Las siete cabritas.- Elena Poniatowska

Elena Poniatowska
Las siete cabritas
Txalaparta, 2000
(Fitxa del llibre)

''Opté por Las siete cabritas porque a todas las tildaron de locas y porque más locas que una cabra centellean como las Siete hermanas de la bóveda celeste.''

Aquest és el meu primer acostament a la penúltima Premi Cervantes (2013). Una gran dona (llegiu, si us plau, com aperitiu, el seu discurs en l'entrega del Cervantes l'any passat).
I ho he fet amb un llibre que, com a un exercici d'estil, narra set vides de set dones des de set punts de vista ben dispars però sempre bells.
Set dones mexicanes grans (vuit amb l'autora ) que durant el segle XX van pintar, van escriure, van ballar, es van despullar, van estimar, van fer la revolució, van revolucionar Mèxic i el món i els van fer més habitables, van cuidar gats i van manar-li al sol que s'apagués...

• Frida Kahlo
• Pita Amor
• Rosario Castellanos
• María Izquierdo
• Elena Garro
• Nahui Olin
• Nellie Campobello

- 7 dones del segle XX

- 7 dones, com no, "satanitzades" pels homes i la cultura oficial

- 7 boges

però també,

- set valentes que van estimar i es van entregar

- una va passar de la seva "polio" i va viatjar arreu del món

- una altra va anorrear el seu home premi nobel, Octavio Paz, a les festes

- una altra va escriure moltes cartes d'amor (més de 60) sense esperar resposta i sense esperar el destinatari, i després va continuar lluitant pels/amb els indis

- una altra va ser testimoni de la revolució "villista" (diuen que en un llibre poderós que reflecteix molt personalment l'esguard femení de la guerra)

- una altra no va poder pintar els "masculins" murals de l'època però va pintar circs i joguets i cavalls i ni una hemipègia la va fer deixar de pintar amb la seva mà poderosa
- ...

I totes set van lluitar pels seus drets i les seves conviccions, van buscar la dignitat seva, la de les dones i alguna fins i tot la dels gats, amb les seves contradiccions i les seves misèries i la seva, innegable, grandesa.

Després de conèixer l' Eduardo Ruiz Sosa, en havent sopat, li vaig demanar noms d'escriptores mexicanes recents: tres coincideixen en la seva llista i la d'Elena.
Avui, després de llegir aquesta "plàtera de cireres", com m'agrada aquest tipus de berenars, de nou tinc davant meu un horitzó de llibres, com les tardes d'estiu, llarg, lluminós i "cuajadito" d'estrelles, encara que és molt difícil trobar llibres "mexicans" per aquí.