dimarts, 30 de març de 2010

Dublinesos

El post de Dublinesca del Vila-Matas (pot ser pel títol només) m'ha portat a la ment Dublinesos de James Joyce. Un dels llibres que més m'han impactat. I aquesta traducció al català, esplèndida.

És un llibre al qual vaig arribar gràcies al cinema. Com sabeu, John Huston va fer l'última de les seues pel·lícules amb un conte d'aquest recull, "Els morts". La pel·lícula és una obra mestra, i aquest llibre, per a mi, és una de les obres més grans del Joyce. Em va arribar més endins potser que l'Ulisses. Els persontages i l'ambient d'aquests contes (com si diguéssim, sense argument) és com una preparació per a l'Ulisses.
Molt poques pel·lícules, comparant-les amb els textos en què es basen, se salven (El lugar sin límites, d'Arturo Ripstein, basada en la novel·la del Donoso; aquesta d'Els morts, i poquetes més).
La imatge de l'Angelica Huston dormint, i el marit mirant per la finestra, de nit, com neva: "Havia començat a nevar altra vegada. Va mirar amb ulls de son els flocs, plata i ombra, caient obliquament a la llum del fanal. Li havia arribat l'hora d'emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fosar solitari al turó on Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seua ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts".
James Joyce, Dublinesos
(Traducció de Joaquim Mallafré)
Edhasa (1988)

6 comentaris:

  1. M'ha semblat un recull de contes extraordinaris, l'he llegit en la lectura col·lectiva que s'ha fet a llibres per llegir, que m'ha permès seguir el guiatge de la Maria Nunes, que crec que he adoptat com a profe de literatura, amb gran clasura de Laura Borràs parlant sobre els Morts.

    Hi ha contes que m'han frapat literalment, com Eveline, Aràbia i Argila, però sobretot Els morts, des de la primera paraula entres dins del conte, directe al cervell d'en Gabriel, et converteixes en el seus ulls, el seu cos, els seus desitjos, les seves pors...senzillament magnífic...

    La pel·lícula la vaig veure fa segles, hi hauré de tornar.

    M'hauré de decidir i llegir l'Ulisses i rellegir Dublinesca d'en Vila-Matas, segur que li trobaré mil significats nous

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.llibresperllegir.cat/lectura-colectiva/dublinesos-de-james-joyce

      la lectura col·lectiva, on trobareu penjats tots els comentaris, enllaços audiovisuals i musicals...

      Elimina
  2. Ei, una lectura DULINERS que també he compartit. M´han encantat tot els contes, no sé si especialment ELS MORTS. Com JOYCE descriu ambients i personatges és fantàstic.
    Si tingués el do de la ubiqüitat hauria assistit a La Cloenda, però de moment no el tinc, era al FIMC.
    Didàctica Laura Borràs, com sempre.


    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima Imma, ens hauríem desvirtualitzat!!!

      Elimina
  3. LES GERMANES

    No hi havia esperança per a ell aquesta vegada: era la tercera embòlia. Nit rera nit jo havia passat per davant de la casa (era temps de vacances) i estudiat el quadre il.luminat de la finestra; i nit rera nit l´havia trobat il.luminat de la mateixa manera, amb una llum somorta i uniforme. Si s´hagués mort, pensava, veuria el reflex dels ciris a la fosca cortina, perquè sabia que s´han de posar dos ciris al capçal d´un mort. Ell sovint m´havia dit: "Ja em queda poc d´estar en aquest món", i es seves paraules m´havien semblat intrascendents."

    Així comença el primer conte LES GERMANES

    Imma C.

    ResponElimina
  4. "Era cert que escrivia una columna literària cada dimecres al Daily Express, per la qual cosa li pagaven quinze xílings. Però sens dubte això no en feia un pro-britànic. Els llibres que rebia per ressenyar eren quasi més ben rebuts que el minso xec. Li agradava palpar les cobertes i girar les pàgines dels llibres acabats d´imprimir. Quasi cada dia quan acabava les seves lliçons a l´Escola Superior acostumava a passejar fins a les llibreries de vell del moll, a cal Hickey de Bachelor´s Walk, o cal Webb o cal Massey al moll d´Aston, o a ca l´ O´Clohissey al carreró del costat. No sabia com prendre´s l´acusació. Tenia ganes de dir que la literatura estava per damunt de la política. Però eren amics de molts anys ..."
    p.194 DUBLINERS, JOYCE ,1914. Dublin

    Imma C.

    ResponElimina