Blake Bailey
Duomo Ed.
Traducció de Ramón de España
769 pàgines (agraïments inclosos) + 116 pàgines d'índex onomàstic i notes.
La biografia porta per títol "Una vida" però potser s'hauria de dir "Dues vides" perquè el què explica són les dues vides que Cheever va viure: la interior (on intentava amagar i negar-se a ell mateix la seva homosexualitat) i la exterior...
El xoc que li va produir les contradiccions i turments emocionals durant tota la seva vida és el què mostra aquest text que és una cartografia a tots els nivells de la trajectòria i vida de l'escriptor que va ser conegut com "el Chejov dels suburbis" (i que en vida només va ser superat, segurament, per en Salinger i Saul Bellow...)
En tot cas, el què permet saber, i que ens mostra aquest treball amb tot detall, és la vida interior i els seus pensaments perquè Cheever va ser un adicte escriptor de diaris (més de 4.000 pàgines en 28 quaderns...) i l'autor d'aquesta biografia n'ha tingut accés total... Paral·lelament també hi ha la vida pública i l'obra de Cheever.
La infància amb un pare alcohòlic i emocionalment deficient, la mare dictadora, la joventut, l'obsessió per poder accedir a una classe social superior, el matrimoni, el New Yorker amb William Maxwell d'editor que va publicar-li més d'un centenar de contes durant tota la seva vida, els tres fills, els primers reconeixements, les amants, les novel·les, els primers tantejos amb el mateix sexe, l'alcoholisme durant més de dues dècades, l'èxit i ser redescobert com un Escriptor amb majúscules...
Tot hi és i molt ben explicat.
És llegeix com una novel·la; i on segurament a part de Cheever potser el "personatge" més magnètic i misteriós seria el de l'esposa i entendre com va seguir sent la seva muller durant 40 anys, tot i el què va aguantar, veure i sentir (i/o mirant-la d'una altra manera si ella va ser part del dolor i la culpa que l'escriptor va viure i sentir durant tota la seva existència...)
(De John Cheever són molt recomanables els seus reculls de contes -crec que hi ha un recull en català publicat a Proa i també a LaButxaca-, i els seus "Diaris"...)
Gràcies Toni F., té molt bona pinta, començaré pel Cheever i deixaré la biografia per dp!
ResponEliminaToni, miu i demés orfes i germans: dues coses:
ResponElimina1.- El gran orgull que tinc avui per la pel·licula "Pa negre" (una obra mestra absoluta). La productora Isona Passola va pujar a recollir el darrer premi i va dir:
"habeis visto la película en catalán y la habeis entendido, como siempre los del cine vais por delante del resto del pais".
Al escoltar aquestes paraules em vaig emocionar i no m´avergonya dir que vaig arribar a plorar.
2.- John Cheever va ser un geni. Bullet Park, Falconer i tots els seus relats curts son patrimoni de la humanitat.
Toni: Me l'apunte per a la meua secció de Biografies. Gràcies.
ResponEliminaSí, Eduard, els que som incondicionals des de fa molts anys de l'Agustí estem contentíssims. A veure si s'adonen per ací del gran cineasta que és el Villaronga.
ResponEliminaSi entres al post dedicat a "Pa negre" de l'Emili Teixidor, veuràs als comentaris l'admiració que tenim per les seues pel·lícules. Per totes: El mar, Miquel Bauçà, poeta invisible (TV), 99.9, Tras el cristal, El niño de la luna, Aro Tobulkhin. En la mente del asesino, Després de la pluja (TV), Pa negre...
Edu
ResponEliminaCompletament d'acord amb tot el què dius!!!
T.