dilluns, 22 de març de 2010

CALAIX DE SASTRE II

L'anterior calaix està ple a vessar. N'obrim un altre per a continuar parlant...

160 comentaris:

  1. Doncs iniciem el segon calaix:
    Què vos sembla començar una cistella de nadal amb el llibre que ens ve de gust moltíssim regalar, sense pensar en qui o per què?
    (és a dir, sense pensar en una persona concreta, sinó en el llibre en si mateix, en aqueix llibre que ens faria feliços regalar perquè sí, en el llibre més millor del món mundial, aqueix llibre que considerem la joia de la corona?
    Bona nit, prínceps de Maine, com diria John Irving!

    ResponElimina
  2. Molt, bé!, encara que ho poses ben difícil: un sol llibre! Ens faràs cavil·lar força, icr.

    ResponElimina
  3. jo també ho trobo molt difícil!!

    ResponElimina
  4. És complicat perquè n'hi ha molts, però... posats a escollir-ne un, potser em decantaria per l'edició commemorativa, bilíngüe i il.lustrada del 150 aniversari de la 1ª edició de "Les Feurs du Mal":

    Charles BAUDELAIRE, "LAS FLORES del MAL". Il.lustracions de Lois Joos. Traducció: Carmen Morales i Claude Dubois. Nórdica libros.

    Crec que no estaria gens malament com a regal!

    23 de novembre de 2010 13:52

    ResponElimina
  5. Perdó. Quan he escrit el nom de l'il.lustrador, m'he menjat una lletra: es tracta de LOUIS JOOS, un dibuixant belga.
    Aquí us deixo el vídeo que es va fer quan va sortir el llibre:

    http://www.escritores.org/index.php/herramientas-de-promocion/videos-lecturas-presentaciones/1427-baudelaire-charles-las-flores-del-mal-ilustrado-por-louis-joos

    23 de novembre de 2010 14:03

    ResponElimina
  6. Per al Toni i d'altres bolañistes:

    http://www.elpais.com/articulo/cultura/germen/inedito/2666/elpepicul/20101124elpepicul_2/Tes

    ResponElimina
  7. Feia dues setmanes que no entrava al bloc de"l'hora del lector", i sorpresa!!, tornen a regalar llibres.

    Toni, qui va guanyar el lot de llibres que regalaven per enviar un "video"?.

    ResponElimina
  8. Des que vaig llegir, farà ara uns dos anys "La vista desde Castle Rock", de l'Alice Munro, vaig descobrir una autora a tenir en compte, i molt! Ara, arran de que la Isabel em fes entrar al bloc de LHDL, m'acabe d'assabentar que ha publicat un nou llibre de relats traduïts al català: Massa felicitat.
    Ah, per si algú vol provar: A. M. té el cabell molt blanc, no?

    ResponElimina
  9. Isabel
    ni idea però jo no!!!

    No havia vist aquesta segona part del Calaix fins avui!!

    ResponElimina
  10. Hola orfes !!!! Prepareu-vos que aquí arriva la gran petarda. Petarda per no dir res des de fa tant de temps, i a sobre comentant que us faria comentari de tal i tal altre llibre....en fi...sóc una petarda total.
    Només dir que al final m'he jubilat. Tot ha estat bastant sobtat i ara falta digerir-ho. Per celebrar-ho m'he comprat Trilogia de Deptford, de Robertson Davies. Llibre que fa tamps que tinc en el punt de mira.
    En aquesta temporadeta he llegit: alguna història d'Stephen King Tot és Definitiu. Catorze contes obscurs. No m'el vull llegir tot de cop perque és terrorífic !!! Em va costar tres euros i crec que és una molt bona trovalla.
    De Sergi Pàmies La bicicleta estàtica. Mooolt recomanable.
    Gràcies a tots per recomanar-me Bartleby l'escrivent.
    D'un altre autor, imprescindible, com Joseph Roth, he llegit La llegenda del sant bevedor Una meravella. Un llibre rodó. No us el perdeu. Es llegeig en un matí o una tarda.
    Hem van animar a llegir una tonteria, titulada Maldito Karma. Què voleu que us digui...és totalment prescindible.
    De literatura catalana d'autors digemne “clàssics” he llegit Marines i Boscatges, de Joaquim Ruyra. I de tant en tant agafo Homenots de Josep Pla. Primer per saber què en deia de J. Ruyra. I es clar, comentant un autor et porta a un altre...i així vaig fent, com a parèntesi entre un llibre i un altre. També he llegit a Jaume Vicens i Vives: Notícia de Catalunya..Nosaltres els catalans És un punt de vista de la història de Catalunya molt pròpia del autor: retrata perfectament la burgesia catalana, que sembla, en alguns aspectes, la d'ara.. En aquest llibre en concret, si no tens nocions d'història de Catalunya et perds algunes coses. Així que, per a mi, està molt bé perquè m'anima a llegir més història que no vaig poder estudiar en els meus temps d'escola. També m' impulsa a llegir i buscar dades sobre fets, o personatges de la nostra història. El llibre està mol ben editat. Per commemorar el centenari del naixement de l'autor, s'ha reeditat tota la seva obra en aqust format.
    Després he llegit un llibre sobre el racisme: Negre de merda.El racisme explicat als blancs de Mathew Tree.Hi han moltes dades. Pot ser hi falta una mica més d'història explicada, narrada.Però està molt bé com a toc d'alerta sobre aquest tema. Un altre llibre que tracta un tema actual, novelat, és el d' un autor exiliat a França, que utilitza un nom de dona per els seus llibres.Realment és un algerià que es diu Mohamed Moulessehoul, però es dóna a conèier per Yasmina Khadra. El llibre que he llegit es titula El atentado.Explica els sentiments d'un home després del atemptat comès per una kamikaze, que precisament és la seva dona. Està molt ben escrit.
    Ara he començat ha llegir El maestro y Margarita. D'un autor rus totalment desconegut per mi: Mijaíl Bulgákov.
    Res més, orfes. Fian a una altre !

    ResponElimina
  11. Caram, Eulàlia! Ens visites poc, però quan ho fas ets d'allò més exhautiva. Moltes gràcies per tanta informació i, sobre tot, gaudeix de la jubilació; ara tindràs molt més temps per dedicar-lo a la lectura.
    A veure si et passes més sovint per aquí!

    ResponElimina
  12. Eulàlia, això sí que és un comentari amb imformació.
    Tindràs ara temps per a participar en el nostre cadàver III?
    I sí, és una manera de celebrar-ho ben bona: comprar-se a muntó de llibres i llegir-los!
    Com diuen al meu poble: Aquesta jubilació, que siga per a bé!

