El cor és un caçador solitari
Carson McCullers
Traducció d'Alba Dedeu
L'Altra Editorial, 2017
Resulta increïble que una novel·la tan redona i rotunda estiga escrita per una dona de només 23 anys. La va escriure a finals dels anys trenta del segle passat i va esdevenir una de les novel·les més importants dels Estats Units. Aquesta és la segona vegada que s'edita en català amb una magnífica traducció d'Alba Dedeu.
Sens dubte, el tema central de la novel·la és la lluita interior de les persones per realitzar-se i expressar-se plenament i per ser estimades, tot en una societat fracassada, despietada, amb pobresa, marginalitat, racisme...
L'acció se situa en un poble del sud profund dels USA, on la pobresa, la depressió, la falta de futur té una població blanca subjugada que només té la raça negra per poder odiar i considerar-la inferior. Ací la reivindicació de la justícia social i en contra del racisme és un valor afegit.
Tota la novel·la és com un puzle, el narrador va donant-nos matisos que van conformant els personatges principals, alhora que va incorporant nous actors al paisatge narrat. Els principals són cinc persones solitàries que busquen com ser elles mateixes, on sobresurt Singer, un sordmut que, amb un posat amable i acollidor, és l'espill on tots es miren. Tots, d'una manera o altra s'emmirallen en ell, i entre tots el conformaran segons els seus propis desitjos. Des del primer passeig del Singer del bracet amb un amic sordmut fins a l'acabament de la novel·la, tot va fluint, amb naturalitat, pausadament... Actors i fets que anirem construint d'una manera senzilla amb l'ajuda del narrador.
L'estil de l'autora sembla d'una senzillesa cristal·lina, amb una prosa neta, en apariència desproveïda de complicacions formals, subtil, amb detalls i imatges netes i clares, però és un estil sòlid i poderós, capaç de transmetre emocions i sentiments.
Tenim davant una novel·la commovedora, d'una sensibilitat corprenedora, que fa palesa la nostra solitud i la necessitat d'amor que tots tenim.
Molt recomanable, si no l'heu llegida.
Caram, amic elPac, quina passió! Me la pido!
ResponEliminaUn clàssic, per a mi dels imprescindibles. 23 anyets tenia només l'autora! Ja fa molts anys que el vaig llegir. El recordo com una novel.la coral, on cada personatge es va acostant poc a poc cap al lector de manera que al final son com de la família. Ells, el paisatge, la societat.. Tot ens ho acabem fent nostre. També recordo que una de les coses que queda és el sentiment d'impotència, aquella falta de capacitat per avançar en la comprensió i acceptació de l'altre. o potser la falta de capacitat per expressar aquesta acceptació i trobar camins conjunts per desterrar tanta soledat. De fet, ja dic, fa molts anys que el vaig llegir.
ResponEliminapendent!!! de fa temps!! ara encara més!!
ResponEliminamoltes gràcies elPac per l'entusiasme!!!