diumenge, 17 de novembre de 2013

LA HABITACIÓN OSCURA. Isaac Rosa

La habitación oscura
Isaac Rosa
Seix Barral ed.
2013
248 pàg.




Isaac Rosa [per mi un dels millors escriptors espanyols...] ho torna a petar molt fort amb aquesta "La habitación oscura".

Després de la també molt indispensable "La mano invisible" (perquè formen un díptic sobre el moment social  que estem vivint en aquest país), Isaac Rosa ara ens presenta una fàbula insertada en aquest present tant gris que ens ha tocat resistir de la manera que poguem.

Aquí, són un grup de joves que es construeixen un lloc, un cub tancat, l'habitació fosca que els servirà de lloc de trobada, punt de reunió, sala d'intercanvi (sexual), però sobretot refugi d'un món i una societat que se'ls menja.

Hi ha pàgines meravelloses (però duríssimes) on Isaac Rosa ens presenta, com un compte enrera que no para de comptar, les vides precàries d'aquests personatges i els sentiments que els fan arribar dins l'habitació.
Molt intel·ligent, no cau en la gratuïtat dels moments dins la sala fosca (crec que només 1 o 2 pàgines en tot el relat) perquè realment l'acció és fora.

"El relato de nuestras vidas podía resumirse en la prosa de un currículum vítae: un par de folios apretados que enumeraban los episodios breves, la discontinuidad, las veces en que caímos, nos levantamos, empezamos de cero, cambiamos de empresa, de trabajo, de actividad, de formación, de compañeros, de casa, de ciudad, de pareja, de amigos..."

Molt molt bo!
L'únic però serien les últimes 10 pàgines on Isaac Rosa necessita un desenllaç per tancar la història i es veu obligat a posar-hi un relat com a climax final que canvia el to de tota la novel·la...
Que, potser en comptes de 10 seria un 9... Però que igualment converteix, aquest jove autor sevillà, si encara no ho era [ho era i és!!!], en un dels millors retratistes i novel·listes d'aquest país que s'està fonent socialment i a tots els nivells (perquè ha de quedar alguna cosa escrita, d'ara, real, perquè les generacions següents puguin llegir-ho...) [No tot ha de ser Guerra Civil i postguerra!! No??]...

6 comentaris:

  1. Absolutament d'acord: "un dels millors retratistes i novel·listes d'aquest país que s'està fonent socialment i a tots els nivells" Per aquelles persones que senten el pes de la realitat. Isaac Rosa, ens la planta al davant sense cap misericòrdia, Per si de cas tenim la temptació d'oblidar, De manera magistral, al meu parer, crea escenaris, uns pocs metres quadrats on passa tota la trama i des d'on se'ns mostra la realitat sencera, Aquella especie de circ a "la mano invisible" i aquí una habitació única, i el més impactant és que el petit escenari des d'on ho veiem tot està a les fosques.

    ResponElimina
  2. DEP Doris Lessing, una escriptora feminista com cal.

    She will be missed.

    ResponElimina
  3. Magda, absolutament d'acord amb tu!!
    (I a més, crec que ho expliques molt millor!) Si no s'espatlla o es despista, crec que Isaac Rosa acabarà definint aquesta època que ens ha tocat viure.
    I de fet, ja ho està fent amb aquest realisme gris que tant bé està retratant en aquestes últimes novel·les seves...

    No sóc molt partidari de les frases publicitàries que posen en els llibres perquè normalment són exagerades o tretes de context però n'hi ha una a la faixa vermella d'aquest "La habitación oscura" que diu (cito de memòria, perquè no la tinc al dvant): "Nunca se sale indemne de una novela de Isaac Rosa". I que en aquest cas és veritat perquè sempre en quedes tocat per uns quants dies després de llegir-lo...

    I també d'acord amb l'Anònim: La Doris Lessing era una escriptora com cal!

    ResponElimina
  4. Toni!!!

    a la llista segur!

    ResponElimina
  5. Totes les novel·les que he llegit del Rosa m'han agradat molt (incloses les de la Guerra Incivil i la postguerra -deu ser una cosa de l'edat). Gràcies, Toni, aquesta no l'havia vista encara, i caurà segur.

    ResponElimina