dilluns, 24 de maig del 2010

LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG


Si us agraden les tragèdies, sense sang i fetge. Sinó, més aviat plena de passions portades fins a les últimes conseqüències. Amb ironia, sarcasme, ritme... tot això gràcies a un llenguatge brutal, mol ric. Un català prenormatiu; descripcions genials de paisatges primaverals, estats d' ànim, caràcters dels personatges, i un desplegament de dites (frases fetes). Crec que per ser una novel·la del 1923 és feminista per els reptes i trifulgues de la protagonista la Custòdia, un cop casada amb Peret de cal Pere Llarg, anomenada La Pere Llarga.
El mateix autor Eduard Girbal Jaume dedica la novel·la a Víctor Català (“Lleona de les lletres catalanes”). Era un autor que jo desconeixia i que m'ha sorprès. Impressionant, més que res pel vocabulari i l'ambient rural que s'hi descriu.

Algunes de les dites:

-Qui té fam, somnia pa; qui va assedegat, arreu pensa trobar l'aigua. Pàg. 48

-Cavalls i dones, brides bones. Pàg. 50

-No hi ha en el món major sordera que la del que no vol sentir i no orbesa més absoluta que la d'aquell que no vol veure. Pàg. 54

-A qui fa la part i s'enganya, Sant Pere l'escanya. Pàg. 234

-A so de tabals no es cacen llebres. Pàg. 235

-Pot més lo que piula que el que xiula.


Us transcric la introduccó que ens van donar a la biblioteca:

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona. Després de viure uns quants anys de la seva joventut a Alacant, va anar a Barcelona on va entrar a la redacció de La Veu i va participar als Jocs Florals. Entre 1912 i 1914 s'instal·la a Salo, a les terres de Sant Mateu del Bages, entre el Solsonès i la Segarra, escenari que inspirà l'escriptura de les seves estampes rurals i de les dues novel·les de la pagesia de muntanya L'estrella amb cua (1919) i La Tragèdia de Cal Pere Llarg (1923) amb les quals Girbal consagrà la seva carrera literària. La Tragèdia de Cal Pere Llarg es tracta d'una novel·la amb clars paral·lelismes amb l'obra Solitud, de Caterina Albert, característica que es confirma amb la dedicatòria que Girbal fa a l'autora només començar al relat. L'obra editada l'any 1923, ens endinsa en el món rural català de principis del segle XX, reflectint-nos una societat tancada, masclista i amb unes relacions humanes plenes d'hipocresia, a través de la història de Peret, de cal Pere Llarg i la seva dona Custòdia (La Pere Llarga). És una història tràgica narrada amb tons de comèdia esperpèntica, plena d'acció i de passions extremes amb una gran riquesa de lèxic i de domini de la tècnica narrativa que va portar a Josep Pla a afirmar de Eduard Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura...
L'obra va ser silenciada per escandalosa durant molts anys, fins que l'any 2006, amb l'edició que en va fer Edicions de 1984 va ser finalista del premi llibreter.

5 comentaris:

  1. Eulàlia, jo tampoc el coneixia però me n'has ben obert la curiositat!!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Eulàlia.
    Un descobriment com aquest es mereixia una entrada. Si no et sembla oportú, només ho has de dir, o tu mateixa suplimir-la.

    ResponElimina
  3. Un altre que tampoc no el coneixia. Però, com diu miu, m'has obert les ganes de llegir-lo: "Pardal que vola, a la cassola".

    ResponElimina
  4. Gràies arquitecte del blog dels orfes. Ha aquedat mol bé. També hi volia posar la portada del llibre ..i ja veus...

    Ha quedat tal i com es mereix un escrptor com Eduard Girbal Jaume.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Eulàlia!

    No m'estranya que no coneguéssim aquesta obra si va estar 74 anys amagada. A mi, la veritat, no em sonava ni tan sols el nom de l'autor.

    No em vull ni imaginar la quantitat d'autors i d'obres que ens haurem perdut per culpa de la maleïda censura!

    ResponElimina