Comprovem, amigues i amics, que en sou molts els addictes a la poesia, i que a sovint esteu interessats a transcriure al nostre blog poemes o fragments.
És per això que hem creat aquest amagatall (de poesia), per si en voleu fer ús amb poemes o textos poètics (propis o aliens, inèdits o clàssics...).
Ànim! Esperem les vostres col·laboracions...
Molt bona inciativa amics!!!!
ResponEliminaau doncs! estreno la secció:
A la deriva
Cargol de mar curull de dubtes,
vella corda nuada de temors ignots,
el desconcert de l'alga morta.
L'abraçada cansada d'anar enlloc.
SILENCI ANTIC
ResponEliminaQuan de vegades
escric per fer del desig una concreció
tímida, una enyorança tangible
o un silenci cada cop més complex,
m´adono prou
de quin desordre hi ha, quina remor,
contradiccions que tenen prevista
tota la nuesa
i, en ella, m´hi amago,
cap ombra no és més real
per haver dibuixat l´infinit.
I mentre sec a la taula, d´esquena al dia,
penso que és hora, tal vegada,
de deixar d´anotar frases disperses
i que he de parlar de la lògica obscena
que ens governa la vida.
No sé quines, però,
són aquestes paraules. Insisteixo
en explorar els territoris
que retornen la meua mirada
i noto que l´oxígen se´m fa més dens
quan reconec que les meues
són paraules
confuses que dupliquen
altres veus. Un lleuger vernís
que cobreix el meu silenci
de silencis antics.
Un mateix cel, 2000.JOAN ELIES ADELL (Vinaròs, 1968- )
Imma C.
You left me
ResponEliminaYou left me, sweet, two legacies,
A legacy of love
A Heavenly Father would content,
Had He the offer of;
You left me boundaries of pain
Capacious as the sea,
Between eternity and time,
Your consciousness and me.
Emily Dickinson
PROGRÉS
ResponEliminaTant de segles
polint, afinant
la corda, la fusta
llimant, vernís, oli
l´orella el clavicèmbal
clavecí el piano el
mono teològic tu
i al final re perquè ningú
ningú
sap cap cançó
doncs ei
au
bup bup
ENRIC CASASSES. T´HI SÉ, 2013. 1984Poesia
Imma C.
"Sóc el cap esbullat d´una corda ben trenada que m´arriba del passat", Enric Casasses
Elimina(Tal tal, a De la nota del preu del sopar del mosso)
Imma C.
PRIMAVERA DE SAL
ResponEliminaA Rafael Vallbona
Ara aprendràs que la primavera no és res més
que un jardí fictici edificat per poetes pedants.
La part melancòlica d’uns pares de família davant
d’un calendari per ordenar.
Els dies tristos d’una rosa malaltissa disfressada de festa.
¿No te’n adones? ¿On és el paisatge d’aquella cançó?
L’abril dels teus ulls s’ha perdut al fons de les maletes
que vam fer, de pressa i a desgana, en el nostre llarg viatge.
La roba per planxar,
les sabates brutes,
els calcetins perduts,
el dentrífic escampat dins la bossa del bany...
Ja saps, totes aquestes coses tan prosaiques que passen
a l’hora de plegar sense tenir ganes de marxar.
No t’acontentes amb la lletra lleugera d’una cançoneta d’amor
escrita per un pobre noi desolat,
ni amb els quatre versos que escriu la noia pija enamorada que
amb poca destresa va omplint l’agenda d’estudiant.
La primavera, avui, als teus ulls, no és res més que
unes cerveses mal comptades sobre la taula,
paquets de cigarrets rossos per obrir,
música del Sabina més escanyat de fons,
un billar,
una cambrera amb cara de cony,
diaris caducats escampats per les taules,
una màquina de sexe per als més calents i
una barra apegalosa plena de tasses de café brutes.
És aquesta, mon seigneur, la primavera de flors que tant ens han poetitzat?
Àngels Gregori i Parra (Oliva, 1985)
L'equip de l'assassí.
ResponEliminaEntre els desastres apilats com sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix, en la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós y certer. Com tu en la meva vida.
Joan Margarit
G
Un poema per encorajar-nos en aquests temps tan tristos que ens envolten:
ResponEliminaARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
CANÇÓ
ResponEliminaTots els arguments duen a roma
i tots els argumentadors hi viuen:
t'ho demostraré
No.
L'argument humà i racional
té privada l'entrada a la ciutat,
dorm a la lluna de valència i
només té la pell i l'os,
la gana.
És massa gros per a les seves portes.
No.
A cada oficina i despatx
del pentàgon del vaticà i del kremlin
sempre darrere d'algun altre paper hi ha el paper
certificat i segellat de la filosofia de fer feines
amb l'argument que destrueix irrevocablement
els pentàgons els vaticans i els krèmlins.
ENRIC CASASSES. T'HI SÉ
Imma C.
Porque amores que matan nunca mueren.
ResponEliminaSonrío y te clavo en la tumba
ResponEliminade los pudo haber sido y no fue
BON NADAL ORFES del sr.BOIX!!!
ResponEliminaMOZART
Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
a la d'un ordre, en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
MÀRIUS TORRES (Lleida 1910 - Puig d'Olena 1942) 1941
Imma C.
"Que sigui la meva ànima la corda d´un llaüt
Eliminaper sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa."
Taldiacomavui M. Torres
Imma C.
"Qui pogués oblidar la ciutat que s´enfonsa.
EliminaMés llunyana, més lliure, una altra n´hi ha potser, que ens envia, per sobre
d´aquest temps presoner, batecs d´aire i de fe."
Et recordem 76 anys després
NO QUIERO
ResponEliminaNo quiero
que los besos se paguen
ni la sangre se venda
ni se compre la brisa
ni se alquile el aliento.
No quiero
que el trigo se queme y el pan se escatime.
No quiero
que haya frío en las casas,
que haya miedo en las calles,
que haya rabia en los ojos.
No quiero
que en los labios se encierren mentiras,
que en las arcas se encierren millones,
que en la cárcel se encierre a los buenos.
..........
No quiero
que me manden Fulano y Mengano,
que me fisgue el vecino de enfrente,
que me pongan carteles y sellos
que decreten lo que es poesía.
No quiero amar en secreto,
llorar en secreto
cantar en secreto.
No quiero
que me tapen la boca
cuando digo NO QUIERO...
ÁNGELA FIGUERA AYMERICH (Bilbao, 1902 - 1984). NO QUIERO dins el poemari MUJER DE BARRO, 1948.
Oposició clara a la pobresa, la injustícia, vol una vida digna i amb drets com la llibertat d´expressió
Imma C.
PUNK IS NOT DEAD
ResponEliminaFosca hereva del foc
que no es consum. Amor
violent del desert:
coratge de palmera.
No àngel, sinó àngela
rebel, sense cap cel
per perdre ni guanyar.
Només, d’atzur tibant,
l’interrogant, en cingle.
Tens el caire tallant
dels estels que una allau
d’ombres de presa, a sang,
desarmava, i, d’escreix,
amb la cresta sagnant,
bàrbarament, els galls
de l’alba han rearmat.
Xisclen els esperons
arrabassats, la por,
la venjança del dia
orbat pel ganivet.
La pena es calça orgull
de bota militar
i l’estrall cerca torres
més altes d’on penjar
l’alegria-esquinçall
e bandera robada
a l’enemic. Amor
violent d’un desert
sense miratges. Fosc
desvetllar d’una mar
temerària: Saps?
Perquè t’he vist els ulls
endinsar-se amb el pas
més descalç dels teus verds
pel bosc expoliat
sense ferir la son
minúscula de l’herba.
Perquè t’he vist els ulls,
l’esglai em ve a les mans
com un ocell agònic
que reclama un tribut
impagat, amb l’impúdic,
brut, xantatge del cor.
I no sé, fosca hereva
de la mar i del foc,
quina arma o quin reclam
pot fer fora aquest vell
traïdor del futur.
Ni per sobre quin pont
de barques estellades
l’incendi d’una onada
ens trenarà en l’embat.
MARIA MERCÈ MARÇAL
CANT VI
ResponEliminaContar un fet sovint té mals acostaments.
Les festes s'afuen.
Passa que hom conta les coses d'aturat:
les paraules arriben molt després de les fetes.
Els mots són el paisatge després de la batalla.
Quan hom conta una cosa, sap prou que, com a mínim,
és mentider o venut: les fetes no són coses;
un fet són moltes persones que es desitgen,
es cerquen, es creen les unes a les altres.
Jo puc contar el que els altres han fet de mi. Si dic
"jo mirava", tant el pronom com el verb
són una malifeta de la veritat...
Contar, no! Recordar!
Recordar, re-cor-dar,
significa acostar les coses al cor.
Blai Bonet (Teatre del gran verd)
PERE QUART. VACANCES PAGADES. CHRISTMAS.
ResponEliminaPlanten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.
Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.
I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'infant vagi nu
a l'hivern i de nit.
Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.
I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.
No, no exagero.
Imma C.
Exercici de comprensió: algú em pot dir que entèn dels versos El favorit/.... fins /que marraneja.
EliminaImma C.
IV
ResponEliminaIf you were coming in the fall,
I ’d brush the summer by
With half a smile and half a spurn,
As housewives do a fly.
If I could see you in a year,
I ’d wind the months in balls,
And put them each in separate drawers,
Until their time befalls.
If only centuries delayed,
I ’d count them on my hand,
Subtracting till my fingers dropped
Into Van Diemen’s land.
If certain, when this life was out,
That yours and mine should be,
I ’d toss it yonder like a rind,
And taste eternity.
