dijous, 25 de maig de 2017

ROPA MÚSICA CHICOS. Viv Albertine

Ropa música chicos
Viv Albertine
Anagrama ed.
2017
513 pàgs
Traducció de Cecilia Ceriani

La Viv Albertine va formar part del grup de música punk The Slits.
Amb el temps es convertirien en una banda de culte, molt influent i recordada.
En part perquè van ser un dels primers grups exclusivament femenins.

"Ropa música chicos... ¡Sólo piensas en eso!" es el que sempre li cridava la seva mare, quan arribava de l'escola.

Aquí hi tenim dos relats que, realment és un de sol.
El primer és la infància, joventut i els 15 minuts de fama que aconsegueix amb les Slits.
El segon relat és el després, just quan es separa el grup i el retorn vertiginiós a l'anonimat i la normalitat quan encara no tens ni 25 anys però ja has travessat l'Atlàntic 2 o 3 vegades i has fet gires i omplert estadis per actuar-hi...
I per això aquest llibre és boníssim i molt inoblidable. Per aquesta segona part (la primera ja l'hem llegit i vist moltes vegades amb altres noms i cognoms...) on hi ha molts sentiments, desig de construïr una nova vida, superar les discriminacions per ser dona, estudiar una carrera amb molt bona nota, superar una llarga malaltia, casar-se, aconseguir ser mare, la incomprensió del marit i el divorci... Tornar a tocar i cantar després de 20 anys...
La lectura és apassionant. Si la primera part pot ser explícita i dura a estones, aquesta segona part atrapa i conmou perquè és molt emocionant i està plena de vida amb pàgines molt divertides que són una lliçó igual que ho són les pàgines quan les coses no van bé. Aquest no rendir-se mai passi el que passi.

"...una eternidad. Me encanta que la eternidad no exista pero que tengamos una palabra para designarla y que la usemos todo el tiempo. Es algo hermoso y condenado al fracaso."

I a més està super ben escrit. Com si portés tota la vida sent escriptora. Com els grans. Ple de pujades i baixades. És arrollador i potent com una carrera de fòrmula1...

"Mantengo la esperanza. Pero eso es lo que te mata: la esperanza."

diumenge, 21 de maig de 2017

Feminisme de butxaca.- Bel Olid




Bel Olid
Feminisme de butxaca
Kit de supervivència
Angle Editorial, 2017


«La meva fantasia és una metralleta.
Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta. Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta. Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l’avortament lliure i gratuït: metralleta. Quan a l’escola es valora fins a l’infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta. Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta. Quan em diuen que no m’exalti, que no n’hi ha per a tant: metralleta.
Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d’autodefensa.»
 «Les persones que veuen la seva visió del món atacada per la idea feminista de la igualtat de drets i oportunitats efectives recorren a un mecanisme de defensa tan antic com injust: la fal·làcia ad hominem. Hi ha més ironíes, a banda que s'utilitzi una fal·làcia que es diu literalment «contra l'home» com a arma per deslegitimar el feminisme. Per començar, que els primers insults que els vinguin al cap siguin lletja, malfollada i puta, tots tres mostres de les exigències del patriarcat cap a les dones (ser atractives i desitjables per als homes però restictives amb la pràctica de la seva sexualitat). La majoria d'insults que es dediquen a les feministes justifiquen per si mateixos l'existència del feminisme.»

No sé com recomanar aquest llibre imprescindible.

Diu Heide de Sidecar Libros que parlar d'un mateix no és fer mansplaining, però tot el que se m'ocorre dir del llibre no li afegeix gens interessant (a la fitxa del llibre hi ha un bon grapat d'opinions d'altres).

Penso en molta gent que hauria de llegir el llibre de la Bel Olid. Jo he regalat un exemplar per tal d'iniciar una cadena de lectures, demanant la seva màxima difusió.

No m'agraden les llistes de vendes, però avui he sentit que es ven molt bé. Publicar aquesta #microressenya, potser, en sigui la meva celebració.

Gràcies, Bel Olid, per ajudar-me a crèixer..


