dimarts, 30 de març del 2010

Dublinesos

El post de Dublinesca del Vila-Matas (pot ser pel títol només) m'ha portat a la ment Dublinesos de James Joyce. Un dels llibres que més m'han impactat. I aquesta traducció al català, esplèndida.

És un llibre al qual vaig arribar gràcies al cinema. Com sabeu, John Huston va fer l'última de les seues pel·lícules amb un conte d'aquest recull, "Els morts". La pel·lícula és una obra mestra, i aquest llibre, per a mi, és una de les obres més grans del Joyce. Em va arribar més endins potser que l'Ulisses. Els persontages i l'ambient d'aquests contes (com si diguéssim, sense argument) és com una preparació per a l'Ulisses.
Molt poques pel·lícules, comparant-les amb els textos en què es basen, se salven (El lugar sin límites, d'Arturo Ripstein, basada en la novel·la del Donoso; aquesta d'Els morts, i poquetes més).
La imatge de l'Angelica Huston dormint, i el marit mirant per la finestra, de nit, com neva: "Havia començat a nevar altra vegada. Va mirar amb ulls de son els flocs, plata i ombra, caient obliquament a la llum del fanal. Li havia arribat l'hora d'emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fosar solitari al turó on Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seua ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts".
James Joyce, Dublinesos
(Traducció de Joaquim Mallafré)
Edhasa (1988)

diumenge, 28 de març del 2010

Verd aigua.- Marisa Madieri: una altra petita-minúscula joia

Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l'italià de Marta Hernández Pibernat
Microclimes, 2
ISBN: 978-84-95587-61-9
Primera edició: 2010
Primera reimpressió: 2010
Pàgines: 200
Preu amb IVA: 14 €

La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clàssic contemporani. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l'antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer –com la inoblidable àvia Quarantotto– i l'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.

Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal –l'actual Rijeka, a Croàcia–. La seva família es va instal·lar a Trieste, on l'autora va viure des d'aleshores. A més de Verd aigua, va publicar La radura (1992) i contes en antologies i revistes.

Això ho diu Minúscula.
Recomant pel X. Antich al programa del 27 de febrer de 2010
Jo dic: quina estoneta més bona, quina delícia, quin "guster"...
No té res a veure, però m'ha recordat la S. Alcàntara i la seva "Olor de colònia": et deixa la mateixa sensació, la matèria de la memoria, l'exili, la construcció d'un regne (això ho diu el C. Magris al postfaci, però també explica que "aquestes paraules d'altres no són menys meves"...

EL RUIDO ETERNO

El 29 de marzo de 1913 hizo un calor inusual para un día de primavera en París: la temperatura alcanzó los treinta grados. A media tarde una multitud se habia congregado delante del Théàtre des Champs -Élysées, en la avenida Montaigne, donde los Ballets Rusos de Serge Diaghilev iban a celebrar su gala primaveral. Jean Cocteau, que entonces tenía veintitres años, recordaba: "Allí estaban para un oído avezado, todos los materiales de un escándalo : público de la alta sociedad, escotado, ataviado con perlas, tocados de plumas, plumas de avestruz; codo a codo con los fracs y tules : los trajes, las cintas, los vistosos andrajos de esta raza de estetas que aclama lo nuevo a la ligera por odio a los palcos(...) mil matices de esnobismo, superesnobismo, contraesnobismo. La parte más acaudalada de la multitud se habia vuelto recelosa de los métodos de Diaghilev. Ciculaban rumores inquietantes sobre la nueva obra musical que figuraba en el programa- La Consagración de la primavera - del joven compositor Igor Stravinsky........






Fragment de la contraportada:

"Esta es la historia del siglo XX a través de su música, desde la Viena de antes de la Primera Guerra Mundial hasta el París de los años 20; desde la Alemania de Hitler o la Rusia de Stalin al Nueva York de los años 60. Transportando a los lectores por el laberinto del sonido moderno, Alex Ross nos descubre las conexiones entre los acontecimientos más importantes y los compositores más influyentes, hombres que se rebelaron contra el culto al pasado clásico, lucharon contra la indiferencia del gran público y desafiaron dictadores."

Isabel

divendres, 26 de març del 2010

Stefan Zweig






(28 de novembre de 1881, Viena, Àustria / 22 de febrer de1942, Petròpolis, Brasil)
Va escriure novel·les, narracions més curtes i diverses biografies; també va fer traduccions, assajos, treballs periodístics, teatre, poesia i llibrets d'òpera.
Quant a aquesta darrera faceta, en el molt recomanable "El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música" d'Alex Ross, hi ha alguna anècdota curiosa:
  • A una òpera de R. Strauss (l'autor viu predilecte de la cultura nazi), Die Schweigsame Frau (La dona silenciosa), eixien tres noms jueus, entre ells el de Zweig. Per aquesta raó, Hitler no va voler assistir a l'estrena.
  • En aquesta ocasió, Strauss va defensar Zweig; però, davant la cada vegada més gran submissió del compositor als nazis, Zweig s'hi fa enfrontar.
Profundament antibel·licista i molt compromès (ell era jueu), Zweig aviat es va enfrontar amb vehemència a les doctrines nacionalsocialistes (també al feixisme italià i a l'stanlinisme rus). La seua autobiografia "El mundo de ayer" és un relat de tot això i de les convulsions de l'Europa de la primera meitat del s. XX.
El 22 de febrer de 1942, es va suiccidar junt a la seua esposa, i va escriure: "Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual ha significat el gaudi més pur, i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra".
Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que uneix una acurada construcció psicològica dels personatges amb una brillant tècnica narrativa.

