Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eulàlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eulàlia. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 de març del 2011
dissabte, 5 de febrer del 2011
El Maestro y Margarita de Mikhail Bulgakov
El Maestro y Margarita (1929 i 1940)
Mijail Bulgakov - 1891-1940
Quan fa uns dies que vaig acabar "El Maestro y Margarita" de Mikhail Bulgakov,
vaig quedar molt sorpresa perquè em pensava que a la literatura russa no hi entrava la sàtira humorística, el sarcasme i la fantasia, portats fins a tal extrem, al mateix temps que ens mostra la tragèdia ben clarament.
En aquest llibre transpuen molts temes: la corrupció, els funcionàris trepes, els escriptors col·laboracionistes amb el règim, la burocràcia, la religió, el bloqueig de l'escriptor davant el full en blanc, el mal, l'amor, la misèria , l'art, la fantasia, el sarcasme, l'humor... En total: que queda una sopa surrealista impressionant. Uns personanges estrafolaris on, de vegades, l'absurd et deixa sense paraula. Hi ha moments tant còmics...!
Us escric un petit resum del fulletó que ens dóna la Biblioteca pel Club de lectura:
“És la obra més famosa de Bulgakov. Va començar a escriure-la al 1929 i hi treballà durant tota la seva vida, però sempre va considerar-la inacabada. Es va publicar de manera pòstuma el 1967. És una obra amb una agosarada arquitectura, plena d'invencions i referències culturals i filosòfiques. D'estructura complexa, tracta sobre els eterns problemes sobre el bé i el mal, utilitzant narracions en paral·lel; una situada al Moscou dels anys trenta del segle XX i l'altra a la Judea de Ponç Pilat. Oscil·la entre la fantasia i la sàtira humorística a la tragèdia. Molts són els que pensen que El Maestro y Margarita és la millor novel·la del període soviètic.”
Imprescindible!
dijous, 16 de setembre del 2010
"Live Wire" de Harlan Coben guanya el Premi de Novel·la Negra RBA
El llibre "Live Wire" de Harlan Coben
guanyador del "IV Premio de Novela Negra RBA", setembre de 2010
Tot i, potser, no ser un escriptor molt conegut al nostre país, té moltes novel·les traduïdes al castellà i una al català: Desapareguda. En altres països és un escriptor amb grans èxits de vendes.
La novel·la està protagonitzada per Myron Bolitar, un representant esportiu que acaba ficat en tot tipus d'embolics. Coben té diverses novel·les protagonitzades per aquest personatge.
Enllaç a Deia aquí: http://www.deia.com/2010/09/10/ocio-y-cultura/cultura/el-libro-live-wire-da-a-harlan-coben-el-iv-premio-de-novela-negra-rba
guanyador del "IV Premio de Novela Negra RBA", setembre de 2010
Tot i, potser, no ser un escriptor molt conegut al nostre país, té moltes novel·les traduïdes al castellà i una al català: Desapareguda. En altres països és un escriptor amb grans èxits de vendes.
La novel·la està protagonitzada per Myron Bolitar, un representant esportiu que acaba ficat en tot tipus d'embolics. Coben té diverses novel·les protagonitzades per aquest personatge.
Enllaç a Deia aquí: http://www.deia.com/2010/09/10/ocio-y-cultura/cultura/el-libro-live-wire-da-a-harlan-coben-el-iv-premio-de-novela-negra-rba
dimecres, 25 d’agost del 2010
El festí de Babette.- Isak Dinesen (Karen Blixen)
El nom real és el de Karen Christence Dinesen. Però al 1914, al casar-se amb el baró Bro Blixen-Finecke, va esdevenir la baronesa Karen Blixen. Com tots sabem va escriure “Memòries d'Àfrica”.(1937)El llibre més famós d'ella, per la pel·lícula. Crec que ara han tret un recull de contes d'aquesta autora. Va escriure molts altres relats. En el llibre "Anecdotes of Destiny and Ehrengard", hi ha varis relats. Un d'ells és "Babette's Feast" (1960). Va escrire més relats, contes. I novel·les. Postumament s'ha publicat “Ehrengard” (1963). “Ensayos” (1965); “Carnaval: entretenimiento y cuentos póstumos” (1977) i “ Cartas desde África” (1981). No sé, si a part de “El Festí de Babette”, s'ha publicat res més en català d'aquesta autora.El Festí de Babebtte, em va agradar molt. Escriptura senzilla. Continguda. Entres fàciment en l'ambient d'aquesta petita comunitat. Amb uns personanges extremament seriosos i devots, quan per fi, un àpat generós i exquisist, els torna espontanis i sincers amb ells mateixos i amb els seus veïns. Un llibre que és una petita joia. Només petita joia, perque és curt. Però és un gran llibre. Una delícia.
