gran danès en herència, i de fet és una
declaració d’amor cap a l’amic, i cap al gos, i cap a la literatura, i també
podria ser un tractat sobre la soledat i sobre l’amistat i sobre les maneres
d’estimar. És una novel·la urbana, molt de NY, té un aire que reconeixem, que
hem begut a les sales de cinema, a les series, a la música, als llibres que hem
llegit d’altres escriptors de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“El marit gos”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és el
títol d’un dels tres contes que composen el llibre de la Yoko Tawada, tres
contes protagonitzats per dones especials, que estan com fora de lloc. Tres
contes sobre soledats, sobre relacions humanes, estereotips, diferències,
inseguretats, conformisme. Tres contes en els que també<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passegem per la ciutat, per una alemanya, per
dues de japoneses.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tres contes amb el
toc aquell que té la literatura japonesa, aquella aproximació des d'un altre angle, i tant
difícil de descriure, a la part més íntima o emocional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Us recomano molt els dos, i us confesso que, malgrat m’hi he
esforçat, no tenen res a veure, més enllà del protagonisme femení, de soledats
i de marits que no existeixen. </span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-f2Wr3m4X64I/XbmSB_3PSbI/AAAAAAAAH0k/GeiNPFrBhxM9maR6IyKooaBZV52f8PLzwCEwYBhgL/s1600/L%2527amic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="654" data-original-width="1600" height="130" src="https://1.bp.blogspot.com/-f2Wr3m4X64I/XbmSB_3PSbI/AAAAAAAAH0k/GeiNPFrBhxM9maR6IyKooaBZV52f8PLzwCEwYBhgL/s320/L%2527amic.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">fragment de L'amic i punt de trobada.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-60686582152272760152019-10-01T09:00:00.000+02:002019-10-01T11:27:15.864+02:00L'esqueix de carn | Philippe Lançon<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GWlyVRmkbb0/XZJAOhBRYEI/AAAAAAAAHzw/qfDb4Xl9bVkawYUHp4VAWZRSNLJUEadowCNcBGAsYHQ/s1600/descarga1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="182" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-GWlyVRmkbb0/XZJAOhBRYEI/AAAAAAAAHzw/qfDb4Xl9bVkawYUHp4VAWZRSNLJUEadowCNcBGAsYHQ/s320/descarga1.jpg" width="209" /></a> <a href="https://1.bp.blogspot.com/-ralO9exDtXM/XZJAQyAxLrI/AAAAAAAAHz0/6Hw0KcgzKbAzl6GqLM_ycvkG4aD6er9agCNcBGAsYHQ/s1600/descarga2.jpg" imageanchor="1" style="display: inline; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="179" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ralO9exDtXM/XZJAQyAxLrI/AAAAAAAAHz0/6Hw0KcgzKbAzl6GqLM_ycvkG4aD6er9agCNcBGAsYHQ/s320/descarga2.jpg" width="201" /></a></div>
<br />
<b>L'esqueix de carn</b> <b>El colgajo</b><br />
Philippe Lançon Philippe Lançon<br />
Traducció al català: Joan Casas Fuster Trad. al castellà: Juan de Sola<br />
Angle editorial Anagrama<br />
<br />
L'esqueix de carn (o <i>El colgajo</i>, en castellà) és un extraordinari diari de dol. Philippe Lançon tracta en aquest llibre l'atemptat islamista a la revista <i>Charlie Ebdo</i>, a París, el 7 de gener de 2015, però també tot el periple hospitalari -li han fet 20 operacions- que va sofrir, i el repàs i la reconstrucció de la seua vida a partir d'aquell moment.<br />
<br />
Lançon comença dient-nos que aquell 7 de gener va estar dubtant fins a l'últim moment entre anar primer a la redacció de <i>Charlie Ebdo</i> o bé a la del diari <i>Libération</i> (on també treballava). Finalment va optar per la revista satírica, i aquella decisió li va canviar la vida. Aquell matí en la redacció es va produir l'atemptat perpetrat per dos islamistes, que al crit "Allahu Akbar" van segar la vida d'uns quants companys i a ell li van destrossar la mandíbula inferior.<br />
<br />
Aquelles bales li van destrossar la mandíbula, però també van acabar amb l'home que era fins aleshores i que el van transformar en una persona diferent. Lançon construeix una crònica de la seua reconstrucció física però també existencial. Amb un to contingut i minuciós, l'escriptor ens narra el procés hospitalari i l'impacte de l'atac en ell i en les persones del seu entorn. I ho fa sense caure en l'odi ni en el lament; de fet els germans que van atemptar quasi no són citats en tot el llibre (ell només recorda dues cames negres mentre està tirat amb el tret a la cara i mirant el cervell escampat del company abatut). Impressiona aquesta absència d'odi cap als seus agressors i a la doctrina que els va inspirar.<br />
<br />
