No sé vosaltres, però jo trobo a faltar un lloc on deixar-hi pensaments/opinions/agraïments... que no estiguin lligats amb una entrada concreta, trobo que el bloc està molt bé, però una mica massa enquadrat....
De fet, tot això només és per donar-vos les gràcies per les vostres recomanacions lectores, fetes en aquell altre bloc. Aquest cap de setmana he llegit "Mendel el de los libros" de Zweig, i "84, Charing Cross Rd." de H. Hanff, tots dos uns bombonets de xocolata negra!!
Si Miu, tens tota la raó, jo també fa díes que li dono voltes, crec com tu que hi falta en aquest bloc un calaix de sastre, on poder mantenir una conversa entre tots. Caldría deixar fixe un apartat com a calaix de sastre, a part de les entrades.... però no sé tècnicament com és pot resoldre. Què en diuen els altres?, especialmente il cavaliere, dissenyador del bloc?.
ResponEliminaJo també vaig llegir aquests llibres seguint les recomanacions del bloc del Sr.Boix.
ResponElimina"Mendel el de los libros", és genial. El vaig llegir de viatge en avió, a mi que sempre m'intranquil.litza, i no m'han vaig adonar que ja havia arribat al destí.
Darrerament, he llegit uns quants llibres d'en Zweig i em manté l'interès tota l'estona, però un cop acabat tinc una sensació de tristor, malenconia...no sé com expressar-ho bé.
"84, charing Cross Rd", de l'Helene Hanff: és tan natural,tan espontani, que aconsegueix comunicar l'ambient,la mentalitat, les circumstàncies d'una época.
ResponEliminaJo també vaig llegir "Mendel el de los libros".
ResponEliminaTambé em passa el mateix amb S. Sweig. Em deixa una mica melancòlica. Les seves novel·les remouen sentiments,per dir-ho d'alguna manera, que em fan patir. Però també tinc ganes de llegir llibres referents a la seva biografia, com "El mundo de ayer. Memorias de un europeo" que tinc a la cua de lectures.
També estic d'acord amb això del calaix de sastre. Perque sino, has d'anar de títol en títol, per anar comentant. Pot ser una visió global seria més manejable. Però ho deixo al criteri dels tècnics.
Fins a una altre !!!
Si les novel·les del Sweig us han deixat melangioses i us han fet patir, no llegiu les seues memòries que us deixaran KO. Només el pròleg: "no puedo atribuirme más protagonismo que el de haberme encontrado, como austríaco, judío, escritor, humanista y pacifista- precisamente allí donde los seísmos han causado daños más devastadores. Tres veces me han arrebatado la casa y la existencia y me han separado de mi vida anterior", "he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más fervoroso triunfo de la brutalidad de cuantos caben en la crónica del tiempo"; "Yo mismo, por ejemplo, he sido contemporáneo de las dos guerras más grandes de la humanidad"; "Me he visto obligado a ser testigo indefenso e impotente de la inconcebible caída de la humanidad en una barbarie como no se había visto en tiempos. Después de siglos, nos estaban reservadas de nuevo guerras sin declaración de guerra, campos de concentración, torturas, saqueos indiscriminados y bombardeos de ciudades indefensas; bestialidades que las últimas cincuenta generaciones no habían conocido".
ResponEliminaSi dresprés de llegir el pròleg, us sentiu fortes, endinseu-vos en una lectura que no us deixarà indiferents.
Mireu el correu, perfa
ResponEliminahttp://www.enfrentearte.com/hotel-ronda/uploaded_images/Work-of-Joaquin-Sorolla-777463.jpg
ResponEliminaPrimavera*
Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!
ResponEliminaPorque ha pasado el invierno,
las lluvias han cesado y se han ido.
Brotan flores en la tierra,
llega el tiempo de cantar,
y el arrullo de la tórtola
ya se oye por los campos.
La higuera echa sus brotes,
y las viñas en flor vierten fragancia.
¡Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!
Cantar de los cantares 2, 10-13
Benvinguda entre nosaltres amiga "Primavera"
Isabel*
Benvinguda primavera!!!!
ResponEliminal'hivern ha sigut llarg, però el sòl i la lluna acaben sortint!
Ostres ! ElPac em deixes una mica...no sé. Però sí que me'l llegiré. Ja sabem que es va suïcidar. Ara ja estic mentalitzada quina mena de biografia és. No em rendeixo !! Que estem a la primavera
ResponEliminail cavaliere rosso, t'ha quedat molt bé!!!.
ResponEliminaMoltes gràcies....
Isabel
Ahir vaig anar de pesca a la biblioteca, i vaig atrapar dos llibres nous:
ResponElimina"Nueve cuentos" J.D. Salinger
"Els treballs perduts". Joan F. Mira.
Cal omplir el rebost pels propers dies de festa.!
Compte!!, algunes biblioteques tanquen.
ja ens diràs què tal Isabel!!
ResponEliminajo en tinc uns quants entre mans que espero que arribin a Setmana Santa, quan els acabi us en faig la crònica!!
bona feina Il cavaliere rosso i elPac!!
ResponEliminaIsabel. El video que vas posar és una pel·licula,o en forma part d'una. Perque per desgràcia he vist que a la Filmo, "Cuervos" no la fan. Si no és que se m'ha passat !!!
ResponEliminaJo aquesta tarda també anava abuscar "Cuentos" de Saliger. I algún altre de S. Bellow. Curiosament, "Homer i Langley", el vaig anar a buscar a la biblioteca fa unas dies.
Ilcavalliere, i elPac: Gràcies per la vostra feina.
Jolin, camarada, avui si que has guanyat...
ResponEliminahttp://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix.php?itemid=30711
Alça Toni ! Has guanyat al concurs de LHDL!!!
ResponEliminaFelicitats Toni!!!
ResponElimina"Suelen hacer falta tres semanas para preparar un discurso improvisado"
ResponEliminaCada vez que se encuentre usted del lado de la mayoría, es tiempo de hacer una pausa y reflexionar.
ResponEliminaEl paraíso lo prefiero por el clima; el infierno por la compañía.
ResponEliminaEl hombre es el único animal que come sin tener hambre, bebe sin tener sed y habla sin tener nada que decir.
ResponEliminaLa raza humana tiene un arma verdaderamente eficaz: la risa.
ResponEliminaMark Twain
Samuel Langhorne Clemens, conocido por el pseudónimo de Mark Twain (Florida, Estados Unidos, 30 de noviembre de 1835 – Redding, Estados Unidos, 21 de abril de 1910.
"Mark Twain ha descubierto una nueva forma de escribir. Hay que situarlo junto a Dryden y Swift, entre los escritores que han renovado la lengua y han dado un nuevo sentido a las palabras de la tribu."
ResponEliminaT.S. Eliot
"Mark Twain ha descobert una nova forma d'escriure. Cal situar-lo amb Dryden i Swift, entre els escriptors que han renovat la llengua i han donat un nou sentit a les paraules de la tribu."
ResponEliminaT.S. ELIOT
Aquest bloc també ha de regalar llibres, com Boix manà-va...
ResponEliminaAl voltant de l'entrada número 100 (ja hi anem per la 78, ahí es nada), es farà un xicotet concurs per a aconseguir un llibre preciós que he anat cercant durant tres o més mesos i avuí he trobat que ja el tenia a la meva prestatgeria entre d'altres. Fixeu-vos com te el cap il cavaliere rosso...
