A LA CIUTAT D'OR I ARGENT

A la ciutat d’or i argent
Kenizé Mourad
Castellà: Espasa Narrativa 2010
Traductora. Paz Pruneda Gonzálvez

Català: Edicions 62, El Balancí 2010
(a la pàgina web d’Edicions 62 no hi consta)

Text de contraportada
A la ciutat d’or i argent Kenizé Mourad ens relata el destí fascinant d’una heroïna inoblidable: Hazrat Mahal, la jove orfe que esdevé reina de Lucknow, coneguda com la ciutat d’or i argent per la seva riquesa i bellesa. Ella és l’única dona que un segle abans de la independència de l’Índia va gosar rebel·lar-se contra el poder britànic.
El 1856, l’imperi britànic pren el domini de la ciutat índia de Lucknow. Aquesta annexió hi genera un fort moviment de protesta entre els habitants. La begum o reina Hazrat Mahal, quarta esposa de l’absent monarca, pren el comandament de la insurrecció. Al llarg de dos anys, Hazrat Mahal es converteix en el cor i l’ànima de la revolta, i amb l’ajut del fidel rajà Jai Lal i dels soldats indis de l’exèrcit britànic —que creuen en la causa de la reina i estan disposats a fer qualsevol sacrifici per ella—, aconsegueix liderar la resistència.
En la línia de De part de la princesa morta, la nova novel·la de Kenizé Mourad conté l’alè èpic de les grans novel·les: un fresc històric captivador amb el rerefons d’una gran passió.

La meva opinió
Recordo haver llegit “De part de la princesa morta” i haver-me emocionat, recordo que des de la primera plana vaig quedar literalment enganxada al llibre fins que el vaig acabar. Recordo que “Un jardí a Badalphur” em va agradar però no tant.
“A la ciutat d’or i argent” m’ha costat, fins a la meitat se’m va fer pesat, semblava més una crònica històrica dels fets que una novel·la, a partir de la meitat el text es fa més enganxadís, i els personatges “s’humanitzen”
Ara que ja fa un parell de dies que vaig finalitzar-lo, penso que l’autora en el seu afany de donar a conèixer la figura de la begum Hazrat Mahal i l’inici del llarg procés d’independència de la India, ha oblidat la novel·la. És tanta la informació que es dóna, tanta i tant detallada que sembla que llegeixis un diari.
És un document molt interessant per saber que algunes dones a l'Índia, malgrat el Purdah (perquè la Hazrat Mahal era musulmana) van ser capaces de liderar la resistència al seu país. També per fer-se la idea de com la Corona Britànica va conquerir tota l'Índia, a base de derruir ciutats tant precioses com Lucknow, provocar tensions entre les diferents religions que hi convivien pacíficament, de jugar i manipular a la noblesa índia fins que van passar a ser uns mers titelles. Serveix també per entendre la gran misèria que pateixen molts ciutadans de l'Índia i Pakistan, els hi van desmuntar el seu sistema que segur que tampoc no era l'òptim i provablement amb el temps també haguera canviat, però garantia que ningú passés gana.

(He llegit l'edició en castellà, si algú la llegeix en català podríem contrastar opinions, és possible que la cadència varïi, i el que a mi m'ha semblat una crònica no ho sigui.)