Miu ha dit:Recentment he llegit “La paraula més bella” (Plaza & Janés, 2009), “La palabra más hermosa” en la versió en castellà (Lumen 2009, amb la mateixa portada). Una altra lectura colpidora, comença essent una apassionant història d’amor, per acabar convertint-se en una mirada interioritzada del setge de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia, sempre des del punt de vista d’una jove italiana.
Bona per recordar que els horrors d’una guerra, podrien afectar-nos qualsevol dia. (alguns encara podrien dir, tornar a afectar-nos). D’altra banda també suposa una dutxa d’aigua freda pels que vivim a la resta de països del mateix continent, que durant aquesta tragèdia, la nostra vida va continuar amb la més absoluta normalitat.Molt emotiva, des del principi fins al final!
Miu, és cert, tant a prop i sabem ben poc de la guerra de Bósnia.
ResponEliminaHe llegit que el marit de Margaret Mazzantini,Sergio Castellito, actor i director, vol portar la novel.la al cinema i pensa amb la "Penelope Cruz" per fer de Gemma.
ui, no tinc res contra la Pe, però jo m'hauria imaginat una noia més poca cosa, amb menys personalitat, però clar, no seria tant taquillera, en fi....
ResponEliminaSí és colpidora, molt...
ResponEliminaperò m'ha agradat força com escriu aquesta dona: parlar de l'horror de les guerres, de les neteges ètniques, dels herois que aconsegueixen sobreviure i dels que no...
Crec que haurien de llegir llibres com aquest tots els que venen armes i signen acords a les Azores...
Encara se m'encongeix el cor cada vegada que la recordo!
ResponElimina