Com que aquest bloc és coral i meta, teniu permís per a fer suggeriments de com ha de ser aquest esmentat concurs: si voleu que siga aquell que escriga l'entrada 100, si voleu respondre una capciosa pregunteta, si us estimeu més una recerca tipus googleana, o qualsevol altra mena de trencaclosques...
il cavaliere, com que no has dit de quin llibre es tracta, se m'acut que podríes anar donant pistes i guanya el primer que l'endevini.
ResponEliminaJoc de pistes: 1 punt (gràcies, Isabel)
ResponElimina...
(Tenim tota la setmana per a fer propostes)
Cavaliere, la teva idea em sembla genial, però em sap greu perquè tu et quedes sense premi, per tant proposo que sigui rotatiu, és a dir, que anem fent noves edicions del concurs, i el premi el posi cada vegada un dels orfes de la seva pròpia biblio.
ResponEliminala idea del joc de pistes també em sembla fantàstica!
apa, bona setmana a tothom....
Bona idea, Miu.
ResponEliminaTinc el" Rey Juan Carlos" a prop de casa i del despatx.
Avui com cada matí he anat a prendre un cafè a la Taverna del Clínic. Quina moguda!!.Está invadit de cotxes de TV i radio. Hi han més periodistes que Mossos.
Em podría arribar a veure al Monarca, i oferir-li un llibre per llegir. Potser s'avorreix!!
Alguna biografía reial, novel.la històrica, o millor aventures marineres..
Isabel, jo vaig passar dissabte per davant del Clínic i em vaig quedar al.lucinada de la quantitat de penya que hi havia; gairebé no es podia donar un pas...
ResponEliminaEm sembla molt bé la idea del concurs rotatori (m'estimo més posar un llibre de la meva biblio a la vostra disposició, que no pas a la del Sr. Borbó, per més que s'avorreixi.)
Isabel, jo li portaria una "Una lectora poc corrent" d'Alan Benett, o "Carta a la Reina d'Anglaterra" d'en Pagès, crec que amb qualsevol de les dues passaria una bona estona... o encara millor "Els ulls del germà etern" del Zweig, així podria reflexionar...
ResponEliminadoncs deus fer el cafè ben distreta....tu para l'orella a veure si sents cap primícia...
Ah! no,no, Sícoris, en tot cas aniré a la biblioteca pública amb el carnet de su Majestad, suposo que en deu tenir, i triaré algún llibre.
ResponEliminaMiu m'ha donat 3 bones idees.
Hauria de tastar la literatura catalana,
Ui! però en català...no se, no sé.
Bé,no passa res, busquem autors catalans que escriguin en castellà, com poden ésser: Manuel Vázquez Montalbán, qui sap, potser els ha llegit tots.
O algun escriptor actual, com Enrique Vila-
Matas, dubto que li agradi....
I ja que el tenim a Barcelona, podría llegir: "La Ciudad de los prodigios" del Mendoza.
O també en Casavella....
Per cert, sabeu si su Majestad té "el Documento Nacional de Identidad"?
ResponEliminail cavaliere, excel·lent idea. No et calfis el cap pensant que ets un despistat però, perquè pense que tots en fem d'aquestes. Qui no ha comprovat amb sorpresa que té més d'un exemplar del mateix llibre, a la seua biblioteca? La neurona va erosionant-se a poc a poc.
ResponEliminaQuant al llibre-regal, podries fer un concurset demanant alguna cosa? (Ho dic pel punt!)
Mercès.
Isabel, segur que sí, i deu ser el 0000000001, com l'avió del nostre Gran President que és "air force one" i la "Primera Dama".
ResponEliminaA veure, per parts:
ResponElimina- els orfes no en tenim cap d'obligació, fem aquest bloc perquè volem i ens agrada,
- la meva neurona no és aquesta la pijor que m'ha feta, però els detalls ja els resenyaran els meus "hagiógrafos" (per si de cas, aquestos son els que escriuen les vides dels grans no-sé-qués),
- el meu millor premi ha sigut llegir el llibre en qüestió, estimada miu,
- em sabria molt malament establir obligacions per a ninguna/ningú dels que venim per aquí,
- només vaig pensar que qui millor que els orfes per a compartir aquesta xicoteta joia de llibre tan desitjat per mi...
Sabent tot aixó, podeu consultar les bases del concurs a la nova entrada estranyament dita "concurs", a la columna de la dreta.
Ja ho tinc...
ResponEliminaDNI: Franco tiene el 1; el Rey, el 10
FRANCO SE reservó el número uno. A la Familia Real se le asignó del 10 al 99. El 13 quedó anulado por pura superstición y por eso al Príncipe Felipe le correspondió el 15. El carné de identidad, que ha cumplido esta semana 60 años desde su creación en marzo de 1944, atesora una historia repleta de curiosidades.
Font: El Mundo. 07-marzo-2004.
Estem animadets/es avui!!
ResponEliminaper mi, compartir qualsevol dels llibres de la meva petita biblioteca amb els orfes, en cap cas pot suposar una oligació sinó tot un plaer!
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Facebook/Byron/elpepicul/20100518elpepicul_4/Tes
ResponEliminaLord Byron, FAcebook i en Vila-Matas
El vaig llegir ahir al dinar, miu,
ResponEliminamolt bo allò dels paquetets
Molt graciós, miu.
ResponEliminaHoola !!!!!
ResponEliminaPer fi em despenjo per aquí,entre els orfes!!! Fa molt de temps que no he dit res...mentres tant he llegit: "La Tragèdia de cal Pere Llarg" Eduard Girbal i Jaume, (del que us faré una ressenyna de l'autor i del llibre). Després he seguit per: "Homer i LangleY" de E.L. Doctorow; Per Sant Jordi : "Maletes perdudes" Jordi Puntí; I finalment: "Fin" David Monteagudo. D'aquests últims no us faig cap ressenya perque són novetats. Els recomano tots tres per igual...estan mol bé.
I ja tinc a les mans "El poder del perro" de Don Winslow
Quan pugui ja m'apuntaré al concurs, si és que encara hi sóc a temps !!!
Salut a tots!!!
LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG
ResponEliminaSi us agraden les tragèdies, sense sang i fetge. Sino, més aviat plena de passions portades fins a les últimes conseqüències. Amb ironia, sarcasme, ritme...tot això gràcies a un llenguatge brutal, mol ric. Un català prenormatiu; descripcions genials de paisatges primaverals, estats d' ànim, caràcters dels personatges. i un desplegament de dites (frases fetes).
Crec que per ser una novel·la del 1923 és feminista per els reptes i trifulgues de la protagonista la Custòdia, un cop casada amb Peret de cal Pere Llarg, anomenada La Pere Llarga.
El mateix autor Eduard Girbal Jaume dedica la novel·la a Víctor Català.(“Lleona de les lletres catalanes”). Era un autor que jo desconeixia i que m'ha sorprès. Impressionant, més que res per el vocabulari i l'ambient rural que s'hi descriu.
algunes de les dites:
-Qui té fam, somnia pa; qui va assedegat, arreu pensa trobar l'aigua. Pag 48
-cavalls i dones, brides bones. Pag 50
-No hi ha en el món major sordera que la del que no vol sentiri no orbesa més absoluta que la d'aquell que no vol veure. Pag 54
-A qui fa la part i s'enganya, Sant Pere l'escanya. Pag 234
-A so de tabals no es cacen llebres. Pag 235
-Pot més lo que piula que el que xiula.
Us transcric la introduccó ique ens van donar a la biblioteca.