    ResponElimina
  13. Això del cadàver, és incorporar un text d'un llibre, al text anterior, i així es fa un relat "cadaveritzat" ?
    La jubilació em prova molt bé. Gràcies. Estic contenta de retorbar-vos.

    ResponElimina
  14. Sí, Eulàlia: això del cadàver exquisit és tal com tu dius. El que passa és que com que ja anem pel tercer, hem anat introduint algunes variants per tal de no repetir-nos.
    El que ara tenim en marxa l'estem fent de la següent manera: el participant rep el fragment d'un llibre, triat per l'anterior, del qual te'n dóna el títol i l'autor. A partir d'aquí, es tracta de buscar el paràgraf (o paràgrafs) d'un altre llibre que guardi una certa coherència argumental o d'estil amb el text rebut, i un cop es té fet, s'envia el fragment al correu electrònic dels orfes, tot indicant l'autor i l'obra triats. Després, l'amic elPac, que és l'artífex de la idea i qui s'encarrega de gestionar-ho tot, ho farà arribar al següent participant. I així, successivament.
    Un cop acabat tot el procés, podrem llegir un text fet a partir de diferents procedències, però amb una unitat estilística o argumental (almenys, aquesta és la nostra pretensió; ja veurem què ens sortirà, perquè fàcil no ho és...)

    Si tens algun altre dubte, pots anar a l'apartat de PRESTATGES TEMÀTICS (a la part dreta del bloc), i allà, clicant a l'epígraf FOSSA COMUNA (ELS MORTS DELS ORFES), te'n vas a CADÀVER EXQUISIT III.
    Si t'animes a participar, fes-nos-ho saber i t'inclourem a la llista. Ja veuràs com ho trobaràs divertit!

    ResponElimina
  15. Hola Eulàlia!!

    Segur que una lectora com tu sabrà compensar l'execedent de temps que et donarà la jubilació!! i de moment els orfes ja ens n'estem beneficiant!! i no ens deixis tants dies que et trobem a faltar!!

    ResponElimina
  16. Ah ! Doncs sí que vull participar.
    Ja em podeu fer arribar el text que em toqui.
    I jo ja enviaré al correu dels orfes el meu.

    ResponElimina
  17. Gràcies arquitectes del bloc! quina entrada més nadalenca i lecturenca!!

    ResponElimina
  18. Molt graciosa la felicitació lectora per a l'any vinent!

    ResponElimina
  19. els orfes estem molt contents i volen agrair les més de 16.000 visites rebudes fins ara...

    ResponElimina
  20. Una Felicitació d'Any Nou, molt tendra i simpàtica.
    Gràcies, dissenyadors del Blog!!!, i moltes Felicitats!!.

    ResponElimina
  21. També ens citen o ens tenen com a bloc a seguir (entre d'altres):

    http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/els-orfes-del-senyor-boix-comencar-amb-la-fred-la-millor-opccio-es-la-tercera-verge

    http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/els-orfes-del-senyor-boix-un-brevissim-de-la-matute

    http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/els-orfes-del-senyor-boix-maletes-perdudes-jordi-punti

    http://www.webmii.es/Result.aspx/Els/Orfes

    http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=658

    http://www.enriquevilamatas.com/obra/l_perderteorias.html

    http://www.domotica.us/Pere_Calders

    http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders/lautor-2-0

    http://twitter.com/serretllibres

    http://www.worldsingleszone.com/blog/villaro/

    http://lletra.uoc.edu/ca/autor/amadeu-cuito/lautor-2-0

    http://www.kvitters.com/search/Pere%20Calders

    http://porcions.blogspot.com/

    http://elblogdetitus.blogspot.com/2010/11/feeling-good.html

    http://lagarrofa.blogspot.com/2010/01/la-cavalcata-porta-encara-cua.html

    ResponElimina
  22. què, egosurfejant????

    per cert, aprofitant l'avinentesa algú té cap referència de l"Egosurfing" de la Llúcia Ramis?

    ResponElimina
  23. Entro entre 2 i 5 vegades cada dia al blog dels Orfes...

    Adicció total!!


    Miu
    La Llucia Ramis escrivia (suposo que encara escriu) uns artícles molt divertits al Mundo...

    ResponElimina
  24. Toni F., jo també en sóc una adicta...

    la Llúcia Ramis, és que em cau bé, però després de la promoció inicial del llibre, no no he sentit a ningú parlar del seu llibre... i comprar a cegues... m'estic moderant, només ho faig quan tinc un rampell o un amor a primera vista...

    apa que és molt tard...

    ResponElimina
  25. Jo també em declare addicte, ho confese: sóc culpable.

    ResponElimina
  26. Miu
    de la Llucia deien que era molt bò el seu rpimer llibre: "Coses que te passen quan tens 30 anys" (o una cosa així...)
    No sé...

    És simpàtica, sortia un dia al "Bestiari" del 33...)

    Ahir també vaig anar a dormir molt tard i avui m'he adormit i llevat tard... un drama!!!

    ResponElimina
  27. A un you tube de LHDL, Siri Hustvedt fa aquest plantejament i aquesta proposta:

    Me'n recordo, de Joe Brainard. Proposta de l'escriptora nord-americana Siri Hustvedt

    "“Me’n recordo” era un llibre de Joe Brainard, que era un artista visual i també un escriptor, però més conegut com a artista. Va escriure un llibre on cada frase començava per “Me’n recordo”, i va recuperar una ingent quantitat de records seus. Vaig utilitzar aquesta tècnica amb els pacients psiquiàtrics de l’hospital on jo feia classes, i tots vam escriure els nostres “Me’n recordo”.
    El que és fascinant, i recomano a tothom que ho faci, és que comences a generar records de coses en què feia anys que no pensaves. Sembla que hi hagi una memòria motoritzada per la mà, que guardem tancada dins nostre, i que es pot anar extraient a través de l’escriptura.
    Crec que la memòria i la imaginació són dues cares de la mateixa moneda. Aquestes capacitats tan humanes de recordar-nos en el passat i d’imaginar-nos en el futur estan relacionades, perquè la manera en què construïm aquests records conscients (el que els científics anomenen records episòdics) no és extraient una “realitat objectiva” de quan allò va passar, sinó que sempre és una reconstrucció, cada vegada que fem l’operació, del record. I fem el mateix cada vegada que ens imaginem com estarem la setmana que ve, o com serem quan serem vellets (jo mateixa tinc algunes fantasies al respecte): estem activant els mateixos mecanismes dins del cervell."

    Estaria bé d'acceptar aquesta proposta i escriure "me'n recordo"s.

    ResponElimina
  28. a ón m'havia d'apuntar?
    i per a què?