Només havia vist la, pel·lícula. Però tot seguit d'acabar el llibre, vaig anar a la biblioteca a buscar la pel·lícula. Tornar-la a veure, Un plaer.
dilluns, 24 de maig del 2010
LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG
Si us agraden les tragèdies, sense sang i fetge. Sinó, més aviat plena de passions portades fins a les últimes conseqüències. Amb ironia, sarcasme, ritme... tot això gràcies a un llenguatge brutal, mol ric. Un català prenormatiu; descripcions genials de paisatges primaverals, estats d' ànim, caràcters dels personatges, i un desplegament de dites (frases fetes). Crec que per ser una novel·la del 1923 és feminista per els reptes i trifulgues de la protagonista la Custòdia, un cop casada amb Peret de cal Pere Llarg, anomenada La Pere Llarga.
El mateix autor Eduard Girbal Jaume dedica la novel·la a Víctor Català (“Lleona de les lletres catalanes”). Era un autor que jo desconeixia i que m'ha sorprès. Impressionant, més que res pel vocabulari i l'ambient rural que s'hi descriu.
Algunes de les dites:
-Qui té fam, somnia pa; qui va assedegat, arreu pensa trobar l'aigua. Pàg. 48
-Cavalls i dones, brides bones. Pàg. 50
-No hi ha en el món major sordera que la del que no vol sentir i no orbesa més absoluta que la d'aquell que no vol veure. Pàg. 54
-A qui fa la part i s'enganya, Sant Pere l'escanya. Pàg. 234
-A so de tabals no es cacen llebres. Pàg. 235
-Pot més lo que piula que el que xiula.
Us transcric la introduccó que ens van donar a la biblioteca:
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona. Després de viure uns quants anys de la seva joventut a Alacant, va anar a Barcelona on va entrar a la redacció de La Veu i va participar als Jocs Florals. Entre 1912 i 1914 s'instal·la a Salo, a les terres de Sant Mateu del Bages, entre el Solsonès i la Segarra, escenari que inspirà l'escriptura de les seves estampes rurals i de les dues novel·les de la pagesia de muntanya L'estrella amb cua (1919) i La Tragèdia de Cal Pere Llarg (1923) amb les quals Girbal consagrà la seva carrera literària. La Tragèdia de Cal Pere Llarg es tracta d'una novel·la amb clars paral·lelismes amb l'obra Solitud, de Caterina Albert, característica que es confirma amb la dedicatòria que Girbal fa a l'autora només començar al relat. L'obra editada l'any 1923, ens endinsa en el món rural català de principis del segle XX, reflectint-nos una societat tancada, masclista i amb unes relacions humanes plenes d'hipocresia, a través de la història de Peret, de cal Pere Llarg i la seva dona Custòdia (La Pere Llarga). És una història tràgica narrada amb tons de comèdia esperpèntica, plena d'acció i de passions extremes amb una gran riquesa de lèxic i de domini de la tècnica narrativa que va portar a Josep Pla a afirmar de Eduard Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura...
El mateix autor Eduard Girbal Jaume dedica la novel·la a Víctor Català (“Lleona de les lletres catalanes”). Era un autor que jo desconeixia i que m'ha sorprès. Impressionant, més que res pel vocabulari i l'ambient rural que s'hi descriu.
Algunes de les dites:
-Qui té fam, somnia pa; qui va assedegat, arreu pensa trobar l'aigua. Pàg. 48
-Cavalls i dones, brides bones. Pàg. 50
-No hi ha en el món major sordera que la del que no vol sentir i no orbesa més absoluta que la d'aquell que no vol veure. Pàg. 54
-A qui fa la part i s'enganya, Sant Pere l'escanya. Pàg. 234
-A so de tabals no es cacen llebres. Pàg. 235
-Pot més lo que piula que el que xiula.