Eduard Girbal Jaume (1881-1947)
Va néixer a Girona. Després de viure uns quants anys de la seva joventut a Alacant, va anar a Barcelona on va entrar a la redacció de La Veu i va participar als Jocs Florals. Entre 1912 i 1914 s'instal·la a Salo, a les terres de Sant Mateu del Bages, entre el Solsonès i la Segarra escenari que inspirà l'escriptura de les seves estampes rurals i de les dues novel·les de la pagesia de muntanya L'estrella amb cua (1919) i La Tragèdia de Cal Pere Llarg (1923) amb les quals Girbal consagrà la seva carrera literària.
La Tragèdia de Cal Pere Llarg
Es tracta d'una novel·la amb clars paral·lelismes amb l'obra Solitud, de Caterina Albert, característica que es confirma amb la dedicatòria que Girbal fa a l'autora només començar al relat. L'obra editada l'any 1923, ens endinsa en el món rural català de principis del segle XX, reflectint-nos una societat tancada, masclista i amb unes relacions humanes plenes d'hipocresia, a través de la història de Peret, de cal Pere Llarg i la seva dona Custòdia (La Pere Llarga)
És una història tràgica narrada amb tons de comèdia esperpèntica, plena d'acció mi de passions extremes amb una gran riquesa de lèxic i de domini de la tècnica narrativa que va portar a Josep Pla a afirmar de Eduard Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura....
L'obra va ser silenciada per escandalosa durant molts anys, fins que l'any 2006, amb l'edició que en va fer Edicions de 1984 va ser finalista del premi llibreter.
Eulàlia, jo tampoc el coneixia però me n'has ben obert la curiositat!!
ResponEliminaPer cert, què tal maletes perdudes?
“Maletes perdudes” te' l recomano. La descripció dels ambients, com per exemple, la pensió on va a viure el protagonista, en Gabriel. O La Barcelona dels anys 50, els carrers. I els personatges també estan mol bé. El protagonista que té quatre fills, anomenats Cristòfol, segons la ciutat on ha nascut: Londres, Frankfurt, París,Barcelona. Cadascú explica la seva versió. Per tant, fem tombs erera i endavant. Els companys del pare, camioner, també estan mol ben “explicats”. I les mares amb la seva història a les espatlles.
ResponEliminaMe'l vaig llegir com si res. Totalment recomanable.
Ilcavaliereroso,Gràcies.Suposo que has estat tu que has posat com a pestanya del blog, la ressenya de La tragèdia de cal Pere Llarg. És el què volia, però com que no sé com fer-ho....
ResponEliminaDesde que tinc els blogs agrupats en un panell, (el bloger de google) on de fet jo no hi vull fer-hi cap blog, no sé com obrir pestanyes per a tema nou, quan entro en un blog. En fi, que sóc una sapastre !!! Un cop més: Gràcies als arqitectes del blog dels orfes.
Ep!! m'he deixat d'explicar que he començat "El poder del perro". Es necessita fer el cor fort..però recordo que quan vaig llegir "Les benignes", no em va costar tant de tirar endavant amb el relat. Suposo que deu ser el moment i època en què agafes un llibre.. I veig que és bo, i amb una trama bestial..Però m' ho vaig combinant amb un de l'Imma Monsó: "Una tempesta". Ja em puc espavilar. El mes que vé, començo un intensiu d'informàtica, i no acabo fins a mitjans de juliol. Així que treuré el cap per aquí, de tant en tant. Salut !!
ResponEliminaHola. M’acabo de llegir el llibre "Les germanes Grimes" de Richard Yates.
ResponEliminaEns mostra la crisi dels U.S.A. en general; les famílies normals, sense masses luxes, i amb ganes de sobresortir queda mol ben explicat en aquest llibre. Les dues germanes, atrapades per l'alcohol, com els seus pares,. Però cada una ho viu d'una forma diferent. L’autor ens mostra un macrocosmos a través d’un microcosmos: la família,on als Estats Units li donen tanta importància. Però vénen èpoques de canvi i l'autor ens mostra sense embuts,com evolucionen les dues germanes. I tot no és, tal i com es vol aparentar. És dur. Però a la vida no tot són flors i violes! El somni americà no ho ha estat per a tots.
No he llegit “Revolucionari Road” però és més del mateix ? Tampoc havia llegit res de Richard. Rates. M'ha agradat. Normalment els autors americans m'agraden molt.
No us passa que voleu parlar d'un llibre, un cop l'heu madurat, reflexionat. Apuntat, o subratllat paràgrafs...però mai immediatament...a mi em passa això. Així com també quan em comprava llibres no els llegia immediatament. Compro, però sempre en tinc uns quants per davant
Bon dia i bona setmana,
ResponEliminaEulàlia, jo necessito 24 hores per poder parlar del llibre, reflexionar-lo, aputnar-lo a la emva llibreta de lectures... i després escampar-ne l'opinió!
aquest cap de setmana he acabat "L'elegància de l'eriçó" i m'ha agradat moltíssim, la doble vida de la portera, la relació amb la veïneta i el veí Japonès, el despertar de sentiments soterrats, el descobriment d'una ànima bessona...feia temps que el tenia a la llista mental de pendents però sense masses referències, i m'ha sorprès moooolt!
I també m'he llegit el "Festí de Babette", recordo haver-ne vist la peli fa mil anys, també encantador.
apa...
Miu, he vist la pel.licula "L'eriçó" i em va agradar molt. Primer la peli i després llegir el llibre, creus que és aconsellable?.
ResponEliminaAquesta tarda, a les 7,30 hores, en Vila-Matas i dos companys, llegeixen i comenten fragments del seu llibre "Dublinesca" al Café Salambó. Si puc, m'hi arribaré.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo no he vist la pel·lícula “L' Elegància de l'eriço”, però si que he llegit el llibre. També em va agradar. La portera del edifici és un personatge que ara em fa somriure quan el recordo.
ResponEliminaI en canvi he vist la pel·lícula “El festí de Babbette”, i no he llegit el llibre. Miu em recomanes el llibre? De quin autor és ?
Jo també volia anara lo del Vila-Matas. Però al final...no hi he anat. Demà que les escoles fan vaga ja m'han encomanat a la neboda més petita que tinc. He anat a la, biblioteca a per alguna pel.·pel·lícula i algun llibre. Hi llibres infantils que són una meravella !!! Amb uns dibuixos, textures i colors, que són fantàstics. Me'ls emportaria tots !
Isabel, jo no he vist la peli de "L'eriçó", però segons el meu parer el llibre és molt aconsellable, l'hauré de buscar i mirar-la.
ResponEliminaEulàlia "el Festí de Babette", està escrit per Isak Dinesen, pseudònim de Karen Blixen, escriptora Danesa, i publicada per El Cercle de Viena al 2008. És una novel.leta molt curta i bonica, d'aquelles que pots arribar a embriagar-te amb les descripcions del sopar.
ah, i ahir nit vaig llegir-me "Carta d'una desconeguda" del Zweig, déu n'hi do, també curteta però intensa, tot i que no m'ha impressionat tant com les altres del Zweig que vaig llegir ("els ulls del germà etern", "moments estelars de la humanitat" i "Mendel, el de los libros")
Miu, si m'ho permets; tinc la primera biografía que es va traduïr al castellà editada per Planeta cap al 1985, l'autora és la biógrafa Judith Thurman, "The life of a storyteller", i ens enssenya moltes fotografíes de la vida de l'escriptora, que va néixer amb el nom Karen Christence Dinesen, filla del militar parlamentari Whihelm Dinesen, que es dirigia a la seva filla amb diferents diminutius, com Katty, Isak... Als païssos escandinaus quan es casa la dona perd el cognom del pare. Així, Isak o Karen, al casar-se amb el varó von Blixen, va signar les seves obres amb diferents noms; com Isak Dinesen principalment, o Karen Blixen i d'altres. Ja vaig explicar-ho una vegada al blocboix, però veig que es torna a dir i torno a dir-ho en honor a la veritat, perquè és una de les dones i escriptores que més estimo, i és aquesta petita confusió molt generalitzada quan es parla d'ella. `
ResponEliminaReb una abraçada molt forta.
