Karl Ove Knausgård
L'altra ed.
2016
553 pàgs.
Traducció d'Alexandra Pujol Skjønhaug
Què podem explicar del Knausgård, que encara no se sàpiga després de 4 llibres (ja hi ha publicat el 5è!)?
D'ell com a centre i narrador d'aquestes obres, res, perquè ja ho explica tot ell, i a més, ho fa sempre de manera impecable!
I des de fora, és un exemple més de per què Knausgård ja és una de les grans figures de la narrativa contemporània.
"Ballar en la foscor" n'és un altre exemple.
Aquí, un Knausgård jove, de 18 anys, se'n va a un petit poble del nord de Noruega a fer de professor en una escola rural de primària, perquè ja comença a voler ser escriptor i creu que allà, en soledat podrà aconseguir-ho.
Knausgård es torna a convertir en protagonista i narrador.
Amb aquest costumisme seu, ja tant característic i particular, sobretot per com ho explica; sense estalviar-se les coses bones ni les dolentes.
"...vaig posar el primer àlbum de Led Zeppelin al tocadiscos, vaig posar el volum gairebé al màxim i vaig anar amunt i avall mentre tancava els punys i feia que sí amb el cap. Ara, collons, ara veurien qui sóc jo. I després, ple d'adrenalina i ràbia, em vaig asseure i vaig començar a repicar a la màquina d'escriure."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada