 |
| Grafit sobre paper japonès - David Ribas |
Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.
Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d'importància.
Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d'aquest principi:
tot és ara i res.
i per molts més, mestre Joan!
ResponEliminaEN BONA COMPANYIA
Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per nosaltres.
Encén el vi.
INTERLUDI
ResponEliminaQuan de vegades entres on la vida
no es mou, és bo desentranyar
la soledat que limita amb l´obert.
Puc prendre el sol o beure
conyac o llimonada:
les paraules
importen sobretot pel que darrera d´elles
s´amaga de sentit. No temis
d´usar llenguatge si tens ja ben fermentat
el cup de vi. Pren cura dels vapors
que maten: mala cosa asfixiar-se,
pitjor, però, la brisa adormidora
de platja fàcil.
.....................................
JOAN VINYOLI. TOT ÉS ARA I RES
VINYOLI, sempre VINYOLI !!! 100 anys MESTRE!!!
Imma C.
NO RES, UN FUM
ResponEliminaLa poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria:perdre's com en un dellà
que és sols l'aquí, darrera
cortines transparents.
I què veus?
No res, un fum.
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci.
JOAN VINYOLI. ENCARA LES PARAULES
Imma C.
No compliquis
ResponEliminagaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixar-les anar
com un estel
des d´un turó.
.............
J: VINYOLI (del poema PLATJA DURA). ARA QUE ÉS TARD.
Imma C.
No em val llavors de dir-me, recordant
ResponEliminaglòries antigues, fetes
d'amor, les flors en un jardí, recapte
de vida i mort ensems,
que jo sóc flama
d'un ardor que no cessa,
que en mi reneix Orfeu i que he dreçat
l'arbre del cant fins a l'orella casta
d'Eurídice dient: tremolo de mirar-te,
com diré mai el teu encís?
J. VINYOLI (del poema L'ACTE DARRER)
ORFEU
ResponEliminaSempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment,
cap a la llum, veu que celebra.
J. VINYOLI. EL CALLAT
Imma C.
SORDEJO
ResponEliminaSordejo, però
no cridis. Parla baix.
"If music be the food of love
play on". No tornaré. No tornis.
I must do something of my poverty.
J. VINYOLI. VENT D´ARAM
Imma C.
One Art
ResponEliminaThe art of losing isn’t hard to master;
so many things seem filled with the intent
to be lost that their loss is no disaster.
Lose something every day. Accept the fluster
of lost door keys, the hour badly spent.
The art of losing isn’t hard to master.
Then practice losing farther, losing faster:
places, and names, and where it was you meant
to travel. None of these will bring disaster.
I lost my mother’s watch. And look! my last, or
next-to-last, of three loved houses went.
The art of losing isn’t hard to master.
I lost two cities, lovely ones. And, vaster,
some realms I owned, two rivers, a continent.
I miss them, but it wasn’t a disaster.
—Even losing you (the joking voice, a gesture
I love) I shan’t have lied. It’s evident
the art of losing’s not too hard to master
though it may look like (Write it!) like disaster.
Elizabeth Bishop
Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats
ResponEliminaés potser despullar-se per trobar el camí
de l´altra banda.
J. Vinyoli
Imma C.
ENYOR
ResponEliminaQuan es perden els ulls en el brancatge
d’un arbre espès, tot verd, on gairebé
no entra l’or pacífic del capvespre
oh, quin enyor ens ve!
Hi ha dies que les ànimes s’escapen
al floc de núvol, en el cel perdut;
hi ha dies que el camí de cada dia
ens sembla inconegut.
El nostre enyor ens ve de quan no érem.
Quina incertesa al caminal on som!
Oh bla sojorn, oh quietud bressada
que la vida interromp.
Josep CARNER. Del poemari "Cor quiet"
"Sé prou que la claror
ResponEliminagermina dins la fosca".
32 anys sense Joan VINYOLI
I.
❤
Elimina"La melangia llaura camps de records
ResponEliminaperò ja res no sembra",
Vinyoli
I.
"És encara de nit.
ResponEliminaDemà serà el nou dia,
que és un dir."
Vinyoli
I.