dissabte, 5 de febrer del 2011
El Maestro y Margarita de Mikhail Bulgakov
El Maestro y Margarita (1929 i 1940)
Mijail Bulgakov - 1891-1940
Quan fa uns dies que vaig acabar "El Maestro y Margarita" de Mikhail Bulgakov,
vaig quedar molt sorpresa perquè em pensava que a la literatura russa no hi entrava la sàtira humorística, el sarcasme i la fantasia, portats fins a tal extrem, al mateix temps que ens mostra la tragèdia ben clarament.
En aquest llibre transpuen molts temes: la corrupció, els funcionàris trepes, els escriptors col·laboracionistes amb el règim, la burocràcia, la religió, el bloqueig de l'escriptor davant el full en blanc, el mal, l'amor, la misèria , l'art, la fantasia, el sarcasme, l'humor... En total: que queda una sopa surrealista impressionant. Uns personanges estrafolaris on, de vegades, l'absurd et deixa sense paraula. Hi ha moments tant còmics...!
Us escric un petit resum del fulletó que ens dóna la Biblioteca pel Club de lectura:
“És la obra més famosa de Bulgakov. Va començar a escriure-la al 1929 i hi treballà durant tota la seva vida, però sempre va considerar-la inacabada. Es va publicar de manera pòstuma el 1967. És una obra amb una agosarada arquitectura, plena d'invencions i referències culturals i filosòfiques. D'estructura complexa, tracta sobre els eterns problemes sobre el bé i el mal, utilitzant narracions en paral·lel; una situada al Moscou dels anys trenta del segle XX i l'altra a la Judea de Ponç Pilat. Oscil·la entre la fantasia i la sàtira humorística a la tragèdia. Molts són els que pensen que El Maestro y Margarita és la millor novel·la del període soviètic.”
Imprescindible!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amb "El maestro i..." m'ha passat com altres vegades, que és un d'aquests llibres que, quan et parlen d'ell, penses immediatament que t'abelleix llegir-lo. Però no sé per què, al final, no el vaig comprar i ja se m'havia passat. Gràcies, Eulàlia, per recordar-me'l: ara sí!
ResponEliminaM'ha passat exactament el mateix que a tu, elPac.
ResponEliminaT'agraeixo el recordatori, Eulàlia: li faré un lloc a la meva biblioteca.
idem!
ResponEliminaL'any passat va ser "Els papers pòstums..." de Dickens.
ResponEliminaAquest any, "El Maestro y Margarita".
Un altre clàssic que no entenc com no havia llegit abans.
És increïble: divertida, profunda, intrigant, addictiva...
Una obra mestra.
Fa anys (1993), la editorial Planeta va editar unes enciclopèdies d'allò més útils: La discoteca ideal de la música clásica, La discoteca de la ópera, La biblioteca ideal... Podrien semblar llibres de gran superfície, però de veritat que estan molt bé.
ResponEliminaDoncs bé, en La Biblioteca ideal apareix en literatura russa "El maestro y Margarita" per davant de tots els escriptors russos coneguts. Quines coses!