De les seues obres, només he llegit: Los ojos del hermano eterno, Novel·la d'escacs, Amok, Caleidoscopio, Momentos estelares de la Humanidad, La impaciencia del corazón, Mendel el de los libros, El mundo de ayer. Memorias de un europeo, Veinticuatro horas en la vida de una mujer, Leporella i Carta de una desconocida. Però per a mi, cada vegada que comence a llegir un llibre del Zweig és com entrar en un nou món, és addictiu.
Ara tinc pendent de llegir una novel·la el títol de la qual m'ha captivat: "La embriaguez de la metamorfosis". I em falten, com a mínim, Secret Candent, Castellio contra Calvino, Correspondencia (Hesse-Zweig), El amor de Erika Ewald, El candelabro enterrado, El legado de Europa,  Fouché, ¿Fue él?, La curación del espíritu, La lucha contra el demonio, La mujer y el paisaje,  Los milagros de la vida,  Montaigne, Nit fantàstica, Tres maestros, Viaje al pasado.


Però Momentos estelares de la Humanidad trobe que és imprescindible per a la supervivència d'un enamorat de la bona literatura. Una obra mestra.

Enrique Vila-Matas presenta Dublinesca from Satam Alive on Vimeo.

dijous, 25 de març del 2010

PISTA CONCURS AVUI

Una pista pel concurs d'avui!!

algú altre l'havia penjat al FB, però va molt bé perquè hi surten els noms!


http://www.lexpress.fr/culture/livre/les-best-sellers-de-l-annee-2009-reunis-au-fouquet-s_857556.html

que hi hagi sort!

Homer i Langley


El nostre bon amic Toni ens el recomana:

Autor: Doctorow, E. L.
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-42-9
Pàgines: 204
Preu: 18 Euros

La història d'Homer i Langley Collyer forma part de la mitologia de Nova York. Fills d’un ginecòleg eminent de Manhattan, la mort dels pares (per la grip espanyola del 1918) i la ceguesa d’Homer van torçar-los la vida. Poc a poc, s’aïllen del món i viuen reclosos al número 2.078 de la Cinquena Avinguda. Quan a finals dels anys quaranta la policia va trobar els cossos dels dos excèntrics germans a la mansió familiar, va néixer la llegenda. Però ¿per què és tan fascinant la seva història? ¿Per què ha passat a formar part de l’imaginari de milers de novaiorquesos? Perquè, durant dècades, van anar omplint casa seva de tones i tones d’andròmines igual que el món s’anava omplint d’esdeveniments.

En el seu darrer llibre, publicat la tardor passada als Estats Units, E. L. Doctorow ens explica a través de les paraules d’Homer, el germà cec, la seva versió de la història dels Collyer. I aquest magistral relat en primera persona, fruit d’una mirada compassiva que desperta l’empatia, ens fa testimonis dels esdeveniments que determinaren la vida i la mort dels dos germans. En paraules del propi Doctorow: «Quan tot això va passar, jo era només un nen. La història dels germans Collyer se’m va quedar enquistada a la imaginació durant tots aquests anys. No tenia cap altre remei que escriure el llibre per provar d’entendre-la».

dimarts, 23 de març del 2010

El Centenari d'Akira Kurosawa



Nascut el 23 de març de 1910, al si d’una família de descendents samurais, Kurosawa comença a estudiar Belles Arts però el seu interès pel cinema fa que debuti en la direcció el 1943. El 1950 realitza Rashomon, guanya el Lleó d’Or a Venècia i dóna a conèixer el cinema japonès a Occident. Amb una filmografia repleta de clàssics, el cinema Kurosawa va transitar per diferents gèneres explorant una gran diversitat de temes, d’entre els quals predomina la fascinació pel Japó feudal.
Avui dimarts dia 23, a les 19.30 h, tindrà lloc la presentació del llibre:"Akira Kurosawa. La mirada del samurai", a càrrec dels seus autors Andrés Expósito, Carlos Giménez Soria, Jordi Puigdomènech, el crític i editor Juan Carlos Rentero. També hi participarà Josep M. Caparrós, director de l’Any Kurosawa 2010. A continuació es projectarà el film Rashomon (1950).

Informació facilitada per la Filmoteca de Catalunya.

dilluns, 22 de març del 2010

EL PITJOR LLIBRE DE TOTS ELS TEMPS!!!!

(En la meva opinió)

Consell: NO SE US OCURREIXI REGALAR-LO A NINGÚ PERQUÈ CORREU EL RISC QUE, AQUEST O AQUESTA, AL CAP D'UNS DIES US BUSQUIN PER DONAR-VOS UN CLATELLOT O DOS!!! avisats quedeu!

(NOTA: Jo vaig tenir la mala sort de llegir-lo perquè me'l va regalar un bon amic; tot i que després de fer-ho ja començo a pensar que és un mal amic...)

ZONES HUMIDES
Charlotte Roche.
Proa Ed. (Anagrama Ed. en castellà).

Una pèrdua de temps, provocació barata i de mal gust (tot i el risc a semblar carca si dic això) és el què m'ha semblat aquest llibre i sobretot perquè si es vol ser provocador s'ha d'escriure bé i tenir un discurs consistent...
Se'l ven com un llibre revolucionari sobre el cos de la dona i el dret d'aquesta a autoexplorar-se però des del meu punt de vista (masculí) queda només en una cosa íntima de la protagonista i de, diguem-ne, "una certa rebelia juvenil"...
No dono més detalls perquè fa bastant angunia i repelús (per exemple sobretot, s'hi ho vaig entendre bé, el fragment amb la roda del llit de l'hospital...)...

