dimarts, 14 de juliol del 2020

Boulder | Eva Baltasar

                                                                    
Eva Baltasar
Boulder
Club Editor, 2020
145 pàgines

Boulder és la segona novel·la de la trilogia que Club Editor ens prometia a la contraportada de Permagel publicada el 2018. Dos anys ens han fet esperar per tornar a fruir de la prosa d’Eva Baltasar. Boulders, ens explica, són les grans roques solitàries que hi ha a la Patagònia i el sobrenom de la protagonista, una dona solitària que navega mars i que de sobte és cridada pel cant d’una sirena sueca. Enamorada deixa la solitud i les onades per anar a viure amb ella a Reykjavík, ja ho diuen que l’amor mou muntanyes, i de fet, d’Islàndia en diuen el país de la felicitat.

Però si vam gaudir amb Permagel va ser, entre d’altres coses, per la intensitat de la seva protagonista, i el desig a l’encetar Boulder és tornar a encarar-nos amb les contradiccions humanes, reflectir-nos en miralls deformants que ens interpel·lin. I no decep gens, al contrari, l’autora ens demostra, novament, la seva capacitat de crear personatges femenins immensos, que t’obliguen a expulsar algunes de les creences dicotòmiques que portem incorporades de sèrie. M’agrada la literatura que fa reflexionar, que sacseja, que allunya del paisatge emocional habitual. La novel·la confirma que l’excepcionalitat és tan subjectiva com allò que cadascú considera normal.

 La prosa de l’autora és brillant i captivadora. La primera persona en la que està escrita i el temps verbal, sempre en present, et pren la mà i t’arrossega. Com llegir un diari anònim trobat per casualitat, un llegir ruboritzat per l’entrada no pretesa en la intimitat d’algú altre, el sexe, els desitjos, les pors, els somnis. La poesia és present en cada frase del llibre, i fins i tot sorprèn la combinació de cruesa d’alguns pensaments i la bellesa dels mots amb els que es descriuen.

 És un llibre sobre la llibertat individual, sobre la soledat volguda, sobre la complexitat dels afectes, sobre les renuncies implícites i explícites en l’amor i la necessitat de respecte cap a l’altra persona i cap a una mateixa. Són cada vegada més nombroses les escriptores que trenquen els clixés literaris de la feminitat, i exploren, per exemple, maternitats complexes, desitjades o no. En aquest sentit és un privilegi per la nostra literatura comptar amb la potent veu d’Eva Baltasar. Dones i homes, us recomano aquesta lectura voraginosa i poètica, un illot on espeteguen les onades d’un mar bell i embravit.

"La sostinc fins que se m'empassa els dits i deixa que la mà els segueixi i faci un puny plegat com un cor boig. L'amor em baixa pels braços i la percudeix. Si m'aturo, tremola. Si la perdo m'insulta. Satisfer-la és com saldar un deute de sang."

"Sóc una ballarina pèssima,no tinc sentit del ritme ni cap interès en moure el cos en coordinació amb un altre fora de l'àmbit específic del sexe, però la voluntat d'un nadó és una i sencera, sap com aixecar-ho i demolir-ho tot, bastir i enderrocar muntanyes."