I a t@ts **
Eva*
Hola Eva,
ResponEliminaQuina alegria veure't per aquí!!
gràcies per les explicacions!!
Bon dia Eva:
ResponEliminaDemà enterrem el primer cadàver exquisit. Encara pots participar.
És tracta de transcriure el 2on paràgraf de la pàg.87 del llibre que estas llegint i enviar-lo a l'e-mail:
elsorfesdelsenyorboix@gmail.com.
Una forta abraçada!!
Hola, Eva!
ResponEliminaMoltes besades i abraçades.
Ooooh,ja no he arribat a temps del cadàver exquisit... però ara mateix l'he llegit i m'ho he passat la mar de rebé... aquesta hauria de ser una de les noves-novel.les-pautades-literàries!! Brindis per les noves idees, la normalització del surrealisme i la lectura saltarina... com una vella abella asimilant reclicant i donant fruit d'allò més vell i bell libat amb el temps...
ResponEliminaSou magnífics*AS*
I per a continuar amb la normalització del surrealisme, entro pautada; (que no puteada)
2on paràgraf de la plana 87 d'un dels llibres que estic llegint... saltarina estic:
"Ah, le ragazze d'oggi, furbe matricolate,
non sono ancora nate che già fanno il loro voler.
(N. del T.)
Ah, las chicas de hoy, pícaras matriculadas,
que aún no han nacido y ya hacen su parecer."
I segueix... com diu el llibre, és una copla d'un cantant dels anys feixistes... El llibre és: MUSICA BRUJA La mujer en la Música, Meri Franco-Lao; edit. Icaria, 1980
I BON ESTIU A TOTES TOTS**SOM AL CENIT DE LLUNA I SOL**
EvaH*
Eva, encara et pots afegir al Cadaver exquisit II, en aquest però el text l'has d'escriure tu, les instruccions les pots trobar al post "Cadaver exquisit II", per participar has d''enviar un mail als "orfesdelsenyorboix@gamil.com" i dir que et vols adherir al cadaver exquisit II, després l'elPac (organitzador) t'enviarà un mail, amb el text per tal que hi afegeixis el teu. A veure si t'animes...
ResponEliminaVinga, Eva, anima't a fer-ho!
ResponEliminaAfegit!!. Eva, gràcies per l'aportació. El cadàver exquisit és ara més surrealista.
ResponEliminaBon estiu!!!
Estimada Eulàlia, on ets. No t'animes a jugar amb nosaltres? Et trobem a faltar.
ResponEliminaVinga, va, no ens deixes més orfes del que estem.
Besadetes.
Quina tristor, Eva. Com molt bé dius, al programa de LHDL ni una menció al gran Saramago.
ResponEliminaFerran, ens has oblidat?
ResponEliminaEm ve de gust compartir amb vosaltres les meves troballes d'avui a les parades de llibres del Mercat de Sant Antoni: Per només 9€ he aconseguit el "Brooklyn Follies" (que -és inexcusable- encara no havia llegit), un recull de contes de Martí i Pol i el "Romeu i Julieta" traduït per Sagarra.
ResponEliminaTot i ser de segona mà sembla increïble, no?
BOA-TARDE
ResponEliminaAmigues i amics, com anem?.
Com va anar la nit de Sant Joan?. Em vaig quedar de pedra, quan vaig saber la desgràcia a Castelldefels.
A Lisboa tothom está pendent del futbol. Tots els restaurants, bars, aeroport, fins i tot pantalles de TV al centre de la ciutat, emeten els partits.
De Lisboa m'agradat:
La llum, el riu, l'agradable brisa marina, el color de la ciutat, les places del centre i les cases que les envolten amb gran harmonía, les vistes des del Castelo de Sao Jorge. El barri d'Alfama, i els seus carrerons, estrets, empinats, plens de vida, de color...
El pavelló de Portugal (1998) al Parc de les Nacions, de l'arquitecte: Alvaro Siza. El palau de Quèluz (1747) i els seus agradables jardins barrocs.
I, per damunt de tot les " pessoas" de Lisboa: Senzilles, acollidores, dificil d'entrendre quan parlen i fàcil quan escriuen.
Les llibreries, com aqui: FNAC,Bertrand....aquests díes amb totes les obres d'en Saramago exposades a l'entrada.
Petons,
Isabel.
Hola, Isabel!
ResponEliminaM'alegro que t'hagi agradat Lisboa.
Amb la descripció que ens has deixat (excepte allò del futbot...), he sentit una mica d'enveja sana, ja que és una ciutat que no conec i que tinc ganes de visitar.
Benvinguda de nou!
Hola Sícoris,
ResponEliminaJo tampoc coneixía Lisboa. Portugal és el pais d'Europa que he anat deixant de banda.
Amb 2-3 díes pots veure bastant bé la capital.
Actualment a la Filmoteca de Barcelona:
ResponEliminaCicle d'Éric Rohmer
Gràcies, Isabel. En prenc nota.
ResponEliminaHola a tothom!
ResponEliminaPer fi me'n vaig a Praga, així que durant uns dies no podré entrar al bloc. Només serà una setmaneta, però us trobaré molt a faltar.
Que tingueu bones lectures, i fins aviat.
Hola Sícoris..
ResponEliminaFantàstica Praga!!. Bona arquitectura, música,literatura...
Espero que t'ho passis molt bé i fins la tornada.
bones vacances Sícoris!!
ResponEliminanosaltres també et trobarem a faltar!!
Bon dia i bon Sol*
ResponEliminaEntro no gaire sovint però soficient per a gaudir silenciosament una estona amb vosaltres, els vostres comentaris lectures i recomanacions.
Us esteu superant, cada dia millor i més agradable, us haig de dir, però, que ja no llegeixo tant com abans, els anys i la vista cansada, la revolució d'internet que també em sucla temps i mirades... i potser ja vaig donar-ho tot al blocboix, i potser no aconsseguiré mai més poguer llegir una nit sencera començant i acabant un llibre... Trobo a faltar aquest plaer de la meva vida fins fa poc, i us trobo a faltar a vosaltres... però gràcies per a ser aquí, com diu Isabel en altre post, no en teniu res d'orfes... sou una gran i bonica família de flors del bé... com diu el dibuixant Quim Paneke: "debo-leer"
Una abraçada a totes tots i un somriure de sempre*
"Flor incomparable, tulipa retrobada, al.legòrica dàlia, és allà, no és cert, en aquell bell país tan tranquil i tan somniador, on caldria anar per viure i florir? No estaries enquadrada en la teva al.legoria, i no et podries veure, per parlar com els místics, en la teva pròpia correspondència?" (Baudelaire)
Gràcies EvaH, per venir, per gaudir amb nosaltres. Si, som una bonica família, peró no t'excloguis, tu també en formes part.