En fi que amb el poc temps que tinc em fot bastant perdre'l amb aquestes porqueries...
(Quan el llibre és dolent, hauria d'existir el dret a reclamar l'import del llibre a l'editorial, més una multa per haver-te fet perdre el temps llegint-lo!!! Així potser no es publicaria tant ni tant malament!! Que vas a la llibreria i no saps ni què triar de tants que n'hi han...)
Sort que hi ha programes a la tele que aconsellen bé sobre què llegir i/o comprar.

Llegiu molt (però no aquest)!!!!

CALAIX DE SATRE III


El segón calaix està ple a vessar. N'obrim un altre per a continuar parlant...

DOS ENLLAÇOS SOBRE LECTURA I SA LECTURINA (QUE PODEN SER INTERESSANTS)...

http://jorgecarrion.com/blog/?p=767


CALAIX DE SASTRE II

L'anterior calaix està ple a vessar. N'obrim un altre per a continuar parlant...

CALAIX DE SASTRE I


No sé vosaltres, però jo trobo a faltar un lloc on deixar-hi pensaments/opinions/agraïments... que no estiguin lligats amb una entrada concreta, trobo que el bloc està molt bé, però una mica massa enquadrat....

De fet, tot això només és per donar-vos les gràcies per les vostres recomanacions lectores, fetes en aquell altre bloc. Aquest cap de setmana he llegit "Mendel el de los libros" de Zweig, i "84, Charing Cross Rd." de H. Hanff, tots dos uns bombonets de xocolata negra!!

diumenge, 21 de març del 2010

QUIN CARÀCTER!


Teofrast
Caràcters
Traducció, introducció i notes a cura de Josep Batalla
Il·lustracions de Joan Vizcarra
Edició bilingüe
Obrador Edèndum/Publicacions URV, 2009
Recomanat pel sempre impecable X. Antich a l'Hora del Lector del dia 22 de gener de 2010.
A la contraportada:
" Els caràcters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa: no són insòlites però sí, segurament, reprovables. Teofras s'adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descriví aquests comportaments insolents amb un somriure compasiu."
Al Proemi:
"En el passat, quan hi rumiava, sovint m'he demanat estranyat -i potser m'ho demanaré sempre- per quina raó els grecs no es comporten tots de la mateixa manera si tots respiren un mateix aire i reben una mateixa educació."
Algú més ho diria, però jo sempre recordo al meu pare al sentir "Cuánto más conozco a los hombres, más quiero a mi perro".

dissabte, 20 de març del 2010

QUIM MONZÓ- COM TRIOMFAR A LA VIDA

Avui m'he passejat pel Centre d' Art Santa Mònica. He tornat a escoltar el discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt 2007 i els monòlegs a Persones Humanes. I m'ho he passat d'allò més bé.

Contacte

El nostre correu electrònic és:
elsorfesdelsenyorboix@gmail.com

Aquí parlem totes/tots...
llegint sempre!

Si vols participar-hi:
- envia'ns, si et plau, les teves lectures, propostes, textos i recomanacions,
- fes-te membre dels Orfes (demana'ns les claus)

PRESTATGES TEMÀTICS

Calaix de sastre

   (els comentaris sense entrada)


CALAIX DE SASTRE IV

...i parlar sense parar... Comentaris des de 15.10.2015 - ?




ARXIU DEL CALAIX

divendres, 19 de març del 2010

Consells de Bolaño


Llegit a la web del Vila-Matas:

ROBERTO BOLAÑO. CONSEJOS SOBRE EL ARTE DE ESCRIBIR CUENTOS.

11. Libros y autores altamente recomendables: De lo sublime, del Seudo Longino; los sonetos del desdichado y valiente Philip Sidney, cuya biografía escribió Lord Brooke; La antología de Spoon River, de Edgar Lee Masters; Suicidios ejemplares, de Enrique Vila-Matas.

Divendres de poesia, promet el Rude

Amistad a lo largo (Gil de Biedma)

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.

Mirad:
somos nosotros.

Un destino condujo diestramente
las horas, y brotó la compañía.
Llegaban noches. Al amor de ellas
nosotros encendíamos palabras,
las palabras que luego abandonamos
para subir a más:
empezamos a ser los compañeros
que se conocen
por encima de la voz o de la seña.
Ahora sí. Pueden alzarse
las gentiles palabras
-ésas que ya no dicen cosas-,
flotar ligeramente sobre el aire;
porque estamos nosotros enzarzados
en mundo, sarmentosos
de historia acumulada,
y está la compañía que formamos plena,
frondosa de presencias.
Detrás de cada uno
vela su casa, el campo, la distancia.

Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos con los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que nos sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

(Via: amediavoz.com)

dijous, 18 de març del 2010




Aprofitant els aires italians introduïts per l'Isabel amb els somnis de Fellini, i per l'elPac amb les biografies de Michelangello i Leonardo, us faig una nova proposta


De Chirico, Max Ernst, Magritte, Balthus
Uno sguardo nell’invisibile
a cura di Paolo Baldacci, Guido Magnaguagno, Gerd Roos
Firenze, Palazzo Strozzi, 26 febbraio-18 luglio 2010


La mostra
Pochi artisti italiani hanno avuto sull’arte del xx secolo un impatto pari a quello di Giorgio de Chirico. Le sue opere metafisiche furono come un sasso lanciato in uno stagno, il cui moto si propagò nel mondo dell’arte in cerchi concentrici, che diventarono più deboli nel tempo, ma si avvertivano ancora molti decenni dopo. Il ventunenne De Chirico per primo percepì unnuovo modo di vedere il mondo nel corso di un soggiorno a Firenze: «Durante un chiaro pomeriggio d’autunno ero seduto su una panca in mezzo a piazza Santa Croce [...]. Ebbiallora la strana impressione di vedere tutte quelle cose per la prima volta. E la composizione del quadro apparve al mio spirito […]. Momento che tuttavia è un enigma per me, perché è inesplicabile». Quella “illuminazione” o “rivelazione”, come la chiamava De Chirico, permea i quadri dell’artista degli anni Dieci e Venti del Novecento. Mentre il secolo correva a precipizio verso la Prima guerra mondiale, l’esperienza dell’alienazione suggerì a De Chirico – molto prima di altri – di dipingere quello che definì “il grande silenzio”. Le sue opere chemostrano piazze spazzate dal vento, con figure solitarie e statue che fissano ciecamente lo spazio, continuarono a perseguitare a lungo gli artisti molto dopo che De Chirico dipinse L’enigma di un pomeriggio d’autunno nel 1909.James M. Bradburne


Si teniu la sort o oportunitat de visitar Florència abans del 18 de juliol d'enguany, entre Boticelli i Giotto poder fer una visita al Palazzo Strozzi, on hi trobareu aquesta exposició, que a partir de les obres de De Chirico i d'altres exponents de la pintura surrealista de principis del s.XX, fa una anàlisi de la pintura metafísica des del punt de vista de la psicologia, els somnis, .... la vaig trobar ben conceptualitzada i molt interessant, i les obres molt ben escollides (De Chirico, Magritte, Balthus, Ernst...)


Us poso la pàgina web, on a més hi podeu deixar els vostres somnis

http://www.youtube.com/watch?v=Ncr8q0MMyk8

dimecres, 17 de març del 2010

Xocolata desfeta amb veu alta

He anat a la presentació de "Xocolata desfeta". Aquests textos tenen molt més sentit llegits en veu alta. Hem rigut mol. I hi han hagut moments tant surrealistes ! He aplaudit amb ganes. No sé si en Lluís-Lluís si s'ho ha plantejat, de fer una tournée escampant el seu llibre per els teatres. Ha esta genial !!

TEMPS DE XOCOLATA



'Ho he trobat al Facebook. Gràcies Eulàlia.

També hi ha un concurs :"Xocolata desfeta":.T'atreveixes a escriure la teva versió?:
"El tema objecte del present concurs és la redacció del capítol A LA MANERA DEL LECTOR, de l'obra XOCOLATA DESFETA, de Joan Lluís Lluís, publicada per EDICIONS LA MAGRANA.

Bases a la Web de LA MAGRANA.
Recordeu llibres, pel.licules que parlin de la xocolata?
Isabel

dimarts, 16 de març del 2010

cita

Les més emocionants troballes deixarien de delectar-me si hagués de guardar-les només per a mi.

Gioconda


Sempre m'ha passat això, a mi. No puc gaudir plenament d'alguna cosa si no faig partíceps els que estan al meu costat.

elPac

No m'ha sortit amb el nom !!!

Ei! que no ha sortit el nom. Sóc l'Eulàlia.
Hola!!! Per fi retrobats enmig de les lectures!!! Que bé. Ara buidaré el pap:
Tinc els "Contes" de J. Cheever. Edicions Proa,2006 (879 pàgines !) Traducció de Jordi Martín Llovet. I encara el tinc aparcat, allà dalt de tot de la lleixa....i em feu venir moltes ganes de llegir-lo. Però abans vull llegir un llibre de Saul Bellow, "Herzog". No he llegit res d'aquest autor. Aprofitant que el comentaran a un club de lectura. I com la meva curiositat és incurable...aprofito per capbussar-m'hi. No sé si el títol té res a veure amb Werner Herzog, el director de cinema, que a mi m'agrada tant.
Però de moment estic acabant "Purgatori" J. Francesc Mira. Us el recomano. Escriu de meravella. I aquells que comentaven que tu, ilcavalliererosso, escrius amb aquest accent, valencià. Doncs igual que en J. Francesc Mira. També m'agrada aquest català.
I finalment, cometar que l'últim llibre de H. Murakami , que he llegit, "After dark". No m'ha agradat tant com “Tokio Blues”, o “L'amant perillosa”.
Uf ! perdoneu la “parrafada”, però és que tenia tantes ganes de comentar-vos tot això.
Si algú ha llegit alguna cosa de Saul Bellow. Que me'n faci cinc cèntims si us plau.
Salut !!!

Eulàlia

SULLY PRUDHOMME




Ojos

Ojos negros o azules, ojos amados, bellos;
ojos innumerables que iluminó la aurora,
yacen hoy en las tumbas, extintos, sin destellos.
Y aún asciende el sol que los cielos enflora.

Noches de más dulzura que los días más rubios
de aquellos infinitos ojos se constelaron...
Aún dan los luceros sus dorados efluvios;
y ha tiempo aquellos ojos de sombra se colmaron.

