dilluns, 16 de juny de 2014

GERMÀ GRAN. Lionel Shriver


Germà Gran
Lionel Shriver
L'altra ed.
2014
393 pàg.
Traducció de Carles Miró i Núria Parés




Lionel Shriver (nascuda el 1957), és juntament amb A.M. Homes, Jonathan Lethem (ull!! al seu últim títol traduït) o George Saunders, per exemple, dels autors que millor han retratat aquest món nord-americà contemporani i happy-costumbrista on encegadorament brilla una primera capa de felicitat i confiança però on si rasques una mica de seguida hi veiem amagats uns móns interiors turbulents i de malsons.
A més, són autors que sempre a les seves històries fan servir elements de la cultura popular.

A "Germà gran", Shriver (que abans ja ho havia petat molt fort amb l'explosiva "Tenemos que hablar de Kevin") ens presenta ara un altre nucli familiar a punt d'explotar -mai millor dit- quan a la casa s'hi afegeix el germà de la mare que arriba amb una obesitat mòrbida de 174 quilos que dinamita la convivència familiar perquè s'emporta a viure la germana a un motel on començaran un estricte règim. A més hi ha 2 fills del pare que són d'una relació anterior, el pare de la mare havia sigut una estrella de televisió dels anys 70' i 80'...

Shriver és experta, i aquí ho torna a demostrar, quan col·loca la tensió narrativa al nucli espaial de les families: la cuina i l'habitació dels pares. En aquests dos llocs hi passa tot. Aquestes grans cuines americanes permeten posar-hi tots els personatges dins i que en aquestes escenes es vagi desenvolupant la tensió i l'argument; igual que a l'habitació conjugal hi ha els decisius diàlegs del matrimoni. Molt bo el personatge de la mare triomfadora en contraposició a l'estricte pare vegetarià i ebanista.

La segona part de la història (encara més bona) que la primera és quan la protagonista s'emporta al germà cap a un motel i l'obliga a fer un dur règim tot i l'opinió contrària del marit que hi està en contra.
Dos personatges i un tercer per oposició. El triangle per on pivota tota la història (+ els 2 fills del matrimoni, que actuen com adjectius a la frase...)


Però, ep!!!
Quan et penses que ja està tot encarrilat, a 12 pàgines pel final, Lionel Shriver li dóna un cop de volant al relat i tot el que teníem fins ara es transforma en una altra dimensió, formalment postmoderna, que transforma el sentit d'aquesta novel·la i deixa al lector en estat d'astorament i permanent tristesa...


Perdoneu-me la frase perquè és fàcil el joc de paraules:
GRAN GRAN novel·la!!!!


7 comentaris:

  1. Gran gran ressenya!

    Gràcies icr!!

    ResponElimina
  2. Allò que diu Anna és ben cert!
    Però les gràcies són per al Toni...

    ResponElimina
    Respostes
    1. upssss!! evidentment...

      gràcies Toni!!

      Elimina
  3. Anna,

    No pateixis!
    En Cava i jo ens multipliquem!!!

    Abraçades a tots!!

    ResponElimina
  4. "M´haig de pensar si cap dels veritables moments culminants de més de quaranta anys que he viscut tenen a veure amb el menjar. No em refereixo a celebracions, sopars i la companyia dels amics: em refereixo a la salivació, la masticació i la peristalsi. Curiosament, malgrat que és una cosa que faig cada dia, no em recordo de gaires àpats en detall; en canvi, em costa molt menys evocar les meves pel.lícules preferides, les amistats fidels, les festes de graduació. D´això es dedueix que, per a mi, el cinema, l´afinitat i l´educació són més importants que atipar-me. Ah, doncs ben fet, direu. Però si sóc sincera i penso en tot el temps que he invertit planejant menús, comprant queviures i cuinant, parant taula i netejant la cuina àpat rere àpat,..."

    Inici de BIG BROTHER. Lionel SHRIVER

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Admirava l´Edison.Jo no hi entenia gaire de jazz, però per a mi, qualsevol persona capaç de recórrer tantes notes complicadíssimes sense crear un pur efecte cacofònic feia proesa. Mai no vaig saber del cert quin era el nivell de reconeixement que havia aconseguit l´Edison en els seus estrafolaris cercles, però havia tocat amb músics que els entesos semblaven reconèixer,i jo m´havia après de memòria els noms per recitar-ne una llista impressionant als escèptics com en Fletcher: Stan Getz, Joe Henderson, Jeff Ballard, Kurt Rosenwinkel, Paul Monntian, Evan Parker, i fins i tot una vegada Harry Connick, Jr. L´Edison Appaloosa apareixia en dotzenes de CD,...."
      p.44-45 això pensa i fa la Pandora, germana de l´ Edison.

      Imma C.

      Elimina
    2. El jazz és un subtema que trobem a BIG BROTHER, hi ha fragments d´autèntic món del jazz, des dels ambients propis, els músics, diferents maneres de tocar, actituds del públic,gires, referents del jazz, evolució. Tot ve que l´Edison és músic de jazz.
      JAZZ forever!!

      Imma C.


      Elimina