El jardín de bronce | Gustavo Malajovich

El jardín de bronce
Gustavo Malajovich
Random
Barcelona, 2013

Incipit:
"Hoy, en el barranco, sucedió algo terrible.
Tuve que matar a papá".

Fabián, un arquitecte que està passant un mal moment amb la seua parella és el protagonista d'aquesta novel·la. Sobtadament, la seua filla desapareix, i això li fa emprendre una recerca que el conduirà al final a replantejar-se tota la seua vida anterior i a conèixer-se a si mateix.

En principi, una novel·la policiaca, un thriller, com se'n diu ara.

La història comença a poquet a poquet, com si res; una gent normal amb una vida normal. Progressivament, en un in crescendo angoixós, arribarem a una situació insostenible, com un castell de focs d'artifici que esclata al final deixant-nos bocabadats. Inesperats girs en la història i descobriments que ens impediran deixar de llegir; voldrem saber més i més: no podrem apagar el llum per anar a dormir.

Havia començat a llegir aquesta novel·la després d'Ànima, per desintoxicar-me, però...

El jardín de bronce és el debut literari d'aquest arquitecte argentí, Gustavo Malajovich, que s'ha passat a l'escriptura. No és una novel·la perfecta, però sí és molt interessant, amb uns personatges ben delimitats i un final impactant. Recomanable per a aquells (o aquelles!) que encara no s'han endinsat en "la negra".