Quatre germanes
Jetta Carleton
Traducció de Jordi Nopca
Libros del Asteroide
A principis dels anys cinquanta, Matthew Soames, mestre d'una escola rural, i la seva esposa, Callie, passen l'estiu a la granja familiar dels afores de Renfro, Missouri, on van criar les seves quatre enèrgiques filles: la gran, Jessica; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy, que va deixar els estudis per casar-se amb un pilot acrobàtic, i la petita Mary Jo, que va abandonar la granja de molt jove per treballar a la televisió a Nova York.Com cada any, tres de les filles els visiten durant un parell de setmanes. El final de la seva estada permet que els records facin acte de presència: les alegries, decepcions, amors i desenganys que van marcar el pas del temps i que semblen haver dominat la vida de les quatre germanes. Tot i així, més enllà dels esdeveniments passats batega l'amor profund que els ha mantingut units durant tots aquests anys.Quatre germanes, la primera i única novel·la de Jetta Carleton, va ser publicada per primera vegada el 1962. El seu editor, el mític director literari de Knopf, Robert Gottlieb, deia d'ella: «Dels centenars de novel·les que he editat, Quatre germanes és realment l'única que he rellegit diverses vegades des de la seva publicació i, cada cop que la torno a llegir, m'emociona tant com la primera vegada».
A principis dels anys cinquanta, Matthew Soames, mestre d'una escola rural, i la seva esposa, Callie, passen l'estiu a la granja familiar dels afores de Renfro, Missouri, on van criar les seves quatre enèrgiques filles: la gran, Jessica; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy, que va deixar els estudis per casar-se amb un pilot acrobàtic, i la petita Mary Jo, que va abandonar la granja de molt jove per treballar a la televisió a Nova York.Com cada any, tres de les filles els visiten durant un parell de setmanes. El final de la seva estada permet que els records facin acte de presència: les alegries, decepcions, amors i desenganys que van marcar el pas del temps i que semblen haver dominat la vida de les quatre germanes. Tot i així, més enllà dels esdeveniments passats batega l'amor profund que els ha mantingut units durant tots aquests anys.Quatre germanes, la primera i única novel·la de Jetta Carleton, va ser publicada per primera vegada el 1962. El seu editor, el mític director literari de Knopf, Robert Gottlieb, deia d'ella: «Dels centenars de novel·les que he editat, Quatre germanes és realment l'única que he rellegit diverses vegades des de la seva publicació i, cada cop que la torno a llegir, m'emociona tant com la primera vegada».
És una novel.la encantadora, de cada membre de la família en fa una història particular que s'entrellaça amb la resta, de manera que a cada pàgina que llegeixes vas comprenent l'engranatge intern de la família. En aparença sembla una família rural, molt marcada per la religió, que viu tranquil.lament en una granja, i tot i que no deixa de ser així, va desgranant les passions i els sentiments dels seus membres, descrivint l'evolució de la família des de que les nenes són petites fins que es fan grans, posant de manifest que el caràcter de cada ú determina més els propis actes que la pròpia educació, i que és impossible educar de la mateixa manera els diferents fills. Però tot això, amb descripcions precioses dels escenaris, de l'època... pots arribar a olorar el bosc, el graner, l'escola, i a empassar-te la pols del camí....
(si cliqueu sobre el títol, s'obre un enllaç amb el prinicipi del llibre!)
No l'he llegit, Miu, però pel que ens has mostrat i pel poc que en coneixia, sembla una mena de posada al dia del clàssic "Mujercitas" (fins i tot una de les germanes es diu Mary Jo -tot un homenatge-.
ResponEliminaEns en pots dir alguna cosa més?
Gràcies.
Sícoris, "Mujercitas" no l'he llegit, n'he vist les diverses versions cinematogràfiques, i tot hi haver-me caigut a les mans diverses vegades mai l'he començat. Però segur que tens tota la raó amb que en deu ser un homenatge.
ResponEliminaPenso que a "Quatre germanes" els homes hi tenen un paper més important, sobretot el del pare, però també el d'un jove, i que està ambientat en una època amb més canvis que "Mujercitas" , i penso que malgrat que hi passen força coses no és tant de llagrimeta com "Mujercitas" (encara que caldria veure com ho tractaríen en cas de fer-ne guió cinematogràfic)
Té un bon ritme, que de manera quasi impercetible va variant depenent del personatge del que tracti, i diria més coses però si l'heu de llegir prefereixo no fer-ho per no trencar la màgia...
A mi m'ha agradat, sobretot la subtilesa amb la que va introduïnt fets, sentiments... que van esquerdant la imatge inicial que et fas de la família... i prou!
el més curiós és que la seva autora, tot i l'èxit que va tenir, ja no va publicar mai més res (escriure no en tinc ni idea)
Hola, Miu. T'agraeixo molt aquest comentari sobre la novel.la. Tot i que ara estic immersa en altres lectures, en algun moment (potser a l'estiu) tinc intenció de llegir "Quatre germanes". Ja et diré què m'ha semblat, però insisteixo, les referències que m'han arribat (incloses les teves) la fan, a priori, força atractiva.
ResponEliminaja diràs qè et sembla Sícoris.
ResponEliminaA mi també em falten hores per llegir tot el que m'agradaria, ara estic amb l'Elegància de l'Eriçó que era una assignatura pendent, i m'està agradant molt!
Hola Miu. Hola Sicoris
ResponEliminaAh! L' elegància de l' eriço !!! També em va agradar molt!!! N'han fet una pel·lícula, però no l'he vist.
"Quatre germanes". Me'l llegiré. Segur. Només per la similitud de formar part , jo també, de quatre germanes. Tampoc en sabia res d'aquesta autora. Però quan !!! Quan el llegiré...També tinc molts llibres a la tauleta de nit, a les estanteries...
Gràcies Miu per la referència d'aquest llibre. Sembla un llibre per llegir a l'estiu, oi?
2005 - 2015 Libros del ASTEROIDE
ResponEliminaEns ha donat tantes alegries aquesta editorial. Ara mateix si n´hagués de dir dos: Quatre germanes, Jetta CARLETON I Puja a casa (castellà) , Jordi Nopca.
I vosaltres?
Imma C.
En lloc segur
EliminaQuatre germanes
Una temporada para silbar
Melisande, qué són los sueños
Dos inglesas y el amor
Los vagabundos de la cosecha
...
Pràcticament tot el que he llegit d'ells...incapaç d'escollir-ne només dos...