dimarts, 18 de juny del 2019

Amagatall de poesia II


Continuem compartint poesia. Perdoneu, sembla que el primer amagatall (enllaç aquí) és a vessar i no ens n'havíem adonat que es poden llegir els darrers comentaris fets ...

25 comentaris:

  1. [...]L'ogre vindrà en qualsevol cas,
    Joyce així ens ho ha advertit. Tanmateix,
    dejunant o festejant, tots dos sabem això: que sense
    l'Esperit morim, però que la vida

    sense la Lletra és de molt mal gust,
    i que sempre, encara que veritat i amor
    mai no difereixin gaire, quan sembla que sí,
    el subaltern hauria de ser la veritat.

    Un altre temps. Poemes escollits
    W. H. Auden (Traducció de Marcel Riera)
    1984 Poesia - pp. 458-459

    ResponElimina
  2. LORCA LIVES

    Lorca viu a Nova York
    No va tornar mai a Espanya
    Va estar-se a Cuba un temps
    Però ja torna a ser per aquí

    S'ha cansat dels gitanos
    I s'ha cansat del mar
    Odia tocar la seva vella guitarra
    Que només té un acord

    Va sentir que l'havien matat a trets
    No va ser així, saps?
    Ell viu a Nova York
    No li agrada, però

    Leonard Cohen, Llibre de l'Anhel
    La traducció al català és meva. Podeu llegir l'original aquí: http://rune-fey.dk/lorca-lives/

    ResponElimina
  3. Conec la flama,
    no a mi mateix que hi cremo.

    Carles RIBA, 60 Anys

    I.

    ResponElimina
  4. "Deixa´t besar
    i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada".

    Salvat-Papasseit

    I.

    ResponElimina
  5. "Morir: potser només
    perdre forma i contorns
    desfer-se, ser
    xuclada endins
    de l´úter viu,
    matriu de déu
    mare: desnéixer."

    M.M.Marçal

    I.

    ResponElimina
  6. "Es el calor de las otras mujeres,

    de aquellas que no conocí,

    pero que forjaron un suelo común,

    de aquellas que amé aunque no me amaron,

    de aquellas que hicieron de la vida este rincón sensible, luchador,

    de piel suave y tierno corazón guerrero."

    Alejandra Pizarnik

    I,

    ResponElimina
    Respostes
    1. explicar con palabras de este mundo
      que partió de mí un barco llevándome

      _Alejandra Pizarnik

      I.

      Elimina
    2. Ya no baila la luz en mi sonrisa
      ni las estaciones queman palomas en mis ideas
      Mis manos se han desnudado
      y se han ido donde la muerte
      enseña a vivir a los muertos

      Elimina
    3. No te llamo, no te pido. Me doy, te soy. Tú no me tomas, no me necesitas, no hay ganas de mí en tu mirada. Te veo, te creo, te recreo, mi solo amor, mi idiotez, mi desamparo. ¿Qué me hiciste para que yo me enrostre este amor estúpido? Piedad por ti. Cuando te vea lloraré, recordando lo que tuviste que padecer en mi memoria.”

      Elimina
  7. Todo sería distinto, todo lo hubiera sido.
    Te escribiría cartas que nunca te he escrito y te diría cosas que ya casi no me atrevo. Eres lo único grande que ha habido y hay en mi vida.
    Paso, a veces, tormentas de las que nunca hablo.
    Rafael Alberti, a M. Teresa León

    ResponElimina
  8. NO QUISIERA QUE LLOVIERA

    No quisiera que lloviera
    te lo juro
    que lloviera en esta ciudad
    sin ti
    y escuchar los ruidos del agua
    al bajar
    y pensar que allí donde estás viviendo
    sin mí
    llueve sobre la misma ciudad.
    Quizá tengas el cabello mojado
    el teléfono a mano
    que no usas
    para llamarme
    para decirme
    esta noche te amo
    me inundan los recuerdos de ti
    discúlpame,
    la literatura me mató
    pero te le parecías tanto.

    Cristina Peri Rossi
    "Diáspora" 1976

    ResponElimina
  9. La cançó del "potser" o ronda dels amos de la terra:

    Potser viurem tranquils els anys que ens queden.
    Potser es fondran les ombres que ens trasbalsen.
    I aquests rumors que corren fa uns quants dies,
    Potser no són tan alarmants com semblen.
    Potser ens oblidaran de cop i volta
    Com també a ells volíem oblidar-los.
    Potser seurem encara a fer uns bons àpats.
    Potser als nostres llits podrem morir-nos.
    Potser no rebrem més insults sinó lloances.
    Potser la nit aclarirà les coses.
    Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena.
    Potser caurà la pluja de baix enlaire.

    (Bertolt Brecht
    Trad. Feliu Formosa)

    ResponElimina
  10. No importa si cuando llama el amor estoy muerta.
    Vendré.
    Siempre vendré si alguna vez llama el amor.