But now, all ignorant of the length
Of time’s uncertain wing,
It goads me, like the goblin bee,
That will not state its sting.
Emily DICKINSON (Love Poems)
UN DÍA CUALQUIERA
ResponEliminaEl viento
es el lector de periódicos
más rápido del mundo.
Karmelo C. Iribarren
Imma C.
Preció. És com una grequería de Gómez de la Serna...
EliminaBolsa de plástico
EliminaMírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta
temerosa
de que aparezca el barrendero
soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.
Iribarren, Versos que el viento arrastra
Imma C.
AGAIN AND AGAIN AND AGAIN
ResponEliminaYou said the anger would come back
just as the love did.
I have a black look I do not
like. It is a mask I try on.
I migrate toward it and its frog
sits on my lips and defecates.
It is old. It is also a pauper.
I have tried to keep it on a diet.
I give it no unction.
There is a good look that I wear
like a blood clot. I have
sewn it over my left breast.
I have made a vocation of it.
Lust has taken plant in it
and I have placed you and your
child at its milk tip.
Oh the blackness is murderous
and the milk tip is brimming
and each machine is working
and I will kiss you when
I cut up one dozen new men
and you will die somewhat,
again and again.
ANNE SEXTON
SESSIÓ CONTÍNUA
ResponEliminaE l cartell il.luminat d´un cinema
al capdavall d´un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl.lica
si algú ve a veure la pel.lícua.
On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l´enterramorts que s´adormia i roncava?
Una nit d´agost d´un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.
CHARLES SIMIC (Belgrad, 1938 - ) MASTER OF DISGUISES (Mestre de disfresses) 2010, traduït per Marta Pera Cucurell.
Aquest poema és pels que ens agrada que ens expliquin històries a la pantalla, com a Cinema Paradiso.
Imma C.
El coratge de callar
ResponEliminaEl coratge de la boca closa, malgrat l'artilleria!
La ratlla rosa i quieta, un cuc, assolellant-se.
Hi ha discs negres al darrere, els discs de l'ultratge,
i l'ultratge d'un cel, el del seu cervell folrat.
Els discs giren, demanen que se'ls escolti
carregats, com ho estan, amb històries de bastardies.
Bastardies, costums, desercions i falsedats,
l'agulla fa camí en el seu fondal,
bèstia de plata entre dues fosques gorges,
un gran cirurgià, que ara tatua,
tatua un i un altre cop els mateixos blaus greuges,
les serps, els infants, els pits
a sirenes i a noies de somni amb dues cames.
El cirurgià està callat, no parla pas.
Ha vist massa mort, en té les mans plenes.
Així els discs del cervell giren, com boques de canó.
Després hi ha aquells antiga podadora, la llengua,
infatigable, purpúria. Caldrà tallar-la?
Té nou cues, és perillosa.
I el brunzit que arrenca de l'aire, un cop s'engega!
No, la llengua, també, ha estat desada,
l'han penjada a la biblioteca amb els gravats de Rangoon
i els caps de guineu, els de llúdria, i els caps de conills morts.
És un objecte meravellós:
les coses que ha foradat en el seu temps!
I què me'n dieu dels ulls, els ulls, els ulls?
Els miralls poden matar i parlar, són cambres terribles
on hi ha una tortura contínua que tan sols es pot mirar.
El rostre que vivia en aquest mirall és el rostre d'un mort.
No us preocupeu dels ulls:
poden ser blancs i tímids, no són pas delators.
Els seus raigs letals plegats com banderes
d'un país del qual ja no se'n sap res,
una obstinada independència,
insolvent entre les muntanyes.
Sylvia Plath, Arbres d'hivern (Traducció per Montserrat Abelló)
Espectacular.
EliminaJORDI LARIOS. RENDEZVOUS
ResponEliminaEAST END
Londres. La vida.
Aquest matí de juny.
La llum mesquina d´un vagó de metro
que em porta lluny de tu.
Rosec
dels anys passats de pressa, que se´m torna
trànsit, sirenes de l´East End,
horitzó retallat per les façanes
d´insípids gratacels,
la bruta soledat de les voreres
atapeïdes de vianants,
la pressa i el desfici i la basarda
sempre latent.
No res de nou:
Londres, la vida (una ferida oberta)
i aquest matí de juny.
RENDEZVOUS (2013), Jardins de Samarcanda
Imma C.
21 de març. DIA MUNDIAL de la POESIA
EliminaJORDI LARIOS. EL COP DE LA DESTRAL
POSTAL DE MARÇ
L´hivern, mesell, encara s´estarrufa
sobre les tanques i els jardins glaçats.
Callen els arbres estrafets de Roath
i els verds fredíssims de la gespa absorta.
El cor, però, amb prou feines enregistra
aquest silenci vegetal.
Només
la llum, la pura llum, impuls que dubta
i creix, o s´arrauleix entre els matolls
i la tristesa groga dels narcisos.
ed. Jardins de Samarcanda, 2006
Imma C.
POSTAL D'ABRIL
EliminaCel desmoblat:
cap esquinçall de núvol empastifa
l'afer desmesurat de l'horitzó.
Sense esma, el vent ha dut
un neguit esporàdic de bardisses
fins a l'embarcador de Roath.
L'aigua del llac assaja
verds cautelosos i llisquents
(Els blaus abúlics que t'agraden
no saben imposar-se.)
Lluny,
uns altres verds comencen a tensar
el gest absrd i negre de les branques
dels cherry-trees.
Distrets, tu i jo escoltem
aquest fervor d'ocells que es gronxen
als fins trapezis de la llum.
J. LARIOS. El cop de la destral.
Imma C.
Mad Girl's Love Song
ResponElimina"I shut my eyes and all the world drops dead;
I lift my lids and all is born again.
(I think I made you up inside my head.)
The stars go waltzing out in blue and red,
And arbitrary blackness gallops in:
I shut my eyes and all the world drops dead.
I dreamed that you bewitched me into bed
And sung me moon-struck, kissed me quite insane.
(I think I made you up inside my head.)
God topples from the sky, hell's fires fade:
Exit seraphim and Satan's men:
I shut my eyes and all the world drops dead.
I fancied you'd return the way you said,
But I grow old and I forget your name.
(I think I made you up inside my head.)
I should have loved a thunderbird instead;
At least when spring comes they roar back again.
I shut my eyes and all the world drops dead.
(I think I made you up inside my head.)"
Sylvia Plath
FRANCESC GARRIGA BARATA. RAGTIME
ResponEliminaja no llegeixo, escolto.
prou parla el temps.
ja no camino. miro.
sóc el paisatge que m'acull.
m'acosto de puntetes a les lletres
per sorprendre el silenci,
per sorprendre'm.
ni signes ni paraules no m'apropen
a l' arbre que desitjo.
llunyans els mots,
sóc els ulls i el paisatge.
FRANCESC GARRIGA BARATA (Sabadell 1932 - 4 de febrer 2015)
Bon Viatge MESTRE!
Et trobarem a faltar! Ets una excel.lent companyia!
Imma C.
tot és i no
Eliminaserà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc
sempre és enlloc a tot arreu
la pell s´esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans?
tot és i no.
quan el que ve no ve
s´escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades
cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacta
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l´última sorpresa.
tot és i no.
F. GARRIGA
Imma C.
Bona DIADA de Sant JORDI!!!
EliminaSi véns, amor, i jo no hi sóc,
sobre els fogons, hi trobaràs
les restes d´un silenci mal cuinat.
Després distreu el cos pel meu estudi.
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.
Sabré trobar-t´hi al meu retorn?
Quan marxis,
tanca la porta sense fer soroll.
F. Garriga, del llibre T´estimo...Més de cent poemes d´amor i desig, Eumo Edito
Imma C.
Lo peor del amor
ResponEliminaLo peor del amor cuando termina
son las habitaciones ventiladas,
el puré de reproches con sardinas,
las golondrinas muertas en la almohada.
Lo malo del después son los despojos
que embalsaman al humo de los sueños,
los teléfonos que hablan con los ojos,
el sístole sin diástole sin dueño.
Lo más ingrato es encalar la casa,
remendar las virtudes veniales,
condenar a la hoguera los archivos.
Lo peor del amor es cuando pasa,
cuando al punto final de los finales
no le quedan dos puntos suspensivos…
Lo peor del amor. Poemas y sonetos.- Joaquín Sabina
SÒNIA MOLL. I DÉU EN ALGUN LLOC.
ResponEliminaFER-SE GRAN
La mare és petita
i tu no saps com créixer
per sostenir-la.
Edicions Cafè Central
Imma C.
FORATS
EliminaM'he cercat el tel de l'ànima
i l'he trobat cosit de forats.
Cada forat,
una absència.
Mare,
podràs venir a buscar-me avui?
S. Moll
Imma C.
EL CEL DEL LABERINT
EliminaSeure amb l´esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d´on es pot veure un tros de mar.
S. Moll
Imma C.
Furt
EliminaPlouen vidres
als carrerons de l'ànima.
M'amago entre les ombres
i espio als vianants.
Assaltaré el primer que tingui llum
i li prendré el somriure
Sònia Moll
Quina casualitat Imma, dissabte vaig poder escoltar a la Sònia Moll en directe, la seva poesia em va deixar colpida...
“A un certo punto della vita non è la speranza l'ultima a morire, ma il morire è l'ultima speranza.”
ResponEliminaLeonardo Sciascia
MARE NOSTRA
ResponEliminaMare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l'epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci's la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l'amor, facin la guerra,
ans deslliure-nos d'ells
pels segles dels segles,
Vagina.
Anem...
DOLORS MIQUEL (Lleida, 1960- ). MISSA PAGESA, 2006
Imma C.