Lançon se centra en ell mateix (diu que el pacient és un vampir per als altres, metges, infermers, amics...), però el llibre esdevé, al mateix temps, una enorme reflexió sobre la fragilitat humana.els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-52341265944083639082019-09-30T16:35:00.007+02:002019-10-30T14:32:12.542+01:00Històries de calendari | Bertolt Brecht<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="337" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s320/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" width="216" /></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b style="text-align: left; word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></b></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b style="text-align: left; word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></b></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b style="text-align: left; word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></b></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b style="text-align: left; word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></b></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m2EQzrmC-_4/XZIIHkx4SlI/AAAAAAAAHzk/Cb_t1mET-10dw2EUdoSzfMsguD_vqKqxgCNcBGAsYHQ/s1600/hist%25C3%25B2ries%2Bdel%2Bcalendari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div>
<span class="tit" style="word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-weight: 700;">Bertolt Brecht</span></span><br />
<span class="tit" style="word-spacing: 2px;"><span style="color: #990000; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="autor" style="font-weight: bold;">Històries de calendari</span></span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; word-spacing: 2px;">Traducció de Feliu Formosa</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="tit" id="ctl00_contenedor_FormView1_Label19" style="color: #333333; word-spacing: 2px;">Adesiara, 2018</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="tit" style="color: #333333; word-spacing: 2px;"><br />
</span></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Recull de poemes, odes, relats, cròniques, diaris... amb els que Brecht ens apropa a figures històriques com Sócrates, Juli César, Buda, Giordano Bruno, i d'altres, o a esdeveniments històrics, i també a personatges, aparentment, de ficció com el senyor K. Són una delícia, de les que et fan somriure, o pensar, i fins i tot algunes somriure i pensar alhora, i que et permeten una lectura discontinua, adaptable a la falta de temps o de les que s'insereix còmodament entre les altres. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="word-spacing: 2px;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="word-spacing: 2px;"><i><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"¿En què treballa?", li van preguntar al senyor K. El senyor K. va respondre: "Tinc molta feina, estic preparant el meu pròxim error."</span></i></span><br />
<i style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;"><br />
</i> <i style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;"><i a="" altres="" amb="" amics="" b="" bastards="" ben="" bromes="" cilment="" com="" considerat="" coratjosos.="" crates="" cuidava="" de="" dels="" di="" donessin="" el="" els="" en="" entre="" era="" estructurats="" f="" feien="" fer="" fill="" fills="" fossin="" grecs="" i="" intel="" la="" legs="" ligent="" llevadora="" lloc="" llum="" m="" mestres="" nicament="" no="" penjar-los="" pensaments="" podia="" propis="" que="" s="" seus="" si="" sin="" style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;" sucoses="" tamb="" tan="" un="" uns=""><i style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;">"El matí de la batalla, Sòcrates s'havia preparat per a la sagnant contesa tan bé com va poder, mastegant ceba, cosa que, segons l'opinió dels soldats, infonia valor als combatents. El seu escepticisme en molts terrenys motivava que s'inclinés a la credulitat en molts altres terrenys; estava en contra l'especulació i a favor de l'experiència pràctica, i per això no creia en els déus, però sí en la ceba. (...)"</i></i></i></div>
</div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-2334659829937564012019-08-28T17:10:00.003+02:002019-08-28T17:10:38.738+02:00Il treno dell'ultima notte | Dacia Maraini<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-iTJAerYxZpE/XWaXU3obtII/AAAAAAAAHzA/bPXWuOETCS816tGTv-7ByAZXBS9_Bl2jgCLcBGAs/s1600/maraini_eltren.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="982" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-iTJAerYxZpE/XWaXU3obtII/AAAAAAAAHzA/bPXWuOETCS816tGTv-7ByAZXBS9_Bl2jgCLcBGAs/s200/maraini_eltren.jpg" width="122" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Dacia Maraini<br />
<b>Il treno dell'ultima notte</b><br />
BUR Contemporanea, 2012<br />
<br />
(en castellà hi ha una traducció de Galaxia Gutenberg)<br />
<br />
<br />
1956.<br />
Al mig del segle en què més morts ha causat l'ésser humà.<br />
Abans, dues guerres mundials.<br />
Després, dos mons en guerra.<br />
