Marc Cerdó
Club Editor ed.
2014
188 pàg.
El títol és maquíssim i la portada preciosa.
Però amb això no n'hi ha prou.
Haviam si ho sé explicar bé...
Llegint-lo he tingut la sensació que no hi passava gaire res, que és bastant plana.
O sigui: Que un professor d'institut s'ho faci amb una alumna a casa d'ella quan la seva mare ha anat a un enterrament, després aquest professor es divorcia i se'n va a Mallorca tot un estiu per oblidar... Tot i que ens ho han explicat moltes vegades, no seria un problema però a la novel·la sembla que hi falti alguna cosa...
El protagonista se'n va a Mallorca. Sí, val. Però allà a la casa no acaba de passar res i llavors, plaf, ja s'ha acabat l'estiu. Arriba la ex i la filla i no passa res. Una nit coneix una noia i no passa res...
Llegint-lo m'ha semblat que fins hi tot és més interessant el personatge de la noia veïna, la Catalineta; que té més rollo que el personatge principal.
Però fins i tot així, aquest "argument" secundari al relat, no porta a enlloc ni acaba de servir a la història principal i sembla que els dos arguments no estiguin ben trenats.
Ni cap personatge (la dona, la filla, la familia de Catalina...) aporten gaire cosa al relat.
Potser senzillament només és que li falten més pàgines, per poder lligar-ho tot i anar explicant, escena a escena, els personatges i la història i que tot es llegeixi amb naturalitat...
Té coses bones?
Home clar. Els diàlegs, que són molt bons i amb bastants fragments divertídissims.
La barreja de català i mallorquí també és molt interessant.
(Però hi ha tant diàleg que fa que sembli una novel·la de diàlegs però amb el que dèiem abans, que de fons no avança...)
No sé...
Toni,
ResponEliminaEl cas és llegir: de vegades et proporciona el plaer que busques i de vegades fracasses. Com la vida mateixa.
Potser podríem fer una llista de lectures fracassades, de coses que ens van atreure, ens van cridar l'atenció i que després no ens han omplert.
Gràcies
Toni, jo tampoc sé...
ResponEliminaen la primera aquesta sensació de què li faltaven pàgines ja la vaig tenir, suposo que li deurien retallar molt, però la vaig trobar fresca i desenfadada.
En aquest cas, la sensació de falta d'alguna cosa ha sigut més gran, i amb la frescor perduda, has fet una bona entrada, no hagués sabut com explicar-ho.
El cas és que crec que l'autor té gràcia, potser li caldria prioritzar en l'argument i deixar una mica els paisatges i els accents, no sé...
Gràcies!!
Hoola!
ResponEliminaLa Marató de TV3 ens ha mostrat que el Cor és un múscul, el cardíac, un batec mecànic, i jo pensava: pot ser un Cor mentider?
Casualitats de la vida.Tinc el COR MENTIDER en llista d´espera per uns fragments que vaig llegir en el blog El TRONC I LES CENDRES:
"Per ventura Déu juga a daus amb nosaltres. Però és possible que faci trampa. Déu juga a daus, sí, però juga brut."
"Seduir per ser seduït. Ser seduït per viure. Viure per consumir. Per consumir, treballar..."
"El món és l´infern. I a l´infern hi ha dues menes de persones: les ànimes turmentades i els dimonis que les turmenten."
Quines ganes de llegir COR MENTIDER, la literatura no deixa de ser una mentida que ens acompanya.
Imma C.
Sí Imma, té frases/conceptes genials... llegeix-la i explica'ns que n'opines...
Elimina