Les veus del PamanoJaume Cabré
labutxaca, 2010 (tercera edició)
(de la meva cistella d'estiu, a l'hivern següent)
Llibre gruixut.
Han fet a la TV-3 una sèrie, nominada a diferents premis (mentre escric aquesta ressenya, no puc accedir als vídeos).
Mai no he volgut prestar molta atenció al tema de la guerra (in)civil espanyola: per vergonya, per indignació, per "contes" de la mesquinesa de tots dos bàndols, per interés a oblidar l'odi, etc.
Durant més de 600 pàgines he seguit els desastres de l'odi, els excessos del poder, els silencis de la vergonya, els crims dels diners, el rancor, la utilització de les persones (únic pecat que no perdone), les voltes que dóna la vida, el poc que s'assembla la vida que tots portem a la que hauríem volgut portar...
No sé si és un bon llibre o un bon material per al cinema. Sí sé que crec que almenys fa parlar a tots (o quasi).
50 anys després, una dona embolicada en una altra guerra civil familiar troba les confessions d'un heroi-covard. I ella també troba el coratge d'assumir el fracàs de la convivència, o de viure'l.
Crec que és un llibre excel·lent. M'agrada l'ús de les diferents maneres de parlar. M'ha atrapat des del principi. Al final, fins i tot, en volia més.
per a mi, una joia, sens dubte
ResponEliminaJo me'l vaig llegir d'una tacada perquè a mi sí que m'interessa i molt tot el procés de la guerra (in)civil i el que desencadenà en aquest país (encara ara, tants anys després dels fets, hi ha molta història oculta).
ResponEliminaLa sèrie no l'he vista perquè em fan una mica de por aquestes adaptacions televisives que, d'alguna manera, t'alteren la visió personal que t'has fet de tot plegat durant la lectura, especialment si aquesta és recent (sempre recordo un profe que ens deia com l'havia sobtat i desconcertat veure la Fortunata de Galdós amb el rostre d'Ana Belén).