Es pot llegir online el capítol de la metralleta aquí.

dimarts, 16 de maig de 2017

Enviada especial | Jean Echenoz


Enviada especial
Jean Echenoz
Traducció d'Anna Casassas
Raig Verd editorial, 2017

Tens les peces del puzle escampades a sobre la taula, però no tens la guia, l'original que has de construir. Echenoz t'ajudarà, a poc a poc, a formar-lo. L'autor torna a la novel·la "negra", amb un relat d'aventures, d'espies internacionals, una novel·la que va de París a l'obscuritat de Corea del Nord.
Echenoz ha augmentat el nombre de pàgines de les seua novel·les (Ravel, Córrer, Llampecs, 14 -tan depurades-) i et condueix per una trama rocambolesca, irònica, amena i, per damunt de tot, divertida (molt). És per això que al principi he entrecomillat l'adjectiu "negra", perquè la novel·la té tots els ingredients d'aquest gènere, però no és ben bé això, i no n'és tampoc una simple paròdia; i trobe que ací rau la singularitat d'aquesta nova entrega de l'escriptor francès.
Si voleu assistir a unes situacions hilarants, a uns personatges més propis d'un film dels germans Cohen, de viatjar a la dictadura de Corea del Nord (com totes, estrambòtica i absurda), de reaccions que us deixaran bocabadats, amb un ritme trepidant, no ho dubteu i submergiu-vos en aquesta novel·la (per altra banda, tan ben escrita com totes les seues) i ho passareu molt rebé.

divendres, 12 de maig de 2017

Buena alumna.- Paula Porroni



Paula Porroni
Buena alumna
Tour de force, 13
Editorial minúscula, 2016

El llibre al blog de editorial minúscula.



És una primera novel·la, però no es nota.

És breu, però remou els fonaments del desenvolupament, de la societat del triomf, de les relacions humanes, de la supervivència.

Colpeja com saben fer les novel·les de Tour de force de l'Editorial minúscula (recordem Siempre hemos vivido en el castillo de Shirley Jackson, El tiempo es un canalla de Jennifer Egan, Verd aigua de Marisa Madieri -publicada també en castella en Tour de force- ...).

Podria semblar una novel·la d'iniciació, però la protagonista ja és granadeta, llicenciada fins i tot en l'estranger i cercant formació post-grau...

Problemes d'habitatge, de treball, de relacions afectives i sexuals, també intergeneracionals, d'acceptació de si mateixa i dels altres, por al fracàs, autoestima destrossada...

Tot escrit amb un mestratge impressionant.

Per a pensar (retro-gust una mica amarg, potser).

dimarts, 9 de maig de 2017

Vivències lectores: Costums i altres manies

Federico Faruffini, “La Lectora”

Ets d'aquells que...

- T'és impossible tenir ordenats els llibres. Casa està plena de llibres amuntegats pertot?

- Ets un comprador compulsiu de llibres, i ja no saps on ficar-los?

- T'agrada l'olor que desprenen els llibres, i creus que cada editorial té una olor pròpia?

- T'encanta grapejar, palpar una i altra vegada, una novel·la abans de començar a llegir-la?

- No t'agraden gens les franges de publicitat o promoció dels llibres, i si el llibre té sobrecoberta has de llevar-la per llegir-lo, i has de llevar també les etiquetes del preu o qualsevol indicació del nombre d'exemplars venuts o altra cosa?

- Quan estàs decidint de comprar un llibre o no perquè no en tens referències, has de mirar necessàriament l'íncipit, les frases del començament?

- Últimament no t'agrada mirar la sinopsi de la contraportada. Ara hi ha molt d'spoiler solt per les editorials?

- T'encanta xafardejar què està llegint la gent. Procures acostar-te, a la persona que està llegint, i fer tot el possible per veure el títol. I, fins i tot, ets capaç de fer-li un comentari si coneixes el llibre?

- Odies els llibres que tenen paràgrafs subratllats, o amb un cantó de la fulla doblegat?

- No pots llegir amb música de fons, sobretot si la coneixes, la música?

- Abans, si un llibre t'avorria, t'era impossible deixar-lo sense acabar. Ara després d'alguns intents, el deixes estar, encara que et costa, clar?

- T'agrada més llegir de nit que de dia?

- Si un llibre t'agrada molt, frises per arribar al final, i després et fa molta ràbia que s'haja acabat?

- Odies quan estàs a punt d'acabar un llibre que t'encanta, perquè després no sabràs què llegir, penses que cap altre estarà a l'altura, i així els llibres posteriors a aquest acaben agradant-te molt menys. No pots evitar-ho?