¡Oh Dios! ¿Cómo pudieron morir esas pupilas,
de toda dulcedumbre vívidos manantiales?
¿Espejo de qué rostros son sus ondas tranquilas?
¿A qué mundos ignotos se vuelven sus fanales?

Lo mismo que de astros ha tiempo fenecidos
pervive el alma lumbre por el éter cruzando
los ojos adorados, en la muerte sumidos
siguen desde su sombra lanuestra iluminando.

R. F.A. Sully Prudhomme ( 1839 - 1907 )
Versión de: Carlos López Narváez


René-Françoise-Armand Prudhomme. Paris 16 de març de 1839.
Membre de l'Academia Française.

El 1901 es convertí en el 1er. autor en ser-li concedit el Premi Nobel de literatura.


Isabel

dilluns, 15 de març del 2010

OK GO

ELS SOMNIS DE FEDERICO FELLINI



"Tot el que podem fer és intentar ser conscients que formem part d'aquest misteri insondable que és la creació. Obeïm a unes lleis incognoscibles, als seus ritmes, a les seves metamorfosis. Som misteris entre els misteris",

Somni del 20 d'agost del 1984. Federico Fellini.

"Le livre de mes rêves". Flammarion. Paris 2007. (Caixaforum).


Isabel

diumenge, 14 de març del 2010























El passat 3 de març de 2010, Carlos Ferrater. Arquitecte barceloní, ha estat guardonat amb el premi nacional d'arquitectura 2009, per la seva trajectòria i per esdevenir en referent per a diverses generacions d'arquitectes, dins i fora d'Espanya.
Ferrater passa així a engrossir la llista de premiats amb aquest guardó en edicions anteriors amb Oriol Bohigas, Santiago Calatrava i Matilde Ucelay, entre d'altres.
Carlos Ferrater, Barcelona, 1944. Doctor arquitecte i catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC i Director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Investit doctor honoris causa per la Universitat de Trieste. L'any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucia Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB).
Des de l'any 2000 ha rebut quatre premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions de 1999 i 2008, el premi internacional d'arquitectura Brunel 2005, Dinamarca i el premi BigMat 2009. Ha estat finalista del Premi Mies van der Rohe en dues ocasions i rebut el Premi Ciutat de Madrid, el Premi Nacional d'Arquitectura Espanyola 2001 del CSCAE, l'Dedalo Minosse 2006 a Vicenza, el premi Dècada 2006 i el premi Internacional Flyer 2007. Premi internacional del RIBA 2008 a la seva monografia de l'editorial MP, entre d'altres.
Ha rebut una menció de la X Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme el 2009. Ha estat convidat al Pavelló Internacional i al Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia 2004, pel MOMA de Nova York a l'exposició On site: New Architecture in Spain i a exposar monogràficament seva obra en el Crown Hall, IIT de Chicago, a el Museu de Belles Arts de Bilbao, a l'Institut Tecnològic d'Israel, al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, i en la Fundació del Col.legi d'Arquitectes de Madrid
És autor entre altres obres de les 3 illes a la Vila Olímpica de Barcelona, la Vila Olímpica de la Vall Hebron, l'hotel Rey Juan Carlos I, el Palau de Congressos de Catalunya, l'Auditori de Castelló, l'Institut Científic i el Jardí Botànic de Barcelona, el Reial Club de Golf El Prat, Edificis al Passeig de Gràcia, l'Estació Intermodal de Saragossa, l'edifici MediaPro a Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parc de les Ciències a Granada i el Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm, distingit amb el primer premi dels VIII Premis Ceràmica ASCER, i les seus de GISA i FGC a Barcelona.
Recordo algun dels llibres escrits per ell o sobre ell:
- CARLOS FERRATER: OFFICE ARCHITECTURE IN BARCELONA
Merce Trias de Bes ed.
Manel Padura, 2007

- CARLOS FERRATER
de FERRATER, CARLOS
EDITORIAL MUNILLALERIA 2000

- CASAS Y HABITANTES
FERRATER, CARLOS

- SINCRONIZAR LA GEOMETRIA: PAISAJE, ARQUITECTURA Y CONSTRUCCION
FERRATER, CARLOS y FERRATER, BORJA
CENTRO DE ARTE SANTA MONICA

- MATERIALIDAD
FERRATER, CARLOS y SABATE, JOAN
ACTAR D

- MAS GRUESO QUE EL PAPEL: THICKER THAN PAPER
VV.AA.

- CARLOS FERRATER WORKS AND PROJECTS
PREZIOSI, MASSIMO
ELECTA SPA,

- CARLOS FERRATER
FERRATER I LAMBARI, CARLOS
GUSTAVO GILI


Ferran

Un article brillantíssim de JPA al País d'avui!!!

(Per Toni Ferron)

divendres, 12 de març del 2010

dues biografies genials

Miguel Ángel. Una vida inquieta. Antonio Forcellino. Trad. Pepa Linares. Alianza Editorial

Leonardo. El vuelo de la mente. Charles Nicholl. Trad. Carmen Criado i Borja García Bercero. Taurus Ediciones / Círculo de Lectores



Dos llibres del Renaixement més pur. Dues personalitats irrepetibles. Dos artistes (són pintor, escultor, músic, investigador, poeta...) enormes. Els dos amb problemes per la seua orientació sexual. Intrigues papals. Els Mèdici, els Sforza, els Borja... Però amb personalitats ben diferents.