Els morts comptats per milions.<br />
<br />
Dacia comença amb una bonica història d'amor: un nen ric i una nena pobra menjant cireres sobre l'arbre que hi ha a mig camí entre les seves cases. Dues vides que semblen sobreposar-se a les diferències que els diners i les classes socials estableixen entre les persones.<br />
<br />
Tots dos sobreviuen en el dur "entreguerres" europeu.<br />
<br />
Després, una mare es nega a reconèixer en els éssers humans la maldat que provocarà la segona barbàrie mundial i condueix a la boca del llop la seva família.<br />
<br />
Passats els anys i la guerra, la nena busca el nen. I es troba els embolics d'Hongria i la Unió Soviètica. I es submergeix en ells.<br />
<br />
En aquesta supervivència també apareix una cirera, encara que ara a un preu desorbitat.<br />
<br />
En aquesta ocasió, la Maraini ens torna a colpejar de nou. Durament.<br />
El seu discurs sobre la supervivència, que li sabem viscut en primera persona, ens torna a prémer la gola.<br />
<br />
La novel·la, esquitxada de les cartes que el nen envia a la nena, es desplaça en trens lents, incòmodes fins a la nàusea alguns i de boniques miniatures d'altres, travessa l'Europa de les guerres calentes i fredes, l'Europa cruel i la que comparteix l'esperança, la que mor i la que comparteix un pa sense llevat, la que justifica l'horror i la que ha de deixar de banda el patiment per sobreviure.els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-51745610687892601732019-08-10T13:33:00.001+02:002019-08-10T13:51:52.092+02:00Cuento antes de ir a la cama (Solange Rodríguez Pappe)<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -Ten cuidado, está cargada -dice él, mientras se seca el rostro, y la luz que baila en el espejo choca contra sus ojos. Logra ver en el vidrio turbio la silueta desnuda del adolescente que juega con el arma en la cama, venciendo la oscuridad en un eclipse furioso.</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> Concentrado en proyectar el brillo de la pistola contra el cristal, el chico pregunta:</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -¿Me dijiste que es para tu esposa?</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -Sí, pero voy a contratar a un profesional.</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> El pasatiempo del resplandor en el espejo empezó a molestarlo y cerró los ojos. Casi nunca recogía muchachos en la calle, pero esta vez...</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -¿Por qué no me usas a mí?</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -Interesante propuesta. Pero, ¿quién sería tan ingenuo como para contratar a un chiquillo?</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> Escuchó una risa. Levantó los párpados.</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> La pistola siguió brillando mientras lo apuntaba.</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> -Tu esposa.</span><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Solange Rodríguez Pappe</div>
<div style="text-align: right;">
<b>La primera vez que vi un fantasma</b></div>
<div style="text-align: right;">
Editorial Candaya, 2018</div>
<div style="text-align: right;">
pàgina 118</div>
<div style="text-align: right;">
(<a href="https://www.candaya.com/libro/la-primera-vez-vi-fantasma/" target="_blank">fitxa del llibre al web de l'editorial</a>)</div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-69798631264975334872019-07-16T10:30:00.000+02:002019-07-18T11:47:22.807+02:00L'estilita - Uri Costak<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-w7qzkgB7Wz8/XSxbNPIfy5I/AAAAAAAAHyA/op5CUSHd0bIcOgAxXPOSF0El4Z3UbYs4wCLcBGAs/s1600/L%2527estilista.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="color: #76a5af; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="229" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-w7qzkgB7Wz8/XSxbNPIfy5I/AAAAAAAAHyA/op5CUSHd0bIcOgAxXPOSF0El4Z3UbYs4wCLcBGAs/s320/L%2527estilista.jpg" width="227" /></span></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Uri Costak</span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>L'ESTILITA</b></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amsterdam, 2019</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un llamp fa caure l'estàtua del cavaller Italo Rodari del petit poble de Gyors de la Montagne, al cap de pocs dies, un home s'instal·la a dalt de la columna buida. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No cal explicar massa més, un relat llarg o una novel·la molt breu, un homenatge al conte i a la fantasia, a la bondat i a la llibertat. També una crítica a la societat del consum i a la política mediocre. Una lectura sense massa pretensions, aparentment, que t'atrapa perquè entra dolçament, perquè el respecte i la bondat ens agraden, perquè no entenem les actituds que busquen just al contrari, ni la seva instrumentalització i sobretot, perquè encara ens agrada ser una mica ingenus.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per passar una bona tarda a la fresca i acabar amb un somriure, apte per a totes les edats. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">"El temps no era important. L'espai, malgrat la seva insistència a moure's d'un lloc a un altre, tampoc. Es deixava portar i vivia amb tot allò que li donava la vida, allò que bonament li proposaven els dies i els astres. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Alegre.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Confiat.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Atent.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També ingenu.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per aquesta raó, encara més viu. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si sentia que havia de menjar, buscava aliment, i cada dia en necessitava menys. Si sentia que havia de dormir, cercava també un racó on descansar. Si els parracs amb els quals es vestia ja eren inservibles, demanava alguna cosa de roba i no li importava ni els colors ni els materials.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cada instant el portava a un altre. I així, a poc a poc, any rere any, mes rere mes, dia rere dia, cada vegada més lentament, es va anar acostant, prim i esfilgarsat, a la petita plaça Major de Gyors de la Montagne, a dalt de la columna del cavaller Italo Rodari, on finalment va parar."</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-7901349098060178572019-06-26T14:06:00.004+02:002019-06-26T14:07:02.205+02:00Claus i Lucas | Agota Kristof<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-LPTbeaRxbDM/XRIlMlS_onI/AAAAAAAAHxs/XK3l9NvJlXg3LP1q1JrxaPPwqRXfU7MZQCLcBGAs/s1600/claus%2Bi%2Blucas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="432" data-original-width="298" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-LPTbeaRxbDM/XRIlMlS_onI/AAAAAAAAHxs/XK3l9NvJlXg3LP1q1JrxaPPwqRXfU7MZQCLcBGAs/s320/claus%2Bi%2Blucas.jpg" width="220" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Agota Kristof<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: red; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">CLAUS I LUCAS</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Trad. de Sergi Pàmies<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amsterdam, 2019<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amsterdam ha recuperat la trilogia d’Agota Kristof traduïda per Sergi Pàmies, i per tant,</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">és un moment immillorable per llegir-la. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'any 2012, el "nostre" cavaliere va publicar la ressenya del llibre <a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2012/05/la-analfabeta-agota-kristof.html" target="_blank">"La analfabeta" </a>d'Agota Kristof, confesso que no vaig arribar a llegir-lo, però que el nom de l'autora, el llibre i la referència a Claus i Lucas ja no ha desaparegut mai del meu imaginari. <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Altres persones també me l'havien recomanat, afegint sempre: “mai he pogut oblidar aquells bessons”</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i és cert, no en surts indemne de la lectura. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Poc es pot explicar a qui no l’ha llegit, perquè precisament la sorpresa és un dels factors clau de la trilogia, la sorpresa pels personatges, per la manera com estan explicats, per la manera de descriure, poques paraules, frases curtes, que diuen molt, que expliquen molt.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una escriptura que et deixa petjada </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">perquè escapa del convencionalisme ètic i moral, tot i que de fet està ambientada</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">en un país ocupat pels nazis i, per tant, és possible que el que es critiqui indirectament, sigui precisament,</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">l’execrable </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">convencionalisme imperant en aquell moment.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Uns bessons, criatures, que formaran part, per sempre, de la memòria dels horrors, tipus les bessones de “El Resplandor”,</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un algoritme de fredor, perversió, tendresa, innocència gens innòcua, supervivència i una moral més que particular.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha moltes maneres d’explicar l’horror de la segona guerra muncial, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El gran quadern, la primera part de la trilogia, n’és una, allunyada dels caps de batalla i dels camps de concentració, l’horror de la misèria i de les dificultats de de les vides dels civils,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>infants, gent gran, dones.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En aquest primer llibre s’explica la infància dels germans Claus i Lucas, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva vida a casa de la seva àvia en un petit poble de frontera ocupat pels nazis. Narrat en primera persona pels dos germans,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de debò que cal virtuosisme per narrar una història a dues veus i que no grinyoli, i l’efecte és just al contrari, pràcticament imperceptible i alhora és un dels elements claus per fer el relat tant impactant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La segona novel·la és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La prova, </i>la separació dels bessons. La vida d’un dels dos,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que es fa càrrec d’una criatura tan particular com ells, per suplir, probablement el buit deixat per l’absència del germà, i superar d’aquesta manera la prova de la separació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Narrada en tercera persona,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens permet veure com en Lucas es fa home i intenta encaixar ell, i el nen que cuida, en una societat que ha passat de l’ocupació nazi a l’ocupació soviètica . <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I finalment <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La tercera mentida</i>, on suposadament l’altre germà, torna al poble de gran, i explica la seva vida, narrat, altra volta, en primera persona.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El títol d’aquest darrer ja indica que l’autora <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>juga amb nosaltres, els lectors, hi juga emocional i literàriament, des del principi i fins al final.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El fil conductor, prim però ferm, dels tres llibres, són els quaderns, i les seves vicissituds,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on els bessons van deixar escrites totes les seves experiències de quan eren petits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br /></div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-38947948569804989882019-06-19T22:28:00.000+02:002019-07-18T09:11:52.943+02:00La passió | Jeanette Winterson<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6Y_y5rbeQTY/XQis537sR4I/AAAAAAAAHxg/rvJwFGUNCrMqcJDjo8_rdZK8cooq-IPJQCLcBGAs/s1600/COB_LA-PASSIO-693x1024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="693" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-6Y_y5rbeQTY/XQis537sR4I/AAAAAAAAHxg/rvJwFGUNCrMqcJDjo8_rdZK8cooq-IPJQCLcBGAs/s200/COB_LA-PASSIO-693x1024.jpg" width="135" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
Jeanette Winterson<br />
<div>
<b>La passió</b></div>
<div>
Traducció de Dolors Udina</div>
<div>
Edici<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Molts han parlat ja d'aquest llibre (<a href="http://periscopi.cat/antipoda/item/la-passio" target="_blank">vegeu la fitxa del llibre al web de l'editorial</a>)<br />
<br />
Aquest llibre parla d'éssers humans.<br />
Aquest llibre parla d'alguns dels diferents motors que mouen la conducta dels éssers humans.<br />
Aquest llibre parla de pollastres rostits, de plantes, de jocs d'atzar, de marits que ens abandonen per trobar tresors ocults (entre les cames de jovenets o entre les pedres de les muntanyes plenes de tresors), de soldats amb dret a satisfacció sexual pel fet de ser homes, d'emperadors que exigeixen tenir sempre preparats, llustrosos i calents els pollastres i els banys i els cavalls... Aquest llibre ens parla d'una Venècia que dota als seus gondolers de peus adequats per al seu ofici, i de la llum i la boira necessàries per satisfer les ànsies dels seus habitants.<br />
També ens parla del refugi de qui havent viscut apassionadament prefereix el recer de murs sòlids abans que els braços de qui no sent la mateixa urgència.<br />
'La passió' m'ha fet vibrar. M'ha enganxat un diumenge sencer entre les seves pàgines. M'ha fet caminar per sobre de les aigües d'aquesta primavera estranya.<br />
L'afegeixo a la meva llista de joies.</div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-72120828902616869672019-06-18T12:18:00.000+02:002019-07-31T13:22:04.121+02:00Amagatall de poesia II<br />