    ResponElimina
  29. Sra. d'Al S. Eimer

    elPac dixit:
    "Estaria bé d'acceptar aquesta proposta i escriure "me'n recordo"s."

    a on?
    aquí

    ResponElimina
  30. En aquest blog sempre et fan treballar molt!!!!

    ))))

    ResponElimina
  31. Els proletaris sempre plorant! Els que serviu només que per treballar què voleu?
    I no penseu que us pagarem les hores extres, que mireu com estan les coses!

    ResponElimina
  32. Impressionant article de Juan Goytisolo al Babelia d'avui: "Literatura y poder".

    http://www.elpais.com/articulo/portada/Josef_Stalin/Santo_Oficio/_Inquisicion/Literatura/poder/elpepuculbab/20101218elpbabpor_15/Tes

    ResponElimina
  33. Bon dia,

    cada dilluns al matí rebo la recomanació que fa "L'espolsada", i la veritat és que és una bona manera de començar la setmana.

    Crec que la recomanació d'avui té mooooolt bona pinta... `llàstima que Les Franqueses em caigui una mica lluny perquè si no hi anava avui mateix a buscar-la.

    http://lespolsadallibres.blogspot.com/

    és un bon bloc ple de bones recomanacions, i penso que la llibreria i la llibretera que hi ha al darrera deuen ser fantàstiques...

    ResponElimina
  34. és cert: la pinta és molt boooooona...

    ResponElimina
  35. Com diuen al facebook, "a mi també m'agrada".

    ResponElimina
  36. BONES FESTES DE NADAL!!!

    BON CAP D´ANY 2011!!!

    Esperem trobar-nos tot junts comentant lectures i més en aquest blog, Els orfes del sr Boix, o en qualsevol altre espai virtual o presencial.

    Imma C.

    ResponElimina
  37. Gràcies, Imma C. Tots els orfes et desitgem molta felicitat, i et recordem que aquest espai és ta casa.

    ResponElimina
  38. Hola! Que hi ha algú?

    ResponElimina
  39. Orfes, al correu teniu l'article de l'Eco (i al correu dels orfes també)

    ResponElimina
  40. Molt bo. Llàstima que al final es desvetlla la notícia:
    "...Vargas Llosa, el eterno aspirante al Nobel, ha hecho trampas, perderá de modo automático el singular premio... Hasta la fecha de hoy (28 de diciembre, día de los Inocentes, cabe recordar...) no se había producido un caso así. Ni parece que se producirá..."

    ResponElimina
  41. Amigues i amics, ja hem sobrepassat les 300 entrades!

    ResponElimina
  42. Per als que teniu nenes i nens, una passada.

    http://www.unamadecontes.cat/inici/home

    Ja coneixereu aquest web, però com que m'agrada tant...

    ResponElimina
  43. Sí elPac, una bona web, i una gran tasca, tant la web com els contes que emeten pel K3!!

    ResponElimina
  44. elPac. No sé si teniu la meva adreça de correu electrònic. Fa un temps la vaig canviar i suposo que no teniu la nova. Ho dic per lo del cadàver.Suposo que el text que em toqui, l'envieu per correu electrònic..I.Em sembla que he estat badant perque no teniu la nova adreça...

    ResponElimina
  45. Que Ses Majestats siguen benevolents amb tots vosaltres i, com que us heu portat tan bé aquest 2010 que deixem al darrere, us porten bona cosa de regals.

    ResponElimina
  46. Hem llevat el pessebre, però seguim desitjant-vos a totes i a tots un 2011 ple de lectures compartides!

    ResponElimina
  47. I aprofitant l'avinentesa, hem fet uns canvis, per canviar, això no cal dir-ho.
    Recordeu que podeu demanar per les vostres boquetes.
    Qualsevol suggeriment serà benvingut.

    ResponElimina
  48. Una pel·lícula en dvd que he vist aquest dies, que està bastant bé és:
    TWO LOVERS.
    http://www.youtube.com/watch?v=9nc2kXSD8sg

    Molt fineta i molt maca...
    Hi ha un tros cap al final de la pel·lícula, uns 5 o 6 segons quan el noi s'espera que baixi la noia (la incertesa...), que és un dels millors trossos del cine recent que jo recordo...
    (No explico més...)

    Toni F.

    ResponElimina
  49. A mi també em va agradar aquesta pel·lícula, Toni (i el protagonista, raret, raret, com t'agraden a tu els personatges literaris).

    ResponElimina
  50. Ara, ho entenc!!

    Gràcies!

    Pel.li apuntada!

    ResponElimina
  51. Bueno...
    Veig que tinc bastanta mala reputació en aquest blog...
    (La Sicoris em va dir "tarantinesc"... com si m'agradés la sang: cosa que nego rotundament!! Perquè ni tant sols sóc fan de Tarantino... Però bé, accepto el comentari... Què hi farem, encara que no ho sembli soc dolç i sensible... Aquesta setmana em compro la biografia de John Cheever, finalment!!)

    De fet el que em va agradar més a part del fragment abans comentat, és l'anorac llarg amb caputxa que porta el noi...
    Que em sembla que me'n compraré un...

    Parlant de coses rares (que la veritat és que no les busco però em troben...) he llegit avui mentres esmorzava un llibret petit de 50 pàgines (incluïnt-hi l'epíleg que ha escrit el traductor...), que és un relat curt de Delmore Schwartz que es diu "En los sueños empiezan las responsabilidades" que ha editat Alpha Decay i val 7 eurillos...
    Si no tinc temps abans dilluns penjaré el comentari perquè és un relat super raro...

    Petons a totes i a tots!
    Toni F.

    ResponElimina
  52. Ja voldria jo, ja: "...la veritat és que no les busco però em troben..." (les coses rares). Visca la raresa!

    ResponElimina
  53. Toni: no et volia molestar amb el meu comentari sobre els teus gustos; només era una apreciació personal que ara veig que estava equivocada. De tota manera, i perquè vegis que no hi havia cap mala intenció, et diré que jo sí que sóc fan de Tarantino, sobre tot del dels inicis. Ja veus, doncs, que no hi havia cap intenció pejorativa en el meu comentari (ni moltíssim menys). És més, tinc la mateixa sensació que tu: a mi també em busquen i em troben totes les coses rares...

    Disfruta força del John Cheever!!
    Espero la teva ressenya sobre el relat de Delmore Schwartz.

    ResponElimina
  54. Toni F., no tens bastanta mala reputació, tens MOLT MALA REPUTACIÓ!!! I ENS AGRADA TAAAAAAANT!!

    No et rendeixis! - o!

    per cert, no sé si vas veure el meu comentari, però per si cas, em vaig llegir "En terra estranya", i em va agradar moltíssim!! gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  55. Isabel, et trobem a faltar per ta casa dels orfes!
    Ànim! Un any més, això no és res.

