Sonría a cámara Roberto Valencia
Lengua de Trapo Ed.
231 pàg.
Aquest és un conjunt de relats al voltant de gent que mira o produeix pornografia per internet.
I curiosament, i un dels màxims valors d'aquest llibre, és que no hi ha ni pornografia ni sexe explícit (literàriament parlant) just quan tot el llibre gira al voltant del sexe i dels sentiments que genera...
"...hay un umbral de pudor que no pocos internautas se niegan a traspasar. Es su condición, la de exteriorizar únicamente los sentimientos que no le comprometen..."
12 contes.
Un noi que es pensa que coneix una noia que surt en un vídeo que ha trobat per internet...
Un (de molt trist) d'una actriu que té un tumor cerebral però vol seguir actuant...
Un noi que va recorrent Espanya per trobar una noia (que no sap qui és) i que ha vist en un vídeo...
(Divertídissim): Una mare que descobreix que el seu fill de 10 anys és un adicte a la pornografía d'internet:
"...no había visto en su vida a una mujer tatuada de ese modo, ni siquiera se le ocurrió que eso la podía transformar en un ideal erótico. Le preguntó dónde había conocido la existencia de este tipo de mujeres, y el niño respondió que en la red, en www.(...).com, dónde si no, qué pregunta. "Mi favorita es la que tiene la cara de Frankenstein en el hombro -añadió-. El colmo del realismo, tío, parece que te está mirando Boris Karloff en persona"..."
Una "famosa" actriu que va a defensar a la tele que la pornografia és bona i fins i tot necessària...
Una parella que s'atrinxera a casa per anar filmant escenes...
Etcètera.
Tot i ser un llibre fred (de la contraportada:"...la pornografía es un simulacro que pone en juego su propia gama de emociones virtuales. Sentimientos que calman la soledad y la ansiedad, pero que se despliegan en el alma humana según reglas diferentes de las que rigen el mundo real, sea este lo que sea.") resultant d'on parteix i es mou, i de la gamma de sentiments que abarca i explica, funciona bé perquè justament es centra en això i en el fet d'estar davant -o darrera- d'una pantalla i el què potser es va sentint i el què es genera emocionalment i com cadascun dels protagonistes dels relats es gestiona les seves emocions...
Gràcies Toni!
ResponEliminaSembla un punt de partida interessant per analitzar la realitat virtual des d'una vessant alhora sociològica i literària. M'ha agradat com ho explica l'autor a l'entrevista.
ResponEliminaGràcies, Toni, per aquesta aportació!