dijous, 3 de juliol del 2014

100 anys de Joan Vinyoli

Grafit sobre paper japonès - David Ribas

TOT SÓN PREGUNTES

Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l'arquet fa mal, d'això no n'hi ha dubte.

Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d'importància.

Es poden fer moltíssimes coses, 
que no són res, partint d'aquest principi:
tot és ara i res.



14 comentaris:

  1. i per molts més, mestre Joan!

    EN BONA COMPANYIA

    Molts jardins amb peònies,
    lilàs i pèsols
    d'olor, són lloc de bon estar,
    quan ja la llum abaixa
    la veu i, sense fer remor,
    pels engorjats del vespre
    s'allunya la tartana
    del desesper.
    El dia torça el coll
    com una espiga plena.
    La nit és tota per nosaltres.
    Encén el vi.

    ResponElimina
  2. INTERLUDI

    Quan de vegades entres on la vida
    no es mou, és bo desentranyar
    la soledat que limita amb l´obert.
    Puc prendre el sol o beure
    conyac o llimonada:
    les paraules
    importen sobretot pel que darrera d´elles
    s´amaga de sentit. No temis
    d´usar llenguatge si tens ja ben fermentat
    el cup de vi. Pren cura dels vapors
    que maten: mala cosa asfixiar-se,
    pitjor, però, la brisa adormidora
    de platja fàcil.
    .....................................

    JOAN VINYOLI. TOT ÉS ARA I RES

    VINYOLI, sempre VINYOLI !!! 100 anys MESTRE!!!


    Imma C.

    ResponElimina
  3. NO RES, UN FUM

    La poesia allunya de les aparences
    i fa propera la realitat.
    Memòria:perdre's com en un dellà
    que és sols l'aquí, darrera
    cortines transparents.
    I què veus?
    No res, un fum.
    En veritat us dic
    que no es fa res en veritat sinó
    per la paraula creadora de silenci.

    JOAN VINYOLI. ENCARA LES PARAULES

    Imma C.

    ResponElimina
  4. No compliquis
    gaire més els records.
    Demana justos
    els mots indispensables
    per fer sorgir la imatge de les coses
    passades.
    Deixar-les anar
    com un estel
    des d´un turó.
    .............
    J: VINYOLI (del poema PLATJA DURA). ARA QUE ÉS TARD.

    Imma C.

    ResponElimina
  5. No em val llavors de dir-me, recordant
    glòries antigues, fetes
    d'amor, les flors en un jardí, recapte
    de vida i mort ensems,
    que jo sóc flama
    d'un ardor que no cessa,
    que en mi reneix Orfeu i que he dreçat
    l'arbre del cant fins a l'orella casta
    d'Eurídice dient: tremolo de mirar-te,
    com diré mai el teu encís?

    J. VINYOLI (del poema L'ACTE DARRER)

    ResponElimina
  6. ORFEU

    Sempre de nit, confusament,
    cremen els mots, neixen imatges;
    maduren cels, aurores, platges,
    tot es fa símbol transparent.
    Dominaré somnis de vent,
    pors de la nit, ones de febre,
    amb amb aquest do: càntic vivent?
    Dret en el cor de la tenebra,
    sóc esperança, moviment,
    cap a la llum, veu que celebra.

    J. VINYOLI. EL CALLAT

    Imma C.

    ResponElimina
  7. SORDEJO

    Sordejo, però
    no cridis. Parla baix.
    "If music be the food of love
    play on". No tornaré. No tornis.
    I must do something of my poverty.

    J. VINYOLI. VENT D´ARAM

    Imma C.

    ResponElimina
  8. One Art

    The art of losing isn’t hard to master;
    so many things seem filled with the intent
    to be lost that their loss is no disaster.

    Lose something every day. Accept the fluster
    of lost door keys, the hour badly spent.
    The art of losing isn’t hard to master.

    Then practice losing farther, losing faster:
    places, and names, and where it was you meant
    to travel. None of these will bring disaster.

    I lost my mother’s watch. And look! my last, or
    next-to-last, of three loved houses went.
    The art of losing isn’t hard to master.

    I lost two cities, lovely ones. And, vaster,
    some realms I owned, two rivers, a continent.
    I miss them, but it wasn’t a disaster.


    —Even losing you (the joking voice, a gesture
    I love) I shan’t have lied. It’s evident
    the art of losing’s not too hard to master
    though it may look like (Write it!) like disaster.

    Elizabeth Bishop

    ResponElimina
  9. Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats
    és potser despullar-se per trobar el camí
    de l´altra banda.

    J. Vinyoli

    Imma C.

    ResponElimina
  10. ENYOR

    Quan es perden els ulls en el brancatge

    d’un arbre espès, tot verd, on gairebé

    no entra l’or pacífic del capvespre

    oh, quin enyor ens ve!


    Hi ha dies que les ànimes s’escapen

    al floc de núvol, en el cel perdut;

    hi ha dies que el camí de cada dia

    ens sembla inconegut.



    El nostre enyor ens ve de quan no érem.

    Quina incertesa al caminal on som!

    Oh bla sojorn, oh quietud bressada

    que la vida interromp.


    Josep CARNER. Del poemari "Cor quiet"

    ResponElimina
  11. "Sé prou que la claror
    germina dins la fosca".

    32 anys sense Joan VINYOLI

    I.

    ResponElimina
  12. "La melangia llaura camps de records
    però ja res no sembra",

    Vinyoli

    I.

    ResponElimina
  13. "És encara de nit.
    Demà serà el nou dia,
    que és un dir."

    Vinyoli

    I.

    ResponElimina