DOLORS MIQUEL. MISSA PAGESA. MARE NOSTRA
EliminaBon dia per rellegir aquest poema
Imma C.
VI
ResponEliminaDe primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
Maria-Mercè Marçal
VÍCTOR OBIOLS. D´UN JUNY DUR (dietari poètic)
ResponElimina"I esperem el transportista de pianos
imatge de la il.lusió pura: portar
pianos d´un lloc a l´altre-(metàfora)".
fragment del dia 18
Imma C.
17 de maç Dia de la Poesia Catalana a Internet
ResponEliminaPAGÈSIQUES. PEREJAUME
Just aquí, en aquesta plana,
damunt la terra colgada
i irrescatable de l´agrarietat,
i l´escriptura s´ha girat a mirar
totes les pagèsiques amb el verb en passat.
En dono fe.
....................
p.57
Imma C.
PILAR CABOT. ROSSINYOLS INSOMNES
ResponEliminaLa nit, ahir, portava dues llunes:
la del cel i la meva, cap de bona.
"Assenyalem el temps", vaig pensar jo
i era veritat.
Amb eufòria evident
avui l'home del temps prediu tempestes.
p.17
Es veu que avui és el Dia Meteorològic Mundial, d'en Tomàs Molina & cia.
Imma C.
L'HOME DEL TEMPS
EliminaAmb posat de buròcrata zelós,
ens administra els freds i les calors.
Jordi Larios
Imma C.
Gemma Casamajó. TERRA CAMPA. Hoquei sobre pell.
ResponEliminaSóc gel i no et faig fred.
Ni por, ni pols, ni mapa.
De dalt de tu m´arriben
cent dits. Rellisquen pel ventre,
harmònics i neguitosos;
sóc llebre i caçador,
rivals que es necessiten
i juguen
damunt la pell sense marges.
Si criden gol no s´extravien.
Has traspassat l´aire,
el roc i la frontera
per patinar aquest cos
en què t´esmunys,
que es fon, que et beus,
que et vesses.
endins i a dins,
amunt i avall i giravoltes.
Tens cura del que estimes
com qui guaita
la collita de les mans.
A la gola em creix el gel.
Les roderes dels patins
em deixen marca.
Gemma Casamajó i Solé (La Portella,Segrià, 1974). TERRA CAMPA, V Premi Jordi PÀMIAS de Poesia, 2013
Imma C.
Dins cada branca
ResponEliminade cirerer florida,
cents de paraules
s'hi troben amagades.
¡Amb miraments tracteu-les!
FUJIWARA NO HIROSUGU (versió de Joan Alegret)
( S.VIII)
TOMAS TRANSTRÖMER (Estocolm, 1931-2015). LA PLAÇA SALVATGE
ResponEliminaPostals negres
L´agenda plena, futur ignot.
El cable taral.leja la cançó apàtrida.
Nevada en el mar plomís. Ombres en
combat al moll.
En plena vida la mort s´acosta
i pren les mides a l´home. La visita
s´oblida i la vida continua. Però el vestit
es cus a la callada.
Premi Nobel de Literatura 2011
Imma C.
RETRATO DE MUJER, SIGLO XIX
EliminaLa voz se asfixia bajo la ropa. Sus ojos
siguen al gladiador. Luego ella
está en la arena, también. ¿Es libre? Un marco dorado encierra el cuadro.
Tomas Tranströmer
CANÇÓ PER A UNA DAMA
ResponEliminaEn aquell dia de pits i malucs prims
la finestra pigallada de mala pluja,
la pluja que queia com un ministre,
vàrem copular, tant sensates com insensates.
Jèiem com culleres mentre la pluja
sinistra ens queia com mosques als llavis
i als ulls contents i als malucs prims.
"L'habitació és tan freda amb la pluja", vas dir
i tu, femenina, amb la teva flor
deies novenes als meus colzes i turmells.
Ets un producte nacional i poder.
Oh, el meu cigne, el meu escaràs, la meva estimada rosa flonja,
fins i tot un notari aixecaria acta del nostre llit,
mentre em pastes i llevo com pa.
Anne Sexton, Trad. Monserrat Abelló
Ha mort el gran Eduardo (Galeano):
ResponElimina"El código moral del fin del milenio no condena la injusticia, sino el fracaso."
"El miedo nos gobierna. Esa es una de las herramientas de las que se valen los poderosos, la otra es la ignorancia"
"La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es horizontal e implica respeto mutuo."
"RECORDAR: Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón..." i és per això que et recordarem.
I ací "El libro de los abrazos".
La historia de la insurrección del papagayo (poema). Eduardo GALEANO. Il.lustrat per Antonio Santos., llibres del Zorro rojo, 2008.(totes les edats)
EliminaEs basa en una llegenda guaraní del nordest del Brasil.Un papagai mor accidentalment en caure a una cassola, però un destí tan trist té la solució en un hàbil terrissaire que fa ressucitar el papagai.
Imma C.
"La maquinaria de la igualación compulsiva actúa contra la más linda energía del género humano, que se reconoce en sus diferencias y desde ellas se vincula. Lo mejor que el mundo tiene está en los muchos mundos que el mundo contiene, las distintas músicas de la vida, sus dolores y colores: las mil y una maneras de vivir y decir, creer y crear, comer, trabajar, bailar, jugar, amar, sufrir y celebrar, que hemos ido descubriendo a lo largo de miles y miles de años."
EliminaE. Galeano (Patas arriba)
"Han mort dos escriptors d'anomenada internacional el mateix dia: GÜNTER GRASS I EDUARDO GALEANO i les portades dels diaris semblen haver-se posat d'acord per fer servir la mateixa expressió per definir-los: veus de la consciència. De l'alemany G. GRASS recorden el premi Nobel de literatura, "El timbal de llauna" i la polèmica que va seguir la seva autobiografia on confessava que de jovenet..."
ResponEliminaEns queden la seva Literatura on llegir grans històries...
Imma C.
Així comença l'editorial de l'Antoni Bassas al diari ARA
Vers gnomiques
ResponEliminaMarguerite Yourcenar
Je t’ai vu grandir comme un arbre
Inenarrable éternité;
Je t’ai vu durcir com un marbre,
Indicible réalité.
Prodige dont le nom m’échappe,
Granit trop dur pour le ciseau,
Bonheur partagé par l’oiseau
Et par l’eau que le chien lappe.
Secret qu’il faut savoir et taire,
Tout ce qui dure est passager;
Je sens sou moi tourner la terre;
Le ciel PLEIN d’astres m’est léger.
Vous souriez, mort bien couchés!
Tout ce qui passe pourtant dure;
Les brins minces de la verdure
Sont faites du grain noir des rochers
"Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
ResponEliminafrenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi. "
Gabriel Ferrater
va morir un dia com avui de fa 43 anys
EliminaRETORN A KILLYBEGS de Sorj CHALANDON
ResponElimina"¿Sabeu què diuen els arbres quan la destral
entra al bosc? Mireu! El mànec és un dels
nostres!"
Imma C.
Una paret de Belfast
JOSEP CHECA (1962-).L'ENTENIMENT DE LES BÈSTIES
ResponEliminaPensa que és fruit d'una equivocació.
Enquibit a la força dins un receptacle incòmode
compta tothora el temps perdutt,
especula amb el temps que resta.
Mira per una escletxa els arbres i les bèsties,
la lliure ignorància.
Imma C.
Wanting to Die
ResponEliminaBY ANNE SEXTON
Since you ask, most days I cannot remember.
I walk in my clothing, unmarked by that voyage.
Then the almost unnameable lust returns.
Even then I have nothing against life.
I know well the grass blades you mention,
the furniture you have placed under the sun.
But suicides have a special language.
Like carpenters they want to know which tools.
They never ask why build.
Twice I have so simply declared myself,
have possessed the enemy, eaten the enemy,
have taken on his craft, his magic.
In this way, heavy and thoughtful,
warmer than oil or water,
I have rested, drooling at the mouth-hole.
I did not think of my body at needle point.
Even the cornea and the leftover urine were gone.
Suicides have already betrayed the body.
Still-born, they don’t always die,
but dazzled, they can’t forget a drug so sweet
that even children would look on and smile.
To thrust all that life under your tongue!—
that, all by itself, becomes a passion.
Death’s a sad bone; bruised, you’d say,
and yet she waits for me, year after year,
to so delicately undo an old wound,
to empty my breath from its bad prison.
Balanced there, suicides sometimes meet,
raging at the fruit a pumped-up moon,
leaving the bread they mistook for a kiss,
leaving the page of the book carelessly open,
something unsaid, the phone off the hook
and the love whatever it was, an infection.
Admonitions to a special person
ResponEliminaWatch out for power,
for its avalanche can bury you,
snow, snow, snow, smothering your mountain.
Watch out for hate,
it can open its mouth and you'll fling yourself out
to eat off your leg, an instant leper.
Watch out for friends,
because when you betray them,
as you will,
they will bury their heads in the toilet
and flush themselves away.
Watch out for intellect,
because it knows so much it knows nothing
and leaves you hanging upside down,
mouthing knowledge as your heart
falls out of your mouth.
Watch out for games, the actor's
part
,
the speech planned, known, given,
for they will give you away
and you will stand like a naked little boy,
pissing on your own child-bed.
Watch out for love
(unless it is true,
and every part of you says yes including the toes) ,
it will wrap you up like a mummy,
and your scream won't be heard
and none of your running will end.
Love? Be it man. Be it woman.
It must be a wave you
want
to glide in on,
give your body to it, give your laugh to it,
give, when the gravelly sand takes you,
your tears to the land. To love another is something
like prayer and can't be planned, you just fall
into its arms because your belief undoes your disbelief.