Antonio Forcellino, que ha intervingut en la restauració d'algunas de les obres fonamentals de Miquel Àngel, com ara la Capella Sixtina i el Moisés, escriu la biografía d'aquest artista, magníficament documentada i amb una narrativa esplèndida. Ací ix guanyant el geni i perdent l'home (avar, mentider, fràgil, colèric...). Aporta noves dades sobre el personatge: Quan va morir, es va trobar una immensa quantitat de diners estalviats (va estar l'artista millor pagat de tots els temps), quan ell en totes les cartes i en la biografia que va manar a escriure deia que no en tenia i vivia míserament; com el seu hereu va canviar el gènere de l'objecte del seu amor per a amagar la seua homosexualitat, etc. Pel contrari, la seua passió per l'art i la creació i la seua vehemència per la bellesa són augmentades.

Charles Nicholl s'endinsa en un retrat íntim i convincent del sorprenent home que fins ara només era el «geni del Renaixement» i l'«home universal». Per a fer-nos una idea de la intenció de l'autor de dibuixar la intimitat de la persona, farem referència a l'anècdota que cita al començament del llibre: Leonardo està treballant en un dels seus manuscrits i de sobte escriu "etcètera" "perche la minesstra si freda". Leonardo deixa els teoremes i les seues cabòries perquè la sopa es refreda! Un treball també molt documentat i narrat amb gran agilitat i amenitat.

elPac

MOR L'ESCRIPTOR MIGUEL DELIBES ALS 89 ANYS


Autor d’obres tan emblemàtiques com Los santos inocentes, El príncipe destronado, Cinco horas con Mario, va escriure una seixantena de llibres, ha estat traduït a més de 20 idiomes i ha guanyat premis literaris com el Príncep d'Astúries de les lletres, el Nadal i el Cervantes. El 1947 va guanyar el Premi Nadal amb l'obra La sombra del ciprés es alargada, un any després d'haver publicat la seva primera novel·la i d'haver-se casat amb Ángeles Castro, amb qui va tenir set fills. El 1973, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i es va incorporar a la butaca 'e' de la institució dos anys més tard. Entremig, Delibes va patir la mort de la seva dona, qui va morir després d'una llarga malaltia el 1974. La carrera literària de l'autor se'n va ressentir després de la desaparició de la seva dona, però Delibes encara guardava a la recambra títols tan rellevants com 'El tesoro' (1985) o 'El hereje' (1998).


Avui.cat

dijous, 11 de març del 2010

ESTEU CONVIDATS


La vida del Guillem i de la seva família canvia a partir del dia que ell i els seus amics, la Mireia i el Lluís, decideixen donar refugi a un rodamón alemany gran, de cabells blancs i embullats, que es pensa que és Einstein i que ha viatjat en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, unes vegades creurem que és el vell savi i d’altres, que és un pobre boig. En La relativitat d’anomenar-se Albert, l’autora dóna veu a les persones grans, a la memòria; elles ens explicaran les seves històries, des de la Guerra Civil i la repressió franquista fins a la visita d’Einstein a Barcelona o la riuada de València. També descobrirem que l’amor no té edat i ens acostarem a les relacions entre els avis i els joves, al respecte i a l’estima. Tot farcit de paradoxes matemàtiques, forats negres i una mica de física pràctica


Premi Mallorca de Narrativa Juvenil 2008. La relativitat d’anomenar-se Albert, de Gemma Pasqual i Escrivà, a càrrec d’Elisabet Abeyà. L’acte tindrà lloc dimecres, 17 de març, a les 20 h, a la Sala multiusos del Centre Cultural la Misericòrdia (plaça de l’Hospital, 4. Palma).

dimecres, 10 de març del 2010

us volem trobar


Estambularia, Abril, el Senyor Boix, Rierada, Imma C, Valeria Bergalli, Xavier Lloveras, Laura, Meritxell, Cyranadebergerac, Anaïrda, Jordi [Evertoolate], Carles Àlvarez, Jordi Bou (Ex-Evertoolate), Diego, vim, Almogàver, miu, mestressa, Andreu, Voldenit, recordando a Rubén Darío, Tornasol amb la Carlota Subirós, Flammerion, L-i-t-m, Santa Teresa, Ambroise Paré, NatxoBCN, mainoemposaréadietadellibres, Mita Casacuberta, Jordi Bou, Lo-in-the morning, Guifré-que fa rimes sense fre, Blaabo, Lula, EM, i tantes/tants que vau fer Can Boix ...

LA CANCIÓN DESESPERADA (P. Neruda)

Emerge tu recuerdo de la noche en que estoy.
El río anuda al mar su lamento obstinado.

Abandonado como los muelles en el alba.
Es la hora de partir, oh abandonado!

Sobre mi corazón llueven frías corolas.
Oh sentina de escombros, feroz cueva de náufragos!

En ti se acumularon las guerras y los vuelos.
De ti alzaron las alas los pájaros del canto.

Todo te lo tragaste, como la lejanía.
Como el mar, como el tiempo. Todo en ti fue naufragio!

Era la alegre hora del asalto y el beso.
La hora del estupor que ardía como un faro.

Ansiedad de piloto, furia de buzo ciego,
turbia embriaguez de amor, todo en ti fue naufragio!

En la infancia de niebla mi alma alada y herida.
Descubridor perdido, todo en ti fue naufragio!

Te ceñiste al dolor, te agarraste al deseo.
Te tumbó la tristeza, todo en ti fue naufragio!

Hice retroceder la muralla de sombra,
anduve más allá del deseo y del acto.

Oh carne, carne mía, mujer que amé y perdí,
a ti en esta hora húmeda, evoco y hago canto.