Continuem compartint poesia. Perdoneu, sembla que el primer amagatall (<a href="https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2014/12/amagatall-de-poesia.html" target="_blank">enllaç aquí</a>) és a vessar i no ens n'havíem adonat que es poden llegir els darrers comentaris fets ...els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-70675661005114637272019-06-11T11:40:00.000+02:002019-06-11T12:02:30.538+02:00La por del cel - Fleur Jaeggy<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-oreSEHbrzbE/XP914RXsUJI/AAAAAAAAHxU/be_gTfEEMjgih-EfcFT-i8emX4LG0qM3QCLcBGAs/s1600/la-por-del-cel-frontal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="829" data-original-width="600" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-oreSEHbrzbE/XP914RXsUJI/AAAAAAAAHxU/be_gTfEEMjgih-EfcFT-i8emX4LG0qM3QCLcBGAs/s320/la-por-del-cel-frontal.jpg" width="231" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fleur Jaeggy</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #351c75;"><b>La por del
cel</b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Editorial
Les Hores, març 2019<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Traducció
d’Anna Casassas i Figueras<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<o:p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></o:p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Set relats que
tenen en comú el cel com a destí, també podria ser l’infern, si creguéssim en
una cosa o altra, és a dir, un desenllaç fatal. Set relats que es deixen llegir
ràpid si portes posat un filtre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
tolerància a la crueltat, i deixes el propi concepte de bé i mal fora de la
lectura, però aquest és un dels elements que dota d’idiosincràsia al llibre, la
combinació d’esglai i poesia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La lectura
és amena i ràpida, gràcies, imagino al tipus d’escriptura,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>frases curtes i contundents que t’encaminen
fins a la vora del penya-segat a cada relat, com entrar en un bosc fosc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on ja vas veient que el camí, bucòlic, es va complicant
i no hi ha cap clariana per parar i agafar forces, pujades sostingudes
d’aquelles que castiguen per arribar a un cim on l’única manera de baixar és
llençar-te pel precipici. Sens dubte hi ha humanitat ens els personatges, i
aquesta és la gràcia, la complexitat humana portada cap als extrems. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La grandesa
de l’autora es percep en la capacitat de saber transmetre en tots
els relats, una atmosfera freda, que d’alguna manera també et protegeix del
contingut, una molt meritosa capacitat descriptiva, perquè en poques paraules
ets capaç d’imaginar-te els llocs i l’entorn on succeeixen els fets i, sobretot
els personatges, que són capaços de sorprendre’t en diferents sentits, fins i tot, oposats.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Bona feina
de traducció d’Anna Casassas perquè la lectura és fluïda i t’embolcalla i no et
deixa fins que tanques la darrera pàgina. O sigui, bona recomanació per a
qualsevol tarda de festiu en la que necessiteu remoure una mica l’ànima i
alhora gaudir de bona literatura. A mi m’ ha suposat la descoberta d’una autora
i d’una editorial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>“Al
començament, quan feia pocs dies que els pares havien desaparegut i la pèrdua
era fresca, en sentia les veus. Les veus del pare i de la mare. El gelat de
préssec a taula. Els gerds, les groselles, el morat dels nabius. Les veus en
dialecte, lentes i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>monòtones. Les roses
grogues del jardí portaven cicatrius.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>“A part de
pansir-se, les flors no poden fer res més, no pas diferentment dels éssers
humans. Les flors, en competició amb els morts, estan impacients per tornar-se
pols descurada, pensava la vella. Els morts saben què fer de les flors
abandonades sobre làpides. Saben com recompensar la persona que els ha
portades. Saben venjar-se de les ofrenes. Si no els agraden. Poden agrair una
pregària inútil. O un penediment. No hi ha res que tingui tanta força com el
que és va.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>“Es juraria
que tots els cònjuges pensen en la mort de l’altre. En cada pensament afectuós
s’hi amaga un pensament assassí, una ploma.”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6449387907557612393.post-72887727095331079022019-05-28T16:04:00.002+02:002019-05-28T19:04:21.569+02:00El dolor | Marguerite Duras<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-clA6R_d5xpE/XO02VxQOKiI/AAAAAAAAHxA/cmNWBKaqgQ4dqyRdxJU71Ui6MktlcCO5gCLcBGAs/s1600/ElDolor-MargueriteDuras.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="459" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-clA6R_d5xpE/XO02VxQOKiI/AAAAAAAAHxA/cmNWBKaqgQ4dqyRdxJU71Ui6MktlcCO5gCLcBGAs/s320/ElDolor-MargueriteDuras.png" width="212"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Marguerite Duras</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El dolor</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Traducció de Blanca Llum Vidal i Arnau Pons</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">LaBreu, 2019</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El dolor és la primera part del llibre, el diari que Marguerite Duras va escriure mentre
