Permagel - Eva Baltasar

EVA BALTASAR
Permagel
Club Editor, 2018
187 pàgines

“Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai” ens diu la contraportada, “i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre”. La novel·la és un sospir damunt una muntanya russa, en el que passes, diverses vegades, de la tristesa més bèstia de contemplar algú a punt de suïcidar-se, al sentit de l’humor més negre, al desig més extrem i a la tendresa més dolça. Les 187 petites pàgines tot just et serveixen per estimar incondicionalment  a la protagonista, amb els seus clarobscurs, com si fos una germana o una filla o la millor amiga o tu mateixa. “Permagel, primer volum d’una trilogia d’EVA BALTASAR que continuarà amb... ”, llegeixo alleugerida  a la darrera pàgina del llibre, la podré continuar estimant.

Desvetllar si el permagel de la protagonista es trenca, o no, seria avançar-vos el final, però sí puc dir que llegir les desventures, en forma de diàleg intern, farcit de flashbacks a la seva infància i joventut,  d’aquesta lesbiana suïcida us farà somriure, desitjar i entristir-vos en més d’una ocasió, i subratllar,  doblegar pàgines, o posar post-it, per recordar on són aquelles sentències en les que l’autora sembla que ens regali el sentit de la vida. Ah, a més a més escriu molt bé (i es nota que és poeta).

“No hi ha res pitjor que sentir-te exclusivitat d’altri, haver d’escoltar que ets decisiva en la felicitat o infelicitat d’altri, reduïda a peça de Lego.”

“No puc suportar  la imatge d’un llimac arrossegant per accident la meva miserable mort, ni la d’agonitzar mastegant fragments de paraules mentre la resta de pensaments regalimen pel meu front, visibles, evidents, i els ulls se’m tornen comprensius com els d’una cambrera de bar nocturn.”

 “El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida. Llavors ¿què? ¿Per a què? Després de pensar-hi uns minuts he arribat a la conclusió que el sexe em manté present i estàlvia en un espai inconscient però reconfortant.”