Special person,
if I were you I'd pay no attention
to admonitions from me,
made somewhat out of your words
and somewhat out of mine.
A collaboration.
I do not believe a word I have said,
except some, except I think of you like a young tree
with pasted-on leaves and know you'll root
and the
real
green thing will come.
Let go. Let go.
Oh special person,
possible leaves,
this typewriter likes you on the way to them,
but wants to break crystal glasses
in celebration,
for you,
when the dark crust is thrown off
and you float all around
like a happened balloon.
Anne Sexton
ResponEliminaSI TÚ ME OLVIDAS
QUIERO que sepas
una cosa.
Tú sabes cómo es esto:
si miro
la luna
de cristal, la rama roja
del
lento
otoño en mi ventana,
si toco
junto al fuego
la impalpable ceniza
o el arrugado cuerpo de la leña,
todo me lleva a ti,
como si todo lo que existe,
aromas, luz, metales,
fueran pequeños barcos que navegan
hacia las islas tuyas que me aguardan.
Ahora bien,
si poco a poco dejas de quererme
dejaré de quererte poco a poco.
Si de pronto
me olvidas
no me busques,
que ya te habré olvidado.
Si consideras largo y loco
el viento de banderas
que pasa por mi vida
y te decides
a dejarme a la orilla
del corazón en que tengo raíces,
piensa
que en ese día,
a esa hora
levantaré los brazos
y saldrán mis raíces
a buscar otra tierra.
Pero
si cada día,
cada hora
sientes que a mí estás destinada
con dulzura implacable.
Si cada día sube
una flor a tus labios a buscarme,
ay
amor
mío, ay mía,
en mí todo ese fuego se repite,
en mí nada se apaga ni se olvida,
mi amor se nutre de tu amor, amada,
y mientras vivas estará en tus brazos
sin salir de los míos
Pablo NERUDA
A BIRTHDAY PRESENT by Sylvia Plath
EliminaWhat is this, behind this veil, is it ugly, is it beautiful?
It is shimmering, has it breasts, has it edges?
I am sure it is unique, I am sure it is what I want.
When I am quiet at my cooking I feel it looking, I feel it thinking
'Is this the one I am too appear for,
Is this the elect one, the one with black eye-pits and a scar?
Measuring the flour, cutting off the surplus,
Adhering to rules, to rules, to rules.
Is this the one for the annunciation?
My god, what a laugh!'
But it shimmers, it does not stop, and I think it wants me.
I would not mind if it were bones, or a pearl button.
I do not want much of a present, anyway, this year.
After all I am alive only by accident.
I would have killed myself gladly that time any possible way.
Now there are these veils, shimmering like curtains,
The diaphanous satins of a January WINDOW
White as babies' bedding and glittering with dead breath. O ivory!
It must be a tusk there, a ghost column.
Can you not see I do not mind what it is.
Can you not give it to me?
Do not be ashamed--I do not mind if it is small.
Do not be mean, I am ready for enormity.
Let us sit down to it, one on either side, admiring the gleam,
The glaze, the mirrory variety of it.
Let us eat our last supper at it, like a hospital plate.
I know why you will not give it to me,
You are terrified
The world will go up in a shriek, and your head with it,
Bossed, brazen, an antique shield,
A marvel to your great-grandchildren.
Do not be afraid, it is not so.
I will only take it and go aside quietly.
You will not even hear me opening it, no paper crackle,
No falling ribbons, no scream at the end.
I do not think you credit me with this discretion.
If you only knew how the veils were killing my days.
To you they are only transparencies, clear air.
But my god, the clouds are like cotton.
Armies of them. They are carbon monoxide.
Sweetly, sweetly I breathe in,
Filling my veins with invisibles, with the million
Probable motes that tick the years off my life.
You are silver-suited for the occasion. O adding machine-----
Is it impossible for you to let something go and have it go whole?
Must you stamp each piece purple,
Must you kill what you can?
There is one thing I want today, and only you can give it to me.
It stands at my window, big as the sky.
It breathes from my sheets, the cold dead center
Where split lives congeal and stiffen to history.
Let it not come by the mail, finger by finger.
Let it not come by word of mouth, I should be sixty
By the time the whole of it was delivered, and to numb to use it.
Only let down the veil, the veil, the veil.
If it were death
I would admire the deep gravity of it, its timeless eyes.
I would know you were serious.
There would be a nobility then, there would be a birthday.
And the knife not carve, but enter
Pure and clean as the cry of a baby,
And the universe slide from my side.
"Aún no ha empezado la batalla y la nieve huele a sangre"
ResponEliminaFrancisco CASAVELLA (1963-2008)
Imma C.
Voyage du silence
ResponEliminaVoyage
du silence
De mes mains à tes yeux
Et dans tes cheveux
Où des filles d’osier
S’adossent au soleil
Remuent les lèvres
Et laissent l’ombre à quatre feuilles
Gagner
leur cœur chaud de sommeil.
Paul Éluard
AS
ResponEliminaTrenca la baralla,
reparteix el joc,
recull oros i trumfos
i penja l´as al capdamunt del portal
com un déu vos guard
dels masos antics
per cada dia que et llevis.
Anna Ballbona (Montmeló, 1980). CONILL DE GÀBIA
Imma C.
Cada dia escolto neguits…
ResponEliminaCada dia escolto neguits
com ombres.
El meu cos és un pou
de paraules
que malden per eixir-ne.
Dits impacientes
en destriaren de
lleugeres, curulles
de tendresa. I ara,
en resten de més
denses que s'endinsen
i fan mal. Però
remouen en mi
altres paraules
que no gosava dir.
I aquestes sí que són ben meves!
Montserrat Abelló
busque paraules per dir
ResponEliminala teva absència,
aquest estiu que un vent sense nom crema.
busque paraules per dir el teu cos,
cristalls de llum
al fons d´una argila sense final.
busque paraules i et dic infinita,
infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle
i en llum que la nit amaga.
busque paraules per dir-te i el temps
calla i és el buit del teu pas
murmuri o penombra.
busque paraules i et dic flama i terra,
vent i lluna, dic aire i amor dic.
i dic l´aigua antiga del teu somriure.
busque paraules per dir-te
i creix el nom de la tristesa
al llindar d´una tardor
que estranyament apunta.
Anna Montero (1954) escrigué aquest poema en un llibre col.lectiu en homentge a M.M. MARÇAL
Imma C.
"Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles"
EliminaMaria Josep Escrivà (A les palpentes del vidre)
"Le pire sentiment n'est pas de se sentir seul. C'est de se sentir oublié par quelqu'un que vous ne pourriez jamais oublié"
ResponElimina"El pitjor sentiment no és sentir-se sol. És sentir-se oblidat per algú a qui tu mai no podries oblidar."
Elimina(Seria una cosa així la traducció?)
Benaventurats aquells que tenen els amors impossibles
ResponEliminao de la noble estirp que els altres maleeixen.
Són foscos, volen baixos sense alçar ni la vista
i n’empren, just, del món, la banda de les ombres
com si, al moment d’anar a fer crui a viure,
als afores de la persona –igual que una herba creix
a l’encletxa més alta d’una façana humida–
els hagués arrelat una dolorosa nit personal.
No assoleixen que els surti la passa fendidora
i es mouen de costat. Saben de si mateixos
més que ningú no en sap.
Una mà que els restàs, la donarien
per poder passar-la una sola vegada
pels llindars fonedissos
d’aquell cos refulgent que no gosen mirar.
Porten la vida a l’esquena com un sac de pedres,
s’aprenen de memòria, a un racó dels diaris,
el nom i els dos cognoms dels darrers suïcides
com qui sempre es deriva un estrany parentiu.
Contemplen. Fugen. Callen. Tornen. Ploren.
Però part damunt tot estimen com una mala cosa.
MIQUEL ÀNGEL RIERA
Cruzo un desierto y su secreta
ResponEliminadesolación sin nombre.
El corazón
tiene la sequedad de la piedra
y los estallidos nocturnos
de su materia o de su nada.
Hay una luz remota, sin embargo,
y sé que no estoy solo;
aunque después de tanto y tanto no haya
ni un solo pensamiento
capaz contra la muerte,
no estoy solo.
Toco esta mano al fin que comparte mi vida
y en ella me confirmo
y tiento cuanto amo,
lo levanto hacia el cielo
y aunque sea ceniza lo proclamo: ceniza.
Aunque sea ceniza cuanto tengo hasta ahora,
cuanto se me ha tendido a modo de esperanza.
José Ángel VALENTE. A modo de esperanza, 1955 . Serán ceniza...
He descobert aquest poema pel compositor Joan Magrané (Reus, 1988), ha titulat " ...secreta desolación" la seva obra, referent al poema del poeta Valente. Aquest aquest de setmana l´OBC la interpretada a l´Auditori de BCN
Imma C.
Amor de mis entrañas, viva muerte,
ResponEliminaen vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.
El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.
Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.
Llena pues de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.
El poeta pide a su amor que le escriba , Federico García Lorca
"La noche no quiere venir
Eliminapara que tú no vengas
ni yo pueda 1r".
F.Gaecía LORCA, 80è aniversari.
Imma C.
Amor de mis entrañas, viva muerte,
Eliminaen vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.
El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.
Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.
Llena pues de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.
FEDERICO GARCÍA LORCA.POETA EN NUEVA YORK. Pequeño Vals Vienés
EliminaAquests dies del 80è aniversari de LORCA no puc deixar d´escoltar la versió del gran músic Leonard COHEN (Take this Waltz)
la d´Enrique Morente & Lagartija Nick
i la de la Sílvia Pérez-Cruz i Raül Fernández
Imma C.
