Roza tumba quema.- Claudia Hernández

Claudia Hernández
Roza tumba quema
Sexto piso, 2018
Fitxa i primeres planes


Aquest és un llibre sense noms, ni de persona ni de llocs (menys un París un poc metafòric, sembla).

Aquest és un llibre de guerra, encara que les armes hi són soterrades.

Quasi tot el temps, els personatges són dones, i els homes apareixen només pel sostre, normalment per a fer malifetes, encara que alguns en són germans i es comporten com cal.

Aquest és un llibre de vida, de la vida de tres generacions de dones que es protegeixen, es cuiden, es fan pujar les unes a les altres, es fan patir, creixen, moren, estudien, fan la guerra, es defensen, s'ajuden... Tot això ens ho fan també a nosaltres, lectors, mentre llegim.

Aquest és un llibre familiar, de filles perdudes i mares que busquen, de dones que cuiden terres on puguin tornar les nétes, de filles que acompanyen en la mort les iaies de les seves filles, de dones que han fet la mateixa guerra i ajuden a pujar les filles de dones només conegudes, d'enveges veïnals i veïnes poc cooperants.

Aquest és un llibre escrit en el castellà d'América del Sud, i tot el temps es gaudeix com un caramel que es desfà a la boca però s'enganxa a les dents. És deliciós, però fa treballar un poc.

La portada és d'Oswaldo Guayasamín (podeu fer un tastet de la seva pintura al web d'imatges de google). El sabor del llibre és molt paregut al que es queda a la boca en veure els seus quadres.

El llibre és perfecte per a copsar la universalitat de la lluita de les dones sense nom, de les protagonistes reals de la vida dels pobles, del poder i les seves víctimes, dels botxins i del dolor .

Roza tuba quema és un sistema de cultiu, és una forma de vida, és un llibre a llegir, em sembla.