Dues línies terriblement paral·leles
Francesc Grau Viader
Club Editor ed.
2016
227 pàg.
Això és un relat en primera persona, escrit en forma de diaris, d'un jove soldat protagonista que podria ser el mateix autor.
Francesc Grau amb 17 anys va haver de participar a la Guerra Civil. Llavors acabaria presoner de l'exèrcit franquista. Història que tambè reflectirà al "Rua de captius" (també publicat per Club Editor ed.).
A "Dues línies terriblement paral·leles" (quin títol més macu) que són les trinxeres interminables, ens explica els dies d'aquest jove soldat, la seva rutina, els records, l'absurditat de la guerra, moltes escenes entranyables enmig de moments brutals vistos i pels ulls adolescents d'un jove que no mereixia una guerra sinó un futur. Arrencat de la seva vida i col·locat, de cop, enmig d'un camp de batalla.
És una novel·la d'iniciació on el protagonista va entenent algunes de les veritats de la guerra i de la vida, mentre es fa gran de cop.
"He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix."
És part de la nostra història i s'hauria de llegir als instituts. Tant per la forma que té, com pel contingut...
A mi, a banda de que és un tema que m'interessa, m'has convençut, Toni.
ResponEliminamoltes gràcies Toni, a la llista també!
ResponElimina