Como un vaso albergaste la infinita ternura,
y el infinito olvido te trizó como a un vaso.

Era la negra, negra soledad de las islas,
y allí, mujer de amor, me acogieron tus brazos.

Era la sed y el hambre, y tú fuiste la fruta.
Era el duelo y las ruinas, y tú fuiste el milagro.

Ah mujer, no sé cómo pudiste contenerme
en la tierra de tu alma, y en la cruz de tus brazos!

Mi deseo de ti fue el más terrible y corto,
el más revuelto y ebrio, el más tirante y ávido.

Cementerio de besos, aún hay fuego en tus tumbas,
aún los racimos arden picoteados de pájaros.

Oh la boca mordida, oh los besados miembros,
oh los hambrientos dientes, oh los cuerpos trenzados.

Oh la cópula loca de esperanza y esfuerzo
en que nos anudamos y nos desesperamos.

Y la ternura, leve como el agua y la harina.
Y la palabra apenas comenzada en los labios.

Ese fue mi destino y en él viajó mi anhelo,
y en él cayó mi anhelo, todo en ti fue naufragio!

Oh, sentina de escombros, en ti todo caía,
qué dolor no exprimiste, qué olas no te ahogaron!

De tumbo en tumbo aún llameaste y cantaste.
De pie como un marino en la proa de un barco.

Aún floreciste en cantos, aún rompiste en corrientes.
Oh sentina de escombros, pozo abierto y amargo.

Pálido buzo ciego, desventurado hondero,
descubridor perdido, todo en ti fue naufragio!

Es la hora de partir, la dura y fría hora
que la noche sujeta a todo horario.

El cinturón ruidoso del mar ciñe la costa.
Surgen frías estrellas, emigran negros pájaros.

Abandonado como los muelles en el alba.
Sólo la sombra trémula se retuerce en mis manos.

Ah más allá de todo. Ah más allá de todo.
Es la hora de partir. Oh abandonado!

Encara que aquesta nit algú ha trobat un nou forat en Ca Boix per a fer comentaris, de moment no m'atreveixo a molestar a la Joanaina (digueu-me covard).
il cavaliere rosso

SIDEREUS NUNCIUS






Sidereus Nuncius (conegut com a Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610. Va ser el primer tractat científic basat en observacions astronòmiques realitzades amb un telescopi. Conté els resultats de les observacions inicials de la Lluna, els estels i les llunes de Júpiter. La seva publicació es considera l'origen de la moderna astronomia i va provocar el col·lapse de la teoria geocèntrica

BON ANIVERSARI SR.LABORDETA

HENRY JAMES Y EL TERROR


Una joven inglesa llega a una vieja mansión en el campo para encargarse de la educación de dos niños que han quedado huérfanos. Poco tiempo después de su llegada, descubre que los niños reciben periódicas "visitas" de sus antiguos preceptores, un hombre y una mujer que habían muerto hacía más de un año.

De la misma manera que los pintores impresionistas accedían a la realidad a través de la luz, Henry James descubre que nuestra propia sensibilidad es la que, en definitiva, nos abre el camino a la realidad que nos rodea. Por eso las mujeres, seres sensibles por excelencia, son las grandes protagonistas de sus novelas, desde su primera gran obra,"Retrato de una dama", hasta esta pequeña obra maestra. Ambas son estudios sobre la sensibilidad de una mujer.


Otra vuelta de tuerca, ¿Es una novela gótica, con su castillo y sus fantasmas? ¿Es una historia criminal, un relato de la serie negra? ¿Es un análisis psicológico?. No es, ni más ni menos, que una escalofriante novela de terror.


Ramón Buckley

dimarts, 9 de març del 2010

dos autors de novel·la negra, innovadors: Fred Vargas i John Connolly (i 2)


2) I l'altra innovadora és la francesa Fred Vargas.

(A L'hora del lector, l'Antich la va donar a conèixer.) Està considerada com a una de les millors novel·listes franceses actuals, independentment de gèneres novel·lístics.
Com el Connolly, la majoria de les seues obres tenen un comissari protagonista, ací és l'Adamsberg (introspectiu, surrealista, observador, fantasiós...), però no en totes. També els seus companys són uns personatges memorables. El millor de les seues novel·les: la introinspecció dels personatges i la relació amb l'entorn.
Però el que més m'ha sorprés d'aquesta escriptora, a banda de la seua ironia i el seu humor, és la capacitat que té com a narradora amb un estil literari impecable.

Els seus llibres:
- El hombre de los círculos azules
- Más allà, a la derecha
- Que se levanten los muertos
- Huye rápido, vete lejos
- Sin hogar ni lugar
- Los que van a morir te saludan
- El hombre al revés
- Bajo los vientos de Neptuno
- La tercera verge
- Un lloc incert

(He escrit els títols segons l'edició que tinc: en castellà, Siruela; en català, Amsterdam.)

Amb aquesta genial novel·lista, la meua trajectòria va començar amb La tercera verge (per a mi, la millor) i, en acabat, vaig anar cap al darrere i a esperar, amb ansietat durant massa mesos, l'última entrega Un lloc incert (2009).