    ResponElimina
  56. Sicoris
    Ja sé que no ho deies amb mala intenció!
    Ho vaig posar perquè hi hagués una mica d'ambient aquí al blog, que feia dies que he estat bastant out...
    Sorry...
    (Una pel·lícula divertídissima i bastant "tarantiniana" amb parets esquitxades i diàlegs divertits, que potser t'agradaria és "Kick-Ass":
    http://www.youtube.com/watch?v=6vBCbkgURL4
    Espero que t'estigui anant bé l'any...
    Aquest llibret d'en Schwartz és raríssim... Ja ho explicaré... Si no torno a casa gaire tard avui... Intentaré penjar el comentari...

    Miu
    De la Lahiri, m'atreviria a dir que és un dels millors que vaig llegir l'any passat...
    Melancòlic, sensible...
    (Cosa que torna a demostrar que no sóc "tarantinesc"...)
    Em va agradar molt molt l'últim conte!! El més llarg...

    Petons a totes i tots!
    Toni F.


    PD: Una de les millors pel·lícules de l'any passat, jo crec que "Resacón en las Vegas"!!!!
    No us deixeu enganyar pel títol!!!!!
    Divertídissima!!! Us escanyareu de tant riure!!
    Un dels moments culminants de la pel·lícula:
    http://www.youtube.com/watch?v=4TbnXqhHJkk
    Mike Tyson cantant Phil Collins...
    (Quatre amics se'n van de despedida de solter a Las Vegas dos dies abans del casament i perden el nòvio... L'endemà a la seva habitació de l'hotel i trben un bebè...)
    Quan surten els títols de crèdit finals hi ha la clau de la pel·lícula...

    ResponElimina
  57. Aquest fons BLAU es agradable a la vista.
    Es una bona idea variar el disseny del bloc. Felicitats a l'arquitecte.

    ResponElimina
  58. Toni F., l'últim conte és el millor, i el final ...encaixa com un puzzle.

    ResponElimina
  59. Estic fatal. algú va comentar alguna cosa del llibre "Arthur i George" de Julian Barnes?

    ResponElimina
  60. miu, no sé si algú el va comentar, però jo l'he llegit en castellà, en l'edició del Círculo. Està bé, com tot el que escriu el Julian Barnes. A més té com a un dels protagonistes el mateix Arthur Conan Doyle. És un llibre intel·ligent i ben escrit sobre uns fets reals: la injusta i brutal condemna d'un pobre home -anglès de naixement però parsi d'origen- (això vol dir que ha inventat tota una novel·la però respectant els fets històrics).

    ResponElimina
  61. Gràcies elPac, el vaig agafar a la biblioteca, l'he començat i m'està agradant molt, va ser un impuls, tinc molts llibres per llegir però no me'n vaig poder estar... i recordava que algú n'havia dit alguna cosa, però no sé qui ni a on!

    ResponElimina
  62. Mireu el vostre correu, orfes...

    ResponElimina
  63. Bon dia i bon Sol* !!
    Us segueixo en silenci i m'agrada molt llegir-vos, i avui, que estic generosa com el Sol aquests dies de Gener, us vull dir que aquestes feste m'he regalat els llibres "El mundo bajo los párpados", de Jacobo Siruela, (Atalanta)a mí que m'agrada tant el món oníric... l'estic llegint, carregat de referències històriques, tantes coses i persones que han fet coses importants i han canviat la seva vida basant-se en un somni... ja us parlaré quan l'acabi, es un llibre molt documentat, dels que no hi ha gaires... i sembla que vol fer un segon llibre, i fins i tot una trilogía, amb Inka, la dona de Jacobo... ¿Teniu referències de llibres i històries oníriques? Sembla que el proper anirà guiat per Kant... diuen, si en sabeu, envieu.li a Atalanta...

    I l'altre llibre es "Todo lo que se llevó el diablo", del nostre amic-enemic Javier Pérez Andújar... he fet una ullada, un parell d'amistats m'han dit que es un bon llibre, i oblidant infantilismes l'he comprat, que diuen que "lo cortés no quita lo valiente" :)))
    Aquest any he decidit ser dolenta dolentíssima...
    Ja us diré.
    Molts petonets a totes tots!! I no us rendiu mai*

    ResponElimina
  64. Esperem les teves resenyes, Eva...

    ResponElimina
  65. Sí, Eva, a veure si ens fas una ressenya de la novel.la de Pérez Andújar, que ja fa temps que li'n tinc ganes (el problema és la muntanya de llibres que tinc pendents... Però això ja és una altra història...)
    I no diguis que és el nostre enemic, dona!, que a mi el Javier em cau molt bé i, a més, és molt bo escrivint.

    Històries oníriques?... Jo em segueixo quedant amb l'"Alícia al país de les meravelles" (què poc original que sóc!)

    ResponElimina
  66. Miu
    La Lahiri és molt bona. Per mi ha sigut un dels llibres (delicat i sensible) de l'any...
    I aquell conte és molt molt bò!

    -----

    Li robo a estones, a la meva companya el llibre "Juliet, Naked" l'últim de Nick Hornby i és molt divertit...
    La història d'una parella que la noia coneix per internet al músic (desaparegut durant molts anys) màxim heroi del seu company...

    L'últim de l'Andújar - a mi l'Andújar m'agrada- no l'he llegit (tot i que el tinc en llista i penso comprar-me'l... Sicoris, quan l'hagi llegit si vols te l'envio encara que em diguessis tarantinesc...) però recomano d'ell, molt molt "Los príncipes valientes": Un llibre perfecte!

    Toni F.

    ResponElimina
  67. Gràcies, Toni, però no caldrà que me l'enviis perquè intueixo que me'l regalaran en breu (això espero, almenys!). I prometo sobre la Biblia que mai més de la vida et tornaré a dir tarantinesc; paraula de Sícoris!!

    A mi també em va agradar moltíssim "Los príncipes valientes", una novel.la molt i molt recomanable.

    ResponElimina
  68. Per alToni i altres bolañistes:

    http://www.ddgi.cat/web/noticia.seam;jsessionid=280c8d518a1674905f3ec5b06637?noticiaId=1872&cid=126114

    ResponElimina
  69. Gràcies Pac!
    Però Bolaño encara no s'acaba:
    http://www.anagrama-ed.es/titulo/NH_482

    Tot i que potser valdria més que el deixessin descansar tranquil...

    T.

    ResponElimina
  70. i...
    tatxan tatxant...
    "Los perros románticos"
    poesia de Roberto Bolaño,
    en edició sense ànim de lucre en pdf
    aquí

    ResponElimina
  71. Donem la benvinguda a un nou Orfe, l'Eduard Felip, que ja va fent marxa al seu bloc
    http://elbalneariodebalbec.blogspot.com/
    i que vol acompanyar-nos...
    Benvingut, orfe!