Com l’animal ferit, morir ben sola
ResponEliminade cara al cel només, dins la malesa
abastada amb dolor, fora recances
d’uns lligams ja trencats, passat el fàstic
del darrer desengany, trista metzina
necessària a la mort… Morir ben sola,
els ulls de bat a bat a l’alegria
del gran despullament. Dolç oblidar-se
del dard que m’aterra, misèria d’altri
però meva també. Morir ben sola,
estalviar el meu crit en la tenebra:
certa de la Claror…
Cinc poemes desolats (1956) ROSA LEVERONI
EL OTOÑO SE ACERCA
ResponEliminaEl otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,
pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.
Ángel González
Imma C.
Dockwood (Otoño) de Jon McNaught
EliminaNovel.la gràfica que ens narra les vivències quotidianes d´un cuiner i un repartidor de diaris,tot ambientat a la tardor.
Gemma Gorga: "el fred ens fa més íntims i vulnerables"
Imma C.
"¿Adiós? No, nunca se dice adiós, se dice: 'Te amo'"
ResponEliminaChavela Vargas
Vespre a la cafeteria
ResponEliminaI
És un malson tenir sempre al calaix,
tocant a mà, desada, l'ampolleta
de cianur per si m’urgís d’usar-¬lo,
davant l'absurditat de l’univers
o bé de l’home, inútil preguntaire
dins l’ordre imaginat pel demiürg.
Aturada la sang, ja no caldria
tancar i obrir cap altre cop la porta
corcada ni tampoc encendre foc,
que l'estofat de vida té mal gust,
ni fer-me el llit, ni res.
Quiti de fam,
de plers i de dolors, què sóc a l'últim?
No hi valen conjectures. Metafòric
amb tot menys amb la mort, ja respondran els cucs
en la tenebra.
Ara sols sé que tinc
dins meu esclats, umbracles de records,
incendis metal.lúrgics i tucans de vol
silenciós i tou que em parlen d’una selva
remota. Però l’au del paradís,
engabiada? I què, nosaltres tots?
Engabiats també.
Quina punyent recança
d’un sol perpetu i d’un gran lloc obert
on viure sempre!
Que el teixó ens abrigui
quan és hivern i l'hipopòtam gras
ens porti, en el temps cald, als rius on es rabeja.
II
No sempre les etapes de la vida
s'acaben com els arbres fugen, nets,
al viatger que mira amb ulls cansats,
posat el cor en la ciutat propera,
un cel de transparència matinal
o un aspre fons de roques, moderat
per una posta gran i fastuosa.
Descarrilat en una Corba, el tren
s’estimba daltabaix d’una cinglera.
D’entre munts de ferralla es drecen homes
a viure en l’inconfort del seu hivern darrer:
l’executiu, l'incendiari, el sant,
la ballarina, el pobre, l'insensat,
en la bruta desfeta que fumeja.
Ah, si llavors, com d’un immens braser
de solidaritat, cremés un foc,
què no diríem d’aquest gran dolor
que ens ennuvola sempre el pensament?
Bastim, dones, una tenda contra el vent,
siguem un simulacre de l’amor
i acabarem per ser tan sols amor.
III
La gent és un perfet, il.¬limitat
singular repetir. Només el 'tu'
val per entendre’s en la immensitat
de l’univers. Quan miro el cel com lluu,
amb milions d’estels il¬.luminat,
i veig la terra fosca, amb tant de fel
i goig banal, em dic: L’únic estel
que val és el que fa volar, encisat,
un nen, cor innocent, a qui no veu ningú.
Perquè sent tan a prop bolquer i mortalla,
l’home no cessa d’inventar poders
contra la por sinistra que el tenalla.
Visquem, puix que som vius, dols i plaers.
I no pensem que hi ha cap Faç Immensa
a l’hora greu de l'última partença.
Quan els depredadors hauran tornat no-res
el nostre cos, tindrem l'omnipotència
de ser ben morts. No imploris mai clemència.
Ningú no et sent dins l'eternal fluència.
Joan Vinyoli
El meu amor sense casa
ResponEliminaEl meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense
casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense
casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra
del meu amor sense casa.
MARIA-MERCÈ MARÇAL Avui en faria 63...
"If you do not love me I shall not be loved"
ResponEliminaSamuel BECKETT
Everybody should be loved!
EliminaAUTOBIOGRAFIA
ResponEliminaDesprés de dir, desdir.
Després d’incloure, excloure.
Després d’anotar, oblidar.
Després de sumar, restar.
Després de fer, desfer.
Després d’estimar.
Després.
Què.
GEMMA GORGA. MUR
M'encanta!
EliminaTRÍPTIC DE FOC
ResponEliminaI
La nit ens reclou a la cambra
i el fred acosta els cossos a la llar.
Una guspira dels teus ulls
encén la flama,
amb estelles de nuesa l´atiem.
Crepita la pell
al tacte roent
dels dits i els llavis.
II
Sota les cendres
caliu vermell;
els nostros cossos
sota el llençol.
La fumarel.la
d´un somni dolç
entre dos focs.
III
En fer-se clar,
les cendres seran foc de nou,
flama daurada.
Reviscolarem la polpa dels dits balbs
i la pell retrobarà
el seu color de mel
i aquella lluentor tan tèbia.
Quina tendresa exhala el foc a l´alba!
Abans que el sol no imposi el seu excés,
damunt del caliu nou farem torrades.
Trenta-set poemes en forma de finestra. Ramon Farrés.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaComentario eliminado por error en la transcripción.
EliminaDisculpen las molestias.
Concepción Moya Balada
'SONG FOR FARIDA' (Rudolf Nureyev's Mother)
ResponEliminaYou tremble like a tree,
my sweet Farida.
A tide brings
colorful waters.
On the peak of
your painful belly,
your child spells
the notes.
The grossland widens.
You hear the cry.
He comes riding a
snow horse that
conquers the horizon.
But the snow vanishes,
there are no blankets
to warm up.
Anonymous fingers write
his name on frozen windows
to heat the landscape.
Your train crosses
isolated lands,
white lands lost
in huge maps.
But neither cold nor hunger
can restrain the joy of living,
so your baby tears to pieces
the skin of life
and discovers your
overflowing breasts.
The train dreams,
stops here and there;
its cadence sings a lullaby.
The dawn will cut
the umbilical cord,
my sweet Farida.
Only the dawn.
Concepción Moya Balada
Llavors, de sobte, en un esclat profund
ResponEliminael negre sobre el negre es precipita.
Passa brogent el gran ocell nocturn
i als fonaments flameja la tenebra.
Lluís SOLÀ (1940,Vic)
Imma C.
Presència infinita
Eliminade tant atzar,
t´allunyes sempre
per retornar.
Dòcil repetició
de la mirada.
T´inunda la llum
dels teus miralls.
Perquè el desig
esdevindrà set
i tany de l´horitzó
en el record fineixes.
Lluís Solà
I.
MÁS ALLÁ DEL OLVIDO
ResponEliminaalguna vez de un costado de la luna
verás caer los besos que brillan en mí
las sombras sonreirán altivas
luciendo el secreto que gime vagando
vendrán las hojas impávidas que
algún día fueron lo que mis ojos
vendrán las mustias fragancias que
innatas descendieron del alado son
vendrán las rojas alegrías que
burbujean intensas en el sol que
redondea las armonías equidistantes en
el humo danzante de la pipa de mi amor
Alejandra PIZARNIK
LA CHICA DEL GORRO AZUL
ResponEliminaSi comemos en el jardín,
Nuestra boca parará la lluvia:
Detendremos las nubes con el párpado.
Al extender el mantel de cuadros rojos
Nos mancharemos las rodillas del sudor
Que otros derramaron antes.
Bucearemos en briznas,
Pintaremos de mermelada tu tobillo.
Si comemos en el jardín,
al llegar al segundo plato,
te levantarás y enterrarás
el tenedor en el barro,
te morderás los labios,
una llave oxidada caerá
horizontal sobre el bizcocho.
Si comemos en el jardín,
Te mancharás antes de la merienda.
Comenzará a llover. Te irás.
Mamá te espera. Yo, mientras,
Rescataré los cubiertos.
Tararearé alguna canción
Que no conozcas
Al volver a casa.
Resfriada, me castigarán.
Leo entre líneas.
Seré una bicicleta que zozobra,
Caucho húmedo y flexible entre tus manos.
Elena Medel, Un día negro en una casa de mentira (1998-2014), Visor, 2015
uau, gràcies!
EliminaEL MITE TREPITJAT
ResponEliminapres d’aquesta flor sóc
com un grapat de síl.labes
de renegaires
i et veig córrer
tot fent anar els mots
entre els fruits més macats
la pila de més enllà
quan vindrà la tramuntana
et cantaré les veritats
i després davallarem
la morta cap a l’epitafi
que dirà que allà
hi jeu un garbuig de lletres
som anats a la platja
no cal res per avançar
el riu és molt i molt llarg
Carles Hac Mor
(bon viatge poeta)
ARA SÍ QUE M´HE PERDUT
Eliminal´infant que s´acosta
també s´allunya
i es perd en arribar
és a dir
l´infant que s´allunya
s´acosta per perdre´s
amb el benentès
que no sabem
qui és aquest infant
i de tota manera
antany la música
era més blanca
i com pot ser però
que fos blanca
i què hi té a veure
la música
amb acostar-se
i allunyar-se
CARLES HAC MOR
Et recordaré a St Feliuet de Savassona presentant Poesia.
Imma C.
TALAIOT
ResponEliminaSom perfectament conscients,
de cor, de l'existència
de la pell i del verí quan se li clava,
del buirac del propi cos,
del plaer d'entre les cames
i del cervell mirant muntanyes.
