"...Los domingos por la noche son la salida mansa de los cines, los restaurantes vacíos con camareros mirando al aire, los resultados de fútbol y caras marcadas de fatiga en terrazas que están cerrando. Los domingos por la noche son la música que no pudimos escuchar, la chica que no conoceremos y el deber de cumplir una nueva semana con algo en la cabeza que sea algo más que buenos propósitos y una resaca de premio seguro. Los domingos por la noche quieren ordenarnos algo cuando en realidad nos dicen otra cosa: a lo mejor es un consejo infalible, a lo mejor es la seducción dialéctica de nuestro Yago interior empujándonos a hacer el cafre por última vez. Lo cierto es que ahí está el domingo por la noche y hemos de tomar una decisión..."
Siempre es domingo. Francisco Casavella.
Tres bones raons per llegir i/o comprar el recull d'artícles:
"Elevación, elegancia, entusiasmo."
Francisco Casavella.
Galaxia Gutemberg/Circulo de Lectores.
998 pàgines.
35 eurillos.
Raons:
1-Pel títol. Que és maquíssim.
2-El tens al costat del llit com tens també La Bíblia i cada dia abans de dormir vas llegint dos o tres artícles (que de fet la majoria són genials...) (NOTA: Has de vigilar de no adormir-te, si aquell dia estàs molt cansat, perquè aquest llibre és de tapa dura -i la mida és igual que La Bíblia...- i si t'adorms llegint i et cau a sobre et pot fer molt mal!)
3-Publicat de manera pòstuma, és en certa forma, un homenatge al autor que, vist així en conjunt, es converteix en un dels Cronistes que millors ens ha explicat el temps que ens ha tocat viure. Sobretot ens ha ensenyat una manera de mirar-lo i entendre'l.
4 (DE PROPINA)- Té un pròleg bonííííísssim d'en Jordi Costa (crític de cine, actualment al País. No perdre's el seu cómic sobre l'Amenábar...) que si els artícles del Casavella no fossin tant bons, valdria ja per tot el llibre.
Cosa que també portaria implícita la necessitat de tenir també una antologia amb els seus artícles, que sempre és molt sever i molt ben escrits...
Aquest recull d'articles de Casavella, ja fa un temps que el veig a les llibreries, l'he fullejat i la veritat és que té molt bona pinta.
ResponEliminaM'ha fet gràcia l'al.lusió al còmic de Jordi Costa i Darío Adanti "Mis problemas con Amenábar", perquè jo l'havia seguit a la revista "Mondo Brutto" (on, per cert, també hi col.laborava J. Pérez Andújar.) Es tracta d'un fanzine molt recomanable pel seu caire satíric i "destroyer".