EL SUEÑO DEL CELTA. Mario Vargas Llosa

El sueño del celta
Mario Vargas Llosa
2010 Anagrama
Ed. 2012 Santillana Ediciones Generales
459 pàg.




Ja me'n guardaré prou de dir de tot un premi Nobel que no escriu bé, que no és el cas, però aquesta novel·la no m'ha agradat. També sé que l'autor incita a controvèrsies de caràcter polític, i al final tot s'acaba interrelacionant, conscientment o no.

Pel que fa a la novel·la, es tracta de la biografia i aventures d'un controvertit personatge (centrades sobretot entre els anys 1903 i 1916): en Roger Casement, diplomàtic anglès d'origen irlandès, que va tenir una existència aventurera i ben moguda, amb tràgic final. L'autor estructura el relat en 3 grans apartats: El Congo, l'Amazònia i Irlanda, els tres llocs que van marcar la trajectòria del personatge, en els dos primers casos com a un modern Bartolomé de las Casas, denunciant els abusos del colonialisme, i en el darrer cas com a ideòleg nacionalista radical. En això es centra la part més objectiva, i no se li pot negar al Vargas Llosa un notable esforç a l'hora d'aconseguir la documentació emprada. 

Però em desagrada la subjectivitat exagerada que té l'autor amb el personatge, al qual gairebé santifica sense trobar-li gairebé cap costat obscur, presentant-lo com un heroi i màrtir absolut, i fins i tot en disculpa la seva progressiva radicalització, amb pocs matisos i prenent partit clarament a favor d'un bàndol, sense matisar gaire. I ja de passada, com aquell que no vol la cosa, l'autor es posiciona clarament a favor del catolicisme i un classisme que ja dóna per descomptat i no es qüestiona en cap moment. També fa un clar guinyo a la correcció política actual, probablement de manera intencionada, però deixant anar un cert tuf a ranci, i sense estar-se de fer apologia d'una determinada ideologia.

Algunes obres anteriors d'en Vargas Llosa m'havien agradat força (recordo ara "La guerra del fin del mundo" o "La fiesta del chivo"), el considero un gran escriptor, però en aquestes altres obres tenia una visió més tangencial, amb molts més matisos d'uns fets també històrics. Però en el cas que ens ocupa m'ha fet la impressió de què és una novel·la pensada gairebé per a fer-ne un guió cinematogràfic, un "biopic" de bons i dolents, que va bé per a passar l'estona però per a poc més. És d'aquelles novel·les que van bé per llegir entremig d'altres de més complexitat, com a un entreteniment de qualitat, però entreteniment al cap i a la fi.

Malgrat tot això, se'n poden aprofitar algunes bones reflexions sobretot, al meu entendre, en aquells moments on el desmesurat elogi del personatge deixa una lleugera escletxa de dubte.

“Todas las gestiones, promesas, informaciones, se descomponían y disolvían sin que los hechos correspondieran jamás a las palabras. Lo que se hacía y lo que se decía eran mundos aparte. Las palabras negaban los hechos y los hechos desmentían a las palabras y todo funcionaba en la engañifa generalizada, en un divorcio crónico entre el decir y el hacer que practicaba todo el mundo”. (Pàg. 309)