Som del tot de vida quan ens morim.
Som del tot figura quan som abstracte.
Som del tot reals quan no ens veiem.
Som. Som l'adagi de les pedres.
Som les mans a cop de sílex.
Som perfectament conscients,
de tot, de l'amplitud
de les onades i de la força de la mar,
del ventet de tramuntana,
de la foscor de dins la cova
i del sol que hi fot a fora.
Som del tot antics quan no hi ha rastre.
Som la boca i la cançó que ja no es veu.
Som. Som el pont de ser pastors.
Som el vers que queda a l'aire...
Blanca Llum Vidal.- La cabra que hi havia
Il·lustracions de Clara Niubó
Edicions Documenta Balear, 2008
En un gran boscatge era l´amic, qui anava cercar son amat.
ResponEliminaRamon Llull, Llibre d´Amic e Amat
Imma C.
Tan fortment desirava l'amic llaors e honraments de son amat, que dubtava que els membràs; e tan fortment aïrava les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò l'amic estava embarbesclat, enfre amor e temor, per son amat.
ResponElimina¿Qual amés més: o la misericòrdia de ton amat,
ResponEliminao la justícia de ton amat?
Ramon Llull, Llibre d´Amic e Amat
Imma C.
Avui FRANCESC GARRIGA BARATA faria 84 anys.
ResponEliminaDels aiguamolls
de la memòria,
sempre en surts
malferit.
Imma C.
COSMONAUTA. Poesia Completa.
EliminaFrancesc Garriga Barata
LaBreu edicions
I.
Un 29 de abril de 1936 nació Alejandra Pizarnik...
ResponEliminaDel llibre Árbol de Diana
20
a Laure Bataillon
dice que no sabe del miedo de la muerte del amor
dice que tiene miedo de la muerte del amor
dice que el amor es muerte es miedo
dice que la muerte es miedo es amor
dice que no sabe
Feliç aniversari, mestra!
El Diario, 29.04.2016
CESARE PAVESE (Piemont, 1908- Torí,1950).TREBALLAR CANSA
ResponEliminaTravessar un carrer i escapar-se de casa
ho fa només un nen, però aquest home que roda
tot el dia els carrers, ja no és pas un nen,
ni s´escapa de casa.
Hi ha sempre a l´estiu
migdiades on places i tot són ben buides, esteses
sota el sol que comença a baixar, i aquest home que arriba
per camins de plantes inútils s´atura.
Val la pena estar sol, per a estar cada dia més sol?
Solament de rodar-hi, són buides les places
i els carrers. Caldria aturar una dona
i parlar-li, que et vulgui per viure plegats.
Altrament ve que hom parla sol. És per això que a vegades
hi ha el borratxo nocturn que inicia discursos
i explica els projectes de tota una vida.
..........................................
Imma C.
Cuando recordar no pueda,¿dónde mi recuerdo irá? Una cosa es el recuerdo y otra cosa es recordar.
ResponEliminaAntonio Machado
Imma C.
III
ResponElimina“¿Qué es amor?”, me preguntaba
una niña. Contesté:
“Verte una vez y pensar
haberte visto otra vez "
3
Por todas partes te busco
sin encontrarte jamás,
y en todas partes te encuentro
sólo por irte a buscar."
"Los que están siempre de vuelta de todo son los que nunca han ido a ninguna parte."
ResponEliminaA.Machado
Imma C.
I
"Para dialogar,
Eliminapreguntad primero;
después... escuchad."
A. Machado
I.
"Es de oro el silencio. La tarde es
ResponEliminade cristales azules."
58 anys sense Juan Ramón JIMÉNEZ
Imma C.
"Si te dan papel rayado, escribe de través; si atravesado, del derecho"
EliminaJ.R Jiménez
Imma C.
XXVIII
ResponEliminaSec, al costat de la verdor,
ben buit, vora la plenitud,
vell, ple de jovenesa,
cansat, amb tota la vitalitat,
trist, quan tot just esclata la rialla,
sol, en el moment d'estar acompanyat,
rabiós, enmig de la placidesa,
allunyat de la millor companyia,
ensorrat, quan tot es redreça,
ben boig, enmig de tots els senys,
ombrívol, quan hi ha el sol més radiant,
avergonyit perquè tot és tan bell,
ofuscat, quan més clara és la llum,
obcecat, davant tota l'amplitud,
moro, quan la vida comença.
(de Poemes per a Clara, 1988
en Eudald Puig, Obra poètica completa, Curbet edicions, 2015)
XI
ResponEliminasense un cos
però a través seu,
lliscant com una música,
el gest senzill,
tan lent,
tan vast,
de l'aigua fer-se pedra.
(Ramon Boixeda
El Sedàs, Alabatre, 2015)
Laia Martinez i Lopez, una troballa
ResponElimina"Aprés la nit ve lo dia, e aprés lo
ResponEliminanúvol, lo bell sol."
Tirant lo Blanc (Cap 380:998)
Imma C.
DAMUNT DEL PAPER BLANC
ResponEliminaDamunt d´aquesta matèria
col.loco una altra matèria.
Tot és correcte,
si vull.
La llibertat transfigura
una bellesa en una altra.
Tot és més pur, tot humà,
si puc.
Segimon SERRALLONGA. Poètica, III
Imma C.
Ocupar un lugar
ResponEliminay no tener medida:
¿no será esto
el espacio?
Escritos. Eduardo CHILLIDA (Donosti, 1924-2002)
Imma C.
CORRANDES DE L´EXILI
ResponEliminaUna nit d lluna plena
tramuntàren la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
(...........................)
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
PERE QUART. Joan Oliver (Sabadell,1899 - BCN,1986)
Aquest any fa 30 anys que ens va deixar. Però més present que mai.
Imma C.
"Ni temps ni fer. Ja ni ser. Només transcórrer.Amb les coses.
ResponElimina-pel silenci-"
Victor Sunyol (Yic.1955-)
Imma C.
MOTET
ResponEliminaResta el nom només, memòria i relat.
Només el nom, un altre tu, un altre.
I l'encontre impossible.
Només la paraula,
el desig de parlar.
Quan l'únic que resta és l'inefable.
Parlar només. Com dir. Al buit.
(La parla impossible:
l'impossible silenci, el gest antic.)
-Parlar, com dir. Com fer. Com ara.-
Victor Sunyol
és boníssim en Sunyol!
EliminaNo hi ha llum com la llum amb què il·lumines
ResponEliminael món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes
de puresa la pell en l’abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’oblit del desert i de les ombres.
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presència
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.
MARC GRANELL
No coneixia a en Marc Granell, dilluns passat li van dedicar un dels Dilluns Poètics a l'Arts Santa Mònica, un amic hi va anar i me'n va dir les delícies...
EliminaDits exigents del vent
ResponEliminaque cullen la sorra blava.
Dins la cistella daurada
nia el silenci bullent.
La serp soterrada espera
les tempestes de la llum.
A la branca encinglerada
el polsimbrusc del verdum.
Lluís SOLÀ. A les coves de la llum.
Imma C.
Avui demanaré per tu
ResponEliminai renunciaré a ser fràgil.
Somriuré a la càmera,
no m'equivocaré de porta
i aniré serè.
Em mossegaré la llengua.
No diré mentides.
Portaré rellotge.
Seré útil.
Em perfumaré.
No baixaré de la vorera...
Avui no seré jo.
Josep Grifoll. Dels anys beguts. L'Albí, 2006
El Josep Grifoll és un poeta d'una profunditat immensa!
EliminaAcaba de treure nou llibre!
CAPÇAL
ResponEliminaHi ha una sola immensitat,
però està dividida
en infinites esferes.
Cada esfera té el seu nom,
cada nom es compon d´infinites paraules.
Màrius SAMPERE. Altres presències, 2008
Imma C.
MÀRIUS SAMPERE avui fa 88 anys.
Elimina"La poesia de Màrius Sampere és un edifici sòlid i d´envergadura, que té els seus fonaments, les seves arrels, els quatre pilars que ell anomena en el preàmbul a l´edició de Thanatos Suite: "Déu i vida, amor i mort, vet aquí les dimensions cardinals, és a dir, els quatre costats de l´aventura humana. Els vèrtex que els conjunten, o punts de soldadura sensitiva, corresponen a l´alegria i la tristesa, el plaer i el sofriment"."
Laura Borràs
I.
(muchas gracias)
ResponEliminay nosotros
que ya no somos
audaces
ni en extremo
ni con moderación
y las flores
que aún arriesgan
la cabeza
hasta escandalizar
ellas no piensan
mal de nosotros
Y nosotros
pensamos en ellas
sin voz
(ningún sonido
modificaría
sus existencias)
Llueve a veces
pero esa
es una cuestión
de más alto nivel:
las nubes manejan
su capacidad
de estallar
sin acusarse
unas a otras
de estratificación
así también
hemos visto
el sol
(no de frente
por educación)
(o tal vez
por indignidad)
pero hemos visto
el sol
retornar
y retornar
como quien cumple
con su verdadera
naturaleza
Y cuando venga
el invierno
y cuando la noche
llegue
jamás podrá
ser olvidado
lo que no pudo ser (d)escrito
cuando fuimos cálidos
-o caldeados-
sin acuse de recibo
o deuda
por establecer
sufre sólo
el Condicional
que depende
del juicio
pero el silencio
(muchas gracias)
no se mide
porque es materia
de regeneración
(Piedra en :U: - María Auxiliadora Álvarez - Candaya - pàgines 105-108)
(el poema, al llibre, està alineat a la dreta)
VIDA
ResponElimina"Después de todo,todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.
Grito "¡Todo!" y el eco dice "¡Nada!".
