dilluns, 14 de juliol del 2014

LA CALLE GREAT JONES. DON DELILLO

La calle Great Jones
Don Delillo.
Seix Barral ed.
2013.
295 pàg.
Traducció de Javier Calvo.



L'editorial Seix Barral segueix publicant amb regularitat l'obra de Don Delillo.
Aquest cop ens arriba aquesta novel·la del 1973, que en aquell moment era la seva tercera obra publicada.

Aquí ens explica la història de Bucky Wunderlick, la més gran estrella de rock del món, que en un moment donat, enmig d'una gira mundial, decideix abandonar, deixar-ho tot i recluïr-se en un apartament del Carrer Great Jones, a Nova York on busca el silenci i la pau interior. Aquest exili però és cotinuament interromput per tota mena de visites inesperades: el mànager, la nòvia groupie, alguns amics i fins i tot uns membres d'una estranya secta (que acaben formant part de l'argument del relat)...

Don Delillo, anticipant-se un cop més, ja parlava llavors de la fama mediàtica, la imatge contemporània, la solitud de la persona enmig del món, la possibilitat de l'existència de conspiracions governamentals, etcètera... Conceptes que aquí ja avançava i després anirà ampliant i seguirà desenvolupant en les seves posteriors novel·les.

A "La calle Great Jones", al ser un dels seus primers treballs, Don Delillo no té encara aquell estil tant personal i minimalista, abstracte però precís; fragmentat, que l'ha acabat caracteritzant i que l'ha convertit en un dels autors contemporànis més personals i inclassificables.
En aquesta, per exemple, amb una història lineal de principi a fi (a la manera tradicional: amb presentació-nus-desenllaç) fa servir molt els diàlegs per explicar la història i construïr l'argument. Hi ha molt poques descripcions. I tot surt de les boques dels personatges

Tot i no ser, una de les seves millors novel·les, aquesta, no decebrà a la gran legió de seguidors fanàtics que Don Delillo ha anat configurant...

"-Yo no me dedico a nada. Simplemente estoy aquí o allí. La gente me usa para lo que le da la gana. Es una forma de existir. Todo el mundo tiene su forma y ésta es la mía. No es ni mejor ni peor que la de nadie."
(pag. 54)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada