dimecres, 4 de febrer de 2015

L'ASSASSINAT DE MARGARET THATCHER. Hilary Mantel

L'assassinat de Margaret Thatcher
Hilary Mantel
L'altra ed.
2015
206 pàg.
Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Hilary Mantel, que ja tenia a Destino fa 3 o 4 anys una trilogia de novel·la històrica, ens presenta ara, via L'altra, el seu primer recull d'històries curtes.

És un descobriment aquesta escriptora anglesa que tant bé treballa la tensió als seus relats. Personatges que dónen sempre al lector la sensació de patir un perill inminent. Hi ha històries antològiques com la de la dona que obre la porta a un desconegut, la parella que va de viatge i agafen un taxi, la protagonitzada per la recepcionista del centre mèdic; la que dóna nom al llibre...
Totes les històries posen en tensió al lector i, a vegades, de cop amb una sola frase Hilary Mantel aconsegueix donar-li una nova dimensió a la història (Brutal, per exemple, l'última frase, a la història del taxi!! Dies després d'haver llegit el relat, encara pensareu en aquesta frase...)

Protagonistes i narradores femenines en ambients recarregats i opressius: L'hotel on passa la nit l'escriptora, el centre mèdic, la parella que està treballant a l'Arabia Saudí. Protagonistes que també en alguns moments podrien ser els monstres.

"Tenia ganes que em convertissin en ficció."

Igual que ja va fer amb Toni Sala (recent Premi Ciutat de Barcelona!!), Yannick García o Daniel Galera, L'altra editorial ens facilita un nou descobriment que ens permet seguir creient en el poder de la bona literatura...

Molt bo!!

5 comentaris:

  1. M'he quedat ben intrigada amb la frase final de la història del taxi... Bona recomanació, Toni. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una frase evocadora i ben colpidora (I el títol del conte i el llibre?).

      Elimina
  2. Hi ha 2 o 3 relats que segurament són una mica més fluixets que la resta, però tot i això, crec que el més destacable del llibre és la tensió i el perill que viuen tots els protagonistes en moments que no poden controlar...

    El que dóna títol al llibre, que és l'últim del recull, no vull explicar gaire per no espatllar cap lectura, però és dels bons...
    És un relat explicat des d'un punt de vista que no és gaire habitual...

    ResponElimina
  3. He llegit aquest llibre, Toni i estic molt d' acord amb el que dius a la teva ressenya. Afegiria que he trobat en alguns dels relats un to irònic, un cert humor que no arribo a copsar ben bé perquè l'utilitza. Potser per alleugerir la tensió?

    ResponElimina
  4. Hola Àngels,

    No recordo el llibre en detall perquè ja fa molts dies que vaig llegir-lo però el què sí tinc encara present és aquella sensació de perill, aquesta tensió que dius tu, també. En tots els contes...

    ResponElimina