Grito "!Nada!" y el eco dice "¡Todo!".
Ahora sé que la nada lo fue todo,
y todo era ceniza de la nada.
No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo,
y que, en definitiva, era la nada.)
Que más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
José Hierro (1922-2002)
Imma C.
Javier Gallego 'Crudo' pone 'El grito en el cielo
ResponElimina"No leemos a los otros: nos leemos en ellos."
ResponEliminaJosé Emilio Pacheco (Mèxic, 1939-2014)
Imma C.
19. De nit, les preguntes són fosforescents i ens miren amb el seus ulls de gat. Fosforecents como ossos soterrats. I como els ossos, dures, estranyes i persistents enllà de les respostes.
ResponEliminaGemma Gorga
Pensar el cercle,
ResponEliminael punt, la coma,
on cal aturar-se,
on prosseguir.
Quedar-se quieta,
no moure´s.
Retenir la paraula.
M. Abelló
I.
A sota hi ha el poema.
ResponEliminaDesbrossar el camí.
No fer res. No discernir.
Només obrir la porta.
Laia Noguera. Amor Total.
I.
Quan et deia t´estimo,
Eliminavolia dir-te estima´m, si us plau,
perquè jo no sé estimar-te.
Per això tanta insistència.
L. Noguera
I.
És un cor.
ResponEliminaUn únic cor.
Un únic espai.
El món és això.
L'amic i l'amat
són una única cosa.
Laia Noguera. Amor total.
que bonics!!!
Elimina"Creo que no te quiero, que solamente quiero la imposibilidad tan obvia de quererte. Como el guante izquierdo enamorado de la mano derecha."
ResponEliminaJulio Cortázar
"Si no escrius les paraules t´esclaten
ResponEliminadins la boca
t´inunden el pit
i les entranyes."
Antònia Vicens
I.
MAL DE DONA
ResponEliminaNo se t´aferri
la culpa a la natja,
com una cel.lulitis
injusta i a deshora.
Sònia Moll. Intersecció de Conjunts
I.
Sònia Moya
ResponElimina"Tornarà cada any la primavera,
ResponEliminal´atzar a cada branca florirà"
Màrius Torres
I.
+8
ResponEliminaUn programa de ràdio
ResponElimina"Ríe en el pañuelo llora a carcajadas
ResponEliminapero cierra las puertas de tu rostro
para que no digan luego
que aquella mujer enamorada fuiste tú"
La enamorada, Alejandra Pizarnik
"Som els qui empenyem.
ResponEliminaPerò el pas del temps
no el tingueu en res
en el que perdura.
Tot allò que és pressa
prest haurà passat;
sols el que roman
és el que inicia.
Nois, no malverseu
coratge en ser ràpids,
ni en l'intent de vol.
Tot és en repòs:
claredat i fosca,
el llibre i la flor."
RM Rilke
(trad. de J Vinyoli)
Ni con delicadeza
ResponEliminani con cuidado.
Acaso
tiene delicadeza
vivir
romperse el alma.
Idea Vilariño (Montevideo, 1920-2009)
Uno siempre está solo
Eliminapero
a veces
está más solo.
(1 de octubre de 1969)
I. Vilariño
I.
"Ya no será"
EliminaYa no será
ya no
no viviré contigo
no criaré a tu hijo
no coseré tu ropa
no te tendré de noche
no te besaré al irme
nunca sabrás quién fui
por qué me amaron otros.
No llegaré a saber por qué ni cómo nunca
ni si era de verdad
lo que dijiste que era
ni quién fuiste
ni qué fui para ti
ni cómo hubiera sido
vivir juntos
querernos
esperarnos
estar.
Ya no soy más que yo
para siempre y tú
ya
no serás para mí
más que tú. Ya no estás
en un día futuro
no sabré dónde vives
con quién
ni si te acuerdas.
No me abrazarás nunca
como esa noche
nunca.
No volveré a tocarte.
No te veré morir.
"La angustia ha devenido
Eliminaapenas un sabor,
el dolor ya no cabe,
la tristeza ya no alcanza".
Idea Vilariño, 97 aniversari
I.
MISSING YOU
ResponEliminaThe missing all prevented me
From missing minor things.
If nothing larger than a World's
Departure from a hinge-
Or Sun's extinction, be observed-
'Twas not so large that I
Could lift my forehead from my work
For curiosity.
Emily Dickinson
"L´aigua s´aprèn per la set,
Eliminala terra pels oceans navegats.
L´èxtasi per l´agonia".
E. Dickinson
I.
Live or die, but don't poison everything…
ResponEliminaWell, death's been here
for a long time -
it has a hell of a lot
to do with hell
and suspicion of the eye
and the religious objects
and how I mourned them
when they were made obscene
by my dwarf-heart's doodle.
The chief ingredient
is mutilation.
And mud, day after day,
mud like a ritual,
and the baby on the platter,
cooked but still human,
cooked also with little maggots,
sewn onto it maybe by somebody's mother,
the damn bitch!
Even so,
I kept right on going on,
a sort of human statement,
lugging myself as if
I were a sawed-off body
in the trunk, the steamer trunk.
This became perjury of the soul.
It became an outright lie
and even though I dressed the body
it was still naked, still killed.
It was caught
in the first place at birth,
like a fish.
But I play it, dressed it up,
dressed it up like somebody's doll.
Is life something you play?
And all the time wanting to get rid of it?
And further, everyone yelling at you
to shut up. And no wonder!
People don't like to be told
that you're sick
and then be forced
to watch
you
come
down with the hammer.
LIVE, Anne Sexton
Eiiiiiiiii!!!
ResponEliminaPATERSON de Jim JARMUSCH
Poetes, poesia i procés de creació.
Moooolt recomenable!
I.
una meravella brutal i deliciosa...
Eliminam'encanten fins i tot els quadres en els quals apareix el gos, el paper del qual crec que és una contribució genial a la pel·lícula
Eliminapeli per analitzar davant un gintònic... és com cupcake dels que fa la dona, que tela el personatge, una bona metàfora de les diferents maneres d'entendre la creativitat. Molt a desgranar, comentar i compartir punts de vista. I a més amb el regal de la poesia de WCW!
Elimina"¿Ve el destí
ResponEliminao mai no s´ha mogut
de les nostres mans?"
Màrius Sampere
alguna vez
ResponEliminaalguna vez tal vez
me iré sin quedarme
me iré como quien se va
Alejandra PIZARNIK. Árbol de Diana
PERENNIA.Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe
ResponEliminaMònica Miró Vinaixa, Godall edicions
P.7 "Les pedres tenen veu. Les pedres, sobretot les que esdevenen suport d´un text, parlen, transmeten..."
Imma C.
"Tu que ets el nuvi sense anell
ResponEliminad´una sirena sense onada."
Palau i Fabre
"L´ésser humà és un animal que es busca"
EliminaPalau i Fabre
BON NADAL!!
I.
Ángela Segovia
ResponEliminaSERÀ EL DESFICI
ResponEliminaSerà el desfici
traducció de l´angoixa
que m´aclapara.
En l´intens deliri
que duc clavat endins
de posseir-te
i ara camino per carrers
deserts sense cap arbre,
on cap ocell hi canta.
Quanta tristesa!
MONTSERRAT ABELLÓ. Poemes d´amor
"Rellisquen núvol negres
ResponEliminaa prop de núvols blancs."
J. Carner
I.
"Quan observes, com pots evitar la metàfora?"
ResponEliminaImmediacions, Feliu Formosa
I.
"Meva per sempre ja, i desconeguda".
ResponEliminaImmediacions, Feliu Formosa
Sunset
ResponEliminaMy great happiness
is the sound your voice makes
calling to me even in despair; my sorrow
that I cannot answer you
in speech you accept as mine.
You have no faith in your own language.
So you invest
authority in signs
you cannot read with any accuracy.
And yet your voice reaches me always.
And I answer constantly,
my anger passing
as winter passes. My tenderness
should be apparent to you
in the breeze of summer evening
and in the words that become
your own response.
Louise Glück
Posta de sol
La meva felicitat més gran
és el so de la teva veu
cridant-me fins i tot en la desesperació; em dol
no poder-te respondre
en l’expressió que m’atorgues.
No tens fe en la teva pròpia llengua.
Per tant, investeixes
d’autoritat senyals
que no pots llegir amb rigor.
I fins i tot així la teva veu m’atrapa sempre.
I et responc constantment,
la ràbia em passa
tal i com ho fa l’hivern. Hauries de notar
la meva tendresa en la brisa dels vespres d’estiu
i en les paraules que esdevenen
les teves pròpies respostes.
(no feu gaire a cas a la traducció/versió lliure)
El punt exacte
ResponEliminaCada dia veig el punt exacte
de la desaparició
paulatina de l´esfera blava.
És aquí, on convergim amb l´òxid,
els mocs i els últims
sospirs dels ànecs embotits.
Aquí, no mai allí, allí és l´enlloc.
Màrius SAMPERE. Poemes del passadís
Bon viatge Mestre!!!!
"Aquesta mata olorosa
ResponEliminade la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant."
Maragall. L´aufàbrega
I.
Em tocarà la nit d´aquesta nit
ResponEliminade nits, i els dits seran de foc.
i jo, fusta que crema
per tornar-se desig
de noia mormolat
ran de foguera.
Laura López Granell
I.
ResponElimina«El meu amor sense casa»
El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.
M.M MARÇAL
El nostre amor sense casa.
PROMENADE DES ANGLAIS
ResponEliminaSi és blau tot el blau,
si és aigua tota l´aigua
i passeig infinit
tot el passeig infinit.