ResponElimina*)) Gràcies Isabel... amb vosaltres sempre em sento una mica "familia primavera"... miraré d'entrar-hi més ara que s'apropa la LLuna plena inspiradora de lectures d'amors i de poemes... i fins i tot d'humor...
ResponEliminaCom ara això, no us ho perdeu; entreu al bloc boix i mireu com han posat de fons aquesta tonalitat marfil o cremosa, com aquest bloc... començo a pensar que son "ells" els orfes... ))
Somriure sempre*
Benvolguts amics:
ResponEliminaSou increïbles, quina passada de bloc!!.
No heu parat d'afegir posts.
Ara els aniré llegint, a poc a poc, gaudint-los, doncs encara estic de vacances.
Aquests dies he donat un tomb per Eslovènia.
Benvinguda, Isabel.
ResponEliminaFeia temps que no se't veia per aquí... Ja et trobava a faltar.
Hola a tothom!!!
ResponEliminaEspero que tots hagueu passat un bon estiu i unes bones lectures.
Tot seguit us passo explicar el què he llegit i d'elles, quines lectures us recomano més fervorosament. Cada dia us exposaré un llibre.
Primer vaig llegir “El Festí de Babebtte” d'Isak Dinesen.El nom real és el de Karen Christence Dinesen. Però al 1914, al casar-se amb el baró Bro Blixen-Finecke, va esdevenir la baronesa Karen Blixen. Com tots sabem va escriure “Memòries d'Àfrica”.(1937)El llibre més famós d'ella, per la pel·lícula. Crec que ara han tret un recull de contes d'aquesta autora. Va escriure molts altres relats.En el llibre "Anecdotes of Destiny and Ehrengard", hi ha varis relats. Un d'ells és "Babette's Feast" (1960). Va escrire més relats,contes.I novel·les Postumament s'ha publicat “Ehrengard” (1963) . “Ensayos” (1965); “Carnaval: entretenimiento y cuentos póstumos” (1977) i “ Cartas desde África” (1981). No sé, si a part de “El Festí de babette”, s'ha publicat res més en català d'aquesta autora.
El Festí de Babebtte, em va agradar molt.Escriptura senzilla.Continguda.Entres fàciment en l'ambient d'aquesta petita comunitat..Amb uns personanges extremament seriosos i devots, quan per fi, un àpat generós i exquisist, els torna espontanis i sincers amb ells mateixos i amb els seus veïns. Un llibre que és una petita joia. Només petita joia, perque és curt.Però és un gran llibre. Una delícia.
Només havia vist la, pel·lícula. Però tot seguit d'acabar el llibre, vaig anar a la biblioteca a buscar la pel·lícula.Tornar-la a veure, Un plaer.
quin bon vent fresc que fa, vixca la lluna d'agost que ens porta tants noves lletres...
ResponEliminabenvingudes i bentrobades...
Arquitectes del blog, gràcies per posar-hi la portada del llibre !... Sempre tant amatents !!!
ResponEliminaLes pròximes lectures que comentaré són: "Males companyies" de Marc cerdó.Club Editor; "Si els morts no ressuciten" de Philip Kerr. RBA; "Robinson Crusoe" de Daniel Defoe. Traducció de Júlio Cortazar i pròleg de J.M. Coetzee. ed Mondadori; "Viernes y los limbos del Pacífico" Michel Tournier. Ed. Alfaguara.
Ara he començaré "Assaigs.llibre tercer" Michel de Montaigne.Ed.Proa. Taducció de Vicent Alonso. I per llegir durant els viatgets amb autobús o tren:"Totes les coses que no ens vam dir"de Marc Levi. Ed. 62. La butxaca.
Després del viatge a Itàlia, he estat a muntanya, sense internet. I no he pogut posar-vos al dia de les meves lectures.
Itàlia va ser un viatge preciós. Estava allotjada en una casa que ens van deixar en un poblet mol petit anomenat Casperia, al nord del Lazio.Un poblet protegit per una muralla amb dues entrades, a dalt d'un turó.I on tots els carrers són escales. Petites placetes empedrades; carrerons amb arcs i paradors amb una vista sensacional.Totes les cases són fetes amb pedra, parets gruixudes.Raconets i placetes amb bancs per seure i prendre la fresca del matí o el capvespre.Al migdia, la calor ja era aclaparadora:com un forn immens. Roma és un forn encara més gran,amb molta carnassa. On tot bull i fa xup,xup. Sort de les fons !!! Roma em va impressionar: blocs enormes de pedres i marbres, estatues,pintures...detalls per tot arreu a les façanes,cantonades i parcs. Massa poc temps d'estada i molta cosa per visitar i veure. Resultat: moltes ganes de tornar-hi disfrutar-ho tranquilament.
Imma, tens tot el temps...
ResponElimina(benhauradament, has arribat a casa, i aquí no hi han obligacions!)
Qui pot dir-nos alguna cosa de Margo Glantz, premi FIL d'enguany (Feria Internacional del Libro de Guadalajara)?
ResponEliminaBona nit"orfes":
ResponEliminaPorto uns dies de desconnexió total amb el bloc i amb la lectura, degut a la mort d'un familiar.
Com l'Anna (Miu), estic atacant l'obra d'en Vila-Matas:
"Dublinesca".
Em sembla molt ben escrita. Vaig per la pàgina 186 i encara que sigui lenta, em manté en estat d'expectació....
Isabel, una abraçada d'aquelles ben fortes!
ResponEliminaUn petó, Isabel.
ResponEliminaÀnim, Isabel.
ResponEliminaDEAFENING. FRANCES ITANI
ResponEliminaEd. Proa
Una nena de 5 anys es queda sorda, aïllada del món sonor l´àvia ajuda la nena...
Imma
Toni F. i els que heu llegit "El poder del perro", us heu adonat que, durant tot l'estiu fins ara mateix, els mitjans de comunicació no fan més que donar notícies sobre el narcotràfic a Mèxic? Que tots aquets fets superen en crueldat, però molt més, el que es conta a la novel·la? No sé si és conseqüència de haver-la llegida, però últimament és una cosa increïble! Com es diu a sovint, la realitat supera la ficció.
ResponEliminaHarlan Coben guanya la quarta edició del Premi de novel·la la negra RBA
ResponEliminaNovel·la negra
Setembre de 2010
"Live Wire" és la novel·la amb la l'escriptor nord-americà Harlan Coben ha guanyat l'edició de l'any 2010 del premi RBA de novel·la negra.
Tot i potser no ser un escriptor molt conegut al nostre país, té moltes novel·les traduïdes al castellà i una al català: Desapareguda. En altres països és un escriptor amb grans èxits de vendes.
La novel·la està protagonitzada per Myron Bolitar un representant esportiu que acaba ficat en tot tipus d'embolics. Coben té diverses novel·les protagonitzades per aquest personatge.
Quina feinada m'heu donat llegint i quin plaer!
ResponEliminaFelicitats per lo bé que ho feu, es nota que vibreu i feu vibrar, i em provoqueu ànsies de llegir-ho quasi tot!
Aquests dies estic llegint "Crucigrama" y "La plaza del azufaifo" (amb pròleg d'en Vila-Matas)d'Isabel Nuñez,dona magnífica, lluitadora forta valenta i amb una escriptura lleugera que entra igual, plena de referències literàries també.
i segueixo amb els meus estudis de llibres difíciles intentant entendre en quin moment estem en el planeta i la humanitat... igual de difícil :))
Ah, atenció Orfes!!
