Una educació | Tara Westover

Tara Westover
Una educació 
Trad. d'Anna Torcal i Salvador Company
Ed. Més Llibres, setembre 2018

Hi ha lectures que captiven per la seva qualitat literària, d’altres perquè fan volar a nous mons, algunes perquè bressolen, d’altres perquè indignen. Aquesta m’ha atrapat pel periple infantil i juvenil que exposa la seva autora, es tracta d’unes memòries, d’una història de superació personal i de desempallegar-se d’una manera de viure que no només la limitava sinó que l’oprimia física, intel·lectual i espiritualment.

Però el que m’ha impressionat més, és el procés reflexiu i de lluita interna que es beslluma a través de la història, i les conclusions que ella en  va desgranant. També m’ha sotragat perquè en escala molt més petita, el què explica passa al nostre voltant, el seu relat, verídic, és extrem, però al nostre voltant hi ha comportaments que exagerats, o en altres contextos, podrien donar lloc al mateix.

Tots els pares i mares eduquem com podem, i a tots ens han ajudat a créixer amb valors i creences que en alguns moments hem hagut d’afrontar com a limitatius, insatisfactoris o simplement en contradicció amb d’altres valors que hem anat aprehenent a base de viure i sobretot de conviure, al capdevall som éssers en evolució continua.

La Tara explica que mai la van escolaritzar ni portar al metge perquè Déu ja proveeix de coneixement i de maneres de guarir-se sense necessitat que el mal, el dimoni, entri a casa, entenent per mal tot el que significa conflicte en la manera com el seu pare comprèn la vida. A casa de la Tara són mormons, mormons fanàtics, de fet són fanàtics, com hi ha fanàtics a totes les religions i ideologies. El mormonisme  és un dels factors  que desencadena el setge a què la sotmet el pare i un dels seus germans, però no el principal.

Però la vida, o els déus pels que hi creuen,  també proveeix de mecanismes d’equilibri, i la Tara té més germans, i una mare que sembla un àngel, amb les ales sotmeses al marit, perquè en aquesta, com en moltes altres religions, la dona es considera un ésser inferior: “En el mormonisme, el sacerdoci és el poder de Déu per actuar a la terra, per aconsellar, per orientar, per curar els malalts i per fer fora els dimonis. S’atorga als homes.” També passa així en religions que sense necessitat de fanatisme ens poden ser més properes, o que fins i tot han vestit molts dels valors i creences amb les que hem crescut.

La mare de la Tara és una dona brillant, com la seva filla, però que quasi mai decideix contradir el designis del seus senyors , marit i déu, que li transmetrà el poder de la intel·ligència, i de l’esforç i molt d’afecte, però que escull continuar atrapada.  I li caldrà, també, trencar amb aquest model.  La Tara trobarà, fora de casa,  qui veurà en ella tota la seva llum i tot el seu potencial, i hi confiaran i l’acompanyaran per sortir del pou en el que li va tocar néixer i créixer. Però la lluita interna i amb els que la sotmeten, l’haurà de fer sola.

El conjunt és una història duríssima, però farcida d’elements interessantíssims i bones reflexions expresses i implícites: violència, religió, fanatisme, jerarquia, lluita, llibertat, igualtat, afecte, creixement, suport, amistat, esforç,  i  molta valentia, educació al capdavall.

“No saber del cert, però negar-se a rendir-se a aquells que afirmen posseir la certesa, era un privilegi que no m’havia estat permès mai. La meva vida me la narraven els altres. Les seves veus eren contundents, emfàtiques, absolutes. No se m’havia passat mai pel cap que la meva veu pogués ser tan forta com les seves. “

“Uns dies després (...) vaig desenvolupar una nova accepció de la paraula “meuca”, una que tenia menys a veure amb accions i més amb l’essència. No era tant que hagués fet alguna cosa equivocada com que hagués existit d’una manera equivocada. Hi havia alguna cosa impura en el fet de la meva existència."

“És estrany com dones a la gent que estimes tant poder sobre tu”, havia escrit al diari. Però en Shawn tenia més poder sobre mi del que jo hauria pogut imaginar mai. Ell m’havia donat la meva definició, i no hi havia un poder més gran que aquell.”