Continuem compartint poesia. Perdoneu, sembla que el primer amagatall (enllaç aquí) és a vessar i no ens n'havíem adonat que es poden llegir els darrers comentaris fets ...
[...]L'ogre vindrà en qualsevol cas, Joyce així ens ho ha advertit. Tanmateix, dejunant o festejant, tots dos sabem això: que sense l'Esperit morim, però que la vida
sense la Lletra és de molt mal gust, i que sempre, encara que veritat i amor mai no difereixin gaire, quan sembla que sí, el subaltern hauria de ser la veritat.
Un altre temps. Poemes escollits W. H. Auden (Traducció de Marcel Riera) 1984 Poesia - pp. 458-459
Ya no baila la luz en mi sonrisa ni las estaciones queman palomas en mis ideas Mis manos se han desnudado y se han ido donde la muerte enseña a vivir a los muertos
No te llamo, no te pido. Me doy, te soy. Tú no me tomas, no me necesitas, no hay ganas de mí en tu mirada. Te veo, te creo, te recreo, mi solo amor, mi idiotez, mi desamparo. ¿Qué me hiciste para que yo me enrostre este amor estúpido? Piedad por ti. Cuando te vea lloraré, recordando lo que tuviste que padecer en mi memoria.”
Todo sería distinto, todo lo hubiera sido. Te escribiría cartas que nunca te he escrito y te diría cosas que ya casi no me atrevo. Eres lo único grande que ha habido y hay en mi vida. Paso, a veces, tormentas de las que nunca hablo. Rafael Alberti, a M. Teresa León
No quisiera que lloviera te lo juro que lloviera en esta ciudad sin ti y escuchar los ruidos del agua al bajar y pensar que allí donde estás viviendo sin mí llueve sobre la misma ciudad. Quizá tengas el cabello mojado el teléfono a mano que no usas para llamarme para decirme esta noche te amo me inundan los recuerdos de ti discúlpame, la literatura me mató pero te le parecías tanto.
La cançó del "potser" o ronda dels amos de la terra:
Potser viurem tranquils els anys que ens queden. Potser es fondran les ombres que ens trasbalsen. I aquests rumors que corren fa uns quants dies, Potser no són tan alarmants com semblen. Potser ens oblidaran de cop i volta Com també a ells volíem oblidar-los. Potser seurem encara a fer uns bons àpats. Potser als nostres llits podrem morir-nos. Potser no rebrem més insults sinó lloances. Potser la nit aclarirà les coses. Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena. Potser caurà la pluja de baix enlaire.
llegeix-me el cos. Tradueix-te’l a un llenguatge que et sigui intel·ligible. Arravata’m les estelles dels dubtes que em poblen el viu de les ungles. Desarrela la quotidianitat d’aquestes mans que et miren i trasplanta-la a paratges on s’advingui la revelació de l’instant. Distorsiona’m ritme i batec empremta i miratge. Esborra les marques d’estrangeria de la teva pell a la meva i crea dimensions convergents on abolir neguit i enuig. Pren-me i llegeix-me escriu-me i anomena’m. Fes-me real donant-me nous mots
Bruixa posseïda, a rondar he sortit per l'aire negre, més valenta de nit; somiant malvestats, he passat per damunt de les cases, d'un llum a l'altre: solitària, amb dotze dits, fora de mi. Una dona així no és ben bé una dona. Jo he estat com ella.
He trobat les coves ardents al bosc, les he omplert d'olles, gravats, prestatges, armaris, sedes i molts béns; he fet el sopar per als cucs i els follets: queixant-me, posava ordre en el desordre. Una dona així no pot ser ben entesa. Jo he estat com ella.
En el teu carro he pujat, conductor, he dit adéu als pobles amb el braç nu, he après les darreres rutes enceses i sobrevisc on les flames encara em mosseguen la cuixa i les costelles em cruixen on et giren les rodes. A una dona així no li fa vergonya morir. Jo he estat com ella.
En aquells temps de pit i malucs prims la finestra pigallada de mala pluja, pluja que arribava com un ministre, ens acoblàvem ben sanes i ben boges. Jèiem com culleres mentre la pluja sinistra ens queia com mosques als llavis i als ulls alegres i als malucs prims.
“La cambra és tan freda amb la pluja”, vas dir i tu, femenina tu, amb la teva flor deies novenes als meus colzes i turmells. Tu ets un producte nacional i el poder. Oh el meu cigne, el meu escarràs, estimada i tova rosa meva, fins i tot un notari aixecaria acta del nostre llit mentre em pastes i llevo com pa.
Todo sucede como si yo pensara, como si yo sintiera, como si yo viviera. Y no soy más que una silenciosa, una estatua corazón-mente enferma, una huérfana sordomuda, hija de algo que se arrodilla y de alguien que cae. Sólo soy algo que está, algo que no es pero que está.
[...]L'ogre vindrà en qualsevol cas,
ResponEliminaJoyce així ens ho ha advertit. Tanmateix,
dejunant o festejant, tots dos sabem això: que sense
l'Esperit morim, però que la vida
sense la Lletra és de molt mal gust,
i que sempre, encara que veritat i amor
mai no difereixin gaire, quan sembla que sí,
el subaltern hauria de ser la veritat.
Un altre temps. Poemes escollits
W. H. Auden (Traducció de Marcel Riera)
1984 Poesia - pp. 458-459
LORCA LIVES
ResponEliminaLorca viu a Nova York
No va tornar mai a Espanya
Va estar-se a Cuba un temps
Però ja torna a ser per aquí
S'ha cansat dels gitanos
I s'ha cansat del mar
Odia tocar la seva vella guitarra
Que només té un acord
Va sentir que l'havien matat a trets
No va ser així, saps?
Ell viu a Nova York
No li agrada, però
Leonard Cohen, Llibre de l'Anhel
La traducció al català és meva. Podeu llegir l'original aquí: http://rune-fey.dk/lorca-lives/
Conec la flama,
ResponEliminano a mi mateix que hi cremo.
Carles RIBA, 60 Anys
I.
"Deixa´t besar
ResponEliminai si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada".
Salvat-Papasseit
I.
"Morir: potser només
ResponEliminaperdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l´úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer."
M.M.Marçal
I.
"Es el calor de las otras mujeres,
ResponEliminade aquellas que no conocí,
pero que forjaron un suelo común,
de aquellas que amé aunque no me amaron,
de aquellas que hicieron de la vida este rincón sensible, luchador,
de piel suave y tierno corazón guerrero."
Alejandra Pizarnik
I,
explicar con palabras de este mundo
Eliminaque partió de mí un barco llevándome
_Alejandra Pizarnik
I.
Ya no baila la luz en mi sonrisa
Eliminani las estaciones queman palomas en mis ideas
Mis manos se han desnudado
y se han ido donde la muerte
enseña a vivir a los muertos
No te llamo, no te pido. Me doy, te soy. Tú no me tomas, no me necesitas, no hay ganas de mí en tu mirada. Te veo, te creo, te recreo, mi solo amor, mi idiotez, mi desamparo. ¿Qué me hiciste para que yo me enrostre este amor estúpido? Piedad por ti. Cuando te vea lloraré, recordando lo que tuviste que padecer en mi memoria.”
EliminaTodo sería distinto, todo lo hubiera sido.
ResponEliminaTe escribiría cartas que nunca te he escrito y te diría cosas que ya casi no me atrevo. Eres lo único grande que ha habido y hay en mi vida.
Paso, a veces, tormentas de las que nunca hablo.
Rafael Alberti, a M. Teresa León
NO QUISIERA QUE LLOVIERA
ResponEliminaNo quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad.
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
Cristina Peri Rossi
"Diáspora" 1976
La cançó del "potser" o ronda dels amos de la terra:
ResponEliminaPotser viurem tranquils els anys que ens queden.
Potser es fondran les ombres que ens trasbalsen.
I aquests rumors que corren fa uns quants dies,
Potser no són tan alarmants com semblen.
Potser ens oblidaran de cop i volta
Com també a ells volíem oblidar-los.
Potser seurem encara a fer uns bons àpats.
Potser als nostres llits podrem morir-nos.
Potser no rebrem més insults sinó lloances.
Potser la nit aclarirà les coses.
Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena.
Potser caurà la pluja de baix enlaire.
(Bertolt Brecht
Trad. Feliu Formosa)
No importa si cuando llama el amor estoy muerta.
ResponEliminaVendré.
Siempre vendré si alguna vez llama el amor.
Alejandra PIZARNIK
Dia de la Poesia Catalana a Internet
ResponEliminaLa teva pell suau
xoca contra la meva,
com les plaques tectòniques,
les glaceres,
els dinosaures,
els meteorits
els camions de carreres.
Irene Solà
Imma
"Las nubes en manada
ResponEliminase quedaron dormidas contemplando
el duelo de las rocas con el alba."
Lorca. Poeta en Nueva York
I.
FRANCESC GARRIGA BARATA avui faria 88 anys (1932-2015).
ResponEliminaCOSMONAUTA, la seva obra completa a LaBreu Edicions
"per estimar
no cal saber els camins
per arribar-hi
ni cal saber-ne el "tempo"
s´estima i prou,
de cop
...
per què farcir de lletres
el que és inexpicable?"
Imma
llegeix-me el cos.
ResponEliminaTradueix-te’l a un llenguatge
que et sigui intel·ligible.
Arravata’m les estelles dels dubtes
que em poblen el viu de les ungles.
Desarrela la quotidianitat
d’aquestes mans que et miren
i trasplanta-la a paratges
on s’advingui la revelació de l’instant.
Distorsiona’m ritme i batec
empremta i miratge.
Esborra les marques d’estrangeria
de la teva pell a la meva
i crea dimensions convergents
on abolir neguit i enuig.
Pren-me
i llegeix-me
escriu-me
i anomena’m.
Fes-me real
donant-me nous mots
Maria-Antònia Massanet
Del seu darrer recull, Carnatges
Com ella
ResponEliminaBruixa posseïda, a rondar he sortit
per l'aire negre, més valenta de nit;
somiant malvestats, he passat
per damunt de les cases, d'un llum a l'altre:
solitària, amb dotze dits, fora de mi.
Una dona així no és ben bé una dona.
Jo he estat com ella.
He trobat les coves ardents al bosc,
les he omplert d'olles, gravats, prestatges,
armaris, sedes i molts béns;
he fet el sopar per als cucs i els follets:
queixant-me, posava ordre en el desordre.
Una dona així no pot ser ben entesa.
Jo he estat com ella.
En el teu carro he pujat, conductor,
he dit adéu als pobles amb el braç nu,
he après les darreres rutes enceses i sobrevisc
on les flames encara em mosseguen la cuixa
i les costelles em cruixen on et giren les rodes.
A una dona així no li fa vergonya morir.
Jo he estat com ella.
Anne Sexton . Traducció Montserrat Abelló.
Cançó per a una dama
ResponEliminaEn aquells temps de pit i malucs prims
la finestra pigallada de mala pluja,
pluja que arribava com un ministre,
ens acoblàvem ben sanes i ben boges.
Jèiem com culleres mentre la pluja
sinistra ens queia com mosques als llavis
i als ulls alegres i als malucs prims.
“La cambra és tan freda amb la pluja”, vas dir
i tu, femenina tu, amb la teva flor
deies novenes als meus colzes i turmells.
Tu ets un producte nacional i el poder.
Oh el meu cigne, el meu escarràs, estimada i tova rosa meva,
fins i tot un notari aixecaria acta del nostre llit
mentre em pastes i llevo com pa.
Anne Sexton Traducció Montserrat Abelló.
Todo sucede como si yo pensara, como si yo sintiera, como si yo viviera. Y no soy más que una silenciosa, una estatua corazón-mente enferma, una huérfana sordomuda, hija de algo que se arrodilla y de alguien que cae. Sólo soy algo que está, algo que no es pero que está.
ResponEliminaAlejandra Pizarnik
"Volver a mi viejo dolor inacabable, sin desenlace. Temía quedarme sin un imposible. Y lo hallé, claro que lo hallé”.
ResponElimina“Tangible ausencia”, Alejandra Pizarnik
“Escribes poemas
ResponEliminaporque necesitas
un lugar
en donde sea lo que no es”.
Alejandra Pizarnik
PRESENTE CONTINUO
ResponEliminaLo llaman duelo.
Pero a mí me dueles tú.
ESTAR
ResponEliminaVigilas desde este cuarto
donde la sombra temible es la tuya.
No hay silencio aquí
sino frases que evitas oír.
Signos en los muros
narran la bella lejanía.
(Haz que no muera
sin volver a verte)
Alejandra Pizarnik
Y qué vas a hacer,
ResponEliminavoy a ocultarme
en el lenguaje.
A. Pizarnik