esperava, desesperadament, la tornada del seu marit dels camps de concentració. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">“El dolor” fa mal, ella diu que no recordava ni haver-ho
escrit, es publicà per primera vegada quaranta anys després. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La vida mai s’atura, i el cervell recol·loca
les emocions passades de manera que no t’impedeixin continuar vivint, s’incorporen els
fets en el bagatge conscient, però les emocions viscudes en aquells moments, tanta
desesperació, tant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de dolor, tant de
patiment, s’atomitzen amb el dolor dels altres, i acaben amagades en llibretes
col·locades al fons dels armaris, i en el bagatge inconscient. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Malauradament estem avesats a llibres, poemes, fotografies, quadres
i films que ens expliquen l'horror,</span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> la vida dels camps de la mort, de les deportacions,
dels trens, de les tortures, de les cambres de gas, de la guerra. De l’alliberació, de les fugides,
de la supervivència. La particularitat d’aquest text és que mostra els dies que
van haver-hi entre l’arribada de l’exèrcit aliat a l’Alemanya nazi, als camps
de </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">concentració, la rendició d'Alemanya, i
la tornada a casa dels supervivents o la confirmació de les morts. Dies i setmanes d’una angoixa permanent, d’alegries i tristeses col·lectives,
i sobretot íntimes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El dolor també és fer-se conscient del procés de deshumanització
sofert per les víctimes dels camps de concentració, l’arribada de no-cossos, la
lenta recuperació, l’esperança i la desesperança. </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Cal llegir, cal recordar, cal fer-ne pedagogia, cal mirar
als llocs on encara es cometen barbaritats, cal estar amatents i actius perquè que
no passi, perquè no torni a passar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La segona part del llibre és un recull de cinc històries de
la mateixa època, alguna real i d’altres imaginades, unides pel fil dels esdeveniments que varen marcar aquells dies, des d’una relació de l’autora amb un home al servei de la
Gestapo, la tortura d’un delator, l’atracció envers un milicià confinat, el
desconcert d’un estranger fora de lloc i un conte breu sobre una nena jueva a
qui els pares van lliurar a una veïna per salvar-la de l’horror. Tots són textos
que commouen, que sacsegen, que situen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Llegir a Marguerite Duras és un plaer, el seu ritme poètic i
amb un fons tan cru, en fa un plaer més aviat dur, però necessari. Ens apropa
als fets des de la vessant més emocional, a les contradiccions, a les
necessitats i a les pors més humanes, i alhora des de la vesssant de la dona activista. És una sort que es decidís a publicar el
seu testimoni, i que ara el puguem llegir en la nostra llengua gràcies a la
traducció de Blanca Llum Vidal i Arnau Pons, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i s’afegeixi a la resta de propostes, sempre
valentes, de LaBreu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i><br></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>"Sempre al sofà, a prop del telèfon. Avui sí, entraran a Berlin. Cada dia ens ho anuncien, però avui serà realment el final. Els diaris diuen de quina manera ho sabrem: per les sirenes que sonaran una darrera vegada. La darrera vegada de la guerra. "</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i><br></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>"Si es lliga l'horror nazi a un únic destí alemany, i no pas a un destí col·lectiu, l'home de Belsen serà reduït a les dimensions d'un ciutadà regional. L'única resposta que es pot donar a aquest crim és fer-ne un crim de tots. Compartir-lo. Com la idea d'igualtat, de fraternitat. per poder suportar-lo, per tolerar-ne la idea, compartir el crim."</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i><br></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>"La nena abandona la finestra i es posa a cantar una cançó estranya en una llengua que no entén. Es mira al mirall. Veu cabells negres i ulls clars. Els ulls són d'un blau molt fosc. La nena no ho sap. Tampoc no sap que des de sempre ha sabut aquesta cançó. No recorda haver-la apresa mai."</i></span></div>
els orfeshttp://www.blogger.com/profile/15182511006739884639noreply@blogger.com3