Si és horitzó, l´horitzó,
i crit, el crit;
i solitud, la solitud.
Que té, la felicitat,
que li costa tant ser,
senzillament,
felicitat?
Núria Domènech. Afonia
I.
Toc
ResponEliminaHi sóc en el poema.
Tot el que hi trobareu,
llevat del que hi ha fora,
és que hi sóc, i la pluja
no és la causant del so.
Són els dits.
Contra el vidre.
Laura López Granell
I.
"Sabràs per mi
Eliminael nom de tots els vents,
els de la terra
i els del mar. Del teu
mai no en diré paraula."
Amdreu Vidal.Els Dies Tranquils.
I.
Instant
ResponEliminaCamino pel pendent d'un turó verd.
Hi ha gespa, entre la gespa, flors,
com en un dibuix per a infants.
El cel boirós ja es torna blau.
Una vista sobre altres turons ressona en silenci.
Com si aquí no hi hagués hagut cambrià, silurià,
o roques que grunyissin les unes amb les altres,
o abismes que es formessin creixent,
o nits amb flames de cap mena
ni dies en cúmuls de foscor.
Com si no s'haguessin mogut per aquí les planes
en deliris febrils,
en esgarrifances glaçades.
Com si no s'haguessin mogut per aquí les planes
en deliris febrils,
en esgarrifances glaçades.
Com si només en altres llocs s'haguessin estat
agitant els mars rompent les vores de l'horitzó.
Son dos quarts de deu en l'hora local.
Tot és al seu lloc, en harmonia acordada.
A la vall hi ha un rierol en forma de rierol,
una senda, com una senda, de sempre per sempre.
El bosc sota l'aspecte d'un bosc, pels segles dels segles amén,
i a dalt uns ocells volen en el seu paper d'ocells que volen.
Miris on miris, hi regna l'instant.
Un d'aquells terrenals instants
que s'implora que durin.
Wislawa Szymborska
Trad. de Joanna Bielak
Jardins de Samarcanda, 2018
ASSUMIRÀS LA VEU D´UN POBLE
ResponEliminaASSUMIRÀS la veu d´un poble
..............................
I.
Que c'est triste Venise
ResponEliminaAu temps des amours mortes
Que c'est triste Venise
Quand on ne s'aime plus...
For My Lover, Returning To His Wife
ResponEliminaShe is all there.
She was melted carefully down for you
and cast up from your childhood,
cast up from your one hundred favorite aggies.
She has always been there, my darling.
She is, in fact, exquisite.
Fireworks in the dull middle of February
and as real as a cast-iron pot.
Let's face it, I have been momentary.
vA luxury. A bright red sloop in the harbor.
My hair rising like smoke from the car window.
Littleneck clams out of season.
She is more than that. She is your have to have,
has grown you your practical your tropical growth.
This is not an experiment. She is all harmony.
She sees to oars and oarlocks for the dinghy,
has placed wild flowers at the window at breakfast,
sat by the potter's wheel at midday,
set forth three children under the moon,
three cherubs drawn by Michelangelo,
done this with her legs spread out
in the terrible months in the chapel.
If you glance up, the children are there
like delicate balloons resting on the ceiling.
She has also carried each one down the hall
after supper, their heads privately bent,
two legs protesting, person to person,
her face flushed with a song and their little sleep.
I give you back your heart.
I give you permission -
for the fuse inside her, throbbing
angrily in the dirt, for the bitch in her
and the burying of her wound -
for the burying of her small red wound alive -
for the pale flickering flare under her ribs,
for the drunken sailor who waits in her left pulse,
for the mother's knee, for the stocking,
for the garter belt, for the call -
the curious call
when you will burrow in arms and breasts
and tug at the orange ribbon in her hair
and answer the call, the curious call.
She is so naked and singular
She is the sum of yourself and your dream.
Climb her like a monument, step after step.
She is solid.
As for me, I am a watercolor.
I wash off.
Anne Sexton
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa luz hierve debajo de mis párpados.
ResponEliminaDe un ruiseñor absorto en la ceniza, de sus negras entrañas musicales, surge una tempestad. Desciende el llanto a las antiguas celdas, advierto látigos vivientes
y la mirada inmóvil de las bestias, su aguja fría en mi corazón.
Todo es presagio. La luz es médula de sombra: van a morir los insectos en las bujías del amanecer. Así
arden en mí los significados.
Antonio Gamoneda
El Nadal i l'enyor ... i jo hauria d'estar amb tu.
ResponEliminaLes paraules saben més
ResponEliminadel que sé
per mi mateixa sense dir,
vénen de lluny i tenen memòria impresa.
Extrem domini de l'instant:
és un pastor que mata el pare gegantí,
vibra la fona
i amida la distància on cauran.
Margarita Ballester
quan cau la neu
ResponEliminaenyoro l'herba
quan creix l'herba
la trepitjo
quan les fulles canvien de color
demano flors
quan floreixen
les cullo
- desagraïda
(el sol i les seves flors - rupi kaur
traducció de Bel Olid
Empúries, 2018
pàg. 74)
Baptisme
ResponEliminaCada vespre torno a llegir totes les cartes
que mai no m’has escrit i que guardo en calaixos
transparents perquè els lladres no puguin trobar-les
—¿com veure l’aire en l’aire, la llum en la llum?—.
Existeixen molts passats dins el passat, moltes
memòries que es ramifiquen com petits
capil·lars del temps. També és record tot allò
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos,
tot allò que se’ns va quedar adherit lleument
al cor, com una pestanya a punt de volar.
Mortes abans de néixer, no per això deixen
de ser ànimes les ànimes. Ni les paraules,
paraules. Només els va faltar l’aigua freda
del baptisme i algú que sabés creure en elles.
Gemma Gorga. Llibre dels minuts
La gent anava pels carrers, volta que volta, cridant sense parar "Llibertat! Llibertat!"
ResponEliminaMercè Rodoreda. Viatges i Flors.
I.
CONTEEMPLANT UN GRA DE SORRA
ResponEliminaQue les coses estiguin fetes d´àtoms
-qui ho dubta, avui? -
no n´exhaureix la presència,
l´existència i el misteri.
Aquest gra de sorrra, per exemple, té una història:
va ser roca, en fou arrencat, arrossegat,
endut, escolpit o polit a cops d´onada.
dut fins aquí, i ara jo el miro i me´n sorprenc.
......................
David JOU. Poemes sobre Ciència i Fe
Imma C.
I
ResponEliminaSI EL MAR TINGUÉS BARANES
Si o mar tireva barandas...
Rosalia de Castro
Si el mar tingués baranes
i el tomb del cel mollons
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
Si pogués posar en gàbia
el plomatge del foc.
Si el vent tingués andanes,
brides i estrep el cor.
Si pogués alçar tanques
al jardí de l'amor,
prou sabria on cercar-te,
mes no hi vindria, no.
No ho sents? S'obren les portes,
portes i porticons,
La pluja trenca ribes,
finestres i balcons!
I és aquí on jo et cerco,
no sé per què ni com,
dins la nit esmolada,
com la tempesta el torb,
pel mar sense baranes,
pel cel sense mollons.
Maria Mercè Marçal
Si les boques d'antics amants s'esborressin
ResponEliminanosaltres desapareixeriem.
Cristalls d'un floc de neu fent un dibuix
que no coincideix amb cap altre
i per això no l'oculta.
Així ens besem,
com un deixar d'ocultar neus
que ens han cobert els llavis.
Cèlia Sànchez-Mústich, La gota negra, Pagès editors, 2018
Poema de la poeta ROSA FABREGAT pel Dia Mundial de la Poesia
ResponEliminaPoesia. Música de l´ànima, teixida amb paraules
..................................
I.
Retrobar-te
ResponEliminaSi vull estimar-te,
macada com estic,
he de tornar a la mar,
a l'aroma de la sal
als llavis, camí de casa.
Sargir les mossegades.
He de furgar en els estius,
oblidar l'absurd,
retrobar-te, germana,
a l'edat de la innocència.
Esbandir-me les algues brunes,
microscòpiques,
llefiscoses i recurrents,
les que sempre suren.
He de quedar-me nua i riure.
Riure fins a sentir
que l'escalfor del sol
em cobreix.
Marta Pérez i Sierra, Escorcoll, edicions del buc
“Comptava els dies, saps? Cada nit vinga comptar dies. No sabia quin camí et portaria vora meu. M'hauria agradat que fos pel de les estrelles”.
ResponEliminaMercè Rodoreda
EL GESSAMÍ I LA ROSA
ResponEliminaColliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca,
la rosa al mig del jardí.
Lleument, tendrament gronxada,
la rosa mor en un si;
el gessamí, quan l’amada
s’ajeu, pàl·lida a dormir,
el té viu sense saber-ho,
al cabell que es descenyí.
La rosa fa enamorar-se
i el gessamí defallir.
Josep Carner
Paca Aguirre, in memoriam
ResponEliminaQue m´ompli de llengües el teu mot,
ResponEliminaque un cant teu canta més que dir que més.
Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu.
Un forat per on redir-m´hi és el teu nom.
Tots em volen, totes endins. Agafa´m!
(.....)
AQUEST AMOR QUE NO ÉS U. Blanca Llum Vidal
I.
“Y debo decir que confío plenamente en la casualidad de haberte conocido. Que nunca intentaré olvidarte, y que si lo hiciera, no lo conseguiría. Que me encanta mirarte y que te hago mío con solo verte de lejos. Que adoro tus lunares y tu pecho me parece el paraíso. Que no fuiste el amor de mi vida, ni de mis días, ni de mi momento. Pero que te quise, y que te quiero, aunque estemos destinados a no ser.”
ResponEliminaRayuela, Julio Cortázar