dissabte, 29 d’abril del 2017

Querido Diego, te abraza Quiela.- Elena Poniatowska




Elena Poniatowska
Querido Diego, te abraza Quiela
Impedimenta, 2014
Fitxa del llibre i primeres planes.


Llegir cartes com les que aquesta dona enamorada i abandonada dirigeix al seu company fugitiu després de deu anys i un fill mort té un vessant una miqueta agre. Resulta quasi morbós, i sona, o ressona, a tafaneria de perruqueria o de programa "d'alta televisió". Que hagin passat noranta-cinc anys des que es van escriure no li lleva la pudor a aquesta desvergonya de ficar-se en la vida d'uns altres.

Excepte una, sembla ser, són cartes escrites per una altra persona que no és la protagonista, sinó una reconeguda escriptora culpable de proporcionar estones memorables de lectura.

Afegint a la meva memòria de peix el fet de llegir aquest llibre en sessions d'autobús (dos o tres, tan sols, però amb diversos dies de distància entre elles), l'efecte del llibre és desassossegador: el relat de l'abandó és cruent, l'absència i el menyspreu són realment ben transmesos, el dolor s'enganxa a la gola.

En acabar el llibre he pensat que ocupava anys el relat. Però es limita només a uns mesos: nou. Encara que les cartes van de la meitat d'octubre al dos de febrer, hi ha una última, de finals de juliol, que allarga el termini i que sembla ser, diuen, l'única escrita efectivament per Quiela. És un dol raonable, per tant. Injust, dolorós i amarg, com tots els del voler.

Aquesta noia sap escriure, la Poniatowska, i Impedimenta ha tornat a fer una edició preciosa.

Jo em quedo amb la peripècia de tornar Quiela a pintar després de ser anegada en el corrent del "geni" del Rivera, amb la supervivència, amb el refer-se. I amb les ganes que els mites de l'amor romàntic, dels perversos efectes de la dominació dels forts i les llàgrimes dels penediments a posteriori vagin sent reemplaçats... Però ja!

dilluns, 3 d’abril del 2017

NOSALTRES EN LA NIT. Kent Haruf

Nosaltres en la nit
Kent Haruf
Angle ed.
2017
151 pàgs.
Traducció d'Anna Turró

Una senyora vídua va un dia a casa del seu veí (també vidu des de fa anys) i li demana si vol dormir amb ella.
Després de pensar-s'ho, el senyor hi va.

És una novel·la curta però emocionalment molt potent. Sembla poca cosa però no es descontrola en cap moment en una història sobre la soletat i l'esperança.
De personatges que busquen reconstruir el seu destí.

Molt inoblidable aquesta història i els seus dos protagonistes; tant, que pots posar-la igualment al costat de "Els ponts de Madison", "84 Charing Cross"... Amb aquells personatges que sembla que s'elevin de les seves vides.

És molt bona, molt maca i hauria de ser un dels (millors) llibres del Sant Jordi i de tot l'any sencer!

diumenge, 2 d’abril del 2017

Letras en los cordones.- Cristina Falcón / Marina Marcolin



Cristina Falcón Maldonado (text)
Marina Marcolin (il·lustració)
Letras en los cordones
Kalandraka, 2012


Fitxa del llibre
Més de l'autora a casa nostra


Flor és la gran de set germans. Té set anys i s'estima les lletres. Ajuda en casa perque la mamama (la iaia) s'aprima cada dia una mica més i la mama només torna a casa els diumenges. S'estima les històries, i la seva mestra li deixa revistes i llibres on llegir-les.

La col·lecció es diu "Llibres per a somniar". Kalandraka ha enllestit una edició amb paper gruixut i suau com llençols antics molt llavats.

A les il·lustracions de Marina Marcolin predomina el color que tenen els llibres vells, malgrat que en algunes el blanc dels llençols esclata al vestit de la mama, als llibrells d'aigua que ha de carregar la iaia, als budells dels llibres...
També al camí que recorren les gents del conte.

Que una poeta et conte un conte és tenir la paella pel mànec i l'èxit assegurat.
Si a més a més és Cristina qui ho fa, no cal dir res més.

Ja tenia jo el llibre, en portugués, regalat i dedicat per Cristina en una sobretaula memorable. Ja els seus dibuixos i els seu tacte i les lletres i les sabates m'havien seduït.

Avui he reunit tot: els sets i la set, els somnis, la màgia dels llibres vells i les lletres sempre noves, la dolça música del castellà de Veneçuela de la Cristina, la vida que no és fàcil per a molts i el coratge de deixar la teva llar per a pagar el futur dels teus...

Un llibre per a nens. Una tasca pels adults.

Lleveu-vos les sabates, orfes, i llegiu-lo.