Potser deixreu de ser orfes, he entrat al bloc boix i sembla que han acomiadat a l'antipàtic mr. rude i torna a dir-se boix... no sabem però, si obriràn el bloc als comentaris, potser necessiten trobar més parròquia...
Gràcies per ser aquí, i espero que continueu eh?
Encara que no digui res us segueixo :))
Abraçada forta a totes tots**
EvaH*
Sí, ja ens havíem adonat de que al bloc de LHDL han canviat la signatura de Mr. Rude per la del Sr. Boix. Com dius tu, esperem que siga per a bé.
ResponEliminaGràcies EvaH pels teus comentaris i la teua fidelitat: ets a ca teua.
El Pac, si que és veritat!
ResponEliminaVaig pensar una mica amb la novel·la quan van detenir aquell capo que crec que li deien "la Barbie" o un nom així...
Totes maneres suposo que m'agradaria més pensar que la ficció supera a la realitat...
(L'altre dia també llegia el diari que a Ciudad Juárez (la que surt a "2666") de promig crec que era 12 morts al dia...
Esfereïdor...
Eva H, "La plaza de l'Azufaifo" em va agradar molt!
Per la meva part, amb blog o sense, esperant que torni HDL, que ja quasi no miro la tele...
Hi ha tanta poca cosa (però cada cop més canals) per mirar...
Eo, Orfes!
ResponEliminaSoc l'"antipàtic" Mr Rude; mireu qui torna:
http://blogs.tv3.cat/elsenyorboix.php?itemid=34904
Ah! I em sap greu però ningú m'ha "acomiadat"...
ResponEliminaMr Rude
Tinga vostè l'amabilitat, de sentir-se com a casa seva. Com pot comprovar en aquest bloc, si li agraden els llibres i la seua lectura, ací sempre tindrà un lloc al nostre costat.
ResponEliminaLi reiterem la invitació sempre oberta de la casa:
'Si vols participar-hi:
- envia'ns, si et plau, les teves lectures, propostes, textos i recomanacions,
- fes-te membre dels Orfes (demana'ns les claus)'
Sr. Rude (o qualsevol altre): Ací no discriminem ningú (i crec que parle per boca de tots). Només som un grup de persones addictes als llibres i a la lectura, i a tot allò que ens aporta. No tenim d'altres interessos, només compartir experiències lectores i nodrir-nos de les aportacions de totes i tots. Estarem encantats de contar amb totes aquelles persones que no són alienes a aquest interés i estem oberts a aportacions i suggeriments vàlids.
ResponEliminaGràcies per seguir-nos.
Moltes gràcies per la vostra acollida!
ResponEliminaMR
Amigues i amics del bloc, us he de confessar una cosa: Estic enganxat al nostre bloc i a vosaltres. Mercès!
ResponEliminaelPac, deu ser víric, a mi em passa el mateix!
ResponEliminaGràcies a tots i totes, és un plaer passejar cada dia una estoneta per aquí...
Au va, MR, animi's a participar!
El meu tiet, el senyor Boix, m'encarrega que us faci arribar aquesta crida:
ResponElimina"¿Passau gust amb el llibre que teniu aquests dies entre mans? ¿O al contrari se us cau una mica d'elles i creieu que no en llegireu mai cap altre del mateix autor? Si Voleu compartir aquestes impressions amb la resta d'espectadors del programa "L'hora del lector" (C33), ja ho sabeu: webcam, mòbil, càmera de video... i arxiu adjunt volant cap a lhoradellector@gmail.com
Lectors, desvergonyiu-vos i parlau del vostre llibre a la televisió!
Ben cordialment, MR
http://www.youtube.com/watch?v=9yzQXkHHR_s&feature=fvsr
Amics orfes:
ResponEliminaSi us plau, consulteu el vostre correu electrònic.
MR,agrairíem fes arribar al seu tiet, Sr.Boix, la nostra resposta a la seva amable invitació:
ResponEliminaSr. Boix:
Ens plau fer-li arribar la nostra satisfacció per tenir-lo un altre cop entre nosaltres.
Ens varem unir per superar millor l’enyorança d'un bloc que era participatiu i amb gent col•laboradora i entranyable. Durant aquest temps de silenci del vostre bloc, pensem que ens hem fet més grans, però seguirem considerant-lo el nostre mestre.
Agraïm la seva invitació que ens ha fet arribar per mitjà del seu Nebot per participar en el seu bloc; decisió que deixem lliurement a cadascú dels orfes.
No ho dubti, seguirem el seu bloc, però especialment el programa "L’Hora del Lector" (això últim mai no hem deixat de fer-ho), per gaudir dels llibres i de la lectura.
Rebeu una forta abraçada.
Els orfes del Sr. Boix
*Sempre sereu ben rebut, es casa vostra, això no cal dir-ho
Algú/na ha llegit "L'home que explicava històries", de Rabih Alameddine?
ResponEliminal'he començat fa poc, va combinant una història en el Beirut actual amb rondalles, és molt interessant... em recorda les sessions de cinema matinal que feien al meu poble quan era petita, amb pel.lícules ambientades al desert, amb monstres, coves, màgia....
de totes maneres encara estic molt al principi, ja us aniré contant...
Estic encantat! Amb aportacions de totes i tots, s'aconsegueixen coses molt més grans que cadascú pel seu costat. I m'agrada el tarannà i el savoir faire que teniu, companys. Seguiu així!
ResponEliminaMiu: No conec l'autor i, per tant, no m'he llegit el llibre.
ResponEliminaEspero que quan te l'acabis ens en facis una ressenya. Gràcies
miu, un comentari molt apassionat, en un bloc, del llibre que cites:
ResponEliminahttp://biblosfera.blogspot.com/2009/03/lhome-que-explicava-histories.html
Gràcies elPac, realment molt apassionat, ja us explicaré!
ResponEliminaOrfes, només per curiositat, si entreu a l'administració del bloc, cliqueu en "estadístiques", després en "audiència" i, en acabant, en "totes les dades", comprovareu que han entrat al nostre bloc des de:
ResponElimina- Nigèria, 19 vegades
- Finlàndia, 18, i
- Xina, 11.
Serà per error, però m'ha fet molta gràcia!
elPac qui sap, potser en un futur tenim algun "orfe" d'aquests països....ó d'altres. Quina meravella!!.
ResponEliminaElpac
ResponEliminasegurament em compraré el "Córrer" de l'Echenoz...
Me n'han acabat de venir ganes, avui, amb un artícle que sortia al Babelia...
(Això d'haver de decidir quins llibres et compres cada mes és una pressió enorme... Per exemple: crec que deixaré a última hora l'últim d'en Pàmies (que també tinc moltes ganes de llegir-lo!) i em compraré el "Córrer"...)
Potser això de les visites des de l'estranger és gent que estava de vacances allà i s'ho miren des de l'Hotel...
Mola pensar que algú de Nigèria ens llegeix però ens deuen entendre, no??
En tot cas, mola!!
Bon diumenge!!
Potser era el Sr. Boix, en el seu viatge de tornada!!
ResponEliminaHola!
ResponEliminaComentaris......
