Erri De Luca
Història d'Irene
traduïda per Albert Pejó
Editorial Bromera, 2014
Tres relats d'Erri De Luca:
Història d’Irene
A mig camí entre una faula, una història de sirenes i un somni, De Luca ens explica la relació d’un escriptor amb una adolescent molt especial que passa les nits nedant al mar i els dies a terra, en una petita illa grega.
Irene no sap parlar, la resta d’habitants de l’illa la toleren però no s’hi relacionen, l’escriptor en canvi s’hi sap comunicar perfectament, posarà veu als seus pensaments, ens explicarà perquè no parla, perquè neda tan bé, de què s’amaga.
Com sempre Erri de Luca ens recordarà el necessari equilibri home-natura, la importància del nostre mar, dels dofins, de les balenes, la necessitat de respectar-lo, de respectar els éssers que en ell hi viuen.
Ens parla de comunicació, de respecte, d’amor, d’amistat, de responsabilitat, de por, de passat, de futur, d'esperança, ens demanarà que esbatanem les portes de la nostra consciència, no tot és el que sembla ni el que sembla acostuma a ser.
I ho farà tot amb aquella delicadesa que li és pròpia, amb poques paraules, amb molta suggestió, amb el vaivé de les onades marcant el ritme.
El cel en un estable
Durant la 2a Guerra Mundial, un grup de fugitius s'amaguen en una casa fins a la nit apropiada per fugir d'Itàlia remant fins a Corfú, el relat està protagonitzat pel suboficial Aldo De Luca (pare de l'autor) i un jueu, la relació que s'estableix entre ells, la postura adoptada per Italia al costat del feixisme, la passivitat d'anys enrere que rebota al final de la guerra quan es destapa els ulls i comprova en quin bàndol va fer la guerra, el jueu l'ajuda a comprendre l'abast del desastre i alhora el reconcilia amb la pròpia humanitat.
Una cosa molt estúpida
Un relat commovedor i d'una tristesa extrema, un avi que se sent ocupant un lloc que ja no li pertoca, disminuïnt els aliments que s'han de repartir la resta de la família, que ja és tan poca cosa que ni respecte mereix, un avi que somnia amb la felicitat i la busca.
El cel en un estable
Durant la 2a Guerra Mundial, un grup de fugitius s'amaguen en una casa fins a la nit apropiada per fugir d'Itàlia remant fins a Corfú, el relat està protagonitzat pel suboficial Aldo De Luca (pare de l'autor) i un jueu, la relació que s'estableix entre ells, la postura adoptada per Italia al costat del feixisme, la passivitat d'anys enrere que rebota al final de la guerra quan es destapa els ulls i comprova en quin bàndol va fer la guerra, el jueu l'ajuda a comprendre l'abast del desastre i alhora el reconcilia amb la pròpia humanitat.
Una cosa molt estúpida
Un relat commovedor i d'una tristesa extrema, un avi que se sent ocupant un lloc que ja no li pertoca, disminuïnt els aliments que s'han de repartir la resta de la família, que ja és tan poca cosa que ni respecte mereix, un avi que somnia amb la felicitat i la busca.
Erri De Luca, com sempre precís, poètic, evocador, punyent i capaç de transmetre sentiments, bellesa i emocions, en una atmosfera que ens és molt nostra.
Enllaç a l'entrevista que li varen fer a l'autor a Via Llibre (llàstima que estigui doblada enlloc de subtitulada)
http://www.tv3.cat/videos/5054194/Erri-de-Luca--Historia-dIrene