    Si la questió técnica atura a algú, no patiu, l'equip conta amb arquitectes, inframàtics (sic), etc., que poden pujar les vostres aportacions i ajudar-vos per a anar fent-lo vosaltres.
    Aquí cap tothom, això no cal dir-ho.

    ResponElimina
  72. Benvingut Eduard!

    Acabo de tafanejar el teu bloc!!! quanta lectura! espero que ens en facis partíceps!!

    ResponElimina
  73. Benvingut, Eduard!
    Espero que t'animis ben aviat i ens facis partíceps de les teves lectures i opinions.
    T'esperem!

    ResponElimina
  74. Eduard,
    Som una colla d'orfes, de gustos ben diferents. Cadascú aporta el seu granet, i així podem mantenir el blog sempre viu,i més enriquidor. Celebrem la teva companyía i les teves aportacions.

    Gràcies.

    ResponElimina
  75. Ja m'he fet seguidora del teu bloc, Eduard*
    Bon començament*Felicitats*
    EvaH*

    ResponElimina
  76. orfes:

    I si afegim un "link" de blogs amics?.

    Fa díes que hi penso, em sap greu oblidar-me dels posts que hem anat penjant. Sería possible crear un "blog recull ressenyes de llibres", sense comentaris, com una biblioteca dels nostres posts, i que poguessim accedir amb un link?.

    Per exemple, amb ordre alfabètic d'autors i afegir només els posts de ressenyes de llibres.

    Es possible?. Portaría molta feina?

    ResponElimina
  77. oído, cocina!
    (amb accent texà)estaaamos trabajaando en eeello!

    ResponElimina
  78. Eva... perquè no ens obsequies amb algun comentari de les teves lectures, pleaaaaase!!

    Isabel: molt bona idea!!

    icr: gràcies!!

    ResponElimina
  79. Hem afegit un cercador a la dreta, Isabel.
    No és exactament el que has suggerit, però si hi escrius el nom de l'autor, o del llibre, t'ixen els enllaços a les referències que s'han fet dins del blog.
    No hem trobat encara com fer el que dius, però encara ens queda curs de creació de blogs. A veure si ens ajuden...

    ResponElimina
  80. orfe arquitecte:

    Ets molt eficient.Amb poc temps ho has solucionat tot.He provat el cercador i es molt útil. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  81. que seria de nosaltres sense el vostre anar creixent, benvolguda Isabel,...
    Això no cal dir-ho...

    ResponElimina
  82. Amigues i amics. Una coseta, per tal d'harmonitzar l'escriptura al bloc: Podríem utilitzar tots el punt volat de la ela geminada (l·l), el qual normalment es troba en la tecla damunt el número 3, en comptes del punt i seguit (l.l)? Hi ha vegades que el punt i seguit pot donar problemes.
    De tota manera, si algú té el costum de no utilitzar-lo o li és més còmode l'altre, no passa res. Només és un suggeriment per unificar criteris d'escriptura en les entrades. Gràcies.

    ResponElimina
  83. ho intentaré·······

    ResponElimina
  84. Benvolgudes i benvolguts Orfes:
    Hem afegit un enllaç a un nou blog que permet penjar arxius en pdf i que dedicarem a la publicació de les nostres aventures literari-criminals:
    http://edicionsdelocelldefoc.wordpress.com/
    L'estrenem amb el tercer cadàver però hem penjat també els anteriors.
    És un recurs més per a compartir documents entre nosaltres.

    ResponElimina
  85. Hola a tots,
    Sóc tant lent que ara descobreixo aquesta linea de comunicació que teniu tots plegats.

    Ja he aprés a carregar fotos al bloc. Potser al 2050 aprendre tots el mecanismes. Repeteixo: soc molt lent.

    Agraeixo als amics que han traduit i millorat les meves intervencions, crec que es elPac.

    Una pregunta per simple curiositat: Tots vosaltres us heu conegut al bloc del senyor Boix o ja us conexieu abans?

    Gràcies a vosaltres he contactat a la Eva Huarte i li agraït el seu seguiment del meu bloc. De fet ara tot just acabo de penjar la primera foto dins un fragment de El barón rampante.

    Bé, una abraçada a tots.

    ResponElimina
  86. Eduard, no és que sigues lent; és que aviat (el 3 de març) el bloc complirà un anyet d'existència, i per a nosaltres ha estat un temps ple d'experiències: hem fet moltes coses en comú (i hi ha moltes coses amagades a dins).
    Quant al tema de si ens coneixíem o no, pots llegir la primera entrada al bloc (ací està la seua gènesi):

    http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/03/aqui-podem-parlar.html

    Gràcies a tu!

    ResponElimina
  87. Aquest calaix m'agrada... com diu el meu estimat (nostre) Bau-de-laire a "Les bondats de la LLuna"

    A mademoiselle B.

    La Lluna, que és el propi caprici, mirà per la finestra, mentre tu dormies en el teu bressol, i es va dir: "Aquest infant em plau!"

    Al març fareu un anyet? Oh cel, sembla que siguin molts anys, tantes i tantes lectures...
    aviat m'espolssaré la mandra i despertaré per les bones amistats, perquè "aquestes criatures em plauen" :))

    ResponElimina
  88. que bé Eva!! a veure si és cert i per fi ens acompanyen les teves lectures, comentaris i opinions!!!

    ResponElimina
  89. Us agraeixo que hagiu penjat els meus comentaris sobre 2666, a edicions del ocell de foc. Es cert el que em vau dir: qui no hagi llegit la novel·la millor que no el llegeixi perque practicament l´explico tota. No vaig trobar altre forma d´apropar-me a una obra tan brutal i salvatge.
    Gràcies de nou a tots
    Eduard

    ResponElimina
  90. gràcies a tu, Eduard
    i no pasa res per llegir el teu article
    Bolaño for ever!

    ResponElimina
  91. En LHDL es van fer ressò de la publicació en català de la novel·la de l'Stefan Zweig "La impaciència del cor" (He de dir que no estic totalment d'acord amb els comentaris que s'hi van fer, però...). En l'entrada que vaig fer del Zweig la vaig incloure en l'edició d'Acantilado (preciosa). Si algú no l'ha llegida i té interés en un altre Zweig, pot aprofitar ara la traducció al català.

    ResponElimina
  92. jo me'l vaig comprar fa dies, però encara no l'he començat! ja us explicaré!

    ResponElimina
  93. Eduard; en aquest bloc som grans entusiates de 84, Charing Cross Road de Helene Hanff. He vist que al teu bloc has transcrit un fragment del llibre. Una obra deliciosa en el millor sentit de la paraula. Un encert, enhorabona per l'elecció.
    la pel·lícula a mi també em va agradar.

    ResponElimina
  94. Sí elPac, soc un fanatic de 84, Charing Cross Road. A part de la peli (molt destacable) jo vaig anar a veure l´adaptació teatral de Isabel Coixet, amb la Carme Elias i el Josep Minguell. I també em va agradar molt. Crec que la clau d´aquesta petita obra epistolar es la sencillesa i bellesa d´unes cartes que ens transmeten amor per la vida i pels llibres. Dues coses que potser van tan unides que jo no les distingueixo. Gràcies elPac per tot.

    ResponElimina
  95. Eduard:
    Imagine que l'hauràs llegit, però per si de cas mira l'entrada que va fer el Toni d'un llibre també senzill però intens: La librería.

    http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/07/la-libreria-penelope-fitzgerald.html

    ResponElimina
  96. Al País Valencià, el Molt Honorable Camps ens ha tancat les emissions de TV3:
    "Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha decidit aquest dijous cessar les emissions de TV3 al País Valencià en entrar en vigor la modificació de la llei valenciana de l'audiovisual que imposa sancions de 60.000 euros cada 15 dies si continua emetent. Fonts properes a l'entitat han explicat que, de continuar emetent, no podrien fer front a les elevades sancions, posant en joc la supervivència de la pròpia ACPV. A banda de les sancions a les quals s'exposa (l'entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros), Acció Cultural ha de pagar abans del 20 de març més de 600.000 euros en multes sota risc d'embargament de comptes, subvencions i propietats immobiliàries".
    Jo, un de tants dels que van contribuir a que al P. V. es rebera la TV en la nostra llengua (abans que existira fins i tot Canalnueve), em sent ultrajat. Però per descomptat, ací tenim el que ens mereixem!

    ResponElimina
  97. No, elPac; això no s'ho mereix ningú. Si la majoria decideix donar-li suport a Mr. Gürtel, les minories que esteu contra la censura, no hi podeu fer res. Com a molt, teniu -tenim- el "derecho al pataleo" i, naturalment, la possibilitat d'expressar la disconformitat en veu ben alta.
    Ànim!, que de moment, encara ens queda internet!

    ResponElimina
  98. És indignant! espero que el temps (com més curt millor!) els acabi posant al seu lloc!

    La meva àvia sempre em deia: "Cada poble té el govern que es mereix", però quan tu no ets dels que se'l mereixen què has de fer?? pàciencia, paciència i cridar ben fort!

    Sort d'internet!

    Ànims!!!

    ResponElimina
  99. Eduard: com que tinc per llegir el Temps d'estiu i he vist al teu bloc que has ficat un fragment de L´edat de ferro de J. M.Coetzee, quan l'acabes podries dir-me'n alguna cosa? Perquè, com que són les seues memòries, malgrat que els crítics diuen que es poden llegir de manera independent, m'agradaria tenir-ne la teua opinió. Gràcies.

    ResponElimina
  100. No us he oblidat.
    Estic passant una temporada una mica atrafegada.
    A part de les meves obligacions habituals, aquests dies he de cuidar-me d'un familiar que tinc a l'Hospital.

    Desitjo ben aviat, tornar a gaudir de la vostra companyia.
    Una abraçada a totes i a tots,

    Isabel


    P.D
    elPac, icr:
    Aquests dies he pensat amb vosaltres. Sento molt els atacs a la llengua, a la llibertat d'expressió,i a la tolerància que esteu patint al Pais Valencià. Em fan riure els polítics quan diuen que ells parlen valencià. Es veritat?.

    ResponElimina
  101. Hola, Isabel.
    Estic contenta de tornar-te a llegir, i espero que el teu familiar es posi bé de seguida.
    Aquí et seguim esperant!
    Una abraçada a tu també.

    ResponElimina
  102. La política que segueixen, els polítics (sobretot la dreta), ací al País Valencià, és la que els dóna vots.
    Com totes les llengües (l'anglès d'Estats Units i Gran Bretanya, el castellà d'Espanya i el sud-americà...), el català té les seues variants: l'oriental, l'occidental, el baleàric, l'alguerés, el valencià... I dins d'aquests hi ha un fum de subdialectes. Aquests no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició. En cap universitat del món el valencià és considerat una llengua independent.
    Ara, dir que són llengües diferents dóna molts vots a la dreta i toca el coret del xovinisme mal entès. A ells no els importa una m. la història, ni la filologia ni res.
    Ací, a la Universitat, els que fan filologia catalana, fora d'ella no poden dir-ho (el Consell del sr. Camps fins i tot impugna davant els tribunals de justícia els estatuts de les universitats per dir que el nom de la llengua és el català); i els que ens dediquem a l'ensenyament només podem dir que ensenyem valencià, si no ens crucificarien, ja que estaríem pagats per "l'or català" que és la bèstia negra.
    Isabel, tot plegat molt dur. Però això és el que tenim!
    Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  103. fa tant de temps que manen ells que ja pareix que no puga ser d'una altra manera...
    els amics ens comforten, però...
    Isabel, una forta abraçada a tu també, ja saps que menys diners, ens pots demanar qualsevol cosa.

    ResponElimina
  104. Ànims Isabel i paciència! que això dels hospitals és molt dur!! si necessites res ens ho dius, si vols que et fem arribar un lot de llibres, ens hi posem i en un pim pam els tens on faci falta!!

    i respecte els polítics del País Valencià... és que s'ha de ser curt de mires...de fet només s'enganyen a ells mateixos si pensen que dient-li d'una altra manera deixarà de ser català. Ha de ser molt complicat i m'imagino que deu provocar una divisó de la societat o com a mínim moltes més tensions de les necessàries. També us envio un paquetes d'ànims i mooolta paciència!

    Em costa tant entendre la uniformitat, els que no creuen que la diversitat és riquesa, els que no valoren la història, el passat... ara que, només cal veure França i Itàlia i com s'han carregat les seves llengües.

    En fi...qui món aquest...

    ResponElimina
  105. Lo primer: T´envio una abraçada Isabel, espero que tot vagi bé i aquí tens tot el nostre suport.

    Lo segon: a elPac: mira jo crec que Coetzee es un narrador meravellós. Els seus tres llibres autobiografics (Infantesa, Joventut i Temps d´estiu) poden llegir-se per separat o de forma seguida o alternada, perque son una unitat en si mateixos. Els tres son alta literatura. Concretamente "Summertime" (Verano o Temps d´estiu) es un text que deixa ferida, molt dur amb ell mateix fins el punt que s´acaba humiliant a sí mateix durant tot el llibre. Es feridor pero al llegir-lo et purifica. Coetzee es molt molt bó.