Us transcric la introduccó que ens van donar a la biblioteca:
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona. Després de viure uns quants anys de la seva joventut a Alacant, va anar a Barcelona on va entrar a la redacció de La Veu i va participar als Jocs Florals. Entre 1912 i 1914 s'instal·la a Salo, a les terres de Sant Mateu del Bages, entre el Solsonès i la Segarra, escenari que inspirà l'escriptura de les seves estampes rurals i de les dues novel·les de la pagesia de muntanya L'estrella amb cua (1919) i La Tragèdia de Cal Pere Llarg (1923) amb les quals Girbal consagrà la seva carrera literària. La Tragèdia de Cal Pere Llarg es tracta d'una novel·la amb clars paral·lelismes amb l'obra Solitud, de Caterina Albert, característica que es confirma amb la dedicatòria que Girbal fa a l'autora només començar al relat. L'obra editada l'any 1923, ens endinsa en el món rural català de principis del segle XX, reflectint-nos una societat tancada, masclista i amb unes relacions humanes plenes d'hipocresia, a través de la història de Peret, de cal Pere Llarg i la seva dona Custòdia (La Pere Llarga). És una història tràgica narrada amb tons de comèdia esperpèntica, plena d'acció i de passions extremes amb una gran riquesa de lèxic i de domini de la tècnica narrativa que va portar a Josep Pla a afirmar de Eduard Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura...
L'obra va ser silenciada per escandalosa durant molts anys, fins que l'any 2006, amb l'edició que en va fer Edicions de 1984 va ser finalista del premi llibreter.
dimarts, 16 de març del 2010
Hola!!! Per fi retrobats enmig de les lectures!!! Que bé. Ara buidaré el pap:
Tinc els "Contes" de J. Cheever. Edicions Proa,2006 (879 pàgines !) Traducció de Jordi Martín Llovet. I encara el tinc aparcat, allà dalt de tot de la lleixa....i em feu venir moltes ganes de llegir-lo. Però abans vull llegir un llibre de Saul Bellow, "Herzog". No he llegit res d'aquest autor. Aprofitant que el comentaran a un club de lectura. I com la meva curiositat és incurable...aprofito per capbussar-m'hi. No sé si el títol té res a veure amb Werner Herzog, el director de cinema, que a mi m'agrada tant.
Però de moment estic acabant "Purgatori" J. Francesc Mira. Us el recomano. Escriu de meravella. I aquells que comentaven que tu, ilcavalliererosso, escrius amb aquest accent, valencià. Doncs igual que en J. Francesc Mira. També m'agrada aquest català.
I finalment, cometar que l'últim llibre de H. Murakami , que he llegit, "After dark". No m'ha agradat tant com “Tokio Blues”, o “L'amant perillosa”.
Uf ! perdoneu la “parrafada”, però és que tenia tantes ganes de comentar-vos tot això.
Si algú ha llegit alguna cosa de Saul Bellow. Que me'n faci cinc cèntims si us plau.
Salut !!!
Eulàlia
Tinc els "Contes" de J. Cheever. Edicions Proa,2006 (879 pàgines !) Traducció de Jordi Martín Llovet. I encara el tinc aparcat, allà dalt de tot de la lleixa....i em feu venir moltes ganes de llegir-lo. Però abans vull llegir un llibre de Saul Bellow, "Herzog". No he llegit res d'aquest autor. Aprofitant que el comentaran a un club de lectura. I com la meva curiositat és incurable...aprofito per capbussar-m'hi. No sé si el títol té res a veure amb Werner Herzog, el director de cinema, que a mi m'agrada tant.
Però de moment estic acabant "Purgatori" J. Francesc Mira. Us el recomano. Escriu de meravella. I aquells que comentaven que tu, ilcavalliererosso, escrius amb aquest accent, valencià. Doncs igual que en J. Francesc Mira. També m'agrada aquest català.
I finalment, cometar que l'últim llibre de H. Murakami , que he llegit, "After dark". No m'ha agradat tant com “Tokio Blues”, o “L'amant perillosa”.
Uf ! perdoneu la “parrafada”, però és que tenia tantes ganes de comentar-vos tot això.
Si algú ha llegit alguna cosa de Saul Bellow. Que me'n faci cinc cèntims si us plau.
Salut !!!
Eulàlia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)