Matsúo Basho
Sendas de Oku
Edició d'Octavio Paz i Eikichi Hayashiya
Atalanta, 2014
(fitxa i primeres planes)
Se va la primavera,
quejas de pájaros, lágrimas
en los ojos de los peces.
(pàg. 65)
El dolor del segle, encara que sigui solament mig, es mitiga quan arriba la família-família. Aquest any ha arribat i m'ha convidat a viatjar. Pel Japó. Acompanyant un senyor que va ser poeta al segle XVII a fer-se un volt per l'illa, des d'Edo fins a Futami, a l'inrevés que els rellotges, passant per Fukushima, la desembocadura del Mogami, per Komatsu i Nagashima, entre temples, muntanyes, capvespres i amics també poetes.
Hoy el rocío
El dolor del segle, encara que sigui solament mig, es mitiga quan arriba la família-família. Aquest any ha arribat i m'ha convidat a viatjar. Pel Japó. Acompanyant un senyor que va ser poeta al segle XVII a fer-se un volt per l'illa, des d'Edo fins a Futami, a l'inrevés que els rellotges, passant per Fukushima, la desembocadura del Mogami, per Komatsu i Nagashima, entre temples, muntanyes, capvespres i amics també poetes.
[...] Para viajar debería bastarnos sólo con nuestro cuerpo; pero las noches reclaman un abrigo; la lluvia, una capa; el baño, un traje limpio; el pensamiento, tinta y pinceles. Y los regalos que no se pueden rehusar... Las dádivas estorban a los viajeros.(pàg. 66)
Sis mesos de viatge després d'altres viatges:
"La idea de la luna en la isla de Matsushima llenaba todas mis horas."(pàg. 62)
Cedeix la seva casa, penja d'un dels pilars un poema de vuit estrofes i espera el dia de la sortida.
Camina amb un amic, i una inscripció al seu barret de palla diu "En som dos". De vegades escriuen junts aquests enfilalls de poemes dels certàmens galants. També escriuen amb uns altres. A l'última etapa del viatge, l'amic s'avança. Basho visita a un amic entranyable, que doblega la faldilla del seu quimono i camina amb ell, content de ser el seu guia, per veure la lluna plena al port de Tsuruga.
borrará lo escrito
en mi sombrero.
(pàg. 156)
Basho, 1644 - 1694 (aquest acudit pervers no l'han copsat les meves noies familiars).
No és un llibre de poesia. És la crònica d'un viatge poètic.
Octavio Paz i Eikichi tradueixen. I editen. Comenten i anoten. Arodoneixen. Completen? Apropen.
Magnífica la introducció a la poesia del haikú i molt aclaridores les notes al text.
El poema dice todo sobre este paisaje. Si añado algo más sería como añadir otro dedo a la mano.(pàg. 160)
何てこと ! (evidentment no ho havíem copsat...però eren altres temps!!)
ResponElimina今後50年間楽しむ!!!
amb llibre com aquest és fàcil gaudir els 50, i més, déu teu!
EliminaEl temps és una vulgaritat impròpia d'un viatge poètic. L'humor negre, en canvi, ja és una altra cosa i va per lliure.
ResponEliminadoncs tot junt ha de ser 'estupendu': viatges sense temps, amb humor de colors, lliures... (això em recorda la 'iubilatio' d'alguns!)
Eliminajo m'hi apunto a aquest viatge fora temps, pel de color i humor i llibertat !
EliminaSí, el de la "iubilatio", que surti a saludar el respectable!
EliminaEscolteu, que jo no m'he ficat amb ningú, que jo calladet estic més guapo (si això és possible).
EliminaQue bé que escriviu japonés!
ResponElimina