Davant del premi nobel de literatura a Mario Vargas Llosa:
ResponEliminaAdmet que és (o era, perquè últimament no el seguesc) un bon escriptor. Vaig gaudir amb totes les seues primeres obres: amb la reivindicativa "La ciudad y los perros", la divertida "Pantaleón y las visitadoras", l'apocalítica "La guerra del fin del mundo", l'autobiogràfica "Tía Julia y el escribidor", la crítica a la corrupció i a les dictadures "Conversación en la catedral"... i, sobretot, la immensa, innovadora, magistral, meravellosa, amb una estructura de vertigen... (que em va deixar bocabadat) "La casa verde", per a mi el millor que ha escrit i que és l'única que m'apeteix rellegir; però van arribar "Historia de Mayta" i el seu canvi d'ideologia que va transmetre a la seua escriptura literaria (no tan sols als seus articles d'opinió) i... no.
Fa uns anys, vaig caure en la temptació i vaig donar-li una oportunitat amb "El paraíso en la otra esquina", i normaleta.
Davant de la quantitat de panegírics tan elogiosos que estic escoltant i llegint aquests dies, trobe a faltar una miqueta de crítica. Però, és un premi Nobel en espanyol i això ho colga tot. I no hauria de ser això.
Em costa molt ésser objectiva amb l'escriptor Vargas Llosa, pesa massa el seu personatge.
ResponEliminaEm passa el mateix que a vosaltres. Tot i que reconec que és un gran escriptor, em costa d'oblidar la seva vessant política ultra conservadora. Tinc la mateixa sensació que quan li van atorgar el Nobel a Cela: no es pot negar la contribució de tots dos escriptors a la literatura, però personalment, són dues figures públiques que no em resulten gens agradables.
ResponEliminaSé que és una qüestió absolutament subjectiva i extra-literària, però llegir els articles d'opinió de Vargas Llosa em posa els pèls de punta i fa que (com en el cas de Cela) em resulti difícil d'endinsar-me en les seves obres.
Igual que vosaltres estic.
ResponEliminaSuposo que hem de ser conscients, per exemple, que els elogis del País venen d'un grup mediàtic que són la seva editorial...
Una cosa no treu a l'altre i el tio és bò, però al mateix temps si has anat llegint artícles seus (sobretot quan es posa en política i economia...) ja es converteix en una mica incòmode...
No correré pas a rellegir-lo (ni he saltat d'alegria quan li han donat el premi...) , tot i que la "La fiesta del chivo" em va agradar molt...
Tenia curiositat per saber per què ningú dels orfes no havia fet una entrada dedicada al premiadíssim Vargas Llosa. En els vostres comentaris està la resposta: les idees i el personatge amaguen l'escriptor que va ser. Diuen que els anys (és a dir la vellesa) aporten a l'ésser humà serenitat i li fan posar els peus en terra i deixar de banda ideals, combats i utopies, però el canvi d'aquest personatge ha estat tan gran des dels seus primers llibres que a mi em lleva les ganes de seguir llegint-lo. Per això admire tantes escriptores i escriptors que fins al final de la seua vida no abandonen els seus ideals i les ganes de combatre.
ResponEliminaEl programa de lectura que fan a Ràdio Televisió de Vilafranca, el presenta i dirigeix en Jordi Llavina.
ResponEliminaEntrevista a en Jordi Puntí i les seves maletes perdudes.
Ah, i fa una recomanació que m'estic llegint i espero poder-vos posar el post ben aviat "La Tieta Mame"!!
http://www.rtvvilafranca.net/programes/penedes-tv/lultima-troballa.html
Jordi Llavina, es un home senzill, planer, clar, sense fums....vaja molt bé!!
ResponEliminaEl programa es una mica curt, però millor que res.
Miu, saps si el fan cada setmana?. Ah! i ja ens diràs quelcom de "La tieta Mame"
Moltes gràcies, Miu.
A mi el Jordi Llavina m'agrada més quan parla que quan escriu, em refereixo als seus llibres i no als seus escrits a la Vanguardia, el parell que n'he llegit se m'han fet una mica ferragosos, l'últim ni l'he tastat.
ResponEliminadoncs, no ho sé, ho aniré mirant! sé que en tenen diversos de gravats i demà en fan la presentació a la llibreria Bertrand.
La tieta Mame, de moment és divertidíssíma, vaig per la meitat i cada vegada les fa més grosses!
apa...
Hola!!
ResponEliminaDemà dijous a les 22 hores:
"Roberto Bolaño es uno de los escritores más importantes de los últimos tiempos. Pero su vida y realidad no fueron las de un escritor de éxito. "Imprescindibles" descifra este jueves las claves para conocer a este escritor de culto, a través de entrevistas con las gentes más cercanas a su entorno. El documental se centra sobre todo en sus últimos años que Bolaño pasó en España, donde llevó una vida de austeridad cercana a la pobreza. "Roberto Bolaño: el último maldito" este jueves en "Imprescindibles", a las 22.00 horas en La 2 de TVE."
Hoola! Què bé!
ResponEliminaAquests dies estic llegint Les quatre germanes de Jetta Carleton, ha estat comentada en aquest blog?
ResponEliminaDe moment m´agrada molt, han passat les vacances tot junts a la granja dels pares, els records fan acte de presència.
Imma C.
Imma,
ResponEliminasí que hi ha un post de Les quatre germanes.
http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/search?q=quatre+germanes
A mi em va agradar molt, i és d'aquelles llibres que una vegada acabades et va donant voltes pel cap durant un bon temps-
veig que l'enllaç no s'obre, ves a búsqueda (a dalt a la dreta, i posa-hi quatre germanes, et sortirà el post)
ResponEliminaPerfecte:
ResponEliminaBolaño i l'Hora
quina "fiestuqui"
(gràcies, Isabel)
Òsti!!
ResponEliminaUs deixo que quasi són les 10!!!
Imprescindibles: Bolaño
ResponElimina(gràcies, Isabel per l'avís)
Com poden fer uns documentals tan ben fets, tan macus, tan tan?
Aqui teniu el link per veure el programa
http://www.rtve.es/alacarta/#908584
Sí que va estar bé, sí. Jo fins i tot me'l vaig gravar. Ah!, i també t'ho agraeixo, Isabel; si no és pel teu avís, se m'hauria escapat.
ResponEliminaI molt que em va agradar a mi també (fins i tot em quedava penjat de les paraules del MVL!).
ResponEliminaBon dia
ResponEliminaquè me'n dieu de LHDL d'ahir!! A mi em va agradar molt, tant la repetició de la part d'en Solà, com l'altra part, convidat, col.laboradors, presentador (no cal ni dir-ho).
A mi el trosset de la Maria Campillo cada dia m'agrada més, transment autèntica passió per la lectura. Heu llegit "La consciència de Zeno"? la recomaneu?
Toni F. ens has d'avisar, la veritat és que ahir no vaig fer massa cas dels noms, i avui al entrar al bloc del Sr. Boix, he vist que eres un dels 3 recomanadors!
Bona castanyada lectora a totes i tots, i esperant/desitjant que arribi el dia dels difunts!!
Hola Anna, bon dia.
ResponEliminaA mi també em va agradar LHDL d'ahir, especialment la reposició de l'entrevista a Joan Solà i la secció de la Maria Campillo.
"La consciència de Zeno" la vaig llegir fa molts anys i, la veritat és que no en recordo gran cosa; serà qüestió de rellegir-la, perquè suposo que ara en treuré més suc que aleshores.
Per cert, veure el Toni fent les seves recomanacions em va fer molta gràcia (almenys, a un de vosaltres ja li conec la cara.)
Molt bé, Toni! Dels tres que vau sortir, tu em vas semblar el que parlava amb més naturalitat.
Jo no m'hi atreveixo perquè em fa una mica de vergonya això d'ensenyar "el careto" per la tele.
Vitol al patró sanToni!!!