    Tercer: Ha estat elPac i icr qui m´han ajudat a millorar el meu català, els qui amb la seva generositat i paciencia m´han fet estimar més encara la meva llengüa i cultura. Per a mi els valencians son els meus germans. Entre altres coses perque jo porto sang valenciana a les meves venes. Per a mi Catalunya no es res sense el pais Valencià.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  106. Gràcies, Eduard, miu, Isabel, Sícoris... pels vostres ànims!

    ResponElimina
  107. premi 366
    anul·lat
    pel seu efecte pervers i no desitjat
    disculpeu, Orfes

    ResponElimina
  108. Isabel

    Ànims i no et rendeixis!!!


    Petons i una abraçada!!!
    T.

    ResponElimina
  109. Orfes,

    Des del meu punt de vista, el millor premi és poder-vos llegir cada dia!!!

    T.

    ResponElimina
  110. Dos articles, del suplement valencià QUADERN d'ahir (03/03/2011), de Joan F. Mira (pàg. 1) i Manuel Baixauli (pàg. 2), molt interesants
    (s'obri un pdf amb les 4 pàgines del Quadern)

    ResponElimina
  111. Bon dia, una riallada sorda és el que he fet quan he obert el blog, per la pintada en diagonal del nostre lema!!

    I és que aquests arquitectes sempre estant a l'aguait!

    moltes gràcies!

    ResponElimina
  112. Ja que estem "de quedadas", aquesta també seria bona:
    Libros como objeto del deseo

    ResponElimina
  113. Jo m'apunto a totes les "quedades" literàries que proposes, encara que m'hagi de posar davant d'una església i demanar: "dame argo".

    ResponElimina
  114. El primer que la vegi que ens faci un comentari, please!!!!!!!!


    http://www.youtube.com/watch?v=ZTWxB9hRjwI

    ResponElimina
  115. Bon dia, encara que molt plujós a Barcelona. Porto molts dies sense entrar a cal orfes.
    Veig que heu renovat el blog. Sou fantàstics!!.
    Darrerament he llegit molt poc. Ara estic iniciant "Sunset Park" d'en Paul Auster: De moment us diria que es un llibre més d'aquest autor. Vaig per la pàgina 65 i no té res d'extraordinari.
    He de tornar a la bona rutina d'entrar al bloc diariament, ho necessito.!!.

    ResponElimina
  116. Miu, avui es un dia molt adequat per veure "Chico & Rita". També pensava quedar-me a casa llegint o veient les pelis de la SExta3: Aquesta tarda en fan 2 d'en Clint Eastwood...

    ResponElimina
  117. M'encanta el nou fons!!
    Sí, Isabel, torna a la teva rutina diària si et plau!!

    Fan Chico & Rita a la meva vila i no la puc anar a veure, grrrrrrr....(la propietària del cinema me l'ha recomanat moooolt!)

    apa, tapeu-vos que plou molt!

    ResponElimina
  118. El nou fons és un intent de fer més nostre el bloc. Ens agrada que us agradi. La imatge pertany al capítol XXVI d'una edició de 1490 del Tirant lo Blanch que podeu trobar a la Biblioteca Valenciana Digital (veure ací).
    Per cert, Isabel, la "rutina diària" sense tu (i sense els companys callats, això no cal dir-ho) és un fàstic...

    ResponElimina
  119. Jo és que no dóno per més!

    Fins i tot em prenc lo de deixar el comentari del llibre llegit com un deure i per això no en deixo gaire sovint, perquè no tinc gaire temps per llegir...
    De fet no tinc gaire temps per res...

    Però no us rendiu!!!


    Osti Isabel, el de l'Auster me'l vaig comprar perquè m'agradava molt l'argument de la contraportada...:
    Allò del noi que desapareix i torna temps després per amor...
    Però encara no l'he començat!

    Ja et diré!


    Petons a totes i tots!!!
    No pareu de llegir!
    T.

    ResponElimina
  120. Que em descuidava,
    les últimes que he vist son "Cisne Negro" (que em va agradar bastant), i la d'en Bansky:
    http://www.youtube.com/watch?v=l5c2ZekVQPk
    que és molt divertida!!!

    T.

    ResponElimina
  121. no t'ho deixes, per favor, Toni..., que et trobem molt a faltar quan trigues en dir quelcom...

    ResponElimina
  122. Una gran idea, aquest fons medieval del "Tirant lo blanch". Felicito de debò a qui se l'ha currat.

    Companys, jo tampoc tinc gaire temps, ni de llegir ni de comentar al bloc; així que ara que tinc una estoneta, aprofito per visitar els últims posts i dir alguna cosa.
    Aquesta situació és transitòria, de manera que espero tornar al ritme habitual ben aviat.
    Una abraçada a tots/es!

    ResponElimina
  123. Només recordar-vos a tots que encara està obert el termini per enviar monòlegs per al nostre cadàver IV. I no és una indirecta!
    Gràcies.

    ResponElimina
  124. Permitan, vuesas mercedes, un exhorto en castellà:

    Nos hacemos mayores.
    Conocemos hieles y mieles.
    La vida nos va pasando por encima y nos eleva (a veces lo notamos y a veces lo sufrimos).

    Pero nos acompañamos.
    Compartimos juegos (ludopatías dicen), ocio, emociones, cultura, inquietudes, gustos (placeres incluso), pasados y futuros...
    Y libros (ese oscuro objeto de deseo y concupiscencia y pasión desatada).

    Y quiera Gutemberg (o como se escriba) que nos dure otro rato al menos.

    Perdonen vuesas mercedes. Esta declaración de amor a "ca nostra" tiene explicación. El último año ha sido esssssssssstupendo con ustedes y mi propio aniversario es veinte días después del "dels orfes" y lo he celebrado con un poquito de cava.

    Va por ustedes. Vítol!

    ResponElimina
  125. Gràcies, icr, per la declaració d'estima pels llibres, per la vida (amb mels i fels)i per tots nosaltres (inclòs, vostè, això no cal dir-ho!).

    ResponElimina
  126. MOLTÍSSIMES FELICITATS ICR!!

    http://www.youtube.com/watch?v=DSY2f2Wt9BU

    (M'ha encantat el teu text!)

    ResponElimina
  127. sempre em tornes el somriure, Miu, ets gran...
    (pero mucho)
    gràcies

    ResponElimina
  128. Llarga vida a vuesa merced i, naturalment, a aquest el nostre bloc.

    No t'ha quedat una mica de cava per nosaltres?...

    ResponElimina
  129. Cavaliere!

    Ets molt gran, tiu!!