La paraula més bella | Margaret Mazzantini

Miu ha dit:

Recentment he llegit “La paraula més bella” (Plaza & Janés, 2009), “La palabra más hermosa” en la versió en castellà (Lumen 2009, amb la mateixa portada). Una altra lectura colpidora, comença essent una apassionant història d’amor, per acabar convertint-se en una mirada interioritzada del setge de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia, sempre des del punt de vista d’una jove italiana.
Bona per recordar que els horrors d’una guerra, podrien afectar-nos qualsevol dia. (alguns encara podrien dir, tornar a afectar-nos). D’altra banda també suposa una dutxa d’aigua freda pels que vivim a la resta de països del mateix continent, que durant aquesta tragèdia, la nostra vida va continuar amb la més absoluta normalitat.Molt emotiva, des del principi fins al final!

"El cinema ens ha ensenyat a mirar, és un espai de coneixement"




JOAN BROSSA

dilluns, 8 de març del 2010

8 de març, dia de la dona



«La igualtat de les dones i les nenes constituïx també un imperatiu econòmic i social. Fins que no s'assoleixi alliberar a les dones i les nenes de la pobresa i la injustícia, tots els nostres objectius -la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible- correran perill.».
Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon

XIX
Penediments a penes, confessions mal fetes,
les treves que es demanen i les treves que es prenen,
les promeses que es fan i que no s'acompleixen,
les coses que es demanen i el do que s'ha oblidat,
potser la confiança o potser l'esperança,
requeriments diaris, sol·licitacions,
els fervors instantanis, els pànics, els oblits.

(de Vicent Andrés Estellés, a L'Hotel París, Edicions 62 - Els Llibres de l'Escorpí)

diumenge, 7 de març del 2010

SISTEMA D'EMMAGATZEMATGE

(Per Toni Ferron)
El sistema LACK d'IKEA d'emmagatzematge permet una ordenació racional dels teus llibres d'una manera democràtica i neta, alhora que permet una col·locació tant horitzontal com vertical...

dos autors de novel·la negra, innovadors: Fred Vargas i John Connolly (1)


Els aficcionats a la novel·la negra estem des de fa temps d'enhorabona amb dos renovadors d'aquest tipus de novel·la. Dos autors ben diferents, però que tenen quelcom que els uneix: el gust per la introspecció dels personatges, amb unes elucubracions mentals al·lucinants; irrupció d'elements "irreals" i "fantàstics" en l'acció; un investigador protagonista que va creixent personalment amb molts matisos, i, sobretot, l'obsessió per l'estil i l'escriptura. La trama és perfecta, però el camí de l'escriptura de la novel·la és enormement interessant.

1) Un és l'irlandès, però que ha triat els Estats Units d'Amèrica com a escenari de les seues propostes, John Connolly.

Els seus llibres, per ordre cronològic:
- Todo lo que muere
- El poder de las tinieblas
- Perfil asesino
- El camino a casa
- El ángel negro
- Els turmentats
- Los hombres de la guadaña
- Els amants

(He escrit els títols segons l'edició que tinc: en castellà, Tusquets; en català, Bromera.)

La meua trajectòria personal va començar amb El ángel negro (intensa, obscura, terrorífica, que em va captivar) i, en acabat, vaig anar cap al darrere i a esperar, amb ansietat, cada nova entrega de la saga de Charlie Parker. Unes, millors que no d'altres, però no defrauden mai.

elPac

John Cheever
Això sembla el paradís!
Traducció de Jordi Martín Lloret

dijous, 4 de març del 2010

2666: UN FINAL D'UN PRINCIPI (esperançador)!!!!!


"Después tocó con la punta de los dedos sus libros. Los había de todas clases: de tapa dura, edición rústica, ediciones de bolsillo.
-Hay tantas cosas de las que ya no me acuerdo. Buenas, malas, peores. Pero de la gente amable nunca me olvido..."

D'aquell final tant preciós del "2666" de Sant Bolaño, que pot ser un (possible) començament...

De què?

N.p.i...

Però segur que serà guai!!

2666
Roberto Bolaño
Anagrama

Benvinguts!!

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha... cases d´algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts!...

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts!...

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d'Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts!...

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts!...

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh! Benvinguts!...

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Jaume Sisa

veure la cançó al youtube

dimecres, 3 de març del 2010

Fem aquest bloc

...de moment (i per ordre alfabètic):

• Àngels V.
• Anna (miu)
• Eduard F.
• El tiet Truman
• elPac
• els orfes (informació corporativa)
• Enric H. March
• equip de continuïtat
• Eulàlia
• Ferran
• il cavaliere rosso
• Imma C.
• Isabel
• Natàlia
• orfes de la tempesta
• Rafa m.
• Sícoris
•Til·la
• Toni F.
• vim
• les/els comentaristes
•... (aquí, hi pots anar tu, si vols. Posa't en contacte amb nosaltres: elsorfesdelsenyorboix@gmail.com).

Aquí podem parlar: Inici

Aquest bloc va nàixer arran de que a un bloc (el del senyor Boix) els moderadors van suprimir la possibilitat de poder fer-hi comentaris. I ens van deixar, com si diguéssim, orfes. Aquell era un bloc en el qual feia anys que participàvem molts dels que ens hem aplegat aquí. A través dels correus, vam contactar i ens vam acomboiar per tal de crear un bloc coral i obert. No ens coneixem personalment. Només sabem que som persones a les quals ens agrada la lectura. Va de llibres i lectures... i de tot allò que envolta aquest tema tan estimat per nosaltres.
(No ens agraden les baralles, ni les males històries, ni els insults, ni les polèmiques estèrils, ni fer mal a ningú...)

No tanquem els comentaris, i si vols publicar-hi, envia les teves propostes a elsorfesdelsenyorboix@gmail.com