    Alejandra PIZARNIK

    ResponElimina
  11. Dia de la Poesia Catalana a Internet

    La teva pell suau
    xoca contra la meva,
    com les plaques tectòniques,
    les glaceres,
    els dinosaures,
    els meteorits
    els camions de carreres.

    Irene Solà


    Imma

    ResponElimina
  12. "Las nubes en manada
    se quedaron dormidas contemplando
    el duelo de las rocas con el alba."

    Lorca. Poeta en Nueva York

    I.

    ResponElimina
  13. FRANCESC GARRIGA BARATA avui faria 88 anys (1932-2015).

    COSMONAUTA, la seva obra completa a LaBreu Edicions

    "per estimar
    no cal saber els camins
    per arribar-hi
    ni cal saber-ne el "tempo"

    s´estima i prou,
    de cop

    ...
    per què farcir de lletres
    el que és inexpicable?"


    Imma

    ResponElimina
  14. llegeix-me el cos.
    Tradueix-te’l a un llenguatge
    que et sigui intel·ligible.
    Arravata’m les estelles dels dubtes
    que em poblen el viu de les ungles.
    Desarrela la quotidianitat
    d’aquestes mans que et miren
    i trasplanta-la a paratges
    on s’advingui la revelació de l’instant.
    Distorsiona’m ritme i batec
    empremta i miratge.
    Esborra les marques d’estrangeria
    de la teva pell a la meva
    i crea dimensions convergents
    on abolir neguit i enuig.
    Pren-me
    i llegeix-me
    escriu-me
    i anomena’m.
    Fes-me real
    donant-me nous mots

    Maria-Antònia Massanet

    Del seu darrer recull, Carnatges

    ResponElimina
  15. Com ella

    Bruixa posseïda, a rondar he sortit
    per l'aire negre, més valenta de nit;
    somiant malvestats, he passat
    per damunt de les cases, d'un llum a l'altre:
    solitària, amb dotze dits, fora de mi.
    Una dona així no és ben bé una dona.
    Jo he estat com ella.

    He trobat les coves ardents al bosc,
    les he omplert d'olles, gravats, prestatges,
    armaris, sedes i molts béns;
    he fet el sopar per als cucs i els follets:
    queixant-me, posava ordre en el desordre.
    Una dona així no pot ser ben entesa.
    Jo he estat com ella.

    En el teu carro he pujat, conductor,
    he dit adéu als pobles amb el braç nu,
    he après les darreres rutes enceses i sobrevisc
    on les flames encara em mosseguen la cuixa
    i les costelles em cruixen on et giren les rodes.
    A una dona així no li fa vergonya morir.
    Jo he estat com ella.

    Anne Sexton . Traducció Montserrat Abelló.

    ResponElimina
  16. Cançó per a una dama

    En aquells temps de pit i malucs prims
    la finestra pigallada de mala pluja,
    pluja que arribava com un ministre,
    ens acoblàvem ben sanes i ben boges.
    Jèiem com culleres mentre la pluja
    sinistra ens queia com mosques als llavis
    i als ulls alegres i als malucs prims.

    “La cambra és tan freda amb la pluja”, vas dir
    i tu, femenina tu, amb la teva flor
    deies novenes als meus colzes i turmells.
    Tu ets un producte nacional i el poder.
    Oh el meu cigne, el meu escarràs, estimada i tova rosa meva,
    fins i tot un notari aixecaria acta del nostre llit
    mentre em pastes i llevo com pa.

    Anne Sexton Traducció Montserrat Abelló.

    ResponElimina
  17. Todo sucede como si yo pensara, como si yo sintiera, como si yo viviera. Y no soy más que una silenciosa, una estatua corazón-mente enferma, una huérfana sordomuda, hija de algo que se arrodilla y de alguien que cae. Sólo soy algo que está, algo que no es pero que está.

    Alejandra Pizarnik

    ResponElimina
  18. "Volver a mi viejo dolor inacabable, sin desenlace. Temía quedarme sin un imposible. Y lo hallé, claro que lo hallé”.

    “Tangible ausencia”, Alejandra Pizarnik

    ResponElimina
  19. “Escribes poemas
    porque necesitas
    un lugar
    en donde sea lo que no es”.
    Alejandra Pizarnik

    ResponElimina
  20. PRESENTE CONTINUO

    Lo llaman duelo.
    Pero a mí me dueles tú.

    ResponElimina
  21. ESTAR

    Vigilas desde este cuarto
    donde la sombra temible es la tuya.

    No hay silencio aquí
    sino frases que evitas oír.

    Signos en los muros
    narran la bella lejanía.

    (Haz que no muera
    sin volver a verte)

    Alejandra Pizarnik

    ResponElimina
  22. Y qué vas a hacer,
    voy a ocultarme
    en el lenguaje.

    A. Pizarnik

    ResponElimina