Kent Haruf
Angle ed.
2017
151 pàgs.
Traducció d'Anna Turró
Una senyora vídua va un dia a casa del seu veí (també vidu des de fa anys) i li demana si vol dormir amb ella.
Després de pensar-s'ho, el senyor hi va.
És una novel·la curta però emocionalment molt potent. Sembla poca cosa però no es descontrola en cap moment en una història sobre la soletat i l'esperança.
De personatges que busquen reconstruir el seu destí.
Molt inoblidable aquesta història i els seus dos protagonistes; tant, que pots posar-la igualment al costat de "Els ponts de Madison", "84 Charing Cross"... Amb aquells personatges que sembla que s'elevin de les seves vides.
És molt bona, molt maca i hauria de ser un dels (millors) llibres del Sant Jordi i de tot l'any sencer!
"I va arribar el dia en què l´Addie Moore va fer una visita a en Louis Waters. Era un capvespre de maig, just abans que es fes fosc del tot.
ResponEliminaVivien en dues cases molt properes del carrer del Cedre, a la part més antiga del poble, on hi havia oms, lledoners, un auró que havia crescut en un revolt i tot de..."
Inici de Our Souls at Night
Coincidim Toni: novel.la breu, contundent, dues persones que a la seva manera saben rebelar-se.
"Viu. i deixa viure" em sembla un bon lema, i alguns habitants de la població de Holt a Colorado ho haurien de saber, on passa la trama de la novel.la. També els fills amb els pares.
Tots-es errem, però no cal dictar sentència.
Bona Lectura!
Imma C.