ResponEliminaAnit et vaig veure (el meu ordinador no em va deixar veure-ho abans) i de seguida vaig dir: és el nostre Toni! Enhorabona, company!
Com quasi sempre, el programa una meravella:
- el Solà ja ens va fer goig quan el sentirem al juny de l'any passat,
- la Campillo em faria tindre ganes de llegir fins la guia de teléfons,
- l'Antich ens ha portat un altre per a la llista de música-literatura,
- estic tot el matí amb el Morente, que ja m'agradaba molt (el seu disc Omega és molt gran-gros) (també la resta),
- etc.
I encara que siga gravat, LHDL segueix amb el seu puntet de fer-nos amar els llibres.
NOVA SECCIÓ AL BLOC!!!!!!!!!
ResponEliminaPer tal d'endreçar un poquet aquests milers i milers d'entrades, de propostes, de jocs, de vinga el llibre-vinga el llibre-que no sabeu més que llegir i llegir (un sindiós, això no cal dir-ho), els orfes disposem, des del dia d'avui, d'una nova secció que de ben segur ens ha de dur a cims més alts encara, si això pot ser:
PRESTATGES TEMÀTICS
De moment hi hem penjat aquests. Tingueu l'amabilitat de fer-nos memòria d'aquells que hi falten i proposta dels que estimeu adients.
Amunt els teclats, blocaires!
He gaudit l'entrevista a Joan solà mes que el primer cop. Em quedo amb la següent expressió:
ResponElimina" Hi ha gent que no vol desmitificar les coses, això a mi m'empipa molt. La millor manera d'esser una persona es desmitificar les coses, quan ets capaç de fer-ho, sinó sigues sincer." Joan Solà.
Toni, enhorabona per la teva participació a L'Hora del Lector. Has estat natural i persuasiu.
ResponEliminaM'ha fet molta il·lusió veure't per televisió.
Proposo d'incloure a la nova secció PRESTATGES TEMÀTICS un post del 26 d'agost dedicat als millors contes. Us sembla bé?
ResponEliminaFet, Sícoris...
ResponEliminaOrfes:
ResponEliminaPenso que aquest bloc li manca una llista amb els noms dels autors que anem penjant "posts". Així no perdríem les ressenyes dels llibres i podriem consultar-les fàcilment.
Al marcar el nom de l'autor, s'haurien d'obrir els diversos "posts" que hem anant afegint.
Hi ha un bloc de literatura que ho te fet:
"Espai de llibres".
És molta feina? És possible tècnicament? Que us sembla?
A mi em sembla bé perquè facilitaria molt la recerca de posts antics que, de vegades, costen una mica de trobar. Ara, és clar: només falta que sigui factible tècnicament i que no suposi gaires maldecaps per la persona que ho hagi de fer (que jo, d'aquestes coses no en tinc gaire idea; ja em costa "sang, suor i llàgrimes" cada cop que penjo un post...Sort que ho faig molt a gust.)
ResponEliminal'oficina d'atenció a l'orfe pren nota
ResponEliminaen uns dies farem alguna proposta
AVÍS A TOTS ELS ORFES I A TOTES LES ORFES:
ResponEliminaAtès que com a co-guanyadora del I Concurs dels orfes, vaig agafar el testimoni de la 2a edició.
Considerant que la primera edició fou per celebrar el post número 100.
Atès que estem a punt d'arribar a les 250 entrades/posts!! (és impressionant!) i per tant sembla un bon moment per la segona.
Per tot l'exposat,
HE RESOLT (si us sembla bé, clar!)
Encetar el II Premi del Orfes el dia que arribem al post 250, dia en el que es publicaran les bases (il cavaliere rosso, confio en què em deixis inspirar-me en les teves), i es donarà la primera pista!
http://www.youtube.com/watch?v=hJaLrcxE2SY
(no és una pista, és només la cançó que estic escolant mentre escric aquest comentari, l'he sentit per la ràdio i m'ha agradat)
aix, me n'oblidava, bona idea la del buscador d'autors, Isabel!
ResponEliminaUna proposta per al “Cadàver exquisit III”:
ResponElimina* Fer un “cadàver” utilitzant paràgrafs de llibres ja escrits (Seria una mena de “llibre de llibres”).
El procediment podria ser:
- El primer participant rep un paràgraf d’un llibre (tot i informant-lo de quin llibre s’ha tret).
- Seguidament, aquest tria del llibre que vulgui aquell o aquells paràgrafs que pensi que podrien servir per poder continuar amb el text rebut; i ho envia, amb el títol del llibre que ha elegit per a extraure la seua proposta, al nostre correu.
- Aquest segon text (amb la informació del títol del llibre corresponent) seria el que rebria el tercer participant per tal de continuar-lo.
- I, així, successivament fins a completar una primera volta.
(Sóc conscient de que és difícil, però és un repte que pot ser gratificant.)
Ja direu què us sembla, o si n’hi ha d’altres propostes cadavèriques.
A mi em sembla una bona proposta!
ResponEliminajo també m'apunto....
ResponEliminaI jo també.
ResponEliminaDoncs farem una nova entrada per al nostre "Cadàver exquisit III", i, si no hi ha més propostes, salparem cap a Ítaca en una nova nau...
ResponEliminaBon dia familia.
ResponEliminaJo també m'apunto,la proposta em sembla força bona.
Avui il cavaliere m'ha recordat que tinc per aquí uns amics. Gràcies.
Aquests dies vaig atrafegada. Espero tornar aviat a la normalitat.
Devem estar tots molt atrafegats perquè tenim el bloc una mica aturat... Isabel, a veure si tornes aviat a la normalitat!
ResponEliminaElPac: Esperem les bases del nou cadàver exquisit. La idea que has tingut em sembla "chapeu"; ja tinc ganes de salpar cap a Ítaca!
Anna: Gràcies per convocar el II Premi dels Orfes i de fer-lo coincidir amb el post 250.
Jo ja tinc escollit un llibre que també vull sortejar. M'esperaré, però, a que hagi passat el teu concurs.
Salutacions a tots els orfes i òrfenes!
Bon dia...
ResponEliminaIsabel!!! és que et trobem molt a faltar!!
Sícoris, l'important és que no pari, el ritme va fluctuant com tots nosaltres, depenent de la feina, lectures....
apa, que passeu un bon dijous!!
Com veieu, hem fet una mica de neteja en la columna de la dreta. Estem intentant fer alguna cosa amb allò dels autors, però ens està resultant una mica difícil...
ResponEliminaPerò seguim en això.
De moment, el cercador de la barra de dalt a l'esquerra ens pot ajudar bastant.
No ens rendim.
Així queda molt millor.
ResponEliminaGràcies per la feinada que deu suposar posar en ordre tot això i, efectivament: no ens rendim!
Hem afegit un Prestatge temàtic: Els contes que hem anant escrivint al bloc.
ResponEliminaVull llegir "Paraules emmetzinades" de la Maite Carranza, però com que estic travessant una temporada depressiva, em fa por. Algú l'ha llegida, aquesta novel·la?
ResponEliminaDe moment estic amb la que em quedava per llegir de la sèrie Berlin Noir del Philip Kerr, que m'agafa un poc més lluny.
Com que aquest calaix desastre està omplint-se massa i costa una miqueta anar cercant els últims comentaris, potser podríem tancar aquest i obrir-ne un altre?
ResponEliminaO quan arribem als 160 comentaris d'aquesta entrada?
ResponElimina..i 160. Fet.
ResponElimina