Stefan Zweig

(28 de novembre de 1881, Viena, Àustria / 22 de febrer de1942, Petròpolis, Brasil)
Va escriure novel·les, narracions més curtes i diverses biografies; també va fer traduccions, assajos, treballs periodístics, teatre, poesia i llibrets d'òpera.
Quant a aquesta darrera faceta, en el molt recomanable "El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música" d'Alex Ross, hi ha alguna anècdota curiosa:

• A una òpera de R. Strauss (l'autor viu predilecte de la cultura nazi), Die Schweigsame Frau (La dona silenciosa), eixien tres noms jueus, entre ells el de Zweig. Per aquesta raó, Hitler no va voler assistir a l'estrena.
• En aquesta ocasió, Strauss va defensar Zweig; però, davant la cada vegada més gran submissió del compositor als nazis, Zweig s'hi fa enfrontar.

Profundament antibel·licista i molt compromès (ell era jueu), Zweig aviat es va enfrontar amb vehemència a les doctrines nacionalsocialistes (també al feixisme italià i a l'stanlinisme rus). La seua autobiografia "El mundo de ayer" és un relat de tot això i de les convulsions de l'Europa de la primera meitat del s. XX.
El 22 de febrer de 1942, es va suiccidar junt a la seua esposa, i va escriure: "Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual ha significat el gaudi més pur, i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra".
Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que uneix una acurada construcció psicològica dels personatges amb una brillant tècnica narrativa.

De les seues obres, només he llegit: Los ojos del hermano eterno, Novel·la d'escacs, Amok, Caleidoscopio, Momentos estelares de la Humanidad, La impaciencia del corazón, Mendel el de los libros, El mundo de ayer. Memorias de un europeo, Veinticuatro horas en la vida de una mujer, Leporella i Carta de una desconocida. Però per a mi, cada vegada que comence a llegir un llibre del Zweig és com entrar en un nou món, és addictiu.
Ara tinc pendent de llegir una novel·la el títol de la qual m'ha captivat: "La embriaguez de la metamorfosis". I em falten, com a mínim, Secret Candent, Castellio contra Calvino, Correspondencia (Hesse-Zweig), El amor de Erika Ewald, El candelabro enterrado, El legado de Europa,  Fouché, ¿Fue él?, La curación del espíritu, La lucha contra el demonio, La mujer y el paisaje,  Los milagros de la vida,  Montaigne, Nit fantàstica, Tres maestros, Viaje al pasado.


Però Momentos estelares de la Humanidad trobe que és imprescindible per a la supervivència d'un enamorat de la bona literatura. Una obra mestra.