La carretera | Cormac McCarthy

La carretera
Cormac McCarthy
Edicions labutxaca


Argument:
La carretera és la història del viatge d’un pare i un fill. Tots dos caminen sols per un paisatge apocalíptic on res no es mou (després del que sembla haver estat un desastre nuclear que ha acabat amb la major part de la Terra). El cel és fosc i el fred és absolut. No tenen res: només una pistola per defensar-se de les bandes violentes que assetgen pel camí, la roba que duen posada, un carretó amb menjar recollit de les escombraries... i l’un a l’altre.
Esbrinar què ha passat i sobre tot voler saber on aniran, t’esperona a continuar el camí que comença en obrir la primera pàgina.

Tema:
La carretera és una meditació sobre el pitjor i el millor de què som capaços els éssers humans.

Paisatge:
El paisatge, importantíssim en la novel·la, es repeteix contínuament igual, així com la descripció que en fa el narrador una vegada i una altra; un recurs amb el qual aconsegueix fer augmentar l’angoixa sobre l’incert destí dels protagonistes i la buidor de les seves vides.

Personatges:
Pare i fill, caminen per una carretera cap al sud, on esperen trobar un millor clima i una nova vida. Pel camí hauran d’escapar i amagar-se d’homes que no dubtaran en matar i fins i tot menjar-se qualsevol persona que es creue pel camí. Sense menjar, ni quasi pertinences, ni identitat, l’aventura de La carretera comença per a ells al mateix temps que per al lector (Del que ha passat, res).

Escriptura:
Les paraules del text transporten el lector al mateix context en què es desenvolupa l'acció. Des del començament, et sents l’acompanyant de viatge del pare i del fill, un testimoni privilegiat de tot el que es diuen i d'allò que no s’arriben a dir i de com s’ho diuen (sempre d'una forma crua, breu, descarnada).
Escrit amb una prosa neta, directa i sense cap concessió ni floritures, McCarthy ens ofereix una novel·la "negra", fosca, trista...

I...:
Per a mi és una novel·la totalment visual, cinematogràfica (potser un pèl massa,com si no pogueres llevar els ulls d'una gran pantalla), d'imatges grises i colpidores.
El millor: l'amor entre el pare i el fill.

(Vaig llegir La carretera aquest estiu, però com que s'ha citat ara i s'ha parlat de que no se n'havia fet una entrada, m'he animat a fer-la. Hi es pot afegir moltes més coses, i si ho estimeu convenient, no us talleu.)