- En acabar un llibre que t'ha agradat amb totes les forces, pots passar-te dies i dies amb la depressió post lectora (és a dir, buscant-ne un altre que penses que estarà també molt bé, incapaç de començar-ne un altre)?

- En acabar un llibre, si t'ha agradat, vas a Internet i busques tota la informació relacionada amb ell. Això t'ajuda a assimilar que el llibre s'ha acabat...?

- Quan un llibre t'entusiasma molt moltíssim sents la imperiosa necessitat de comentar-lo... amb qui se't pose pel davant!?

- Pots llegir dos llibres alhora, sempre que tinguin arguments diferents, o millor, si pertanyen a gèneres diferents?

- No t'agrada llegir un llibre en qualsevol lloc; sí que ho fas, però prefereixes mil vegades estar a casa amb una manteta i el llibre?

- No ets d'aquestes persones que han d'acabar un capítol per deixar el llibre. És a dir podries deixar-lo a la meitat del capítol (tret que estiga molt interessant, és clar)?

- No t'agrada que t'interrompen quan estàs llegint, només tu decideixes quan deixar de llegir?

- No t'importa deixar prestats els llibres, és més t'agrada i molt; però si no te'ls tornen, encara que els hages llegit, és suficient per a perdre una amistat?


...doncs ens ho haurem de fer mirar, no?

diumenge, 7 de maig de 2017

DUES LÍNIES TERRIBLEMENT PARAL·LELES. Francesc Grau Viader

Dues línies terriblement paral·leles
Francesc Grau Viader
Club Editor ed.
2016
227 pàg.




Això és un relat en primera persona, escrit en forma de diaris, d'un jove soldat protagonista que podria ser el mateix autor.
Francesc Grau amb 17 anys va haver de participar a la Guerra Civil. Llavors acabaria presoner de l'exèrcit franquista. Història que tambè reflectirà al "Rua de captius" (també publicat per Club Editor ed.).

A "Dues línies terriblement paral·leles" (quin títol més macu) que són les trinxeres interminables, ens explica els dies d'aquest jove soldat, la seva rutina, els records, l'absurditat de la guerra, moltes escenes entranyables enmig de moments brutals vistos i pels ulls adolescents d'un jove que no mereixia una guerra sinó un futur. Arrencat de la seva vida i col·locat, de cop, enmig d'un camp de batalla.

És una novel·la d'iniciació on el protagonista va entenent algunes de les veritats de la guerra i de la vida, mentre es fa gran de cop.

"He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix."

És part de la nostra història i s'hauria de llegir als instituts. Tant per la forma que té, com pel contingut...

dimarts, 2 de maig de 2017

FORA DE CLASSE. Marina Garcés

Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla
Marina Garcés
Arcàdia ed.
2016
188 pàgs.


"Pensar és aprendre a respirar."

És tota una lliçó de filosofia això que fa Marina Garcés en aquest recull de columnes que ja havia publicat al diari Ara des del 2014.

Garcés ens fa pensar amb conceptes habituals de la filosofia. Els presenta, els obre i deixa que les idees banyin al lector.

"La filosofia només és possible allà on algú ha deixat alguna cosa per pensar i algú altre la reprèn i la desplaça."

Però segons com va avançant el llibre és com si cada tema surti d'una realitat més propera, la nostra que també connecta en algun lloc amb la filosofia o que fa servir la filosofia per entendre o afrontar aquesta realitat que moltes vegades enrampa.

Ull amb aquest llibre (i a tots el de l'editorial Arcàdia, que molen molt!!!), a la Marina Garcés, que abans ja havia publicat el "Filosofía inacabada" a Galaxia-Gutenberg ed. i que actualment és professora de filosofia a la Universitat de Saragossa.

"Som vides polítiques quan treballem i ens resistim que ens maltractin, som vides polítiques quan triem bé amb quines paraules i actituds parlem als nostres fills i els eduquem o ens adrecem a les persones que ens envolten, som vides polítiques quan decidim o deixem que decideixin per nosaltres com consumir, som vides polítiques quan callem i som vides polítiques quan ens rebel·lem..."

El Merlí de la tele, professor de filosofia, potser està bé però aquesta filosofia de la Marina Garcés, així ben explicada, realista i entenedora encara és millor perquè ens fa plantejar i pensar-ho tot amb arguments i un pensament que ho és tot. Personal i col·lectiu. Íntim i públic. Singular i plural. Sense rendir-se...