divendres, 12 de març de 2010

dues biografies genials

Miguel Ángel. Una vida inquieta. Antonio Forcellino. Trad. Pepa Linares. Alianza Editorial

Leonardo. El vuelo de la mente. Charles Nicholl. Trad. Carmen Criado i Borja García Bercero. Taurus Ediciones / Círculo de Lectores



Dos llibres del Renaixement més pur. Dues personalitats irrepetibles. Dos artistes (són pintor, escultor, músic, investigador, poeta...) enormes. Els dos amb problemes per la seua orientació sexual. Intrigues papals. Els Mèdici, els Sforza, els Borja... Però amb personalitats ben diferents.

Antonio Forcellino, que ha intervingut en la restauració d'algunas de les obres fonamentals de Miquel Àngel, com ara la Capella Sixtina i el Moisés, escriu la biografía d'aquest artista, magníficament documentada i amb una narrativa esplèndida. Ací ix guanyant el geni i perdent l'home (avar, mentider, fràgil, colèric...). Aporta noves dades sobre el personatge: Quan va morir, es va trobar una immensa quantitat de diners estalviats (va estar l'artista millor pagat de tots els temps), quan ell en totes les cartes i en la biografia que va manar a escriure deia que no en tenia i vivia míserament; com el seu hereu va canviar el gènere de l'objecte del seu amor per a amagar la seua homosexualitat, etc. Pel contrari, la seua passió per l'art i la creació i la seua vehemència per la bellesa són augmentades.

Charles Nicholl s'endinsa en un retrat íntim i convincent del sorprenent home que fins ara només era el «geni del Renaixement» i l'«home universal». Per a fer-nos una idea de la intenció de l'autor de dibuixar la intimitat de la persona, farem referència a l'anècdota que cita al començament del llibre: Leonardo està treballant en un dels seus manuscrits i de sobte escriu "etcètera" "perche la minesstra si freda". Leonardo deixa els teoremes i les seues cabòries perquè la sopa es refreda! Un treball també molt documentat i narrat amb gran agilitat i amenitat.

elPac

4 comentaris:

  1. Bon dia elPac,

    acabo de tornar de Florència, i encara estic impregnada de tanta bellesa, creativitat... el Renaixement fou màgic, arquitectura, pintura, escultura...

    ben segur que són 2 biografies extraordinàries...

    ResponElimina
  2. Quina enveja! Firenze i la Toscana en primavera. Encara que són magnífiques sempre.

    ResponElimina
  3. Florencia es meravellosa, magnífiques les obres de Brunelleschi. He anat a l'estiu i l'ambient és diferent al d'ara, però supòs que l' has trobat ben animada.
    Dues biografíes per la llista de llibres pendents de llegir, i desprès, si pot èsser, escapadeta a Itàlia.

    ResponElimina
  4. Firenze és fantàstica sempre, tot i que de primavera de moment no massa! hi feia un fred de mil dimonis!

    així que tingui un bocí de temps us faré una proposta per si us hi podeu escapar abans del juliol!!

    ResponElimina