    Felicitats i no et rendeixis (això no cal dir-ho!!)
    T.

    ResponElimina
  130. Txin,Txin....!

    Felicitats icr!!

    ResponElimina
  131. gràcies a totes i a tots...

    ResponElimina
  132. Oi que mai és tard per a fer-te una abraçada, il cavaliere Ramón? :))

    I sempre a temps per a desitjar-vos una feliç primavera el primer d'abril... sempre enchanted April*

    ResponElimina
  133. http://www.elpais.com/articulo/reportajes/editores/lectores/apasionados/elpepucul/20110403elpdmgrep_8/Tes

    ResponElimina
  134. Si teniu una hora, perquè no podeu dormir o no voleu, i no ho heu vist, aquesta nit se m'ha fet més curta amb
    Millenium (08.04.2011): La porta de la fantasia

    (ha sigut una recomanació "sense voler" d'Eva H. en una conversa del feis)

    ResponElimina
  135. Quina alegria, icr ! Parlavem, com no? de la bonica primavera les glicines i la nova Lluna, mentre Ana María Matute deia "No se puede vivir sin soñar" presentant el seu llibre de relats titolat, com no? "La puerta de la Luna".
    Suposo que no cal dir que no me'l perdré.
    Ara estic llegint "Un día de mayo", del magnífic fotògraf professional Paco Elvira, que va fer la presentació del llibre a la Galeria Valid al carrer Buenaventura Muñoz 6 de Barcelona, junt amb 22 fotografíes, 11 en color i 11 en blanc i negre que acompanyen el llibre. El tema és molt actual, va de tràfic d'armes partint de l'any olímpic 92, però ens porta des de la primera plana per Irlanda Suïssa Catalunya... és una mica diari entre ficció realitat, una escriptura molt lleugera i subtil, i unes descripcions magnífiques com les seves fotografies.
    Demà dilluns, a la mateixa galeria Valid, tornarà a ser-hi per a signar més llibres, doncs el dia de la presentació no va donar a l'abast, al temps que hi haurà un debat entre "Realitat/Ficció", un tema magnífic, i procuraré ser-hi. Animeu-vos!!

    ResponElimina
  136. La crisi de Blogger ens ha furtat uns quant comentaris, però:
    - ja sé que a Sícoris i elPac els va agradar l'entrada del Sohrab
    - ja sabem que el toni no es rendeix i que ens portarà aviat moltes lectures, que està aquests dies molt atrafegat
    - no sabem res oficial del tancament de LHDL, encara que tots els anys ho diuen (i desitjem, això no cal dir-ho, que aquesta vegada siga també una alarma tan "farsa como la "monea, de que de mano en mano va")
    - i que trobem molt a faltar a les noies...

    però no ens rendirem, això no cal tir-ho, tampoc...

    ResponElimina
  137. quina crisi?? que ha passat, jo he anat deixant comentaris que em surten reflectics quan obro...

    aix, no entenc res de res!!

    ResponElimina
  138. Van ser dos dies que van desaparèixer posts i comentaris, els de google van recuperar els posts, però no els comentaris, baralles de servidors i coses aixì, no res...

    ResponElimina
  139. On tenim a l'Eduard??? que fa molts dies que no en sabem res!!!

    ResponElimina
  140. Per l'icr,

    suposo que ja l'has llegi, però si cas...

    http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?encuentro=8157#

    ResponElimina
  141. Mitja barra i un llibre / Medio pan y un libro - Columna de X. Antich a La Vanguardia

    A veure com us sona això: "No només de pa viu l'home. Jo, si tingués gana i estigués desvalgut al carrer no demanaria una barra de pa, sinó que demanaria mitja barra i un llibre. I jo ataco des d'aquí violentament els que només parlen de reivindicacions econòmiques sense esmentar mai les reivindicacions culturals, que és justament allò que els pobles demanen a crits. Ja està bé que tots els homes puguin menjar esclar, però també que tots els homes sàpiguen. Que puguin gaudir de tots els fruits de l'esperit humà, perquè si es fa el contrari és convertir-los en màquines al servei d'Estat, en esclaus d'una terrible organització social. Jo tinc molta més llàstima d'un home que vol saber i no pot, que d'un famolenc. Perquè un famolenc pot calmar la seva gana fàcilment amb un tros de pa o amb fruita, però un home que té ànsia de saber i no té mitjans, pateix una terrible agonia, perquè són llibres, llibres, molts llibres els que necessita, i on són aquests llibres?

    Llibres! Llibres! Vet aquí una paraula màgica que equival a dir: «amor, amor», i que els pobles haurien de demanar com demanen pa o com criden la pluja per als seus sembrats. Quan l'insigne escriptor rus Fiodor Dostojevski, pare de la revolució russa molt més que Lenin, era presoner a la Sibèria, allunyat del món, entre quatre parets i envoltat només per desolades planes de neu infinita, i demanava socors en carta a la seva llunyana família, només deia: «Envieu-me llibres, llibres, molts llibres perquè la meva ànima no mori!». Tenia fred i no demanava foc, tenia terrible set i no demanava aigua: demanava llibres, és a dir, horitzons, és a dir, escales per pujar la cimera de l'esperit i del cor. Perquè l'agonia física, biològica, natural, d'un cos per gana, set o fred, dura poc, molt poc, però l'agonia de l'ànima insatisfeta dura tota la vida".

    Sabeu que tot el que heu llegit fins aquí són paraules del 1931, pronunciades en la inauguració d'una biblioteca a Fuente Vaqueros? Les va dir un jove poeta, Federico García Lorca, i les vaig tornar a recordar ara gràcies a Maria Paola Coda, que va posar la conferència al seu mur de facebook. No m'he resistit a compartir l'al·locució casí íntegra, esfereïdora per la seva actualitat, en plena crisi econòmica global de xifres i borses. Tampoc avui no es parla massa d'educació i cultura. FGL acabava reclamant la cultura com a lema: "Cultura, perquè només a través d'ella es poden resoldre els problemes en què avui es debat el poble, ple de fe, però mancat de llum". Això.

    http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110713/54184108593/medio-pan-y-un-libro.html

    ResponElimina
  142. Al Babelia d'El País també han matat un cadàver:

    La escritora Ángeles Mastretta escribió el primer párrafo y Luis Magrinyà, el último. A lo largo de la reciente Feria del Libro de Madrid, Babelia convocó a los lectores de su blog, Papeles Perdidos, a participar en un Cuento en cadena, que aquí se publica

    CUENTO EN CADENA: A la hora de las estrellas

    ResponElimina
  143. No tenim res a envejar......

    ResponElimina
  144. Tanquem el segón calaix i obrim el tercer...

    ResponElimina